Anglès vivencial i teatre. English Through acting

ANGLÈS VIVENCIAL I TEATRE. ENGLISH THROUGH ACTING

La Bàrbara Roig impartirà del 10 al 13 d’abril 2017, durant la setmana santa, el curs ‘English Throuhg acting’ per a joves entre 12 i 14 anys“. Cliqueu aquí per a més informació.

En l’actualitat que ens ha tocat viure, la llengua més exigida tant acadèmica, professional i vivencialment és l’anglès. La seva influència ha marcat a tot el planeta, i sense cap dubte és un imprescindible per moure’t pel món. No obstant això, sent una llengua que prové d’una arrel, cultura i història completament diferents als idiomes romànics, no és tan fàcil d’aprendre o entendre com pot ser el francès i l’italià, que sense voler-ho ni entendre-ho tothom ho pot xampurrejar. Us deveu estar preguntant, teatre en anglès? Anglès amb teatre? ¿Per què? Potser sembli una combinació forçada, una parella que no entens molt bé que fan junts, però la veritat és que l’aprenentatge d’un idioma i el teatre van més lligats del que un, inicialment, es pot arribar a imaginar.

He tingut la sort de tenir l’anglès configurat en el mi de forma natural, és la meva llengua materna. La meva mare, de Buffalo, E.E.U.U., sempre m’ha parlat en anglès i a més va insistir que estudiés en un col·legi de parla anglesa.

Em vaig convertir en professora particular d’anglès quan cursava els meus estudis de la carrera, i poc a poc vaig veure, que els meus alumnes milloraven considerablement si s’ho passaven bé amb mi a les classes. Jo cada vegada més, portava jocs de taula, música, obres d’art per comentar, i els meus alumnes cada vegada més tenien ganes que vingués i a parlar anglès. Un dels meus exercicis preferits era jugar al ¿quién és quien?. Crec que no hi ha joc de taula més útil per aprendre a descriure a una persona, a més de divertit.

Llavors vaig pensar, ¿Serà possible que quan ens ho vam passar bé, treballem millor? La resposta, òbviament, és si. I l’aprenentatge d’un idioma, no deixa de ser, un treball, al que li dediques temps, esforç i sentiment.

anglès vivencial i teatre

APRENDRE DE FORMA DIVERTIDA

Les meves investigacions privades amb els meus alumnes demostraven que un aprenentatge que interessa, és més efectiu. Però no només ha d’interessar, ha de motivar, i l’alumne s’ha de sentir involucrat en el que fa.

Per exemple, si tinguéssiu recordar algun esdeveniment de les vostres vides, amb tots els seus matisos i detalls, recordar les olors, els sons, les imatges … No us resultaria difícil no recordar les emocions que vénen amb ella? I és que està demostrat que la memòria s’enforteix amb una connexió afectiva amb el que s’està vivint. I la memòria és, acompanyada de l’atenció i la concentració, un gran aliat que vols tenir si vols aprendre un idioma.

Quan dissenyo les meves classes, i penso amb antelació quines necessitats tenen els meus alumnes, m’imagino que sóc a la cuina. Penso en els ingredients que necessito per fer una classe equilibrada, que tingui bon gust, divertida, que no repeteixi, i sobretot que no estigui caducada. Cada plat és diferent, i necessita ingredients diferents i temps de cocció diferents. Però tots necessiten aquest puntet de no sé què que el fa bo. I això és la connexió emocional. I de connexió emocional, al teatre, n’ hi ha molta.

APRENDRE L’ANGLÈS MITJANÇANT EL TEATRE

No tinc cap dubte que les tècniques implementades en un passat per aprendre idiomes han funcionat, i bé, durant anys. No es pot aprendre una llengua sense una base teòrica al darrera. Seria com aprendre matemàtiques sense conèixer els números.

Però també és cert que no pots aprendre una llengua sense posar-ho en pràctica d’una manera vivencial. Això seria com saber conduir sense haver tocat un cotxe.

És per això, que quan imparteixo les meves classes d’anglès amb teatre, utilitzo la combinació del pràctic amb el teòric. Començar físicament actius, concentrats i oberts a rebre nova informació. Mitjançant l’ús de tècniques teatrals facilitar l’expressió i la fluïdesa de l’idioma, integrar la informació rebuda de forma més acadèmica i fomentar la creativitat i l’espontaneïtat en l’alumne.

La combinació és positiva per a tots dos aprenentatges. L’expressió oral, moltes vegades, limita l’expressió corporal en escena. És una via fàcil perquè el públic t’entengui. Quan es crea aquesta incomoditat, l’alumne es veu obligat a reforçar la seva expressió dramàtica amb el cos, la cara, el silenci. En el teatre hi ha una implicació emocional, una comprensió per sobre del teòric, és vivencial. I per aprendre una llengua això és imprescindible.

Els meus principals objectius, com a professora, és crear un espai segur, on els alumnes es poden equivocar les vegades que facin falta, que es sentin confiats quan utilitzin l’idioma i que el que aprenguin es vegi reforçat mitjançant una connexió emocional, però sobretot, presentar una activitat divertida. És com jugar al ¿quién es quién? però de forma vivencial. És estar a la cuina, i que et sentis orgullós sempre del plat que serveixes, que els teus convidats somriguin al emportar-se un mos a la boca i se senti un llarg mmmmm.

anglès vivencial i teatre

 

 

 

 

 

 

Bàrbara Roig Miserendino