Mireia Font, filla de El Timbal
- el timbal ESCOLA
MIREIA FONT, FILLA DE EL TIMBAL
En l’anterior article del nostre blog (“El Timbal, 50 anys i moltes vides“), vam parlar de la figura del nostre fundador, l’Anton Font. Ara volem parlar d’una altre figura cabdal en aquests 50 anys de eltimbal, la Mireia Font.
La Mireia va néixer gairebé a l’escola que el seu pare, en Ton Font, va fundar l’any 1969 al barri de Sarrià. Allà va començar la seva formació com a intèrpret, com a professional i especialment com a ballarina i professora. Allà va acompanyar durant molts anys la tasca que es realitzava i va ser còmplice dels projectes que es generaven.
Si parlem de claqué, parlem de Mireia. Va començar la seva formació amb 12 anys, amb la Gillian Gregory, ballarina i coreògrafa anglesa que va introduir el claqué a Catalunya a partir de les seves classes a l’escola eltimbal de Barcelona.
Més tard, es va formar a l’estranger i va fer el seu camí professional com a brillant ballarina de claqué, intèrpret i cantant. Però mai va deixar la seva casa, eltimbal.
Com a responsable de l’àrea de dansa a eltimbal, va ser qui donà el gran impuls de difusió del claqué a la nostra ciutat. A ella li devem que eltimbal fos durant molts anys un dels pocs referents de l’estat per formar-se com a ballarí/na de claqué, i que facilités amb el seu mestratge i la seva difusió que el centre esdevingués una cantera de bona part dels millors ballarins i mestres actuals de claqué al nostre país. Guillem Alonso, Laia Molins, els germans Méndez, Roser Font, Josep Meléndez, etc. són alumnes seus.
DISSENYANT EL TIMBAL DEL FUTUR
Al voltant de l’any 2000, va anar prenent l’administració general de l’escola, a la vegada que el Ton cedia el relleu i iniciava la seva retirada. Van ser anys en que sota la tutela del Ton calia imaginar un timbal de futur.
Calia actualitzar i renovar l’esperit i la imatge de eltimbal. Calia fer un equip sòlid, cohesionat que permetés plantejar-se nous reptes de futur. No van ser anys fàcils. El brillant passat innovador i de difusió d’un bon grapat de disciplines contemporànies en la formació dels intèrprets a les arts escèniques, no era suficient per a conduir la nau. Calia apostar fort per un nou impuls de projecte i un nou disseny de comunicació i difusió, atès que les noves tecnologies eren cada vegada més necessàries i gairebé prioritàries per a difondre l’activitat i oferta de eltimbal.
Després de més de 40 anys de funcionament i quan es va fer efectiva la retirada del fundador i alma mater de l’escola, Anton Font, eltimbal va emprendre, aleshores, una nova vida. Va passar de ser una empresa familiar a convertir-se en cooperativa.
LA COOPERATIVA ELTIMBAL, CENTRE DE FORMACIÓ I CREACIÓ ESCÈNICA
La pròpia Mireia ho deia en un entrevista a El Punt/ Avui, al març del 2012: “Quatre rems són més idees, amb un de sol, la barca potser ja s’hauria enfonsat“. Estàvem immersos en el xup-xup del cooperativisme, perquè el món de la pedagogia i l’art demana una empatia molt gran amb els companys, així que vam ser coherents a l’hora de repartir deures i capacitat de decisió”
“Nosaltres no ens convertim en cooperativa per subsistir sinó per créixer.” Així de contundent es mostrava la Mireia, tallant d’arrel un dels grans estigmes que ha carregat el món cooperatiu. Els que abans eren professores contractats ara són socis d’una de les primeres escoles de teatre del país. La transició cap al cooperativisme era un fet, i la Mireia, ho van interpretar com la millor via per fer front a la nova etapa, convençuda d’haver pres “la millor de les decisions possibles”. L’escola es va adaptar al canvi de model enmig d’una crisi molt dura, i avui s’evidencia que aquesta transformació és justament el que ens ha enfortit.
EL PROCÉS PARTICIPATIU EN LA CAMPANYA “PER UN NOU TIMBAL DE FUTUR”
La Mireia, conjuntament amb els seus companys/yes socis/sòcies, va gestionar activament la campanya de suport a eltimbal, l’any 2015, un procés que va permetre la inauguració de la nova seu actual del nostre Centre, al carrer Roger de Flor de Barcelona.
Aquest procés va suposar un esforç econòmic gran al qual van contribuir socis, alumnes i ex-alumnes, amb un total de més de 200 persones, i diverses cooperatives en un treball conjunt d’intercooperació.
La mateixa Mireia ho explicava així al febrer del 2017: “Vam participar a la Ronda de Finançament de la Jornada Financoop de 2015, gràcies a la cooperativa Coopdemà, gran coneixedora d’aquest ecosistema. Els primers agents van ser Coop57, que ja ens havien ajudat a finançar una altra etapa, just en el moment de passar de la SL a la Cooperativa. Ells ens van obrir el ventall de possibilitats de finançar. I els recursos que van aparèixer de seguida van ser Gicoop, un d’inversors cooperatius que ens van ajudar i col·laborar. Però també ens van informar que era molt important que els propis socis cooperatius confiessin primer en el propi projecte aportant. Vam crear la figura dels socis col·laboradors i propis socis vam aportar capital a crèdit amb Laboral Kutxa. També vam crear al nostre propi teixit social títols participatius i també els vam oferir els avals mancomunats per fer front al risc del cost del préstec de Coop57. Els actors i instruments de Financoop a diferència de la banca tradicional dona suport als projectes, a les persones, al teixit social que hi ha darrere d’aquests projectes. I per tant, es donar suport a la base social i no tant al capital.
Poc temps després al programa “Lògic” de BTV (gener 2018) afirmava la gran sort que hem tingut en acostar-nos i formar part del teixit associatiu:
“La cooperativa desenvolupa la defensa del propi lloc de treball en equip. La cooperativa fa que s’empoderin els propis treballadors de la major part de les tasques, i es va creant un element bàsic pera una cooperativa que es la confiança en els altres. En el món cooperatiu fem pinya, ens recolzem les unes a les altres, fem xarxa. Aquesta xarxa és importantíssima. Si en qualsevol moment defalleixes una mica, aquesta xarxa està atenta.”
Actualment, la Mireia ja no forma part de la cooperativa. Tot i les dificultats tant personals com empresarials que sorgeixen abans i després dels canvis en una cooperativa, l’equip actual lluita per seguir avançant en el camí del treball compromès amb l’art, l’educació i el cooperativisme; sense oblidar d’on ve i de la mà de qui ha anat durant molts anys.
L’equip de eltimbal.