Carme Pla, T de Teatre i l’ofici d’actriu (2)

Continuem amb la segona part de l’entrevista feta a l’actriu Carme Pla:

Com heu treballat amb els directors que heu tingut? Els marcàveu uns límits?

Hi ha hagut de tot. El David Plana va fer una codirecció. Ell dirigia bàsicament però nosaltres també dèiem…som bastant pesades. Som tiquismiquis, ens agraden fer les coses ben fetes, i en aquest cas, doncs, dèiem alguna cosa. Amb el Javier Daulte, va ser totalment diferent. Ell va ser el director i tenia carta blanca.   A més era l’autor. Amb el Daulte va ser molt curiós perquè ell tenia una miniidea, feíem una improvisació i després ens demanava que féssim a fer un cafè, ells es posava a escriure i quan tornàvem tenia una escena. Amb el Sergi Belbel, va escriure textos i va dirigir Homes, amb tota la llibertat.

A vegades encarregàvem acotant molt més la demanda. Per exemple, un monòleg parlant de tal tema. Ens l’ensenyaven i nosaltres dèiem la nostra. A vegades, no dèiem res i ja ens agradava, i fins i tot, acabàvem per decidir-nos per una altra cosa alternativa a la demanada que ens agradava.

Tanmateix, m’imagino que per la vostra manera de treballar els hi demanàveu que tinguessin en compta els moments individuals i corals de la vostra manera de fer, no? Per aquells anys, recordo que el propi Sergi Belbel va estrenar L’augment, de Georges Perec, fent d’aquest text un veritable joc musical d’intervencions que també es pot trobar en els vostres espectacles des del principi…

Fixa’t que dels Petits contes misògins vam passar a Homes, dirigits per Sergi Belbel. Jo crec que si Belbel no fos director de teatre seria músic, perquè té un sentit del ritme impressionant. I me’n recordo assajant una escena d’Homes, la del “Ramon” on hi havia una de nosaltres al mig que l’anava assajant picant els dits, marcant-nos el ritme així. Suposo que vam anar a espetegar amb ell perquè això ens interessava.

Però no us veu quedar en el pur joc del llenguatge que alguns d’aquest muntatges de l’època feien, sinó que el veu saber integrar en el joc escènic amb una component important: l’humor.

Sí, per nosaltres l’humor és molt important. Ha estat un segell nostre, va venir així des dels Petits Contes misògins, encara que hi ha hagut algun espectacle com Això no és vida, on no hi havia tant d’humor, a l’espectacle del Javier Dualte,  Cómo es posible que te quiera tanto, hi havia moments però era un thriller. En aquest que estem fent ara hi ha de tot. Si l’haguéssim de definir potser uns dels components importants que hi és l’humor. I, de fet,  nosaltres, al principi, en començar en aquesta línia també teníem clar que havíem de seguir la línia aquesta perquè la gent que venia a veure T de Teatre esperava veure una certa cosa, no podies fer un drama…però sí que de mica en mica hem anat introduint altres components. Saps, sempre hem volgut fer des del principi coses que ens motivessin, perquè sinó ens tornem funcionaris del que estem fent.

Ara heu treballat amb l’Alfredo Sanzol en Delicades, ell escriu en castellà, noteu diferència de treballar en català o en castellà en la recepció i en l’humor dels vostres espectacles?

Com tu dius l’original és en castellà, per tant quan ho hem fet en castellà queda molt bé. Inclús la contundència dels personatges és fa més palesa, pensa que són de Pamplona. Però la traducció feta pel Sergi Belbel és excel·lent. En castellà és més contundent, però el català és el nostre idioma i ens en sentim molt còmodes i funciona molt bé. si bé és cert que hi ha sentits de l’humor diferents arreu del país, a nosaltres fins ara ens ha funcionat mot bé.

Amb tots els espectacles heu estat a Sudamèrica?

No, només hem estat a Buenos Aires amb Homes i Criatures.

Parlem, ara de la teva experiència com a professora de teatre a El Timbal. Has estat impartint un curs durant tres mesos, ha estat la teva primera experiència com a professora, com ha anat? Com t’has sentit? Repetiries? Com es veuen les coses des de l’altra banda?

Sí, sí, és clar que repetiria. En mirar-me les coses des de l’altra banda, el que m’ha sorprès és que es veuen molt les coses des de l’altra banda. (Rialles) Suposo que m’agradaria veure’m a mi des de l’altra banda tractant de solucionar alguna cosa que no surt! Però es veuen molt, és veuen molt. Des de la persona que està actuant allà, del que dóna i del que no dóna, de quines dificultats té per donar no sé què, la seva facilitat per donar altres coses… És un món enorme, riquíssim, d’aprenentatge per a mi, perquè clar encara penso que sóc molt novata en això i m’agradaria aprendre més, perquè com més n’aprens, estic segura, més disfrutes. Jo m’ho he passat molt bé amb aquest curs que he fet. Crec que les alumnes que tingut també.

Heu prorrogat el curs…

Sí, jo crec que hi hagut una entesa personal. Jo sóc com sóc, no poso barreres. Jo em dono molt i suposo que elles, en ser un grup petit, ha estat ideal per a mi començar d’aquesta manera. I és clar, m’han quedat ganes de seguir, d’aprendre més, i inclús em plantejo això de com tu fas amb un grup més nombrós?  Jo crec que t’ensenya com a professora i com actriu, perquè et planteges coses que actuant no et planteges, i més quan portes anys actuant.

La idea de fer classes no me l’havia plantejat mai seriosament. Un dia em van demanar que fes una màster-class i vaig estar tres hores allà parlant amb gent que feia teatre amateur, gent que també em van llegir un fragment del que estaven preparant i jo els hi deia algunes coses que els eren molt útils. I jo mateixa em sorprenia que pogués veure tant ràpid i que pogués encertar tant, no sempre evidentment, però moltes vegades encertava molt bé què podia dir-li a la persona perquè pogués fer un click o tingués maneres d’avançar. I aleshores, vaig dir: ostres,  jo tinc molts coses per dir, perquè porto 20 anys amb això i tinc coses a dir. És clara l’altra cosa és la formacio-actoral que és la part que em falta, me’n he adonat que em falta un treball previ d’organització, d’evolució per arribar a un objectiu, però bé, he fet això i m’ho he passat molt bé.

Doncs molt bé, Carme, no sé si vols afegir alguna cosa més…

Que la gent estudiï teatre, perquè una de les coses que he vist en les classes és l’útil que pot ser per a perdre la por a moltes coses, útil per a una pila de coses. Tothom hauria de fer teatre tant si es vol dedicar a fer teatre com no.

Carme Pla, estarà fent un curs intensiu al nostre Centre, del 6 de març al 18 d’abril de 2013. Per a més informació, cliqueu a “Contes compartits amb l’humor de T de Teatre”. Gràcies, Carme.