El corredor, experiència de Lluís Altés
- el timbal ESCOLA
El nostre alumne de El Timbal, Lluís Altés ha participat en el premiat curtmetratge de José Luís Montesinos “El corredor“. Comparteix amb nosaltres la seva experiència. Gràcies Lluís.
EL CORREDOR, EXPERIÈNCIA DE LLUÍS ALTÉS
No sé si us passa a vosaltres, però jo sempre que acabo un càsting, surto decebut. Sempre penso que ho podria haver fet millor. I això m’emprenya!
Ara fa cosa d’un any i mig, el Pep Armengol, director de càsting em va citar amb dos actors més per fer-nos unes proves per una pel·lícula que José Luís Montesinos, director de cine, volia rodar.
En aquella ocasió, però, tot va anar de meravella.
Tan és així que quan marxàvem, el Pep ens va dir que li havíem agradat molt al director i que ja ho tenia decidit: ens agafava per protagonitzar una escena. Imagineu-vos la meva alegria; seria la meva primera pel·lícula! Ah, perdó, he oblidat dir-vos que jo tinc 45 anys i que només en fa 5 que sóc actor.
Vaig córrer cap a casa content com un gínjol per explicar-li a la meva dona… Una setmana més tard, em trucaven per dir-me que el productor que havia de finançar la peli havia fet fallida i que per tant, el projecte queia. Xof!
Jo vaig continuar amb la meva vida, com no podia ser d’una altra manera, fins que uns dies després, en Montesinos em trucava per proposar-me ser el protagonista d’un curt que ja tenia escrit: EL CORREDOR.
Aleshores no era conscient de totes les alegries que aquest curt em donaria…
Els assajos van començar unes setmanes més tard. Ens trobàvem cada divendres a la Sala Tecla de l’Hospitalet per assajar les escenes més emocionalment complicades. Vaig tenir la gran sort de comptar amb Miguel Ángel Jenner, com a company de repartiment. Pels que no ho sapigueu, us diré que Jenner és la veu en castellà de Samuel L. Jackson o de Jean Reno, entre d’altres. És un actor que pot fer trontollar el terra amb la seva veu de tro…
Van ser cinc sessions d’assaig intens de quatre hores, en les quals no només ens vàrem acostar al text sinó que a més, ens varen servir per crear uns vincles molt forts entre els tres. Jo sempre faig la mateixa broma: semblem Les Tres Bessones (a tot arreu, anem junts…!)
Tot això va acabar en dos dies genials de rodatge a Port Ginesta en ple mes de febrer amb un fred que pelava i havent de simular que era estiu. Recordo aquella experiència com un dels millors regals que m’ha fet aquesta bonica professió.
Aleshores, jo ja sabia que el guió era molt bo, el que no em podia imaginar de cap de les maneres, és que un any més tard, guanyaríem el Gaudí al Millor Curtmetratge i que estaríem nominats als Premis de l’Acadèmia de Cinema Europeu i pre seleccionats als Goya de l’any vinent. Una autèntica bogeria per algú que feia tan poc temps que es dedicava a aquest bonic ofici de l’actor.
Actualment, encara visc en un somni perquè EL CORREDOR no para de recórrer festivals nacionals i internacionals. A més, a finals d’aquest any anirem a Berlín a competir pels premis EFA (European Film Awards). I lluitarem a mort per a que l’any vinent ens nominin pels Goya.
I tota aquesta deliciosa aventura va començar només unes setmanes després que em donessin la mala notícia de que el paper que havia de protagonitzar en una peli s’havia esfumat…
Mai s’ha de tirar la tovallola. Si perdem un tren ens quedem a l’estació i n’agafem un altre que ens portarà a llocs tan o més meravellosos com el primer.
Aquesta és la meva filosofia.
Lluís Altés
(si voleu seguir les evolucions d’EL CORREDOR, ens podeu seguir via facebook)
