Elogi a la respiració / Elogio de la respiración
Natàlia Sellarès, mestra de la veu al nostre Centre, comparteix amb tots nosaltres les seves reflexions sobre un aspecte tant fonamental per l’actor i l’ésser humà com és saber respirar.
L’entrenament de la veu és una de les tècniques que, d’entrada, costa d’entendre en la formació de l’actor.
De fet, sabem poques coses de la veu quan ens iniciem en el seu aprenentatge. A l’escola, Institut i Universitats amb prou feines ens expliquen el sistema respiratori; però…qui ens diu com l’hem d’emprar, quina respiració és la correcte? Quins avantatges tenim amb l’ús de la respiració? Com podem parlar més alt sense fer-nos mal i que ens entenguin? Com podem utilitzar la veu per comunicar millor el que pensem davant dels altres? Ningú ens diu res… apareix un llarg silenci…
I així, anem creixent, practicant amb l’intuïció pròpia, respirant i parlant com podem.
El que sí que observem amb els anys és que qualsevol sensació de malestar, canvis emocionals, pensaments, situacions…. immediatament la nostra respiració s’altera. I si la veu és aire, la nostra veu, evidentment s’alterarà, també; i a vegades, ens delatarà. La veu és increïblement sensible a tot allò que l’envolta.
Quin plaer, doncs, dedicar hores en la pràctica de la respiració i de l’alliberament de la veu!
L’alumne de teatre, l’actor, el formador, el director, l’orador…tot aquell que necessita la seva veu per comunicar és extremadament afortunat.
Dic això, perquè crec que la capacitat de prendre consciència dels propis hàbits (respiratoris, posturals, tensionals, vocals, entre molts d’altres) ens fan, al meu entendre, més expressius i sobretot, més lliures.
L’entrenament de la veu no només és una tècnica per ampliar la nostra expressivitat oral i controlar la veu com actors, sinó que neix d’un aprenentatge íntim, lent i atent del propi individu i de la seva capacitat d’observació, concentració i voluntat personal.
A més a més, la pràctica constant fa que els hàbits amb els quals hem començat l’aprenentatge millorin; tot agafant confiança amb la pràctica de la relaxació i els seus avantatges; la capacitat de jugar i modificar la veu en qualsevol situació i enriquir-nos amb les seves infinites possibilitats; entendre i desenvolupar la consciència física de la nostra veu i sobretot, la nostra respiració com a eina d’expressió, control i llibertat personal; eina imprescindible per a l’actor.
Natàlia Sellarès i Rosa Mateu imparteixen el curs intensiu d’estiu, “La veu i el text”, del 2 al 7 de juliol i del 16 al 21 de juliol, respectivament.
__________________________________________________
Natàlia Sellarès, profesora de voz en nuestro Centro, comparte con todos nosotros sus reflexiones sobre un aspecto fundamental para el actor y el ser humano como es el saber respirar.
El entrenamiento de la voz es una de las técnicas que, de entrada, costa entender en la formación del actor.
De hecho, sabemos pocas cosas de la voz cuando nos iniciamos en su aprendizaje. En la escuela, instituto y universidad rar vez nos explican el sistema respiratorio; pero…¿quién nos dice cómo tenemos que emplearlo? ¿Qué respiración es la correcta? ¿Qué ventajas tenemos con el buen uso de la respiración? ¿Cómo podemos utilizar la voz para comunicar mejor lo que pensamos ante los demás? Nadie nos explica nada…tan sólo hay silencio…
Y así, vamos creciendo, practicando por intuición propia, respirando y hablando como podemos.
Lo que sí observamos con los años es que ante cualquier sensación de malestar, cambios emocionales, pensamientos, situaciones…. inmediatamente nuestra respiración se altera. Y si la voz es aire, nuestra voz, evidentemente se alterará, también; y a veces, nos delatará. La voz es increiblemente sensible a todo lo que le rodea.
¡Que placer, pues, dedicar horas a la práctica de la respiración y a la liberación de la voz!
El alumno de teatro, el actor, el formador, el director, el orador…todo aquel que necesita la voz para comunicarse es extremadamente afortunado.
Digo esto, porque creo que la capacidad de tomar conciencia de los propios hábitos (respiratorios, posturales, tensionales, vocales, entre muchos otros) nos hacen, desde mi punto de vista, más expresivos y sobre todo, más libres.
El entrenamiento de la voz no sólo es una técnica para ampliar nuestra expresividad oral y controlar la voz como actores, sino que nace de un aprendizaje íntimo, lento y atento del propio individuo y de su capacidad de observación, concentración y volundad personal.
Además, la práctica constante permite una mejoría de los hábitos con los que hemos empezado el aprendizaje ; ganando confianza en la práctica de la relajación y sus ventajas; la capacidad de jugar y modificar la voz en cualquier situación, y enriquecernos con sus infinitas posibilidades; entender y desarrollar la conciencia física de la misma y sobretodo, desarrollando nuestra respiración como herramienta de expresión, control y libertad personal; instrumento imprescindible para el actor.
Natàlia Sellarès i Rosa Mateu imparten el curso intensivo de verano, “La voz y el texto”, del 2 al 7 de julio y del 16 al 21 de julio, respectivamente.