En cos i ànima

  • TESTIMONIS I DIETARIS

La nostra companya, Mercè Solé, comparteix amb nosaltres aquestes breus reflexions com a actriu i professora d’entrenament corporal. Esperem que siguin del vostre interès.

Quan vaig començar a estudiar art dramàtic i anava al teatre; sovint, sortia disgustada de la representació perquè l’actor no “m’acabava d’arribar… no em trasbalsava… no em transmetia amb cos i ànima i per tant no em “tocava”!”. També em vaig adonar que hi anava perquè “volia sortir de l’espectacle alguna cosa de mi mateixa”. Desitjava que aquella obra “em transformés”. I vaig convertir-lo en la meva professió intentant no oblidar el que jo hi cercava.

Sempre li he demanat molt al Teatre. I com a conseqüència, a l’ofici de l’actor. És per això que vaig començar a estudiar a diferents escoles: El Timbal, El Col.legi del Teatre, l’Institut del Teatre, per tal de nodrir-me de moltes fonts i professors, de molts corrents i disciplines. Era conscient que el meu nivell d’exigència requeria d’una formació completa. I que només amb una formació integral podria tenir la capacitat d’arribar a “tocar” a l’espectador.

Vaig començar a practicar i practicar. De fet no he deixat mai de formar-me com actriu. La nostra és una professió pràctica i només practicant-la et pots sentir satisfet i complet com actor. Hi ha qui diu que es necessiten 20 anys per a ser actor.  Cadascú té els seus propis judicis i/o les seves pròpies opinions. Jo, del que estic convençuda, és que és  imprescindible d’una bona formació corporal per a ser-ho.

Com podem ser capaços de ”tocar”a l’espectador sense haver educat el nostre propi instrument que no és altre cosa que haver educat el nostre cos i la nostra veu, entre d’altres disciplines prioritàries.

La única manera de “tocar” és haver madurat amb ell. I madurar vol dir conèixer-lo a fons a través d’una pràctica diària. Una pràctica que es converteixi en un hàbit ben arrelat.

El coneixement del nostre propi cos és fonamental perquè l’actor confiï i es deixi portar a través d’ell. Perquè se n’oblidi dalt de l’escenari.

Un cop l’ha educat i n’ha pres consciència es quan veritablement pot alliberar-lo cada cop que s’aixeca el teló.

Sense un bon entrenament corporal  em sembla impossible (i no dic poc possible) poder arribar a “tocar l’ànima de l’espectador perquè surti transformat”.

Mercè Solé, mestra d’entrenament corporal a El Timbal, actriu i directora.