Entrevista a Manel Piñero, conegut com a “Homo APM”
Parlem amb Manel Piñero, guionista del programa de televisió a TV3 “Alguna pregunta més?” (APM) i actor del mateix programa. El coneixem pel personatge de “L’ Homo APM”.
En Manel estudia a El Timbal, i comparteix amb nosaltres la seva experiència.
1) Parla’ns dels teus inicis al programa de l’APM i com va derivar tot cap al teu personatge
Vaig començar a treballar a l’APM al 2007, però com a guionista, no com a actor. I vaig estar fent aquesta feina fins el 2009, quan em van proposar de fer el personatge de “L’ Homo Apm”. Això va sorgir de la forma més tonta del món:
Quan rebia trucades comercials, enlloc de treure-me-les de sobre, o penjar, o no agafar-les; posava els mans lliures allà a la redacció i els contestava i parlava tan sols amb frases de l’APM. Aleshores tots els meus companys reien molt, fins que un d’ells va tenir la idea de fer-ho com a personatge. I va ser així. Una cosa que no va ser ni volguda, ni buscada, ni planejada.
2) Quan i com va néixer la necessitat de formar-te teatralment? Quines són les teves perspectives dins de la professió.
A mi sempre m’havia agradat això de la interpretació, però llavors vaig estudiar periodisme i ja no vaig pensar-hi més en fer-ho seriosament. Però és com un cuquet que sempre tens a dins, com una espina clavada…. M’hagués agradat potser estudiar a l’ Institut del Teatre, però em tirava més el periodisme. Però després de fer durant 14 anys de periodista esportiu, em vaig cansar una mica, i quan va sorgir això de l’APM i de l’ Homo APM, doncs vaig dir: “és l’oportunitat ara per fer alguna cosa amb el teatre”.
Pel que fa a les meves perspectives, vaig fent, vaig vivint el dia a dia. Sé que m’agradarà estar vinculat al món de la comunicació sempre, perquè és el que he fet bàsicament, però no sé de quina forma: si com a guionista, periodista, actor….
El tema d’interpretació sé que m’agrada molt, i crec que si segueixo estudiant i aprenent, i algú confia en mi progressivament doncs potser em puc introduir. Però ara mateix no sé si em vull dedicar o no a la interpretació. El que sí que vull és gaudir-la, i a partir d’aquí el que hagi de ser, serà.
3)Com vas arribar a El Timbal i que estàs trobant aquí.
El Timbal era dels Centres més coneguts de Barcelona. Hi havia gent que havia estudiat aquí i m’hi havia parlat. Llavors junt amb un company (en Lluís Altés), doncs vam estar mirant centres, i el que més “patxoca” ens va fer va ser aquesta.
El que he trobat és molt bon ambient, uns companys excel·lents, dels quals he après molt i que m’han fet sentir molt bé. I una molt bona formació. Bàsicament he trobat el que buscava: tenir recursos per ensortir-me’n a l’escena. I en això vull agrair a la meva professora, Mònica Cordomí. Em sento content.
4) Com creus que la fama et modifica o no la teva vida personal.
Jo crec que continuo sent la mateixa persona. Mai cap amic ni cap familiar m’ha dit que hagi canviat, o que la fama m’hagi afectat. Per tant, jo em sento la mateixa persona que abans. Però sí és cert que et modifica quan surts al carrer, quan vas als llocs públics (la gent t’assenyala, et para, riu, la gent es vol fer fotos amb tu, etc). I et sents permanentment observat. I jo que soc bastant tímid, al principi m’incomodava, em sentia estrany, però ja m’hi he acostumat i penso que va amb la feina.
5) Ens vols explicar alguna anècdota?
Recordo una vegada que estàvem a una discoteca amb uns amics. I va venir un noi i va demanar de fer-se una foto amb un dels meus amics. Aquest amic es va quedar una mica parat i va dir: “amb mi?”. El noi es va fer la foto i va començar a dir-li frases típiques de l’APM. Jo que vaig veure la situació, em vaig apartar per observar-ho. Me’n vaig adonar que aquell noi l’havien enganyat els seus amics i li havien dit que el famós era el meu amic, i no jo. I veure-ho des de la distancia, va ser molt divertit.
6) què és per a tu ser actor?
Ostres… difícil… Jo crec que el que és actor, actor de veritat, és una forma de viure, de sentir i de veure el món. El que és actor expressa la vida i la gaudeix d’una forma peculiar. Jo, per exemple, que m’agrada l’ humor, penso que el sentit de l’ humor és bàsic per encarar la vida. Doncs crec que el que és actor, ha de tenir una percepció amplia de tot: de la societat, dels rols de la gent… De totes formes, crec que tots som una mica actors: ens toca actuar a la vida, i a vegades fingir.