L’Ànima de la nit

ENTREVISTA A LA BLANCA BARDAGIL, dramaturga i directora I A LA MONTSE BERNAD, actriu.

La cita té lloc un dilluns de març a la SalaFlyhard al barri de Sants. Arribo puntual i m’obre la porta una jove però segura Blanca Bardagil. Està ultimant algunes coses amb el Jordi Casanovas, director artístic  de la sala. Em demana cinc minuts i m’espero a l’entrada mentre ells van cap a l’escenari. De mentres miro els cartells de l’entrada  penjats amb marcs de quadres antics, no puc evitar escoltar que estan decidint coses sobre l’escenografia, i és que, l’Ànima de la Nit s’instal·la per una temporada (esperem que llarga) a la Sala Flyhard de Barcelona, una sala que està essent  tot un referent indispensable pel teatre contemporani català. Truquen a la porta i la Blanca obre. “-Deu ser la Montse”- diu. Efectivament. Es saluden amb un petó i una abraçada llarga “És que ara feia dues setmanes que no ens veiem!!”- puntualitza la Montse.

Em conviden a seure al hall de la sala, un espai molt acollidor i amb un aire retro de moqueta vermella i parets verdes. La Montse em serveix una copa de vi. “És marca de la casa Flyhard: abans d’entrar a veure l’espectacle et conviden a una copeta”. “Si és que són macos, macos per que sí!” m’expliquen mentre riuen. Vi en mà, em disposo a preguntar-lis tot el que pugui sobre l’Ànima de la Nit.

– Comencem pel començament. Blanca, com va sorgir la història de L’ànima de la nit?

Blanca Bardagil (BB): Fa temps, una amiga em va explicar una anècdota d’una persona que havia conviscut amb la seva mare morta durant uns dies, sense adonar-se que ja no era viva. La història em va quedar molt gravada, i després buscant per Internet vaig començar a trobar notícies de casos semblants. I d’aquí em va venir la idea i vaig començar a pensar en la trama i en els personatges i vaig començar a escriure les primeres pàgines. Llavors va ser quan un grup d’actors, entre els que estava la Montse,  es van posar en contacte amb mi, devia ser a mitjans d’agost, i em van proposar que escrivís una obra per ells i que la dirigís.

– Perquè ells sabien que estaves escrivint aquesta obra?

BB: No, no, en general. Llavors vam quedar, i jo vaig anar a la reunió amb aquesta idea en ment… Aquell dia va passar una cosa molt curiosa, abans de dir res sobre tot això dels germans i de la mare morta, vaig preguntar si ells tenien alguna idea, o algun tema del que volguessin parlar, i van dir que havien pensat en temes com la família o la mort…. va ser una coincidència, i potser ells es van pensar que m’ho inventava en el moment, no ho sé, però realment jo el que volia proposar que féssim era una obra sobre la mort i la família i quan van saber la història de seguida es van engrescar.

Montse Bernad (MB):  Nosaltres teniem moltes ganes de fer teatre i algunes casualitats ens van portar fins a la Blanca. Però sí que és cert que ens venia molt de gust parlar sobre temes que ens interessaven, la família, les relacions i la mort van sortir en tots els nostres brainstormings! I quan la Blanca ens va dir que ella estava escribint sobre això vam sentir que estavem al lloc adeqüat, al moment adeqüat i amb la persona adeqüada. És molt difícil que passi aixó, però ens va passar, i encara ara ens sorprèn el cúmul de coincidències que va repressentar aquella trobada.

– Com ha sigut el procés d’escriptura i de direcció?

BB: Jo ja havia començat a escriure-la, però a partir de conèixer els actors el procés d’escriptura va estar molt lligat als assajos. Ha sigut un procés molt vinculat amb els actors, de fet. Quan vam començar, jo no sabia com s’acabaria, per exemple… Portava el portàtil als assajos, proposava als actors possibles situacions i provàvem les idees que havia rumiat o les que teníem en aquell moment, i jo anava apuntant les coses que sortien. Després a casa mirava tot el material i decidia què descartava i què mantenia, i hi treballava per l’endemà arribar amb aquelles escenes escrites, les llegíem a l’assaig… i així anar fent. A mitjans de desembre van fer una lectura aquí a la Flyhard, precisament. Estàvem encara enmig del procés, i la cosa ha anat canviant una mica, des de llavors. Hem fet un treball molt d’equip, tots cinc.

MB: Sí, i això és fantàstic! És molt gratificant veure com les escenes evolucionen i et sents part creadora de l’obra, no només com a intèrpret. Hem treballat mà a mà els cinc des del començament.

– Quina història planteja?

BB: És una comèdia. L’obra comença quan una de les dues filles, el personatge de la Montse, troba la seva mare morta, i el seu germà ha estat vivint durant les últimes setmanes en aquesta casa amb el cadàver perquè ell es pensa que està viva. Llavors arriba l’altra germana amb la seva parella…

– No m’expliquis cap spoiler, eh, que jo la vull veure.

BB: D’acord, no t’explico res més, doncs (riu).

MB: No, no expliquem res més! Només dir que els qui la vingueu a veure us prepareu per un ritme trepidant i per que us sacsegin emocionalment. Tot i  ser comèdia, parla de temes molt durs que ens afecten a tots i els personatges passen per molts llocs i per moltes situacions sorprenents fins i tot per a ells mateixos.

– De quins temes tracta, L’ànima de la nit?

BB: L’Ànima de la nit parla de l’acceptació davant de la mort, i parla de la família, del valor que donem al sentiment d’unió i de clan. És a dir: de què som capaços per evitar que es trenquin aquests llaços, quan l’estabilitat de la família trontolla.

MB: Són temes amb els que tots ens podem sentir identificats perquè d’alguna manera els hem viscut. Del que som capaços de fer per mantenir la homeòstasi familiar quan aquesta es veu amenaçada. Es creen situacions molt còmiques però alhora molt dures… La Blanca ha escrit un text molt, molt rodó! I a més ens ha dirigit d’una manera molt interessant per un actor o actriu, amb molta llibertat per proposar, per provar, però alhora amb molta seguretat del què i com ho volia explicar. Ha estat una experiència fantàstica treballar amb ella!

BB: A la SALAFlyHard, del 29 de març al 16 d’abril, els dijous, divendres, dissabtes i dilluns a les nou del vespre (excepte els divendres, que serà a les 21.30). Les entrades es poden reservar enviant un mail a sala@flyhard.org, perquè la Sala és molt petita i és millor no arriscar-se i fer la reserva. El preu de l’entrada és de 5 o 10 euros, en funció del que cada espectador vulgui o pugui.

– Doncs allà estarem! Moltes gràcies, i molta merda, noies.

BB: Merci. I gràcies a tu.

MB: Gràcies!!

Montse Bernad, és professora d’interpretació per a joves i adults  al programa de Formació Artística Personal de El Timbal.

Els actors de l’espectacle són: Eduard Gibert (ex-alumne nostre d’Escola d’Actor), Eva Pérez, Alain Hernández i Montse Bernad.