L’experiència del taller
- el timbal ESCOLA
L’EXPERIÈNCIA DEL TALLER
Al principi d’aquest mes de febrer els alumnes de segons d’Escola d’Actor del Timbal vam presentar a l’Antic Teatre Silencis, anhels i altres coses intangibles, el resultat de quatre mesos de treball a l’ assignatura Taller de creació amb el professor, en aquest cas director, Roger Ribó. Com el propi nom indica, aquesta assignatura tracta de que tot el conjunt de la classe treballem com si fóssim una companyia i creem tots junts un espectacle des de zero.
El nostre espectacle tractava sobre un mercat on es venia tot allò relacionat amb les emocions i els desitjos, les coses intangibles, i sobre els seus treballadors dels quals explicàvem mitjançant contes diferents moments de les seves vides, de manera molt visual. L’escenari era un espai obert que es podia transformar en un bosc, un circ o una mansió, utilitzant gairebé com a únic element caixes de cartró.
El primer mes del curs el vam dedicar a escalfar motors. El Roger ens va proposar diferents exercicis de creació de petites escenes amb diferents condicions. Van ser molt útils per investigar els diferents llenguatges escènics i les maneres d’aprofitar l’espai de joc.
La creació del taller en si va començar amb una pluja d’idees. Havíem de triar la temàtica, quins elements volíem introduir, quins llenguatges volíem utilitzar… Quan ja vam tenir això decidit, una decisió sempre oberta als canvis, vam començar a crear els personatges. Encara no sabíem ben bé qui eren, tant sols treballadors d’un mercat als qui els hi vam posar un cos, una manera de moure’s i una veu particulars. Improvisant amb els nostres personatges els hi vam trobar un caràcter, una vida i unes histories que vam plasmar en unes biografies. Ens les vam intercanviar de manera que cadascú va escriure el conte sobre el personatge d’un altre company. Ens vam sorprendre perquè tots enfocàvem de maneres diferents les histories i eren molt imaginatives, però això no va suposar un problema a l’hora de fer-les encaixar.
El treball dels assajos va ser força fluid. Vam definir unes línies argumentals que finalment van ser petites pinzellades de la vida actual dels treballadors i del seu dia a dia al mercat. Ens van servir de fil conductor entre conte i conte.
Crec que parlo en nom de tots quan dic que el resultat final va ser millor del que esperàvem i que vam gaudir molt. A diferència del altres treballs que hem realitzat aquest era nostre, ens sentíem més responsables i també més il·lusionats. No ho dic per quedar ni per fer la pilota, treballar amb els meus companys és un plaer, ens entenem, ens complementem i aprenem uns dels altres, i crec que això ens ha facilitat molt la feina.
Helena Barba
