Llicenciat en Filosofia i Lletres per la UAB (1993) i en Art Dramàtic en l’especialitat d’Interpretació per l’Institut de Teatre de Barcelona (1982). DEA en “Arts Escèniques” per la Universitat Autònoma de Barcelona – Institut del Teatre, obtenint la màxima qualificació pel seu treball “Història, temàtica i poètica dels monòlegs de Pepe Rubianes. Trilogia inicial (1983-1987), una anàlisi dels mecanismes creadors de l’actor-narrador”(2003).

Estudiós de les arts escèniques contemporànies, especialment en l’àmbit de l’actuació i formació de l’actor.

En la seva formació dramàtica ha tingut com a professors a Ricard Salvat, Marco de Marinis, Fausto Carrillo, Feliu Formosa, Jean-Pierre Sarrazac o Jaume Mascaró.

Ha estat professor de Pràctiques d’Interpretació, en l’especialitat d’Interpretació, i d’Estètica, en les especialitats de Direcció escènica i Escenografia, de la ESAD de l’Institut del Teatre. En l’actualitat imparteix, en aquesta mateixa institució, classes d’Història General de les Arts de l’Espectacle.

Des de 1995 és responsable de l’activitat escènica, teòrica i editorial de l’Espai de Teatre del Vicerectorat d’Activitats Culturals de la Universitat de Lleida , on ha impartit cursos d’Estètica Teatral del segle XX. Va ser director des de l’any 2000 fins al 2017 del Seminari Processos de Creació a les Arts Escèniques a la UdL

Creador conjuntament amb en Fausto Carrillo (Institut del Teatre) del Sistema Coda de formació actoral, conjunt de procediments metodològics d’aplicació al pla d’Estudis Professionals del Centre de Formació i Creació Escènica, El Timbal. (http://www.nuvol.com/entrevistes/ricard-boluda-no-podem-dissociar-el-treball-intern-i-extern-de-lactor/ )

Ha estat coautor del manual “Creatividad Teatral” (Alhambra, 1986; Longman, 1995; Ñaque, 2015), considerada una de les primeres publicacions al nostre país sobre pedagogia teatral en el medi educatiu.

Actor i director, ha dirigit els muntatges següents: “Mercedes”, de Thomas Brasch; “Diderot i l’ou fosc”, de Hans Magnus Enzensberger; “El pas del Niàgara”, d’Alonso Alegría; “Don Juan”, de Molière-Bertolt Brecht; “Savage/Love”, de Sam Shepard; i “Mentre Agonitzo (As I lay dying)”, de William Faulkner.

Com a intèrpret ha participat amb el Centre Dramàtic de la Generalitat en l’espectacle “El vi més ardent” de Miquel Maria Gibert; amb el Centre Dramàtic del Vallès en l’espectacle “El càntir trencat” de Heinrich Von Kleist; amb el Globus de Terrassa en l’espectacle “El casament del petits burgesos” (primer dramàtic a TV3); amb el Teatre Estable de Lleida en el muntatge de “Ricard III” de William Shakespeare, dirigit per Xavier Albertí; amb la companyia Interval Teatre en els espectacles “Luv” de Murray Schisgal; “La mosqueta” de Ruzante; “Els dos bessons venecians” de Carlo Goldoni i “Los títeres de cachiporra” de Federico García Lorca. Va protagonitzar el curtmetratge “La condemna” de Franz Kafka dirigit per Toni Piqué i Rafel Mundet.

Ha dirigit, a la vegada, una trentena de tallers de formació. Entre d’altres, “El ventall” de Carlo Goldoni; “Croades” de Michel Azama; “Hacia el olvido (Exiliadas)” de Borja Ortíz de Gondra; “Hamlet” i “Macbeth” de William Shakespeare; “Arturo Ui”, de Bertolt Brecht; “Roberto Zucco”, de Bernard Marie Koltès; “Retablo de la avaricia, la lujuria y la muerte”, de Ramón Maria del Valle Inclán;  “El bon soldat Svejk” de Jaroslav Hasek; “Dansa d’agost” de Brian Friel; “Tot esperant Godot” de Samuel Beckett o “Ubu rei” d’Alfred Jarry.

The post Ricard Boluda appeared first on el timbal.

Llicenciat en interpretació a l’Institut del Teatre de Barcelona l’any 2014

Va ser integrant de la quarta promoció de la Joven Compañía Nacional de Teatro Clásico amb la que va treballar en els projectes Préstame tus palabras, Pedro de Urdemalas, The Tempest, Fuenteovejuna, El Perro del Hortelano i El Banquete.

Recentment ha treballat amb la companyia Flute Theatre a l’espectacle Midsummer Night’s Dream fent una versió per a públic general i una altra per a persones amb autisme.

També ha treballat en el projectes teatrals Farewell, petroleum! (T.Lliure), Afanys d’Amor Perduts (TNC), Els Pastorets-Tricicle (Poliorama) i va ser integrant de la Companyia Ignífuga participant en els projectes: A House Is Not A Home, La Norma de l’Extinció i Fam Oculta dirigits per Pau Masaló. Actualment és actor i creador a la companyia Inflable amb qui va estrenar MATZALI a la Mostra Igualada el 2024.

En el terreny audiovisual ha treballat en la sèries  Nacho, Com si fos ahir, Acacias 38, Instinto, Cites i el Món 3xl; i en les pel·lícules Los Inocentes i Any de Gràcia.

També ha ampliat la formació a través de cursos de teatre i dansa impartits per intèrprets com Nikolaj Karpov, Maria Smaevich, Marta Carrasco, Israel Solà, Oskaras Korsunovas i Peeping Tom. Ha rebut formació de capoeira i és cinturó marró de l’art marcial Maha Kuk Sool.

The post Aleix Melé appeared first on el timbal.

Parla italià, anglès i català i treballa com a professora i directora de moviment al Regne Unit, Espanya, Itàlia i França. Com a professora, l’any 2019 codirigeix el taller “Il Fiore dell’Attore” a Prima del Teatro, Scuola Europea per l’Arte dell’Attore a San Miniato, Itàlia. Ha estat professora de moviment a la Guildhall School al curs d’interpretació així com al curs PAC (Curs Preliminar d’Actuació) i al curs AS (Acting Studies), un curs internacional que neix de la col·laboració entre la Guildhall School i la Central Academy of Drama de Pequín. El 2022 va codirigir dos projectes per al curs Acting Studies a la Guildhall. Del 2020 al 2022 va treballar a l’escola de teatre internacional FONACT, Fontainebleau School of Acting.

Des del 2020 és resident a Barcelona, on ha treballat com a directora de moviment al Teatre Nacional de Catalunya, a la Sala Flyhard, a la Sala Atrium i per a la companyia de teatre físic Projecte Ingenu. Ha col·laborat com a professora de moviment amb l’Institut del Teatre de Barcelona i amb CADVIC, Centre Superior d’Art Dramàtic de Vic.

The post Claudia Manini appeared first on el timbal.

Ha escrit i dirigit més d’una desena d’obres, entre les quals, destaquen Cuques a la Nau Ivanow (Barcelona) i Cucarachas al Teatro Casa de Vacas (Madrid), L’ànima de la nit a la Sala FlyHard (Barcelona), Satisfaction a la Sala Flyhard (Barcelona) i a la Pensión de las pulgas (Madrid), el monòleg Estúpids (coescrit amb Ferran Rañé) a La Seca Espai Brossa (Barcelona), o L’amant de Diògenes (coescrita amb Montserrat Mas) i que va guanyar el Premi de Teatre Ciutat d’Alcoi el 2009 (publicació: Ed. Bròsquil), entre altres obres.

També ha escrit i dirigit diverses obres de microteatre estrenades a Barcelona, Madrid, Palma de Mallorca, Donostia i Los Angeles.

Com a ajudant de direcció ha treballat amb Jordi Casanovas a Els últims dies de Clark K. (d’Alberto Ramos) i Pàtria (de Jordi Casanovas).

Pel que fa a la seva feina a la televisió, ha format part de l’equip de guionistes de la 1a temporada de Cites, a TV3, una sèrie de Pau Freixas i produïda per Filmax.

Recentment ha dirigit Llibres per cremar, escrita per Amélie Nothomb, obra representada al Maldà; i també ha dirigit i escrit Les cigonyes venen de Tailàndia, estrenada al Maldà.

Paral·lelament, imparteix classes a diferents centres i escoles de teatre de Barcelona.

The post Blanca Bardagil appeared first on el timbal.

Del 2001 al 2011 treballa com intèrpret en espectacles de teatre i dansa de Alex Rigola, Sergi Faustino, Cia. Mal Pelo, Cia. Las Malqueridas, Osmosis cie. França, Cía. Lapsus-Alexis Eupierre, Sonia Gómez / General Eléctrica, Paul Weibel, i Carles Alberola, entre altres…

Des del 2002 imparteix classes de improvisació i moviment en diversos centres de Barcelona, i tallers de creació per a diversos projectes a Espanya i a l’estranger.

El 2006 forma amb Africa Navarro una estructura privada basada en Barcelona per a desenvolupar els seus projectes artístics, amb la que han creat els espectacles:
“Dark times” (2025), “Calle Sombra” (2020), “Conferencia Espectacular” (2019), “Una Historia universal” (2018), “Much ado about nothing” (2014), “Mi Gran Obra” (2012), “Felicidad.es” (2009), i “Deliriosdegrandez@” (2007), entre altres.

Aquests treballs s’han presentat en alguns dels espais i festivals internacionals més reconeguts (Biennale de Venezia, Wiener Festwochen, Theatre Olympics Rusia, Mime Festival-Tate Modern London, Ganz Novi Zagreb, ACT Shanghai, Culture Station Seoul 284, Helsinki Festival, Oslo International Teaterfestival, CINARS Montreal, Batumi Theatre Festival, MAP Baku, Theater der Dinge Berlin, International Puppet Festival Jerusalem, Eurothalia Timisoara, MESS Sarajevo, NET Moscu, Ganz New Festival Zagreb, Cena Contemporánea de Brasilia, Festival Grec Barcelona, ​​Festival Temporada Alta Girona, Festivales de Otoño i Escena Contemporánea de Madrid.

The post David Espinosa appeared first on el timbal.

Ha estat clown d’hospital i director artístic de l’entitat Pallapupas – Pallassos d’Hospital i responsable de l’àrea d’innovació. També ha estat formador internacional de clowns d’hospital durant una dècada amb l’organització europea Red Noses International, formant artistes de més de 15 països diferents.

És cofundador del Festival Escena Poblenou i de la companyia Kamchatka, i col·labora com a creador, assessor creatiu i acompanyant artístic amb diferents artistes, companyies i institucions. Actualment treballa en projectes que combinen creació contemporània, humor i arts de carrer des d’una mirada humanista i social, entre els quals destaquen projectes com Acts of Liberation, Fundació Carulla, Elèctrico 28, Kamchatka i Jazzvile productions.

La seva trajectòria artística està fortament vinculada al clown i al teatre de carrer com a llenguatges escènics capaços de generar connexió, reflexió i treball comunitari. S’ha format amb mestres internacionals com Norman Taylor, Tapa Sudana, Mas Soegeng, Jos Houben, Leo Bassi, Eric de Bont, Sophie Gazel, Le Bataclown, Adrian Schvarzstein i Abel Azcona, entre altres.

A més de la seva activitat com a creador, és formador d’arts de carrer, clown, connexió i creativitat i rituals artístics  ontemporanis.

Ha estat guardonat amb diferents premis, entre els quals destaquen:

• Premi El Ojo Crítico 2025 (Cia. Eléctrico 28)
• Premi MAX al Millor Espectacle de Teatre de Carrer per Fugit (2025)
• Premi MAX al Millor Espectacle de Teatre de Carrer per Alter (2023)
• Premi de la Crítica de Barcelona al Millor Espectacle de Carrer per Money for Free
  (2019)
• Premi Sebastià Guasch (2014) i Medalla d’Honor de la Ciutat de Barcelona (2015) per
  la creació del Festival Escena Poblenou
• Premi del Jurat al Festival de Gent (Bèlgica) per l’espectacle Kamchatka (2010)

The post Sergi Estebanell appeared first on el timbal.

Deixeble del mestre de armes Ricard Pous. Alumne de Xavier Iglesias i Mr. H. Robbot. Alumne de les escoles d’esgrima federades FIDES i SAM.

Membre de l’associació d’esgrima ambidiestra “Espasa amb Daga”.

Com a coreògraf i esgrimista, ha participat en obres i Muntatges teatrals com “Romeu i Julieta” al Teatre Victòria (1986). Cofundador de la cia. D’esgrima teatral “CONTRATAC” (2000). Professor d’Esgrima Teatral en tallers i cursos intensius.

Ex membre de les Companyies: Dagoll Dagom com a acròbata en l’espectacle “Mar i Cel”; Teatre Curial; La Lloll; Roseland Musical; Circ del Poble Espanyol, entre d’Conselleria.

Professor durant quinze anys de les assignatures de “Expressió corporal”, “Mim i Pantomima”, “Teatre Gestual” i “El Cos i el Objecte”, “De la màscara a el personatge” en diversos centres: Escola Superior d’Art Dramàtic de Terrassa (ESAD), Universitat Pompeu Fabra, Escola El Timbal, Escola X Gratacós, Escola Tram.

Actualment exerceix de professor de Balls de Saló, professor de cos i Teatre Gestual, Conta-contes teatral, Mestre de cerimònies i Animador d’Esdeveniments.

The post Xavier Calderer appeared first on el timbal.

Ha treballat amb companyies com Fevered Sleep, Blind Summit, Lost Dog, OffStage, FastFamiliar, Made in China, Fabulous Beast, L’Ouvrier du Drame i The Old Vic.

És la fundadora i la directora artística de la premiada companyia Flight of the Escales on hi exerceix també funcions de directora i productora de processos artístics tant teatrals com cinematogràfics.

Ha estat l’Assistent de Direcció de Titelles per l’espectacle The Walk (Little Amal – Good Chance). Actualment està dirigint el nou espectacle de la seva companyia: Tamed.

The post Sarah Calver appeared first on el timbal.

Nascuda a Barcelona i llicenciada en Historia de l’art, va obtenir el Certificate in Film a la New York University. Ha treballat com a professora de Guió a l’Universitat Pompeu Fabra, l’Universitat Ramon Llull, l’Universitat de Girona, al Taller de Guionistes i a l’Institut Politècnic Sant Ignasi.

La seva filmografia inclou les següents obres:

• 2010: Elisa K (Premi Especial del Jurat San Sebastian 2010, Premi del públic Abycine 2010, nominada a 5 Gaudis i 1 Goya, Premi Sant Jordi millor Actriu i Premi Nacional de Cultura 2011)
• 2007: Positius
• 2006: 53 días de invierno
• 2003: Fragments
• 2000: Nosotras (guanyadora del Premi Butaca a la millor pel.lícula)
• 1997: El dominio de los sentidos
• 1995: Escrito en la piel (curt nominat al Premi Goya al millor curt de ficció)
• 1991: Clara foc (curt)

The post Judith Colell appeared first on el timbal.

Des de Mèxic, país on resideix durant els següents 4 anys, escriu el que serà el seu primer llargmetratge, TRES DIES AMB LA FAMÍLIA, produït en el marc del projecte OPERA PRIMA desenvolupat per l’ESCAC. La pel·lícula s’estrena al Festival de Màlaga 2009 on és premiat amb tres biznagas, i amb ell obté el Gaudí a la millor direcció, millor pel·lícula i millor actriu i el Goya a la millor direcció novell.

El 2013 estrena el seu segon llargmetratge, TOTS VOLEM EL MILLOR PER A ELLA inaugurant la Seminci de Valladolid que atorgarà l’Espiga de Plata a Nora Navas com a millor actriu. Aquest paper també li aportarà altres reconeixements, entre altres el Gaudí a la millor actriu protagonista així com una nominació al Goya.

Entretant ha tornat dues vegades al curtmetratge amb AMICS (2012) i LA INQUILINA (2015).

La minisèrie MATAR AL PARE per a Movistar + és el seu darrer projecte.

Combina la seva activitat de directora i guionista amb la docència a l’escola de cinema ESCAC on a més dirigeix el departament de direcció. També ha exercit d’assessora de projectes en el marc d’iniciatives com NOKA (programa de mentoring per a dones cineastes impulsat per Tabakalera), La incubadora (programa de desenvolupament de llargmetratges d’ECAM) o el taller de guions d’Europa Creativa Desk MEDIA Euskadi, entre altres.

The post Mar Coll appeared first on el timbal.