Postgrau en Creació Teatral

L’Albert Martí, ex-alumne del Centre, actor, músic i periodista cultural de Teatralnet ha fet una entrevista al nostre company, Roger Ribó, coordinador del primer Postgrau en Creació Teatral a Barcelona que s’ofereix a el timbalCentre de Formació i Creació Escènica.

POSTGRAU EN CREACIÓ TEATRAL

Per què un Postgrau en Creació Teatral?

Perquè és necessari. Hi ha moltíssims actors i actrius amb moltes coses a dir i amb moltes idees que em diuen que no saben com posar-s’hi, que necessiten algú que els dirigeixi, que els creï la peça que tenen al cap. Som un centre que aposta per la creació escènica i amb el Postgrau en Creació Teatral volem donar eines molt específiques perquè els actors i actrius esdevinguin creadors de les seves pròpies peces i per tant siguin molt més autosuficients per generar-se feina. Que no hagin d’esperar que soni el telèfon.

Postgrau en Creació Teatral

Imatge d’Ismael Tato de l’espectacle “Si jo no hi fos (la festa seria més divertida)”. Espai en Construcció, 2017

TRAJECTÒRIES

I funciona?

A mi em va funcionar i a l’altra professora titular del Postgrau en Creació Teatral, la Blanca Solé, també li va funcionar i ara volem que li funcioni a molta més gent.

 

 

Si vas a qualsevol festival europeu de teatre (Fringe Festival d’Edimburg, el Festival d’AvignonLa Bâtie de Ginebra, el Fringe de Praga…) gran part de les produccions que hi veuràs seran de creació col·lectiva. A Europa s’aposta molt per aquest tipus de teatre perquè ja s’ha entès que gran part dels actors i actrius tenen moltes coses a dir. Es parla molt de l’actor-creador i han nascut companyies aclamades a nivell internacional com ComplicitéMummenschanzFrantic AssemblyTheâtre du Soleil o més recentment les britàniques Gecko i 1927 i la noruega New International Encounter.

Has dit que us va funcionar. Com?

Els dos vam estudiar un Postgrau en Teatre Físic i Creació Teatral a la London International School of Perfomring Arts (LISPA). Érem de dues promocions diferents. El director de l’escola, Thomas Prattki, havia estat el cap d’estudis de l’Ecole Internationale de Theatre Jacques Lecoq i l’any 2003 va obrir la seva pròpia escola a Londres.

Vam aprendre des de la Pedagogia de Jacques Lecoq però incloent-hi altres vessants provinents de la psicoanàlisi jungiana per tal de descobrir i treballar a fons la nostra veu creativa.

Al final del Postgrau cada alumne havia de crear una peça pròpia d’uns 20min. Jo vaig actuar en algunes peces dels meus companys. Una de les peces la dirigia una noia anglesa i em va dir: vols tornar al setembre i desenvolupar la peça en una obra d’una hora? I sense pensar-m’ho gens, vaig dir que sí. La peça es deia How it Ended i la vam estrenar l’any 2008 al Camden People’s Theatre de Londres i va funcionar molt bé.

Vam decidir anar al Fringe Festival d’Edimburg i vam ser una de les sorpreses del festival. Ens van nominar a dos premis molt prestigiosos: els Total theatre Awards i els The Stage Awards for Acting Excellence. Des del dia que es van fer públiques les nominacions vam exhaurir entrades.

A partir d’aquí ens vam constituir com a companyia. La directora havia triat el curiós nom de You Need Me. Vam tornar al següent any al Fringe i vam vendre el 100% de les entrades de forma anticipada amb la nova producció Certain Dark Things basada en la dictadura franquista i la descoberta de l’homosexualitat per part del protagonitsa. Ens vam basar en fets reals. I ens van tornar a nominar als Total Theatre Awards. Vam fer temporada als prestigiosos Arcola Theatre i New Diorama Theatre de Londres i vam anar de gira per tot el Regne Unit. Allà vaig entendre la potencia del teatre de creació, com arribava al públic.

Malauradament quan vaig decidir tornar de Londres i iniciar el meu propi projecte a Barcelona, va coincidir que una altra actriu també tornava i la companyia ha acabat desapareixent.

Postgrau en Creació Teatra

Imatge de l’espectacle “Certain dark things flyer”

I la Blanca Solé?

La Blanca també va muntar companyia amb tres companyes de classe. La companyia es diu Teatro en Vilo i van guanyar el Talent Madrid del 2013 amb el seu primer espectacle Interrupted. Ara estaran programades al Centro Dramático Nacional amb el seu segon espectacle. El primer, que van crear amb la Blanca en una estada en residència a Sant Pere de Vilamajor (Montseny), ha girat per Europa, ha estat programat més de 4 mesos al Teatro Lara de Madrid i va ser nominat com a autoria revelació als Premis Max 2016.

 

Actualment, la Blanca fa bolos amb elles, i a la vegada ella i jo hem creat una companyia a Barcelona.

Estem parlant de la companyia Espai en Construcció.

Sí, la vam crear l’Elisenda Ribó i jo mateix i hi vam incorporar 3 actrius. Una d’elles és la Blanca. També hi ha la Montse Bernad de l’equip directiu de El Timbal i la Maite Bassa que és exalumna del centre. Hem fet dos espectacles de creació i estem molt contents de la gran acollida que han tingut pel públic de Catalunya.

Com vas decidir començar a impartir classes?

A mi m’agradava donar classe. Quan venia de Londres (per Nadal i als estius), a vegades donava cursos intensius de teatre i m’encantava, però mai m’havia plantejat ser professor. Quan vaig acabar la meva formació a LISPA vaig rebre una trucada del director. Em va proposar formar-me com a professor a condició que em quedés després a l’escola a treballar. I vaig dir que sí. Vaig estudiar un any anomenat Pedagogical Training on aprens a donar classe i després em vaig quedar uns anys sent professor titular de l’escola.

Vaig donar classe a gent de més de 35 països diferents i d’entre 18 i 60 anys i vaig aprendre moltíssim. A més a més, haver estat professor de LISPA m’ha obert moltes portes i he impartit cursos a Dinamarca, Portugal i al País Basc.

TEATRE DE CREACIÓ A CATALUNYA

A Catalunya és important el teatre de creació? Quin pes té?

Històricament, moltíssim. Les grans companyies teatrals catalanes són de creació. Tothom coneix Els JoglarsLa CubanaEls ComediantsLa Fura dels Baus així com El Tricicle i Vol-Ras (històricament vinculades a el timbal).

Més recentment, els teatres de Barcelona han sobreviscut a la crisi gràcies a moltes petites companyies que van sorgir per poder seguir treballant i van crear les seves obres. Algunes són més aviat petites productores d’obres de text però d’altres fan creacions pròpies. Casos com La Calòrica (guanyadora de dos premis Max el 2018), Titzina teatre o la Sargantana són un exemple que el teatre de creació funciona molt bé. A més, també hi ha FiraTàrrega que aposta pel teatre de carrer i també per la creació i altres petits festivals com el Km.0.

TRES GRANS BLOCS

Què s’ensenyarà al Postgrau en Creació Teatral?

Treballarem tres grans blocs: el drama, la comèdia i el cor. Aprendrem les necessitats dramatúrgiques, físiques i d’espai de cada territori. Farem exercicis d’interpretació i de moviment que contindran sempre una petita part creativa per aprofundir en les capacitats actorals dels participants alhora que aprenen com construir cada estil teatral.

A més, crearem peces de forma periòdica fins arribar a la peça final de cada trimestre. Aquestes peces les crearan els i les estudiants de forma autònoma, sense direcció ni professorat a classe. Cada dues setmanes les presentarem davant de tot l’alumnat i analitzarem allò que funciona i allò que no. La peça final la presentarem davant d’un públic convidat.

Al final del Postgrau cada alumne/a haurà de crear una peça pròpia que presentarà en un teatre de la ciutat. Ara estem intentant crear convenis i tenim moltes idees al cap perquè quan acabin el postgrau tinguin un enllaç real amb la professió. Anem fent passos.

Hi haurà altres professors i professores al Postgrau a part de la Blanca i de tu mateix?

Sí, tindrem professorat nacional i internacional. Aquest any, de moment, tenim confirmades dues persones:

Toni Albà: actor, director i creador que va iniciar els seus estudis a El Timbal i va acabar cursant el programa de formació a l’Ecole Internationale de Theatre Jacques Lecoq. Actualment treballa al Polònia de TV3 i ha creat moltíssimes obres de teatre com Bufonant, Brams o la Kumèdia dels herrors i l’aclamada  L’Ombra.

Fiona Clift: formada a la London International School of perfomring Arts com a creadora i al Royal Court Theatre i al Gate Theatre com a directora. Forma part de la reconeguda companyia Blind Summit; responsable dels titelles de la inauguració dels jocs olímpics de Londres i amb la qual ha dirigit la part de teatre d’objectes d’òperes com Madam Butterfly a la English National Opera, entre d’altres.

Tenim moltes ganes que els participants entrin en contacte amb el món professional d’aquí i de fora de Catalunya, així que també organitzarem un cicle de xerrades amb creadors i creadores.

Quina experiència han de tenir les persones que el vulguin cursar?

Les persones interessades han d’haver cursat una formació professional o tenir una llarga experiència professional. A més cal superar una entrevista-prova d’accés individual.

UN ESPAI TEATRAL ES REGEIX PER DUES NORMES: 1. TOT POT PASSAR. 2. ALGUNA COSA HA DE PASSAR

Quin és el vostre objectiu, on voleu arribar?

Volem crear un espai d’aprenentatge a través de l’encert i l’error i que permeti a cada alumne/a trobar la seva veu creativa, allò que l’estimula i la forma que vol donar-li per tal de fer-ho teatral. I sobretot volem que hi hagi una connexió real amb el món professional. Començarem amb un espai buit i crearem teatre. Com va dir Peter Brook:

‘Un espai teatral es regeix per dues normes: 1. Tot pot passar. 2. Alguna cosa ha de passar’

Per a més informació sobre el Postgrau en Creació Teatral cliqueu aquí.

Albert Martí
Periodista Cultural
Teatralnet