Pràctiques a El Timbal, alumnes externs de l’Universitat de Barcelona (2)
Maria Lorente, alumna en pràctiques a El Timbal, del Màster en Educació Interdisciplinària de les Arts de la Universitat de Barcelona, el curs passat 2012-2013 comparteix les seves experiències de haver estat al nostre Centre.
Més que unes pràctiques……una experiència vital:
La meva experiència a El Timbal ha passat per diverses etapes que volia compartir i que m’agradaria que quedés, més que en un record i en unes pràctiques, en un intercanvi de vivències i coneixements; per tant una experiència difícil d’oblidar. El camí que em va conduir fins arribar al Timbal, va ser la meva elecció com a escola on poder realitzar les pràctiques del Màster en Educació Interdisciplinària de les Arts el qual vaig cursar a la Universitat de Barcelona el curs 2011-2013.
La trajectòria de la meva formació parteix d’uns estudis previs com a docent a la Universitat de Barcelona. Quan vaig acabar la carrera de mestra l’any 2011 ho vaig fer amb moltes inquietuds envers el món de les arts escèniques. Llavors, va ser quan vaig decidir matricular-me al Màster en Educació Interdisciplinària de les Arts. El programa del màster oferia entre d’altres, l’assignatura de teatre com a interacció. Era una matèria que m’atreia perquè, en un futur pròxim espero poder-ho dur a terme a les escoles de manera interdisciplinària.
Un màster recollit en dos anys. El primer, cursant diverses assignatures que de manera dinàmica i creativa, em van permetre endinsar-me en el món de l’art i, en concret en l’educació artística. I un segon any, per a realitzar les pràctiques relacionades amb el món de les arts, finalitzant aquests estudis superiors amb un treball que englobés les pràctiques al centre escollit.
La meva elecció estava encaminada a les arts escèniques, per tant em tocava cercar un centre que m’oferís poder viure el món del teatre, una escola propera, on poder aprendre i rebre eines dins d’aquest disciplina. L’elecció del lloc de pràctiques era sota criteri propi de cada alumne, amb un previ pacte entre la universitat i el centre escollit, tot arribant a uns acords i signant un conveni per tal de formalitzar-ho degudament. Un centre que m’oferís endinsar-me en els coneixements i la pràctica de les arts escèniques: El Timbal.
Després de mirar diverses escoles, comparar diferents programes d’assignatures em vaig posar en contacte amb El Timbal, una escola que em va cridar l’atenció, tant en els continguts que oferia el seu programa com a la resposta davant la meva demanda. L’escola tenia una nova experiència, ja que no havia tingut mai a cap alumne de la Universitat i, per a mi era sentir-me en certa manera “privilegiada”.
Referent ales pràctiques dins de El Timbal vam tenir diverses reunions amb el coordinador d’Estudis Professionals, Ricard Boluda, per tal de concretar la direcció que prendria la meva estada. Vam acordar que assistiria a les classes de dos grups diferents en l’assignatura d’interpretació de manera simultània, durant el primer trimestre. Els estudis d’actor ofereixen aquesta assignatura tan als alumnes de primer com als de segon, d’aquesta manera podria establir relacions entre allò que es treballa en un grup que enceta la seva formació i l’altre amb un bagatge previ.
Pel que fa a l’assistència a les classe d’interpretació amb els alumnes de primer va ser possible el coneixement de tècniques i procediments que es porten a terme durant la dramatització. Les classes eren impartides per la Mònica Cordomí que en tot moment em comentava, el com i el perquè, de totes i cada una de les activitats que fèiem a classe. Una metodologia que recolza en tot moment a què l’alumne s’impliqui de manera global, tant amb el cos com amb la ment. Unes classes molt ben organitzades ja que tots els alumnes n’eren partícips, fent valoracions finals en cada pràctica, aspecte importantíssim per poder millorar, avançar i modificar les aptituds dels alumnes.
La dinàmica emprada en els alumnes de segon, impartides per en Ricard Boluda, es basaven en l’actuació, els alumnes aprenen “tot jugant”. El nivell d’aquesta classe és més avançat i la tasca a fer durant el trimestre recau en aprendre’s un guió en parelles que, posteriorment, representaran. La representació no és un objectiu final de l’assignatura sinó el procés de treball, dia a dia. L’escena o el guió és l’excusa per a treballar problemes personals de cada actor o actriu. Problemes amb la tècnica d’actors i/o problemes específics de la seva preparació, comprensió, percepció, expressió i comunicació.
En finalitzar el trimestre, els dos grups clausuren amb diferents representacions de diverses obres escollides pel professorat per tal de poder-ho representar davant del públic, l’escola obre les portes i tothom està convidat a gaudir del treball dels alumnes.
En aquestes representacions finals vaig poder intervenir amb la meva aportació tot caracteritzant als alumnes en el paper que els tocava. Entre altres estudis, també em vaig formar com a maquilladora i perruquera, per aquest motiu en Ricard va deixar que col·laborés, juntament amb la opinió dels alumnes, a caracteritzar a cada personatge.
Tot i haver complert amb les hores que el màster em demanava, vam decidir amb en Ricard que jo continuaria les pràctiques amb el grup de segon. Poder seguir rodejada de professionals i respirar aquell ambient durant tant de temps, per a mi era una satisfacció. Per acabar la formació d’actor, els alumnes de segon i per tancar el curs es fa un taller d’interpretació amb una representació final, per tal que els alumnes puguin mostrar tots aquells coneixements apresos durant aquests dos anys de formació.
El treball final de la formació d’actor és sempre de caràcter grupal, s’han escollit obres que permetin aquest fet i, si no s’ha pogut, el professor ha fet adaptacions dramatúrgiques per a facilitar el treball de conjunt, coral, i no tant el treball més individual propi dels treballs de parella o monòlegs. Acostuma a treballar autors com a Bertolt Brecht, Carlo Goldoni i altres escriptors propers a un argument força narratiu i a la vegada dramàtic. Aquest és el cas de l’obra proposada per aquest curs: “Amor, fe, esperança” d’Odon Von Horváth, el qual fou contemporani de Bertolt Brecht.
En aquesta fase va sorgir la proposta del meu Treball Final de Màster i relacionat amb les pràctiques, tot enfocant-lo en la caracterització dels personatges en les arts escèniques.
PROPOSTA: “Amor, fe i esperança: La caracterització dels personatges”
La proposta i títol del meu projecte sorgeix a partir del taller d’interpretació ja que en Ricard comptava amb la meva presència. L’objectiu del taller és que els alumnes s’organitzin, preparin i concretin la pròpia feina com actor en el procés de creació amb text, tot treballant en equip. Durant els assajos els alumnes han de conèixer al personatge que els toca interpretar, és aquí, quan a partir de les informacions facilitades per l’autor i les idees dels alumnes sorgeix la proposta de fer-ho entre tots junts.
“Els objectius de la pedagogia teatral el defineix com integrador de molts llenguatges i signes que intervenen durant la seva pràctica. El teatre és un text representat en la que intervenen molts signes i llenguatges, entre aquest es descriu l’aparença de l’actor manifestant la importància que hi té el maquillatge, el pentinat i el vestuari”
Tomàs Motos 2003
La importància i el meu interès en aquest camp de la caracterització va motivar a què durant els assajos preparéssim i penséssim com aniria cada actor. Anotant-ho tot per tal que cada alumne tingués en compte la seva caracterització i el dia de la representació no oblidar-nos res.
Tal dia com el 25 de juny, posàvem fi a aquest llarg procés conjunt de creació de l’obra per traslladar-nos de El Timbal al teatre del Centre Cívic de Can Felipa, on durant tot el dia vam estar preparant l’obra, perquè a les 20:00 s’obrís el teló i poder mostrar el gran treball realitzat entre tots. Una experiència autèntica en un context real: un tríptic informatiu de l’obra en el qual es destacaven el director, els alumnes i els tècnics, però allò que més em va sorprendre va ser el meu nom. Jo era la caracteritzadora de l’obra.
També dir, que el director de El Timbal, Ricard Boluda, juntament amb el seu equip de professionals, han estat les persones que han fet possible la meva estada, la meva participació oferint-me els seus coneixements en el món del teatre. Des dels primers dies van comptar amb la meva presència, donant-me els guions de les obres dels alumnes, donant idees i escoltant les meves opinions, hem compartit bons moments i m’ha deixat acompanyar-lo en les seves classes tot el curs. Vaig assegurar-me d’haver complert les hores que em demana el conveni de pràctiques i, a partir d’aquí ,se’m va oferir quedar-me fins al final del curs, i amb molt de gust ho vaig acceptar. El fet de poder estar a les instal·lacions m’ha permès conèixer la importància de moltes altres disciplines en les arts escèniques com el ball, l’expressió corporal i el clown entre d’altres, dels quals no descarto formar-me en alguna d’aquestes properament.
He après moltíssim en les classes d’interpretació i en el seguiment dels dos cursos a la vegada. Poder observar els alumnes de primer que comencen la seva formació m’ha servit per aprendre diferents recursos que es poden realitzar quan es volen fer activitats d’interpretació. Per portar a terme una obra teatral no només es basa en representar una obra, al contrari, molt abans s’han de conèixer una sèrie de procediments, que un cop assolits, es pot avançar fins a representar una obra.
Unes pràctiques com aquestes que he viscut potencien i enriqueixen la curiositat de tots aquells que, com a mi, ens fascina el món artístic. Per això, agraeixo poder explicar aquest recull d’experiències viscudes a l’escola El Timbal tenint en compte que aquestes línies, són una mostra simplificada de la veritable, única i irrepetible vivència personal de l’estada al Timbal.
Maria Lorente