Sobre la Improvisació (1)

Keith Johnstone

En Joan Cusó, professor d’improvisació i tallers als estudis professionals d’ Escola d’Actor, i mestre en teatre gestual i pantomima als estudis de formació artística personal de El Timbal, ens presenta el primer d’una sèrie d’articles i reflexions entorn a la improvisació. Esperem que siguin del vostre interès.

A partir de les meves experiències amb el director Frank Totino, mestre del mètode de K. Johnstone.

“No som imaginativament impotents fins estar morts, només estem congelats. Desconnectem l’intel·lecte negatiu i donem la benvinguda a l’inconscient com si fos un amic: ens conduirà a llocs mai somniats i obtindrem resultats més  “originals”que si busquem l’originalitat.” K.J.

La por al fracàs impedeix massa sovint als actors a ser espontanis i a qüestionar les seves reaccions abans de ser expressades, els impulsos queden paralitzats i l’acció s’atura. A partir d’uns conceptes clars i entenedors el mètode de K.J.  permet afrontar la improvisació amb facilitat i eficàcia.

El treball es desenvolupa a partir de conceptes com ara, oferiments, status, actitud, objectius i interferències.

Òbviament,  qualsevol treball d’improvisació suposa d’entrada,  un reajustament continuat a l’espai i a les altres persones que comparteixen l’escena. L’acció dramàtica naixerà del moviment dels personatges i de l’adaptació entre els actuants.  En els exercicis d’improvisació no podem caure en l’error de voler  imposar les nostres idees, ni intentar salvar-nos volent ser “originals”. Aquest salvavides a que s’aferren molts improvisadors vindria a ser com una cuirassa que els fa sobre actuar i els allunya de la naturalitat i l’espontaneïtat i per tant de la credibilitat de l’acció.

Hem de ser conscients que les improvisacions només seran reeixides quan siguem generosos  amb els altres,  quan massa sovint caiem en l’error de buscar el seu enfonsament des de una malentesa rivalitat, el que estem fent és matar la improvisació. Per tant el que hem de fer és tenir cura dels altres i posar-nos al seu servei.

La creació d’expectatives és una de les premisses de l’acció dramàtica: la història avança a partir dels incidents i les expectatives es van transformant. Els improvisadors van creant  la història des del moment present, desconeixen el futur i per tant les habilitats individuals d’atenció i  intuïció són  essencials en l’acte d’improvisar.

Keith Johnstone planteja l’ improvisació com un joc d’ofertes per als intèrprets. Cada proposta que un actuant fa a un altre és un oferiment que pot ser acceptat o negat, la seva acceptació o no són les que permeten als personatges crear unes expectatives al públic. Quan no s’accepten les propostes es produeix un bloqueig i per tant el que estem fent és aturar la progressió de la història. Ara bé un actor no sempre ha d’acceptar les ofertes si aquestes no li semblen interessants, un ha de fer allò que sent que ha de fer, per tant s’han de salvar  les situacions de bloqueig de manera creativa.

Joan Cusó.

Aquí teniu informació de la propera activitat programada d’en Joan Cusó: Tècniques d’improvisació, del 2 al 5 d’abril de 2012.