Tot seguint amb la col·laboració mútua que tenim amb l’Antic Teatre , us informem d’alguns dels seus espectacles de la seva programació per aquest proper mes de març, espai referent a la nostra ciutat de les noves dramatúrgies, nous llenguatges del cos i la performance multidisciplinar.

NOUS LLENGUATGES DEL COS

Aquesta primera quinzena de març els nous llenguatges del cos s’apoderen de l’escena a l’Antic Teatre.

Dins el marc de La Quinzena Festival Metropolità de Dansa La Taimada estrena les seves darreres creacions: Lo.Li.Ta i La Mort, dirigides per Olga Álvarez i Jordi Cabestany. Les podreu veure a l’Antic Teatre de l’1 al 4 de març.

I del 9 a l’11 de març, el Colectivo Deria + Rectificadora presenta Topless America, una peça coreogràfica que flueix a través del “contact improvisation”.

La multisexualitat, el patriarcat, el postfeminisme, la incomoditat, el gènere, les minories… Tot és qüestionat, revisat, remogut i reinterpretat per l’equip artístic de Colectivo Deria + Rectificadora en una proposta titulada Topless America. La peça coreogràfica flueix a través del “contact improvisation” i neix d’una premissa: com crear per mitjà d’anar descartant elements que no s’utilitzarien per a la versió final d’una obra. Què interessa de les “preses falses”? Saber el perquè del rebuig i de la censura exercida pel creador (si és que ho és), analitzar l’ús del temps i com aquest incideix en el flux narratiu. Entre moltes altres coses.

LA SEÑORITA BLANCO

L’espectacle de la companyia La señorita Blanco, nosoyrusa# (una peli de tu vida) parla d’esforç, suor i gimnastes russes, punk i fracàs.
És una peça autobiogràfica que vol connectar amb el col·lectiu, explicant com cadascú de nosaltres intenta, a la seva manera particular, lluitar contra la violència.

nosoyrusa# (una peli de tu vida) és una espècie de road movie fictícia, un homenatge als éssers sensibles, un cant a les persones fràgils i valentes, a les gaseles que viuen en un món de lleons, una pel·lícula de les nostres vides, un esforç per la supervivència.

Estaran a l’Antic Teatre, del 15 al 18 de març. El dia 16, hi haurà debat postfunció.

The post El mes de març a l’Antic Teatre appeared first on el timbal.

Tot seguint amb la col·laboració mútua que tenim amb l’Antic Teatre , us informem d’alguns dels seus espectacles de la seva programació per aquest proper mes de novembre, espai referent a la nostra ciutat de les noves dramatúrgies, nous llenguatges del cos i la performance multidisciplinar.

MRTI DRIVE I EL SEU ESPECTACLE, GLOSSTROP VII (LA CADENA DE LA NEGACIÓ)

L’artista Tirso Orive Liarte (1974) presenta un nou espectacle de la seva sèrie anomenada GLOSSTROP, iniciada al 2015. Als Glosstrops, performance multidisciplinar, els objectes, els elements musicals i lingüístics són els cossos isolats.

“D’aquí ve la idea de desglossar; ja que els trops són textos musicats, és feina de laboratori desmembrar-los en mínimes unitats, buscant així el fervor del límit de la substància.
Pot el fragmentat ser un cos substancial? Com funciona la mescla de cossos isolats?”

El 2014 neix el seu primer solo Tirsomàtic plays en clau de concert pop interactiu, per a continuació prendre forma de taller infantil En què m’he convertit?, mostrat a Pradillo i a l’Antic Teatre. Ara, amb l’objectiu de continuar la sèrie GLOSSTROP iniciada el 2015, ha aconseguit activar PARASITE TOUR (Luxemburg, Stuttgart, NYC) aprofitant la infraestructura de les companyies amb què ha anat col·laborant, tal com El Conde de Torrefiel, Aimar Pérez Galí, Ariadna Rodríguez, Sociedad Doctor Alonso, Les Bröntes i Mar Medina.

Noves Dramatúrgies. Imperdible!!! Dies 2 i 3 de novembre a les 21:00 h.

ROGER PELÁEZ I EL SEU MANTRA “AQUESTA DEMOCRÀCIA ÉS COM UNES TISORES QUE TINC A CASA, QUE FUNCIONEN MOLT BÉ SI UN NO LES HA DE FER SERVIR.”

El creador provocatiu Roger Peláez presenta el dia 7 de novembre, a les 21:00 h,  “Precinti’m l’esfinter“, l’espectacle del que tothom parla i ningú encara ha vist. Almenys sencer. Amb l’ajuda d’uns pebrots com dues pinyes tropicals i un escorretaronges que funciona amb l’energia energètica del sol.

ENTRE EL KAOS I L’ORDRE. SOCIETAT DOCTOR ALONSO

Un altre espectacle de noves dramatúrgies que us recomanem és “Anarchy” el protagonitzat per Semolina Tomic per a la companyia Societat Doctor Alonso.

La Societat Doctor Alonso, dirigida per Tomàs Aragay (director de teatre i dramaturg) i Sofia Asencio (ballarina i coreògrafa) ha construït un llenguatge que troba una de les seves claus fonamentals en el concepte del desplaçament. De situar quelcom fora del seu lloc, àmbit o espai propi per indagar com aquest desplaçament modifica el llenguatge tant pel que fa a la seva gramàtica constitutiva com pel que fa a la lectura que un observador en pot fer. Desplaçar per desvetllar quelcom.

Aquesta maniobra de desplaçament s’ha revelat com un eina eficaç per generar espais de discurs poètic que posi en qüestió l’estatus quo de la nostre comprensió de la realitat.

“Anarchy” és un experiment entre el kaos i l’ordre. Evidentment l’experiència no és innòcua i és molt complexa, es podria resumir en “si vols silenci has de treballar-t’ho” o “fes el que vulguis”. Aquesta presa de poder no és senzilla. Un des de que neix està lligat a les seves circumstàncies i depèn dels altres. “Nosaltres –diuen els seus components-  depenem del públic, dels teatres i també del govern per fer funcionar les nostres obres. Això que és una interdependència social, no converteix ni al públic ni als teatres ni als governs en els nostre amos. El problema del govern és que està fet per manar, per administrar i per regir les nostres accions. L’art és el mitjà homogeni on poder experimentar o reproduir certs estats i suposicions”.

Hi seran des del dia 30 de novembre fins el 3 de desembre.

NOUS LLENGUATGES DEL COS

Entre els espectacles programats aquest proper mes de novembre trobem també tres que exploren els nous llenguatges del cos.

“Somewhat Paler”, de la coreògrafa, ballarina i actriu sevillana Bàrbara Sánchez, proposa un apropament a l’arquetip de “La Sombra” que en repetides ocasions va definir Carl Jung en la seva psicologia analítica. Aquesta figura representa el costat de la nostra consciència que s’escapa del llenguatge i on habiten tant els aspectes més foscos i profunds del nostre ésser com aquests tipus d’afectes “tristos” que, en les societats contemporànies no semblen tenir-hi molta cabuda. Estem obligats a romandre feliços i a tenir èxit sempre: és la tirania del “pensament positiu” i del somriure congelat.

Les figures que representa Bàrbara Sánchez no són exemples, no són imatges, no són, ni tan sols, presències. Les figures són estats que permeten construir un espai efímer en el qual la pena solament pot intuir-se com un ressò amarg, com un rastre que confirma la pèrdua irremeiable. Figures com a estacions que passen. Qui mira, assisteix al desplegament d’un espai visual i sonor en el qual el cos és la marca que permet anomenar el lloc. Una marca que solament és certa perquè està en contínua transformació, en continu procés d’emergència i desdoblament. No hi ha llocs en els quals reposar: solament hi ha trànsit.

Dies 16, 17, 23 i 24 a les 21:00 h.

CICLE HACER HISTORIA. LA PODEROSA

Els altres dos espectacles formen part  del Cicle Hacer Historia organitzat per La Poderosa i el propi Antic Teatre.

Un d’ells és “Eclipse 2015” , una conversa coreogràfica entre Carme Torrent i Quim Bigas Bassart, amb la participació de Ben Evans. Estaran a l’Antic els dies 18 i 19 de novembre.

L’altre és “No soy yo” de Sandra Gómez de la Torre, solo de dansa i una instal·lació. La instal·lació s’articula al voltant d’una sèrie de vídeo-entrevistes a coreògrafes i pedagogues pioneres de la dansa contemporània al país valencià. Un collage d’històries que es barregen amb altres històries i visions de la dansa de coreògrafes europees mostrant diferents maneres de fer. Un exercici de subjectivació que proposa com a mètode escènic la copia, reapropiació i reconstrucció de fragments coreogràfics de coreògrafes nord-americanes de la dansa postmoderna com són Ivon Rainer, Simone Forti, Lucinda Childs i Trisha Brown.

Molt recomanable, estarà els dies 25 i 26.

Per a més informació cliqueu aquí.

The post Novembre a l’Antic Teatre appeared first on el timbal.

Tot seguint amb la col·laboració mútua que tenim amb l’Antic Teatre , (i que ha permès, entre altres complicitats, disposar d’un espai de difusió dels nostres tallers de formació professional), us informem de la programació d’aquest proper mes de desembre en aquest espai, referent a la nostra ciutat de les noves dramatúrgies, nous llenguatges del cos i la performance multidisciplinar. A la vegada, ens fem ressò de la seva labor i iniciativa de dinamització social al districte de Ciutat Vella.

LA VEU I ELS SEUS USOS

Obrim el dia 1 de desembre, a les 21:00 h, amb l’espectacle “Moat” de la Laia Estruch, artista formada a la Performance Art i Art Sonor a la universitat The Cooper Union (Nova York). Els projectes d’Estruch s’inscriuen en l’àmbit de la performance des d’on treballa amb la veu com a dispositiu i espai d’experimentació de les seves propostes artístiques. Els seus projectes qüestionen el sistema de signes del llenguatge oral i la seva interacció humana fent una aproximació, performativa i crítica, als usos de la veu.

L’UNIVERS DE LES ACTRIUS

La companyia El Pollo Campero, estaran els dies 3 i 4 dins del Sâlmon Festival i del 8 al’11, ales 21:00 h (diumenge a les 20:00 h), amb el seu espectacle “Las actrices siempre mienten”.

L’espectacle és una investigació escènica que parteix de l’estereotip i els tòpics associats a l’univers de l’actriu (què sap fer una actriu pel fet de ser-ho?), per utilitzar-lo com a excusa, transcendir-lo i parlar dels temes que ens interessen com a creadores i com individus (amor, família, precarietat, política, mort).

PROJECTE COMUNITARI

Amb la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona (Districte de Ciutat Vella), Casal de Gent Gran del carrer Comerç, Convent de Sant Agustí, Artistes col·laboradors de la sala, l’Antic presenta per cinquè any consecutiu el seu projecte comunitari amb els seus veïns consisteix en la realització de tallers de dansa i moviment dirigits a la gent gran i la presentació de mostres artístiques de forma regular durant l’any. Amb això es fa accessible el llenguatge i l’expressió artística de la dansa, amb els beneficis que pot tenir en relació a la inclusió i cohesió social. De la mateixa manera es fan més visibles les necessitats i formes d’expressió de la gent més invisible del nostre barri: la gent gran. El projecte també inclou diferents activitats per a fomentar la relació intergeneracional, entre els més grans i els més joves del barri.

Fruit de tot això els propers dies 12 i 19, a les 21:00 h, es presenta l’espectacle “Ritme en el temps”.

“14 dones i 2 home d’entre 65 i 91 anys, veïnes del Casc Antic de Barcelona. Algú ha comentat, després de veure-les, que podrien ser les “iaies” que tenim alguns a casa, o bé les “iaies” que algunes serem algun dia. I és que aquest grup es mereix, més que ningú, i al seu mateix barri, disposar de visibilitat, espai i recursos per a poder expressar de forma artística tot allò que tenen per explicar”, ens expliquen la Isabel Ollé i el Quim Cabanilles, directors de l’espectacle.

MOS MAIORUM, EL FENÒMEN DE LA IMMIGRACIÓ A ESCENA

La companyia Mos Maiorum ens presenta el seu espectacle “Mos Maiorum, els costums dels nostres avantpassats”, on retracten el fenomen tràgic de la immigració.

Ho faran del 15 al 18 de desembre, a les 21:00 h. ATENCIÓ!! El dia 16 faran un debat que pot ser molt interessant després de la funció.

Prop de 27.000 persones han mort des de l’any 2000 al Mediterrani mentre intentaven arribar a un continent on no els volen. Podem escoltar d’alguna manera les veus d’aquests immigrants? L’espectacle els acosta, a través d’entrevistes realitzades a Melilla, a Nador, a Tànger i a Ceuta, entre altres ciutats frontereres, ara convertides en un espectacle teatral en el qual els actors i actrius difuminen el seu treball deixant d’interpretar per passar a imitar de la manera més veraç possible els diàlegs mantinguts amb els immigrants.

MITES I AUTOMATISMES DE LA VIA CONTEMPORÀNIA

Per acabar ens fem ressò de l’espectacle multidisciplinar “La disfressa”, realitzat per la companyia Trànsit Projectes – Liminal GR, i que es presentarà el proper dia 20, a les 19:00 h.

Liminal Gr és un espai de reflexió oberta sobre mites i automatismes de la vida contemporània que compta amb uns sistema de reflexió oberta online i una presentació a l’Antic Teatre.

La disfressa és el tema conductor. ¿De què em disfresso ?, Quines fantasies ocultes hi ha en l’acte de disfressar-se ?, Què diuen de nosaltres les disfresses que escollim? què diuen del de la manera que ens presentem en societat en situacions d’excepcionalitat permeses i reconegudes com el carnaval o d’altres festes? Perquè quan un home es disfressa de dona és graciós i festiu i quan una dona es disfressa d’home és amenaçador o inquietant?

http://www.anticteatre.com/

The post Desembre a l’Antic Teatre appeared first on el timbal.

Tot continuant amb la relació de suport mutu que El Timbal, Centre de Formació i Creació Escènica manté amb l’Antic Teatre de Barcelona, us volem acostar  la interessant oferta de propostes que la programació de l’Antic ofereix aquests mesos d’abril i maig, tot destacant al nostre parer alguns dels seus espectacles.

Llegiu i sobretot hi aneu!!!

EL CIRC SENSE CIRC, DE LA COMPANYIA CIRC TEATRE MODERN

Aprofitant les activitats programades amb motiu del Dia Mundial del Circ, l’Antic Teatre ofereix, entre d’altres activitats, un espectacle de circ sense circ, a càrrec de Johnny Torres, director artístic de la companyia Circ Teatre Modern el proper dia 19 d’abril amb el títol de “Exúvia”.

Ben poca cosa; una pista circular i unes cadires, una bombeta i una corda.

Exúvia s’ha creat amb públic en directe, sense preparacions.

“Satisfer la curiositat, tornar a jugar, recordar que el món s’ha de descobrir en viu, mirar uns ulls, donar la mà, embolicar-se en un exercici no preparat, convocar el risc d’atrevir-se, de formar part d’un ritual sense maquillatges, ni llums, ni colors, ni músiques.
Una cosa crua, viva, que no se sap ben be fins on pot arribar.
I marxar.
Reprendre la ruta amb la sensació d’haver deixat quelcom enrere.

El circ en cru com a instrument per a explicar múltiples històries que parlen de circ i ens ensenyen altres possibilitats de mirar el món.

DANSA REAL JA!

Pere Faura estarà els dies 6 i 7 de maig amb la seva particular reflexió sobre el paper, la necessitat o l’absurd de la dansa contemporània en el moment actual, amb un conjunt de solos emblemàtics que formen part de la memoria col·lectiva de la dansa, titolats “Dansa Real Ja!”

El treball de Pere Faura es caracteritza per l’apropiació d’elements de la cultura pop, com l’striptease, la disco, els musicals o el porno, remesclats en una coreografia  multidisciplinar que combina tots els elements de l’engranatge teatral.

“Dansa real ja” és un projecte de i sobre la dansa. Mitjançant la utilització de 4 coreografies icòniques de la història de la dansa i de la història personal del creador, l’espectacle proposa re-encarnarlas i re-ballar com a gest històric i simbòlic d’admiració i reconeixement, però també com un exercici d’auto-crítica humorística del món i els referents de la dansa. Un collage coreogràfic de diferents sols emblemàtics imprès en un únic cos que interpreta part de la memòria col·lectiva de la dansa per tal de projectar reflexions sobre paper, la necessitat o l’absurd de la dansa contemporània en el moment actual

“Morder la lengua”, del coreògraf i performer Joao Lima, és un interessant treball sobre el diferents plànols del llenguatge, trobant relacionals inusitades entre els gestos i les paraules, tot interrogant les possibilitats d’expressió i comunicació. Estaran a l’Antic Teatre el 23 i 24 de maig.

LA PARAULA I EL GEST POÈTIC

Del 30 d’abril al 2 de maig, Joana Brabo ens presenta “Noises per noies”, un espectacle intimíssim de malabarismes poètics, meditacions actives, equilibris inestables, on petites paraules donen respostes a la vida amb molt sentit de l’humor. Don Simon i Telefunken l’acompanyaran amb els seus fantàstics accidents en forma de bugui buguis per a robots rovellats, mambos bomba, calipsos per a l’apocalipsi i rock’n’rols somnàmbuls.

Joana Brabo és artista multidisciplinar.

Per a més informació, cliqueu aquí.

The post Antic Teatre -2- appeared first on el timbal.

Antic Teatre i El Timbal, Centre de Formació i Creació Escènica, tenen una relació de suport mutu que es va encetar el curs passat, en presentar-se el treball d’escenes dels alumnes de primer curs d’Estudis Professionals a l’espai de l’Antic.

Enguany, volem des de El Timbal continuar aquesta col·laboració i acostar-vos la variada i rica oferta de propostes que la programació de l’Antic ofereix.

A continuació us fem cinc cèntims de la seva programació del mes de febrer.

Parafrasejant al professor  Don Juan Manuel Urraco de la Universitat de Buenos Aires, ” els artistes han passat molts anys, molts segles construint ficcions i ara una forta tendència cerca, més que entretenir, trobar un punt d’expressió sincera, que permeti mantenir viva la flama de l’experiència mateixa, l’esdeveniment de la trobada. La utopia dels esdeveniments.” Aquest esperit proper a les noves dramatúrgies, sovint dramatúrgies “de lo real”, on es produeix a la vegada una exploració continuada dels límits i una contaminació volguda entre disciplines (teatre, dansa, circ, arts plàstiques, noves tecnologies) nodreix l’esperit de l’Antic Teatre.

Llegiu i sobretot hi aneu!!!

TEATRE FÍSIC, PERFORMANCE, NOVES DRAMATÚRGIES

Al mes de febrer podem trobar un bon exemple del que acabem de dir. Des de propostes com “Malmenats” de la Companyia mallorquina Mariantònia Oliver, on tot seguint el llenguatge del cos i la performance proposen una reflexió sobre els papers que ens toca jugar en aquests temps de crisi i transformació, i qüestiona la vigència dels límits que ens imposem o que se’ns imposen (relatius a l’edat, el físic, el gènere, l’ordre…). Una peça molt dinàmica, construïda a partir de la fisicalitat, i en la qual tenen cabuda també l’humor, la poesia, la lluita, el caos, la tendresa… (del 19 al 22 de febrer); al treball de la companyia El Maestro Jumillano, de David Mallols  amb “Se diría que aquí no pasa nada“, una proposta de nova dramatúrgia on s’escenifica un diari construït durant un viatge i de com aquest “no lloc” produeix multitud de territoris, intensifica la mirada i intenta treure a la llum els esdeveniments invisibles que sorgeixen de la nostra quotidianitat ( del 5 al 6 de febrer !!!).

CONCERT, PERFORMANCE I NOVES TECNOLOGIES

Un altra proposta de la programació de febrer a l’Antic Teatre que ens ha sembla suggerent és la que ens ofereix el projecte Protopixel and Carles López, un concert-performance-instal·lació, on s’utilitza  el sistema de il·luminació interactiva ProtoLight , sistema que permet crear ambients i objectes on la seva luminescència canvia d’acord a diferents inputs procedents de l’espai físic exterior circumdant (tals com so i moviment) o mitjançant dades on-line. Per aquest esdeveniment han creat un concert d’immersió que reuneix aquest sistema i l’instrument musical electrònic Reactable. Durant l’esdeveniment, Carles està envoltat per 24 tòtems d’il·luminació que mostren a temps real visualitzacions generades pel so creat amb el Reactable. A través d’aquest enfocament, ofereixen una innovadora experiència audiovisual de gran escala que pot integrar-se perfectament a qualsevol espai arquitectònic i ser navegat pel públic durant la performance musical. (17 de febrer)

Per a més informació de la seva programació, podeu fer click aquí.

NOTA: Els alumnes de segon d’Estudis Professionals (Escola d’Actor) presenten aquest proper dimarts, dia 3 de febrer a l’Antic Teatre, a 2/4 de 9 del vespre, el seu Taller de Creació “Silencis…Anhels…I altres coses intangibles”, dirigits pel professor Roger Ribó. US HI ESPEREM!!!

The post Antic Teatre i El Timbal, Centre de Formació i Creació Escènica appeared first on el timbal.