Aquest octubre se celebra el mig segle d’existència de el timbal, Centre de Formació i Creació Escènica, l’escola d’actors i actrius més antiga del país.

Perquè va ser des dels seus inicis una escola que s’ha caracteritzat pel seu caràcter pioner i innovador.  I forma part de la història de Barcelona. Així ha estat com durant tots aquests anys s’ha anat transformant. I ha passat de ser l’empresa familiar creada per l’afamat mim Ton Font , a convertir-se en una cooperativa moderna, que ofereix una formació actoral contemporània i integradora.  És per això que l’actual equip, vol fer una mirada a tot el recorregut i celebrar que el timbal segueix ple de vida , ple de vides.

L’1 d’octubre del 2019, eltimbal, Centre de formació i creació escènica, compleix 50 anys. I és tota una vida, moltes vides. Les d’aquelles companyes i companys, que han format part d’aquest perllongat i dilatat temps. Formant actors i actrius, ballarins i ballarines, comediants, persones a la nostra ciutat, Barcelona. Persones d’arreu del país, d’altres països, de les comarques properes, dels nostres barris. Perquè totes aquestes vides són els nostres 50 anys.

TON FONT

La del seu fundador, l’Anton Font,  per començar. Va ser l’any 1969, quan aquest jove emprenedor va inaugurar  al districte de Sarrià, la primera Escola d’Arts Escèniques del país: eltimbal.  Actor format com a mim en l’escola de Marcel Marceau , amb mestres de la categoria de Etienne Decroux, Italo Riccardi o Jeaninne Grillon. Va ser co-fundador de Els Joglars .  Així que aquella escola que deu el nom  a un instrument utilitzat per joglars medievals,  amaga també una intenció del seu fundador. La de poder utilitzar la paraula en català quan aquest estava prohibit.

I és que a finals dels 60, es veien clarianes a la llarga etapa obscurantista de la dictadura franquista. I es preveia amb esperança la proximitat d’un renaixement cultural, en el marc d’un nou ordre sòcio-polític. Durant aquells anys, van sorgir entitats i moviments socials que avançaven cap a una normalització democràtica. Doncs en aquell marc sòcio-polític naixia el timbal.

ACTIVITAT FORMATIVA I DE DIFUSIÓ

La vida professional d’Anton Font es destaca especialment en l’àmbit docent. Va ajudar a construir la pedagogia activa catalana. Va impartir classes d’expressió a escoles com  Rosa Sensat, Talitha i l’Institut del Teatre, entre d’altres. Va fundar l’escola de teatre eltimbal, l’escola degana de tota Catalunya. El timbal va esdevenir, en paraules de Font,   “un mitjà canalitzador de vocacions i capacitats per a l’escalada a fites professionals. Però a l’ hora, i no menys important, va ser un reducte alliberador d’emocions i sentiments “.  Com a  espai, en definitiva,  on  es donava prioritat a la persona i a la seva expressivitat artística.

Ton Font ja era reconegut aleshores  internacionalment, com l’únic actor català de mim de categoria europea. Va impulsar aquesta disciplina amb la creació del Festival Internacional de Mim de Barcelona i la publicació del llibre El Mim.

LA SEU DE PORTAFERRISSA (CIUTAT VELLA. BARCELONA)

Més endavant, el projecte de eltimbal s’amplia i es trasllada a Ciutat Vella, al carrer Portaferrissa. En aquest període, i sota la batuta del Ton Font, la Mireia Font  va anar assumint la gestió i filosofia del centre. Ella era aleshores una destacada ballarina de claqué. És llavors quan amb el professor i investigador Ricard Boluda i el seu mentor i professor de l’Institut del Teatre, Fausto Carrillo, comencen a visualitzar una pedagogia més integradora i contemporània.Tots aquells anys de treball desenvocaran en el Sistema Coda , actual mètode de formació actoral i filosofia del Centre .

Però la lluita continuava. I liderats pel Ton un cop més, es va engegar la llavor del que avui és l’ACET. L’Associació d’Escoles de Teatre de Catalunya.  Aquesta associació es reconeguda pel sindicat d’actors i actrius de Catalunya (AADPC). Amb el pas del temps esdevindrà el punt de trobada de la comunitat educativa teatral del país. L’ACET ha aconseguit que el Cicle Formatiu de Grau Superior en Tècniques d’Actuació Teatral fos una realitat. Van ser els seus membres qui impulsaren i participaren amb Ensenyament de las seva redacció.  Aquest CFGS  s’imparteix des de l’any 2015 i és pioner en tot l’Estat.

L’EQUIP PROFESSORAT. PEDAGOGIA I RECERCA

I així es com en els propers anys, s’anirà conformant l’equip que avui configura eltimbal. Un equip de persones i professionals compromesos/es amb el seu temps, que s’estimen el seu art i el seu ofici. Alguns/es sortits de la cantera  de joves actors i actrius formats al Centre. Altres, formats arreu, amb experiència als escenaris i als sets de rodatge. Però que han fet de la pedagogia i de la recerca una part fonamental de la seva professió.

EL TIMBAL, CENTRE DE FORMACIÓ I CREACIÓ ESCÈNICA. COOPERATIVA.

L’any 2010,  eltimbal es reinventa un cop més, i es transforma en cooperativa. Exerceix una gestió i governança col·lectiva amb l’equip que actualment conformen. Són la Montse Bernad, el Ricard Boluda, el Marc Brualla , la Mònica Cordomí i el Roger Ribó.  Aquest equip d’actors/actrius i pedagogs/gues, assumeixen com a propis els valors del cooperativisme. I col·laboren amb altres agents per enfortir i difondre el moviment cooperatiu. Tenen l’afany d’imaginar una manera de treballar i organitzar-se , d’estar en el món. També en l’ofici actoral.

L’ actual equip directiu sap que sense l’impuls inicial del Ton Font,  sense la seva convicció pedagògica , el seu entusiasme, la seva enorme creativitat, valentia i generositat,  la vida, les vides de eltimbal no serien una realitat. I reivindica un major reconeixement de la contribució de El Timbal a la història  cultural i educativa de la ciutat. I, a la vegada, un major reconeixement de la trajectòria professional del seu fundador. En Ton Font va rebre el passat any el Premi BBVA de Teatre.

I avui, amb 50 anys d’història, podem dir que eltimbal forma part de la historia (i les històries) de la ciutat.  Podem dir que és un centre referent, innovador i sòlid alhora,  en formació actoral del nostre país. I que seguirà fent història, de ben segur.

L’equip directiu de eltimbal (2019)

The post El timbal, 50 anys i moltes vides. 1969-2019 appeared first on el timbal.

En l’anterior article del nostre blog (“El Timbal, 50 anys i moltes vides“), vam parlar de la figura del nostre fundador, l’Anton Font. Ara volem parlar d’una altre figura cabdal en aquests 50 anys de eltimbal, la Mireia Font.

La Mireia va néixer gairebé a l’escola que el seu pare, en Ton Font, va fundar l’any 1969 al barri de Sarrià. Allà va començar la seva formació com a intèrpret, com a professional i especialment com a ballarina i professora. Allà va acompanyar durant molts anys  la tasca que es realitzava i va ser còmplice dels projectes que es generaven.

Si parlem de claqué, parlem de Mireia. Va començar la seva formació amb 12 anys, amb la Gillian Gregory, ballarina i coreògrafa anglesa que va introduir el claqué a Catalunya a partir de les seves classes a l’escola eltimbal de Barcelona.

Més tard, es va formar a l’estranger i va fer el seu camí professional com a brillant ballarina de claqué, intèrpret i cantant. Però mai va deixar la seva casa, eltimbal.

Com a responsable de l’àrea de dansa a eltimbal,  va ser qui donà el gran impuls de difusió del claqué a la nostra ciutat. A ella li devem que eltimbal fos durant molts anys un dels pocs referents de l’estat per formar-se com a ballarí/na de claqué, i que facilités amb el seu mestratge i la seva difusió que el centre esdevingués una cantera de bona part dels millors ballarins i mestres actuals de claqué al nostre país. Guillem Alonso, Laia Molins, els germans Méndez, Roser Font, Josep Meléndez, etc. són alumnes seus.

DISSENYANT EL TIMBAL DEL FUTUR

Al voltant de l’any 2000, va anar prenent l’administració general de l’escola, a la vegada que el Ton cedia el relleu i iniciava la seva retirada. Van ser anys en que sota la tutela del Ton calia imaginar un timbal de futur.

Calia actualitzar i renovar l’esperit i la imatge de eltimbal. Calia fer un equip sòlid, cohesionat que permetés plantejar-se nous reptes de futur. No van ser anys fàcils. El brillant passat innovador i de difusió d’un bon grapat de disciplines contemporànies en la formació dels intèrprets a les arts escèniques, no era suficient per a conduir la nau. Calia apostar fort per un nou impuls de projecte i un nou disseny de comunicació i difusió, atès que les noves tecnologies eren cada vegada més necessàries i gairebé prioritàries per a difondre l’activitat i oferta de eltimbal.

Després de més de 40 anys de funcionament i quan es va fer efectiva la retirada del fundador i alma mater de l’escola, Anton Font, eltimbal va emprendre, aleshores, una nova vida. Va passar de ser una empresa familiar a convertir-se en cooperativa.

LA COOPERATIVA ELTIMBAL, CENTRE DE FORMACIÓ I CREACIÓ ESCÈNICA

La pròpia Mireia ho deia en un entrevista a El Punt/ Avui, al març del 2012: “Quatre rems són més idees, amb un de sol, la barca potser ja s’hauria enfonsat“. Estàvem immersos en el xup-xup del cooperativisme, perquè el món de la pedagogia i l’art demana una empatia molt gran amb els companys, així que vam ser coherents a l’hora de repartir deures i capacitat de decisió”

“Nosaltres no ens convertim en cooperativa per subsistir sinó per créixer.” Així de contundent es mostrava la Mireia, tallant d’arrel un dels grans estigmes que ha carregat el món cooperatiu. Els que abans eren professores contractats ara són socis d’una de les primeres escoles de teatre del país. La transició cap al cooperativisme era un fet, i la Mireia, ho van interpretar com la millor via per fer front a la nova etapa, convençuda d’haver pres “la millor de les decisions possibles”. L’escola es va adaptar al canvi de model enmig d’una crisi molt dura, i avui s’evidencia que aquesta transformació és justament el que ens ha enfortit.

EL PROCÉS PARTICIPATIU EN LA CAMPANYA “PER UN NOU TIMBAL DE FUTUR”

La Mireia, conjuntament amb els seus companys/yes socis/sòcies, va gestionar activament la campanya de suport a eltimbal, l’any 2015, un procés que va permetre la inauguració de la nova seu actual del nostre Centre, al carrer Roger de Flor de Barcelona.

Aquest procés va suposar un esforç econòmic gran al qual van contribuir socis, alumnes i ex-alumnes, amb un total de més de 200 persones,  i diverses cooperatives en un treball conjunt d’intercooperació.

La mateixa Mireia ho explicava així al febrer del 2017: “Vam participar a la Ronda de Finançament de la Jornada Financoop de 2015, gràcies a la cooperativa Coopdemà, gran coneixedora d’aquest ecosistema. Els primers agents van ser Coop57, que ja ens havien ajudat a finançar una altra etapa, just en el moment de passar de la SL a la Cooperativa. Ells ens van obrir el ventall de possibilitats de finançar. I els recursos que van aparèixer de seguida van ser Gicoop, un d’inversors cooperatius que ens van ajudar i col·laborar. Però també ens van informar que era molt important que els propis socis cooperatius confiessin primer en el propi projecte aportant. Vam crear la figura dels socis col·laboradors i propis socis vam  aportar capital a crèdit amb Laboral Kutxa. També vam crear al nostre propi teixit social títols participatius i també els vam oferir els avals mancomunats per fer front al risc del cost del préstec de Coop57.  Els actors i instruments de Financoop a diferència de la banca tradicional dona suport als projectes, a les persones, al teixit social que hi ha darrere d’aquests projectes. I per tant, es donar suport a la base social i no tant al capital.

Poc temps després al programa “Lògic” de BTV (gener 2018) afirmava la gran sort que hem tingut en acostar-nos i formar part del teixit associatiu:

“La cooperativa desenvolupa la defensa del propi lloc de treball en equip. La cooperativa fa que s’empoderin els propis treballadors de la major part de les tasques, i es va creant un element bàsic pera una cooperativa que es la confiança en els altres. En el món cooperatiu fem pinya, ens recolzem les unes a les altres, fem xarxa. Aquesta xarxa és importantíssima. Si en qualsevol moment defalleixes una mica, aquesta xarxa està atenta.”

Actualment, la Mireia ja no forma part de la cooperativa. Tot i les dificultats tant personals com empresarials que sorgeixen abans i després dels canvis en una cooperativa, l’equip actual lluita per seguir avançant en el camí del treball compromès amb l’art, l’educació i el cooperativisme; sense oblidar d’on ve i de la mà de qui ha anat durant molts anys.

L’equip de eltimbal.

The post Mireia Font, filla de El Timbal appeared first on el timbal.

Ton Font,ha estat director d’ El Timbal des de la seva creació al 1969 fins l’any 2010. Mestre indiscutible de la pantomima i del teatre gestual al nostre pais, fou membre fundador de la companyia Els Joglars, per a consagrar-se després a la formació, creació i difusió del teatre.

L’any 1.969, després de deixar la direcció de la companyia de teatre gestual Els Joglars i exercint com a mestre a l’Institut del Teatre de Barcelona, vaig constatar que la formació escènica era escassíssima, perquè l’Institut era regulat pel franquisme i anacrònic en els temps. Al marge d’aquest centre oficial, les escoles privades estaven cenyides exclusivament a la Dansa Clàssica o al Flamenc. Amb aquest panorama, vaig creure que calia treballar per a una formació moderna d’actors i ballarins. Per altra part, l’objectiu d’una empresa dedicada a la formacio-actoral artística, també era una manera de col•laborar en el futur d’un nou país que es preveia més lliure.

Així naixia  “El Timbal “ l´ escola privada d’art contemporani, pionera a tot l’estat.

A tall d’anècdota, el nom sorgí  per la necessitat que si l’escola es volia registrar oficialment, calia que legalment  fos en espanyol i “ El Timbal “ era un nom vàlid pels dos idiomes, castellà i català. Per altra part, també servia de forma referencial, tant per a alumnes petits com per a grans.

La instal·lació es va realitzar al barri de Sarrià, en proximitat a l’escola Talitha, una  centre d´ ensenyament general, on jo hi exercia com a mestre d’expressió corporal, la qual cosa facilitava la possibilitat d’aconseguir alumnes adolescents en horaris extra escolars. Per altra banda, personalment comptava amb el prestigi de la gestió i actuació en “Els Joglars”, que propiciava la incorporació d’alumnes adults, especialment en la vessant de teatre gestual.

Ben aviat, l’escola es va nodrir amb la incorporació entre d’altres, de mestres com Carme Soler, Toni Español, Jaume Nadal, Cesc Gelabert…

Del  naixement de El Timbal, em sembla adient remarcar, que la voluntat essencial,  no era crear una empresa per a objectius lucratius sinó, amb esperit de servei a les arts escèniques.

Amb voluntat de síntesi, ( cosa sempre difícil ), crec que l’execució interpretativa, ha d’integrar físic i psíquic, és a dir, cos, veu i ment, vivenciant  a l’uníson qualsevol interpretació. Amb aquesta premissa, calia doncs fer palesa, que la formació actoral es vital per desenvolupar el talent personal de cadascú, tota vegada que els dots naturals no ho són tot per a la creació artística.

Ton Font

The post Inici de l’Escola El Timbal (1969) appeared first on el timbal.