Aquest octubre se celebra el mig segle d’existència de el timbal, Centre de Formació i Creació Escènica, l’escola d’actors i actrius més antiga del país.

Perquè va ser des dels seus inicis una escola que s’ha caracteritzat pel seu caràcter pioner i innovador.  I forma part de la història de Barcelona. Així ha estat com durant tots aquests anys s’ha anat transformant. I ha passat de ser l’empresa familiar creada per l’afamat mim Ton Font , a convertir-se en una cooperativa moderna, que ofereix una formació actoral contemporània i integradora.  És per això que l’actual equip, vol fer una mirada a tot el recorregut i celebrar que el timbal segueix ple de vida , ple de vides.

L’1 d’octubre del 2019, eltimbal, Centre de formació i creació escènica, compleix 50 anys. I és tota una vida, moltes vides. Les d’aquelles companyes i companys, que han format part d’aquest perllongat i dilatat temps. Formant actors i actrius, ballarins i ballarines, comediants, persones a la nostra ciutat, Barcelona. Persones d’arreu del país, d’altres països, de les comarques properes, dels nostres barris. Perquè totes aquestes vides són els nostres 50 anys.

TON FONT

La del seu fundador, l’Anton Font,  per començar. Va ser l’any 1969, quan aquest jove emprenedor va inaugurar  al districte de Sarrià, la primera Escola d’Arts Escèniques del país: eltimbal.  Actor format com a mim en l’escola de Marcel Marceau , amb mestres de la categoria de Etienne Decroux, Italo Riccardi o Jeaninne Grillon. Va ser co-fundador de Els Joglars .  Així que aquella escola que deu el nom  a un instrument utilitzat per joglars medievals,  amaga també una intenció del seu fundador. La de poder utilitzar la paraula en català quan aquest estava prohibit.

I és que a finals dels 60, es veien clarianes a la llarga etapa obscurantista de la dictadura franquista. I es preveia amb esperança la proximitat d’un renaixement cultural, en el marc d’un nou ordre sòcio-polític. Durant aquells anys, van sorgir entitats i moviments socials que avançaven cap a una normalització democràtica. Doncs en aquell marc sòcio-polític naixia el timbal.

ACTIVITAT FORMATIVA I DE DIFUSIÓ

La vida professional d’Anton Font es destaca especialment en l’àmbit docent. Va ajudar a construir la pedagogia activa catalana. Va impartir classes d’expressió a escoles com  Rosa Sensat, Talitha i l’Institut del Teatre, entre d’altres. Va fundar l’escola de teatre eltimbal, l’escola degana de tota Catalunya. El timbal va esdevenir, en paraules de Font,   “un mitjà canalitzador de vocacions i capacitats per a l’escalada a fites professionals. Però a l’ hora, i no menys important, va ser un reducte alliberador d’emocions i sentiments “.  Com a  espai, en definitiva,  on  es donava prioritat a la persona i a la seva expressivitat artística.

Ton Font ja era reconegut aleshores  internacionalment, com l’únic actor català de mim de categoria europea. Va impulsar aquesta disciplina amb la creació del Festival Internacional de Mim de Barcelona i la publicació del llibre El Mim.

LA SEU DE PORTAFERRISSA (CIUTAT VELLA. BARCELONA)

Més endavant, el projecte de eltimbal s’amplia i es trasllada a Ciutat Vella, al carrer Portaferrissa. En aquest període, i sota la batuta del Ton Font, la Mireia Font  va anar assumint la gestió i filosofia del centre. Ella era aleshores una destacada ballarina de claqué. És llavors quan amb el professor i investigador Ricard Boluda i el seu mentor i professor de l’Institut del Teatre, Fausto Carrillo, comencen a visualitzar una pedagogia més integradora i contemporània.Tots aquells anys de treball desenvocaran en el Sistema Coda , actual mètode de formació actoral i filosofia del Centre .

Però la lluita continuava. I liderats pel Ton un cop més, es va engegar la llavor del que avui és l’ACET. L’Associació d’Escoles de Teatre de Catalunya.  Aquesta associació es reconeguda pel sindicat d’actors i actrius de Catalunya (AADPC). Amb el pas del temps esdevindrà el punt de trobada de la comunitat educativa teatral del país. L’ACET ha aconseguit que el Cicle Formatiu de Grau Superior en Tècniques d’Actuació Teatral fos una realitat. Van ser els seus membres qui impulsaren i participaren amb Ensenyament de las seva redacció.  Aquest CFGS  s’imparteix des de l’any 2015 i és pioner en tot l’Estat.

L’EQUIP PROFESSORAT. PEDAGOGIA I RECERCA

I així es com en els propers anys, s’anirà conformant l’equip que avui configura eltimbal. Un equip de persones i professionals compromesos/es amb el seu temps, que s’estimen el seu art i el seu ofici. Alguns/es sortits de la cantera  de joves actors i actrius formats al Centre. Altres, formats arreu, amb experiència als escenaris i als sets de rodatge. Però que han fet de la pedagogia i de la recerca una part fonamental de la seva professió.

EL TIMBAL, CENTRE DE FORMACIÓ I CREACIÓ ESCÈNICA. COOPERATIVA.

L’any 2010,  eltimbal es reinventa un cop més, i es transforma en cooperativa. Exerceix una gestió i governança col·lectiva amb l’equip que actualment conformen. Són la Montse Bernad, el Ricard Boluda, el Marc Brualla , la Mònica Cordomí i el Roger Ribó.  Aquest equip d’actors/actrius i pedagogs/gues, assumeixen com a propis els valors del cooperativisme. I col·laboren amb altres agents per enfortir i difondre el moviment cooperatiu. Tenen l’afany d’imaginar una manera de treballar i organitzar-se , d’estar en el món. També en l’ofici actoral.

L’ actual equip directiu sap que sense l’impuls inicial del Ton Font,  sense la seva convicció pedagògica , el seu entusiasme, la seva enorme creativitat, valentia i generositat,  la vida, les vides de eltimbal no serien una realitat. I reivindica un major reconeixement de la contribució de El Timbal a la història  cultural i educativa de la ciutat. I, a la vegada, un major reconeixement de la trajectòria professional del seu fundador. En Ton Font va rebre el passat any el Premi BBVA de Teatre.

I avui, amb 50 anys d’història, podem dir que eltimbal forma part de la historia (i les històries) de la ciutat.  Podem dir que és un centre referent, innovador i sòlid alhora,  en formació actoral del nostre país. I que seguirà fent història, de ben segur.

L’equip directiu de eltimbal (2019)

The post El timbal, 50 anys i moltes vides. 1969-2019 appeared first on el timbal.

Ja fa uns dies, una escola de teatre de Barcelona fou notícia per les protestes dels seus alumnes, que s’havien trobat el centre tancat a mig curs. Tot i que episodis com aquest són molt puntuals, des de l’Associació Catalana d’Escoles de Teatre (ACET) lamentem qualsevol mala praxi que perjudiqui a estudiants i professors d’arts escèniques.

Quan l’ACET va néixer, el 1999, tenia, com un dels principals objectius, funcionar com un segell de qualitat, una garantia de formació per als futurs actors. I podem dir, orgullosos, que ho ha estat. L’autoregulació que ens hem donat en diferents aspectes i, sobretot, el rigor innegociable en la formació han donat fruits: la majoria dels professionals de l’escena catalana han estat alumnes de les escoles ACET.

En aquest sentit, ens felicitem perquè, després d’anys de reivindicar uns estudis reglats de teatre, aquesta reclamació històrica aviat es veurà traduïda en fets. En qüestió de setmanes –esperem-ho- el DOGC farà oficial la titulació del Cicle formatiu de Grau superior en Tècniques d’Actuació teatral. Un cop superat aquest darrer tràmit, les escoles de teatre catalanes podran oferir una titulació reglada, equiparable a les que ofereixen les escoles de música i dansa, posant fi a una anomalia inexplicable.

Assolit aquest objectiu, l’ACET, que fins ara només tenia com a membres centres que impartissin estudis professionals de teatre, posa el focus en estrènyer llaços amb totes les escoles de teatre de Catalunya, petites o grans, convidant-les a sumar-se al projecte i posar en valor la immensa feina feta, sovint des de l’anonimat, que ha situat el nostre país com un referent de les arts escèniques i la pedagogia teatral.

Barcelona, 23 d’abril de 2015
Antonio Gómez
President Associació Catalana d’Escoles de Teatre
acet@escolesteatre.org

El Timbal, Centre de Formació i Creació Escènica oferirà estudis de Cicle Formatiu de Grau Superior en Tècniques d’Actuació Teatral el proper curs 2015-2016. (tel. 933 027 347)

The post Una titulació per als futurs actors appeared first on el timbal.

Tot continuant amb la relació de suport mutu que El Timbal, Centre de Formació i Creació Escènica manté amb l’Antic Teatre de Barcelona, us volem acostar  la interessant oferta de propostes que la programació de l’Antic ofereix aquests mesos d’abril i maig, tot destacant al nostre parer alguns dels seus espectacles.

Llegiu i sobretot hi aneu!!!

EL CIRC SENSE CIRC, DE LA COMPANYIA CIRC TEATRE MODERN

Aprofitant les activitats programades amb motiu del Dia Mundial del Circ, l’Antic Teatre ofereix, entre d’altres activitats, un espectacle de circ sense circ, a càrrec de Johnny Torres, director artístic de la companyia Circ Teatre Modern el proper dia 19 d’abril amb el títol de “Exúvia”.

Ben poca cosa; una pista circular i unes cadires, una bombeta i una corda.

Exúvia s’ha creat amb públic en directe, sense preparacions.

“Satisfer la curiositat, tornar a jugar, recordar que el món s’ha de descobrir en viu, mirar uns ulls, donar la mà, embolicar-se en un exercici no preparat, convocar el risc d’atrevir-se, de formar part d’un ritual sense maquillatges, ni llums, ni colors, ni músiques.
Una cosa crua, viva, que no se sap ben be fins on pot arribar.
I marxar.
Reprendre la ruta amb la sensació d’haver deixat quelcom enrere.

El circ en cru com a instrument per a explicar múltiples històries que parlen de circ i ens ensenyen altres possibilitats de mirar el món.

DANSA REAL JA!

Pere Faura estarà els dies 6 i 7 de maig amb la seva particular reflexió sobre el paper, la necessitat o l’absurd de la dansa contemporània en el moment actual, amb un conjunt de solos emblemàtics que formen part de la memoria col·lectiva de la dansa, titolats “Dansa Real Ja!”

El treball de Pere Faura es caracteritza per l’apropiació d’elements de la cultura pop, com l’striptease, la disco, els musicals o el porno, remesclats en una coreografia  multidisciplinar que combina tots els elements de l’engranatge teatral.

“Dansa real ja” és un projecte de i sobre la dansa. Mitjançant la utilització de 4 coreografies icòniques de la història de la dansa i de la història personal del creador, l’espectacle proposa re-encarnarlas i re-ballar com a gest històric i simbòlic d’admiració i reconeixement, però també com un exercici d’auto-crítica humorística del món i els referents de la dansa. Un collage coreogràfic de diferents sols emblemàtics imprès en un únic cos que interpreta part de la memòria col·lectiva de la dansa per tal de projectar reflexions sobre paper, la necessitat o l’absurd de la dansa contemporània en el moment actual

“Morder la lengua”, del coreògraf i performer Joao Lima, és un interessant treball sobre el diferents plànols del llenguatge, trobant relacionals inusitades entre els gestos i les paraules, tot interrogant les possibilitats d’expressió i comunicació. Estaran a l’Antic Teatre el 23 i 24 de maig.

LA PARAULA I EL GEST POÈTIC

Del 30 d’abril al 2 de maig, Joana Brabo ens presenta “Noises per noies”, un espectacle intimíssim de malabarismes poètics, meditacions actives, equilibris inestables, on petites paraules donen respostes a la vida amb molt sentit de l’humor. Don Simon i Telefunken l’acompanyaran amb els seus fantàstics accidents en forma de bugui buguis per a robots rovellats, mambos bomba, calipsos per a l’apocalipsi i rock’n’rols somnàmbuls.

Joana Brabo és artista multidisciplinar.

Per a més informació, cliqueu aquí.

The post Antic Teatre -2- appeared first on el timbal.

EINES PER A LA CREACIÓ ESCÈNICA

Durant els últims anys, la creació està prenent el protagonisme en el panorama teatral de la nostra ciutat. A Barcelona, comptem amb més de 55 companyies de teatre de petit format que són les que omplen les graelles de les sales de teatre de Barcelona, les que nodreixen i les que, sense ser-ne massa conscients, estan donant forma al teatre català actual. És per això que a El Timbal, Centre de Formació i Creació Escènica, creiem que és bàsic proporcionar eines per forjar una manera de treballar col·laborativa que proporcioni als actors, directors i dramaturgs eines per a esdevenir creadors.

Per tal de fer el curs Eines per a la creació escènica, ens hem unit un seguit de professionals en actiu especialitzats en diferents àrees i experimentats en la creació per tal de dissenyar un monogràfic que abordi les bases del procés creatiu des de diferents angles.

La Blanca Bardagil (directora i dramaturga), el Tino Carreño (productor i gestor cultural) i el Roger Ribó (director i actor) serem els encarregats d’impartir el curs. Un curs on es treballaran tres àrees: dramatúrgia, direcció i producció. Aquestes àrees es treballaran conjuntament perquè creiem que és essencial que s’entengui el procés creatiu com un tot sovint indissoluble, un procés transversal que depèn constantment de les decisions que es prenen en qualsevol dels àmbits esmentats i que demana una implicació total de tots els components per tal de fer-lo funcionar.

LA IDEA I EL PROCÉS DE CREACIÓ

El punt inicial: la idea. A partir d’aquí construirem personatges i generarem textos que provarem escènicament, modificarem si cal i tornarem a provar. Un procés d’encert-error que estarà en constant diàleg entre tots els participants. Com ens enfrontem al full en blanc? Com podem fer que allò sobre el paper, cobri vida de la manera que havíem imaginat? Paral·lelament, treballarem les necessitats pràctiques d’aquesta peça. Què ens cal? Quin pressupost necessitem? Com ens adaptem a allò que tenim?

Veurem l’impacte que les tres àrees de treball tenen entre sí i buscarem les solucions més adients a totes les limitacions que ens trobem o que ens autoimposem per tal de fer un treball pràctic ajustat a la realitat.

Des de El Timbal, volem formar no tan sols actors sinó també creadors que puguin generar els seus propis projectes i que puguin ser autònoms i actius dins el panorama teatral del nostre país.

Blanca Bardagil/Tino Carreño/Roger Ribó.

Blanca Bardagil, Tino Carreño i Roger Ribó impartiran del 21 d’abril al 28 de maig de 2015 el monogràfic “Eines per a la creació escènica”. Per a més informació cliqueu aquí.

The post Eines per a la Creació Escènica appeared first on el timbal.

 EL NOU TIMBAL, O ARA O MAI

Amics i amigues, volem compartir amb vosaltres un fet: heu de saber que el Timbal tal i com existeix ara ja no pot continuar.

Les actuals instal·lacions  ja no ens permeten continuar la nostra activitat. No podem assumir durant 20 anys més la pujada econòmica abusiva del local actual, en una mostra reiterada d’especulació per part de propietari. Per altra banda, la necessitat d’homologar el títol de Formació Professional  d’aprovació imminent, amb totes les obligacions normatives que comporta, en l’actual local no es podrien complir. No podem fer reformes per complir la normativa ni podem millorar les condicions d’accessibilitat.

És per això que necessitem un nou local, i aquesta decisió ens obliga a fer inversions importants per tal d’adaptar les noves instal·lacions als requisits legals i administratius.

I HO VOLEM FER AMB VOSALTRES

El Timbal inicia una etapa de canvis molt important, un procés que ja hem iniciat i que ens obliga a fer un gran esforç d’inversió econòmica, sense cap ajut de les institucions públiques.

Gràcies a l’acompanyament professional d’externs i al suport financer que ens ofereix el teixit cooperatiu, estem segurs de tenir un projecte de futur, sòlid, encoratjador, transformador i, sobretot, possible d’assumir.

Ara bé, necessitem del vostre suport, del vostre compromís per poder-ho fer realitat. Nosaltres sols no podem.

El trasllat i projecte al nou local d’Arc del Triomf a Barcelona implica, doncs,  una inversió important que finançarem a través d’aportacions dels socis de la cooperativa i la sol·licitud de finançament extern per una part a una cooperativa de crèdit (www.coop57.coop) i a una entitat financera publica (www.icf.cat), i per altra part amb emissió de títols participatius (1).  Proposem doncs a la gent que forma part de l’ “ecosistema” de El Timbal donar suport financer a aquest projecte, de dues maneres diferenciades, no excloents:

1. COMPRA DE TÍTOLS PARTICIPATIUS:

El Timbal emetrà TÍTOLS PARTICIPATIUS a 500 euros cada un, a retornar en tres anys al venciment el 31 de desembre del 2017, amb un interès anual del 2%. Es poden demanar tant títols participatius com es vulgui.

2. AVALS NOMINALS MANCOMUNATS:

Donar suport a la demanda d’un crèdit a la cooperativa Coop57, mitjançant AVALS NOMINALS MANCOMUNATS per un import mínim de 800 euros i màxim de 4000 euros. Es tracta d’un document privat que no va a notari. Tampoc comporta cap mobilització de diners, ni dipòsit ni fiança. És a dir, és només un compromís personal i individual envers un projecte col:lectiu i que es basa en la confiança mútua. Es tracta més d’un aval social que d’un aval financer.  I cada avalador només es responsabilitza de la seva part avalada (entre 800€ i 4000€).

Disposem d’un estudi de viabilitat i financer per defensar aquesta inversió i garantir la devolució del diner prestat. Per a dur-lo a terme, hem de fer ben visible i deixar ben palès la implicació de la nostra base social en el projecte Timbal. A diferència dels bancs, les entitats financeres cooperativistes recolzen especialment els projectes cooperatius que tenen una base social ampla.

Necessitem del vostre recolzament per tal d’aconseguir beneficis per a tothom.

Estem a la vostra disposició per respondre a qualsevol dubte relacionat amb aquest projecte de creixement i el seu pla financer corresponent. De la mateixa manera posem a la vostra disposició el pla de viabilitat que hem preparat amb el nostre assessor financer.

VOLS CONÈIXER I DONAR SUPORT AL NOSTRE NOU PROJECTE?

POSA’T EN CONTACTE AMB NOSALTRES,

ENVIA UN MISSATGE INDICANT

ASSUMPTE “SUPORT PROJECTE EL TIMBAL” A

escola@eltimbal.org

Si creieu en nosaltres i voleu recolzar-nos, podeu posar el vostre gra de sorra. Tota participació serà gran!!

______________________________________________

(1)   La Llei de Cooperatives catalana contempla la possibilitat per les cooperatives d’emetre títols participatius:

Article 62

Deute subordinat, títols participatius i obligacions

1. L’assemblea general pot autoritzar l’emissió de participacions especials amb caràcter de deute subordinat, per a captar recursos financers dels socis o de terceres persones, i fixar-ne les condicions d’emissió. Aquestes participacions especials són lliurement transmissibles i s’han d’ajustar a la normativa reguladora del mercat de valors.

2. L’assemblea general pot autoritzar l’emissió de títols participatius com una forma de finançament voluntari dels socis o de terceres persones no sòcies, títols que poden tenir la consideració de valors mobiliaris i donen dret a la remuneració que s’estableixi en el moment de l’emissió, que, en qualsevol cas, ha d’estar en funció de l’evolució de l’activitat de la cooperativa. És permès incorporar-hi un interès fix.

3. L’acord d’emissió de títols participatius pot establir el dret d’assistència dels titulars que no són socis de la cooperativa a l’assemblea general i al consell rector, amb veu i sense vot. La regulació de l’emissió del títol participatiu s’ha d’atenir a la legislació vigent en matèria financera.

4. La cooperativa, per acord de l’assemblea general, pot emetre obligacions el règim de les quals s’ha de sotmetre a la legislació aplicable a la matèria.

_____________________________________________

ANNEXOS INFORMATIUS

1.EL TIMBAL, CENTRE DE FORMACIÓ I CREACIÓ ESCÈNICA, COOPERATIVA

Fa cinc anys, en plena crisi econòmica, El Timbal va deixar de ser una empresa familiar i es va constituir en Cooperativa de Treball Associat. En aquest temps, hem demostrat la fortalesa del nostre projecte, en l’eficàcia per a remuntar una situació adversa cada cop més competitiva i créixer  a un ritme constant anual.

Com a Cooperativa us volem demanar que aposteu per nosaltres, pel nostre projecte. Volem continuar fent el servei socio-cultural que hem fet i fem. Entenem que un projecte col·lectiu com el nostre, per a mantenir els seus valors, ha de tenir solucions col·lectives.

Volem que el nostre sigui un projecte global, inclusiu i transformador.

Tenim importants reptes pel davant, i volem  animar-vos a la vostra participació i col·laboració activa per a promoure i fer realitat projectes relacionats amb les arts escèniques. Impulsar la creació i ajudar activament -molt més enllà de la formació- a les noves generacions d’actrius, actors i creadors.

Ara existeix l’oportunitat de fer-ho (una oportunitat per a tothom). Sols no podem. De la cooperativa Timbal tothom hi pot formar part -d’una manera o una altra. Volem ser rellevants, impulsors i transformadors. Vols formar part d’aquest projecte obert, participatiu i transformador?

Ara hi ha una oportunitat que podem fer realitat entre molts i volem que hi formeu part.

2.EL TIMBAL, CENTRE DE FORMACIÓ I CREACIÓ ESCÈNICA.

L’any 1969, l’actor i creador Anton Font va fundar a Barcelona El Timbal, la primera escola privada de teatre del País. La seva primera seu va estar al barri de Sarrià, durant 19 anys. La seva segona seu ha estat a Ciutat Vella, on estem ara des de fa 26 anys.

D’aleshores ençà,  han passat pel Centre més de 15000 alumnes, que avui en dia són molts d’ells actrius, actors, directors, creadors, professors  i gestors culturals.

Portem 45 anys oferint un servei cultural y social de qualitat a la ciutat de Barcelona.

Vam ser al seu moment la primera escola privada; ara, volem ser capdavanters de la nova titulació oficial, per la qual venim lluitat des de fa més de 10 anys.

3. EL REPTE DE LA NOVA TITULACIÓ I LA CONSOLIDACIÓ DEL MODEL FORMATIU PROPI: SISTEMA CODA

El Timbal ha anat incorporant en els darrers anys, com a model pedagògic als seus estudis professionals i artístics personals,  les aportacions metodològiques del Sistema Coda, creat pels professors de la casa Fausto Carrillo i Ricard Boluda. La qual cosa, i especialment des que som cooperativa, ha permès prendre una posició clara i diferenciada en el nostre àmbit professional, a l’oferir un model d’aprenentatge integrador, contemporani, de segell propi, plenament contrastat.

Ara conflueix en el temps, feliçment, quan just fem 45 anys, l’oportunitat d’accedir per fi a la nova titulació de Formació Professional de Grau Superior en Tècniques Teatrals d’Actuació, títol que dignificarà encara més els nostres alumnes i el nostre propi treball al donar-nos un reconeixement públic i oficial.

Des del 2009, i formant part de l‘ACET (Associació Catalana d’Escoles de Teatre), han estat  cinc anys intensos de treball amb la Generalitat de Catalunya per tal d’arribar on volíem. Nosaltres vam demanar reconeixement, ara ho podem aconseguir, i cal per a això prendre decisions importants de futur.

The post Per un nou Timbal de futur 2015-2016 appeared first on el timbal.

Jueves. Barcelona. En un teatro pequeño, un equipo formado por tres actores, un técnico de luces, otro  de sonido, otro audiovisual, una productora, un director y los responsables del teatro está preparado para la función. Todos son profesionales. Pero hoy al teatro solo van tres personas. ¿Suspenden?  No. El equipo se prepara para representar la función para las tres personas que  han decidido ir al teatro. Al terminar, el director, con los ojos enrojecidos, da las gracias al equipo y dice: “No nos podemos rendir, chicos, no nos podemos rendir nunca”.

Esto ocurría esta semana aquí, en Barcelona. Y da que pensar. Una generación, la nuestra, que llega al mercado laboral cuando todo es complicado, pero que aun así no se rinde; una generación que ya no espera a que suene el teléfono, que se une para crear proyectos, que se busca la vida para hacer del teatro su profesión; que no para. Y así las carteleras pueden seguir ofreciendo espectáculos, se abren nuevos espacios, surgen otras maneras de representar.

Pones la televisión y ves corbatas y americanas que hablan de la cultura y su importancia, de los estrenos y las subvenciones… «Un país sin cultura es un país sin futuro», dicen. Lo que no dicen es que la mayoría de estos profesionales del teatro están trabajando sin cobrar o incluso invirtiendo lo poco que tienen. Cuando explicas que te dedicas al teatro y que este mes de funciones miércoles a domingo quizá cobrarás 100 euros, las caras cambian. “Pero entonces no es un trabajo. Eso sí, tenéis la suerte de hacer lo que os gusta”, dicen. Sí, como todas las personas que trabajan en lo que les gusta. Porque este también es un oficio. Un oficio en el que mucha gente trabaja sin cobrar. Y toda esta gente que está dando su tiempo, su esfuerzo y sus ideas, son los que hacen posible que haya esta vida teatral. ¿Qué pasaría si toda esta gente un día decidiera no trabajar si no tiene un sueldo digno? Quizá no solo las butacas estarían vacías.

El Periódico de Cataluña, Domingo, 26 de enero del 2014 Magda Puig (Barcelona) 

The post El teatro, trabajar por amor al arte appeared first on el timbal.

Per segon any consecutiu, El Timbal ha signat un conveni de pràctiques amb la Universitat de Barcelona per tal d’oferir aquesta possibilitat al nostre centre a una de les seves alumnes que cursa el Màster en Educació Interdisciplinària de les Arts. L’Anna Massallé recull a continuació les seves impressions d’aquest primer trimestre.

Actors amb doble pell. L’actor naturalista a través de l’obra Família de Fernando León de Aranoa:

“Des d’aquest octubre gaudeixo d’una oportunitat d’or: gràcies al pràcticum del Màster en Educació Interdisciplinària de les Arts de la Universitat de Barcelona i a la bona voluntat d’El Timbal, Centre de Formació i Creació Escènica, tinc la sort de poder veure pel forat del pany com evoluciona i pren cos el curs “Pràctiques d’actor”.

Aquesta experiència em permet gaudir del treball individual i grupal de tots i cadascun dels actors que setmana rere setmana juguen i experimenten a l’escenari, per anar construint una història tan inversemblant com interessant: la d’un grup d’actors contractats per un home, Santiago, que els vol convertir en la seva família el dia del seu aniversari.

A través de l’adaptació del guió de Fernando León de Aranoa Familia, la Júlia, l’Àlex, la Cristina, l’Andy, l’Anna, la Núria, el Josep, l’Estel i l’Adriana donen vida als personatges de Carla, Santiago, Rosa, Carmen, Ventura, Sole, Alícia i Lluna.

Per què aquest guió, per a unes pràctiques d’actor? Si entreu a la pàgina web d’El Timbal i investigueu una mica, veureu que durant el primer trimestre, aquestes pràctiques volen ser una aproximació al teatre naturalista, que es troba a la frontera amb el llenguatge cinematogràfic. El guió de Fernando León de Aranoa proposa un viatge per diferents situacions en les quals cal matisar sempre el nivell de naturalitat, de “sentit d’organicitat (“de veritat”)(1), en la interpretació.

Els actors d’ El Timbal interpreten actors que interpreten personatges. Es vesteixen, doncs, amb una doble pell: la d’un personatge dins d’un personatge. Afronten, per tant, el repte de treballar a la frontera de les actituds mínimament forçades dels actors que estan actuant, i les actituds i situacions naturals, dels actors quan estan “fora d’escena”, lluny de la mirada de Santiago.

És un privilegi veure com els diferents personatges van prenent forma a través de la improvisació, de la construcció de la seva personalitat i dels seus antecedents, i de  la recerca dels seus motius i objectius. Mica en mica la història es va omplint de matisos: els actors van descobrint camins tant a nivell individual com en les escenes corals. Enmig de tot això, el guiatge d’en Ricard Boluda és la mirada que espera i incentiva la descoberta per part dels propis actors; la veu que hi afegeix observacions i aclariments portadors de matisos i sentit. Tot plegat va sumant: cada dia hi ha més escolta, més risc en la creació i noves descobertes. I poc a poc, el dia de la presentació en públic s’acosta.

Si voleu gaudir del privilegi de veure el resultat de tot aquest treball, podeu dirigir-vos a El Timbal el dia 19 de desembre a 2/4 de 9 del vespre. Gaudireu d’una sessió d’aula oberta del curs de Pràctiques d’Actor i podreu apreciar un grup d’actors treballant amb doble pell.”

Anna Massallé i Puig

És oberta la matrícula per a participar en el proper taller dedicat a Federico García Lorca i la seva obra “Bodas de sangre”, com a exemple d’un sistema d’actuació no naturalista, poètic i ritual. Per a més informació cliqueu aquí.

(1) “Sentit d’organicitat” és el terme emprat per la Metodologia Coda en substitució del terme stanislavskià “sentit de veritat”.

_______________________________________________

Por segundo año consecutivo,  El Timbal ha firmado un convenio de prácticas con la Universitat de Barcelona para que uno/a de sus alumnos/as que cursa el Máster en Educación Interdisciplinaria de las Artes pueda hacerlas en nuestro centro. Anna Massallé, recoge a continuación sus impresiones de este primer trimestre de pràcticas con nosotros.

Actores con doble piel. El actor naturalista a través de la obra Familia, de Fernando León de Aranoa:

“Desde el mes de octubre disfruto de una oportunidad de oro: grácias al prácticum del Máster en Educación Interdisciplinaria de las Artes de la Universitat de Barcelona y a la buena voluntad de El Timbal, Centre de Formació i Creació Escènica, tengo la suerte de poder mirar por el ojo de la cerradura como evoluciona y toma cuerpo el curso “Prácticas de actor”.

Esta experiencia me permite disfrutar del trabajo individual y grupal de los actores que semana tras semana juegan y experimentan en el escenario, construyendo una historia tan inverosimil como interesante: la de un grupo de actores contratados por un hombre, Santiago, que les convierte en su familia en dia de su cumpleaños.

A través de la adaptación del guión de Fernando León de Aranoa Familia, la Júlia, Àlex, Cristina, Andy, Anna, Núria, Josep, Estel y Adriana dan vida a los personajes de Carla, Santiago, Rosa, Carmen, Ventura, Sole, Alícia y Lluna.

¿Por qué este guión, para unas práctiques de actor? Si entrais en la página web de El Timbal e investigais un poco, vereis que durante el primer trimestre, estas prácticas se centran en la aproximación al teatro naturalista, jugando en la frontera con el lenguaje cinematográfico. El guión de Fernando León de Aranoa propone un viaje por diferentes situaciones en las cuales es preciso matizar el nivel de naturalidad, de “sentido de organicidad” (“de verdad”) (1), en la interpretación.

Los actores de El Timbal interpretan actores que interpretan personajes. Se visten, pues, con una doble piel: la de un personaje dentro de un personaje. Afrontan, por tanto, el reto de trabajar en la frontera de las actitudes mínimamente forzadas de los actores que estan actuando, y las actitudes y situaciones naturales, de los actores cuando están “fuera de escena”, lejos de la mirada de Santiago.

Es un privilegio ver como los diferentes personajes van tomando forma a través de la improvisación, de la construcción de su personalidad y de sus antecedentes, y de  la búsqueda de sus motivos y objectivos. Poco a poco la historia se va llenando de matices: los actores van descubriendo caminos tanto a nivel individual como en las escenas corales. En medio de todo esto, la guía de Ricard Boluda es la mirada que espera e incentiva el descubrimiento por parte de los propios actores; la voz que añade observaciones y aclaraciones a los matices y sentido. En resumen: cada día hay más escucha, más riesgo en la creación y nuevas aportaciones. Y poco a poco, el día de la representación en público se acerca.

Si quereis tener el privilegio de ver el resultado de todo este proceso de trabajo, podeis dirigiros a El Timbal el dia 19 de diciembre a las 20:30 h. Podreis disfrutar de la sesión de aula abierta del curso Prácticas de Actor.

Anna Massallé i Puig

Está abierta la matrícula para participar en el próximo taller dedicado a Federico García Lorca y su obra “Bodas de sangre“, como ejemplo de un sistema de actuación no naturalista, poético y ritual. Para más información clicar aquí.

(1) “Sentido de organicidad” es el término utilizado por la Metodología Coda en substituciós del término stanislavskiano “sentido de verdad”.

The post Pràctiques a El Timbal, alumnes externs de l’Universitat de Barcelona /Prácticas en El Timbal, alumnos externos de la Universidad de Barcelona (1) appeared first on el timbal.