El proper dimarts, dia 15 de desembre, a l’espai del Centre Cívic Can Felipa (Poble Nou), l’alumnat de segon curs del Cicle Formatiu de Grau Superior en Tècniques d’Actuació Teatral presentaran i estrenaran “Parets de Vidre”, el nou taller de creació de l’escola de teatre, sota la direcció de Roger Ribó.

“Parets de Vidre”, va sobre les presons. Recull la recerca i les aproximacions dutes a terme pels alumnes de segon sobre què vol dir estar en una presó, no només físicament sinó emocionalment. El nou taller de creació vol posar en evidència com les nostres pròpies pors ens condicionen i no ens deixen avançar. Unes pors invisibles, com si fossin parets de vidre.

Per arribar a aquest propòsit el grup ha seguit dues línies de treball:

a) Ha treballat els personatges de dins de la presó com a un cor teatral, com a éssers despersonalitzats per a una societat que no els individualitza. Outsiders aparcats en els murs d’una presó, deshumanitzats pels nostres prejudicis.

b) I d’altra banda, han treballat els personatges en la seva presó emocional, mostrant la seva individualitat.

“PARETS DE VIDRE” I LA REVOLTA DE LA CREACIÓ EN COL·LECTIU

Des dels anys 60’s del segle passat, es va estenen la idea d’un teatre autònom, que crea l’espectacle sobre l’escena, i no utilitza els recursos de l’escena i dramatúrgics per materialitzar una obra anteriorment ja escrita. L’escena ha de desenvolupar autònomament una idea artística, i per fer-ho el creador ha de tenir en compte tots aquells elements que ja existeixen en escena: l’espai, els objectes, els actors, tenint cura de no destruir inclús allò que ja són.  D’aquesta factura apareixeran els millors espectacles de l’anomenat teatre gestual, de moviment, o el teatre visual o de la imatge.

Poc temps després, a casa nostra un grapat important de companyies es plantegen la producció d’espectacles aplicant els procediments de treball de la creació en col·lectiu.

Mitjançant  aquest mètode de treball – utilitzat amb resultats enlluernadors per companyies com Els Joglars, Comediants, La Fura dels Baus, Théâtre de Complicité…– l’actor esdevé autor, partícip directe de la dramatúrgia,  cosa que li permet desenvolupar una consciència de la dramatúrgia, així com una postura i mirada global del seu paper i compromís com a artista.

Aquesta tradició és una realitat ben palesa en l’actualitat. Un tipus de teatre que a Europa sosté gran part dels actors i actrius. Un teatre que genera companyies, que genera espectacles actuals, ja siguin de crítica, abstractes o espectacles que mostren les relacions humanes. Espectacles que pertanyen a la companyia que els crea, a cadascun dels actors i actrius. Uns actors desmitificats. Un teatre proper a la gent.

Aquest és el punt de partida del nou taller de creació dels alumnes de segon de l’Escola de Teatre el timbal.  Així és com va començar. Punt essencial: ja no són alumnes en una classe, són una companyia i tots són responsables del resultat. Tots tenen veu i vot. Al final, el director decideix.

EL NOU TALLER DE CREACIÓ I LA FORMACIÓ ACTORAL A LA NOSTRA ESCOLA DE TEATRE

El predicament i l’èxit d’aquest procediment de treball a nivell professional, ha fet que les escoles de formació incorporessin progressivament a la formació actoral metodologies i tècniques de treball que permeten a les noves generacions adquirir competències que fins no fa tant eren alienes a la seva tasca.

Tradicionalment, la creació teatral defineix i delimita els camps específics que la constitueixen: autor- director- actor.  En compartiments estancs, cada un d’ells es dedica exclusivament a la seva faceta creativa.

El Pla d’estudis professionals de l’escola de Teatre el timbal, fa temps que ha apostat per una formació actoral polivalent, que li permeti gestionar projectes propis, i a la vegada participar eficaçment en projectes aliens, siguin aquests vinculats a dramatúrgies textuals com no textuals.

A el timbal creiem que és bàsic proporcionar eines per forjar una manera de treballar col·laborativa que proporcioni a l’alumnat eines per ser autosuficients i esdevenir actors creadors.

Ha estat el nostre objectiu conciliar en el nostre itinerari conceptes que sovint han estat enfrontats: la formació de l’actor versus la seva llibertat creativa. Un vell debat que hem necessitat superar.  A la Formació tenim molt clar que els processos d’aprenentatge són els que marquen el treball i faciliten als intèrprets les eines necessàries per a conèixer el seu ofici i conèixer-se a un mateix en el seu ofici. Aquestes eines d’autoconeixement han de servir per a desvetllar el propi procés creatiu que permeti en un futur no gaire llunyà accedir a un millor coneixement dels models de creació que existeixen.

I en aquest procés d’aprenentatge és fonamental posar-se a prova en el rovell del grup, i assumir el propi creixement amb els altres. Un creixement que serà tècnic, creatiu i ètic.

“PARETS DE VIDRE”, UN TASTET DE PARAULES PROCEDENTS DE LA CUINA DEL NOU TALLER DE CREACIÓ

Per a finalitzar, volem compartir amb vosaltres alguns dels textos que formen part del taller, i que han estat creats i elaborats pels actors i actrius del grup.

“Jo en tinc molts a l’habitació. Dibuixos de l’oceà, de rius… Sempre he pensat que no sé què faig aquí. Que no serveixo per a res. Com si fos un bassal d’aigua a punt d’evaporar-se i desaparèixer. I quan em sento així, quan em sento com si fos aigua estancada, miro els dibuixos, m’imagino en moviment, lliure i somric.”

“M’agradaria poder dir-te que aquí fora és diferent. M’agradaria poder dir-te que quan surtis seràs lliure. Però últimament em pregunto: qui és lliure? No? I quan m’ho pregunto, me n’adono que et trobo molt a faltar.”

“¿Sabes? Durante todo este tiempo, aquí dentro, he logrado comprender que el mundo no quiere reflexión quiere distracción, pero si me distraigo por un instante me comen mis miedos.”

“M’hagués fet molta il·lusió ensenyar-te la meva casa d’abans, la granja, i presentar-te als meus pares, els meus conills, encara que estiguessin ferits… ells seguien volent carícies, els conills dic. Sí, jo també. Per això segueixo amb tu.”

Desembre 2020

The post “PARETS DE VIDRE”, EL NOU TALLER DE CREACIÓ DEL CICLE FORMATIU DE GRAU SUPERIOR EN TÈCNIQUES D’ACTUACIÓ TEATRAL A L’ESCOLA DE TEATRE EL TIMBAL appeared first on el timbal.

Una de les matèries més importants del segon curs del CFGS , en el pla d’estudis de el timbal, és els Projectes Integrats. Aquesta activitat formativa desplega els continguts del mòdul professional 8 definit al decret llei del Cicle i ha permet la seva concreció als nostres plans d’estudis *. El concepte clau és la posada en pràctica del procés de creació d’un projecte artístic, pedagògic i/0 de dinamització sociocultural, amb l’acompanyament teòric i pràctic dels seus tutors Tino Carreño i Roger Ribó. Tenen sis mesos per a concebre’l, provar-lo i presentar un breu tastet escènic.  En aquests moments s’estan treballant quatre projectes integrats. Aquests són “Bellum”, de la companyia LA FORQUILLA formada per l’Abel Montes, la Marta Rebulà, el Sergi Torné i el Joan Calvete; “El pètal”, de la companyia X, constituïda per la Marian Rodés i el Guillem Sunyer, amb la col·laboració externa de la ballarina Agnès Chivas; “Closed”, de la companyia LA CÚPULA, amb el Jordi Ciurana, l’Ane Jareño, la Maria Mandret, l’Ana Palomo  i l’Àlex Saiz; i “El canto del cisne”, de la companyia CONTRASTE, formada per la Laura Solé i l’Arnau Font.

APOSTA 2017

Dos d’aquests projectes inetgrats, Closed i El canto del cisne van ser presentats a la convocatòria de l’Aposta 2017, on l’alumnat i graduats de les escoles de l’ACET podien portar a escena els seus primers projectes artístics, adquirir experiència professional i visibilitat en el sector de les arts escèniques. Amb aquest projecte, les escoles de l’ACET i diversos festivals, com ara el FESTIVAL PÍNDOLES, el FESTIVAL KM.0 (La Vilella) i el FESTICAM d’Amposta, pretenen crear i fomentar nous espais d’exhibició. Tots tres festivals han proporcionat, dins de la seva programació, un espai on s’exhibiran les peces seleccionades.

Els dos projectes integrats van ser seleccionats per presentar el seu espectacle dins del FESTIVAL KM.0, dedicat a la creació en col·lectiu i organitzat per les companyies Sargantana i  )e( Espai en construcció a la sala La Vilella. Cada projecte es presentarà en dies i sales diferents del teatre, ja que es tracta de peces de formats diferents: la companyia LA CÚPULA presentarà una peça teatral de 50 minuts, i la companyia CONTRASTE presentarà una peça de microteatre.

PROJECTE CLOSED

La companyia LA CÚPULA,  presentarà el 28 de maig a les 18 h el seu primer espectacle, titulat Closed. Cinc desconeguts participen en un reality show que els obliga a restar junts durant dos mesos en un soterrani. La sortida no està bloquejada, però per guanyar el gran premi, cap d’ells podrà abandonar el recinte mentre duri el programa. Sense cap mena de connexió amb l’exterior, però amb les necessitats bàsiques cobertes i la companyia dels altres concursants, difícilment deixaran perdre l’oportunitat d’obtenir la recompensa que satisfarà els seus desitjos. Fins a on és capaç d’arribar un ésser humà per tal de satisfer el seu propi interès?

PROJECTE EL CANTO DEL CISNE

Per l’altra banda, la Cia. CONTRASTE, formada per Laura Solé i Arnau Font, presentaran El canto del cisne els dies 25 i 26 de maig, fent tres funcions cada dia amb el següent horari: 19h, 19:30h i 20h. Es tracta d’una peça de microteatre amb una durada de 15 min. Aquest espectacle busca trencar amb un gran tema tabú com és la mort.

Reflexionar i fer reflexionar l’espectador sobre què és realment l’absència. Vol que l’espectador pugui sentir de prop una situació molt íntima i molt concreta com en la que es troba el personatge principal (Noa). I per fer-ho barregen l’humor, el drama i la poètica.

El Canto del Cisne obre un petit forat a la paret de l’habitació d’una noia per on podrem veure una barreja de sentiments, contradiccions, pors, comiats i preguntes. Què resta quan algú se’n va? Noa, una noia de 23 anys, amb un gran buit a la seva vida, haurà de ser capaç de deixar marxar allò que ja no hi és, per poder escoltar com canta l’absència.

CREACIÓ COL·LECTIVA

Els dos projectes, tot i ser molt diferents entre ells, són moguts per un mateix motor. Tan una companyia com l’altra estan formades per joves actors i actrius que busquen obrir-se camí dins del món de l’espectacle, coneixent-se, explorant, aprenent i descobrint tot el que poden oferir i el que poden rebre del gran món artístic que envolta el teatre. Després d’endinsar-se en nous àmbits, com ara la dramatúrgia o la direcció, Closed i El canto del cisne són els primers resultats d’un llarg camí que ambdues companyies tot just enceten: el de la creació col·lectiva.

Alumnat de la primera promoció del CFGS en tècniques d’actuació teatral de el timbal.

*  PROJECTE INTEGRAT. RESULTATS D’APRENENTATGE:

• Identifica les necessitats del sector productiu, tot relacionant-les amb els projectes-tipus que se’n puguin derivar.
• Dissenya projectes relacionats amb les competències expressades en el títol, tot incloent i desenvolupant les fases que el componen.
• Planifica l’execució del projecte, en determina el pla d’intervenció i la documentació associada.
• Defineix els procediments per al seguiment i control en l’execució del projecte, justificant la selecció de variables e instruments emprats.

The post Els projectes integrats del CFGS, generen plataformes de futur professional appeared first on el timbal.

QUAN EL TEATRE ÉS NECESSARI, NO HI HA RES MÉS NECESSARI

” He tingut un any sencer per pensar en aquesta frase. He tingut un any sencer en descobrir que és el teatre, que suposa fer teatre. Fer teatre és com arribar a una terra nova, on tot està per descobrir. Diuen que no hi han dues obres iguals, que no hi han dos actors o dues actrius iguals, i això és ben cert. Perquè el teatre no és només un descobriment propi, és un descobriment de grup.

Ara veig “carn fresca”, amb la il·lusió de començar d’allò que és nou.

Tot i que soni a clixé, compartireu moltes hores els uns amb els altres. Hi hauran malentesos, hi haurà tensió, hi hauran piques per veure qui és el primer en escalfar el dinar en els microones de l’àrea social en acabar les classes. Alguns recolliran escenografia i altres no. Alguns es sabran els textos des del primer dia i d’altres no. Però hi hauran moments únics, on brillareu com a conjunt, on les vostres diferències us aportaran coses que  mai no us haguéssiu pogut imaginar. I això nens, no te preu.

I és que un lloc com aquest et fa pensar en el grup com a conjunt. Persones, una unió.

Vivim temps complicats, i ara ho entenc millor que mai. I us asseguro que expressar un sentiment, un missatge a sobre d’un escenari és MÉS NECESSARI QUE MAI. Amb la fermesa que allò comporta, i amb la responsabilitat de treballar en grup, com una màquina funcionant al cent per cent. En una  societat cada cop més perduda, veig als timbalers i penso que entre aquestes parets hi ha un grup de persones molt diverses que s’ajunten per aconseguir un repte comú. Ho he vist en la anterior promoció, que ens han servit de guia molt abans que nosaltres ens poguéssim enlairar, i ho he vist en el meu grup, del qual estic cada cop més i més orgullós. I que sense cap mena de dubte us escombrarem amb el nostre taller de creació (de veritat, heu deixat el llistó molt alt nens, una mica de consideració).

En fi, als d’abans, gràcies, gràcies i gràcies. I als nous, endavant, endavant, endavant.

I recordeu: “Quan el teatre és necessari, no hi ha res més necessari” (Peter Brook)

Rafael Valls, alumne de segon curs del CFGS.

The post Quan el teatre és necessari, no hi ha res més necessari. Curs 2017-18 appeared first on el timbal.

A el timbal creiem que és bàsic proporcionar eines per forjar una manera de treballar col·laborativa que proporcioni a l’alumnat eines per ser autosuficients i esdevenir actors creadors.

Cada any, durant el primer trimestre del curs escolar, els alumnes de segon del Cicle Formatiu de Grau Superior en Tècniques d’Actuació Teatral fan el Taller de Creació: han de crear un espectacle de forma col·lectiva partint de zero. No tenen cap text ni cap estructura donada com a punt de partida. L’únic de què disposen és el grup d’estudiants en un espai buit (i un professor/director).

Comencem amb un seguit de sessions on es treballen diferents formes de crear, diferents llenguatges teatrals i es fan pluges d’idees per veure què ens interessa i de què volem parlar. És en aquest moment quan acostumen a sortir temes de certa transcendència emocional i/o social. Volem contundència i força, volem crítica i fins i tot transgressió.

Llavors introdueixo allò que em sembla bàsic per crear: un lloc i un esdeveniment. Quan expliquem una història sempre ens preguntem què passa i on passa. I si volem parlar de la solitud de l’ésser humà, per exemple,  cal que concretem. Així doncs, el punt de partida del tema del nostre taller ha de ser concret, específic.

GOTAS

Aquest any els alumnes, després d’una votació amb molta argumentació, van decidir treballar sobre un element: l’aigua. Creem personatges i històries entorn aquest element. Els estudiants fan d’actors, directors i dramaturgs. Tenen la responsabilitat i l’oportunitat de fer sentir la seva veu creativa.

El taller de creació, però, no només serveix per aprendre a crear un espectacle sinó que ens confronta amb el treball en grup i és llavors quan apareixen els rols que adquirim quan treballem d’aquesta manera. Cal entendre aquests rols, acceptar-los i provar-ne d’altres. Hem de ser capaços de liderar i de seguir idees alienes en les quals no necessàriament creiem. Un cop tenim tot el material, cal fer una dramatúrgia que doni un arc dramàtic a l’espectacle. També hem de treballar les transicions entre escenes. La música i el moviment prenen llavors el protagonisme. I també hem de triar un nom. Gotas serà el títol de l’espectacle.

Finalment cal assajar. El procés de repetició és necessari per treballar tots els detalls, el ritme de l’espectacle i per ser cada cop més precisos. Cal que sapiguem el que fem en tot moment. Hem de ser capaços de portar al públic amb nosaltres a tothora i si ens perdem, si no tenim consciència total d’allò que estem fent, el públic no ens seguirà.

I arriba el dia de la presentació. Preparem l’espai: llums, butaques, espai escènic. Hi assagem. Ens adaptem. Ens concentrem. Tothom preparat. El públic comença a arribar. Nosaltres escalfem. És l’hora. Obrim portes i el públic entra. El viatge comença. L’obra de teatre Gotas veu la llum.

Roger Ribó

Actor, director i docent.

Si voleu més informació sobre el Cicle Formatiu de Grau Superior en Tècniques d’Actuació Teatral, cliqueu aquí.

The post taller de creació, procés. Segon curs del CFGS appeared first on el timbal.