Ser una cooperativa de treball associat implica moltes més coses i condiciona inevitablement la manera de fer de el timbal de cada dia.
És cert que quan ens vam iniciar com a cooperativistes no sabíem que aquest fet de ser cooperativa es convertiria en l’ànima de el timbal. Però ara, amb uns quants anys d’experiència al darrere, podem afirmar que així ha estat i que ens sentim orgulloses d’aquest segell d’identitat que comporta uns valors ètics i socials.

El nostre dia a dia traspua aquesta manera de funcionar i de situar-nos davant del món, i és quelcom que les persones que formen la comunitat el timbal n’estem impregnades: treballadors/es i estudiants en són part activa, irremeiablement, doncs amb ells i elles compartim maneres de funcionar i principis dins i fora de les aules.

Un dels nostres compromisos és i ha estat (amb projectes com l’obra de Teatre Fòrum L’Assemblea, que va inaugurar fa uns anys la Fira d’Economia Social i Solidària el 2016, entre d’altres llocs on s’ha mostrat)  la divulgació del model cooperatiu i, ferms en aquesta missió, aquest curs incorporem dins de les matèries de Formació i Orientació Laboral del Cicle Formatiu de Grau Superior en tècniques d’actuació teatral (CFGS) , formació específica sobre projectes cooperatius dins del marc artístic i cultural, a càrrec d’una de les figures pilars per a la nostra transformació i creixement com a organització, en Jean François Guillemet.

En aquest article volem, a partir de la nostra experiència com a escola de teatre i cooperativa, compartir algunes de les coses que hem anat aprenent en el camí , de la mà sempre de l’assessorament de les persones, com el Jeff,  i entitats, com  Talaia, Coop de Mà , Coop 57 o GiCoop,  que ens han nodrit i que ens acompanyen .

Cinc coses que hauries de saber sobre les Cooperatives. Preneu nota!

1. Es tracta d’un model flexible, basat en l’autogestió, que permet organitzar-se de la manera que es consideri més adient. Ara bé, abans de començar a constituir-se com a cooperativa i, atès que el treball (en el cas de les cooperatives de treball associat, com la nostra) és el que es cooperativitza, és important respondre de forma sincera a preguntes com ara “estic disposada/t a compartir el meu projecte d’empresa amb altres persones?” o bé, “vull que les persones membres del projecte puguin votar i decidir sobre les decisions preses?” . Si la resposta és NO, aquest model no és per a tu.

2. Com a cooperativistes, cal assumir que l’empresa es basa en el principi de propietat col·lectiva.  Això permet desenvolupar una gestió democràtica i participativa i que tant les decisions com els resultats es reparteixen en base al principi «d’una persona, un vot». Per tant, al marge de les dimensions, composició o sector d’activitat en el qual operin, totes les cooperatives es basen en principis i valors compartits i són propietat de les persones que en són membres, que participen de la propietat, la gestió i els resultats.

3. Existeixen cooperatives a tots els sectors d’activitat econòmica (des d’un obrador de pa fins a un estudi d’arquitectura). Sigui quin sigui l’activitat, producte o servei, es pot fer com a cooperativa si sou com a mínim dues persones. De fet, les cooperatives representen un 40% de les empreses del sector de l’economia social, amb més de 45.000 llocs de treball i una facturació que supera els 4.500 milions d’euros. Les cooperatives més nombroses són les cooperatives de treball- com el timbal- (75%) seguides de les cooperatives de consum i d’ensenyament. Per sectors d’activitats, prepondera el sector serveis (59%), seguit de la industrial (15%) i del de la construcció (15%). Sigui com sigui,  l’objecte d’una cooperativa és sempre  la satisfacció de les necessitats de les persones sòcies, independentment que siguin necessitats de treball, de consum, d’habitatge o altres, en el respecte dels principis i valors de l’ES.

4. La construcció d’una nova economia en forma d’Economia Social (ES) no estaria completa ni seria viable si no es repensessin els models actuals de finançament lligats al neoliberalisme. Per això existeixen productes financers (crowdfunding, títols participatius, avals) i actors financers (banca ètica, banca cooperativa, serveis ètics financers o inversors socials) . A nosaltres ens han permès créixer i tirar endavant el projecte en moments decisius- així com una sèrie de Xarxes solidàries que, més enllà del suport financer,  orienten i emmarquen el conjunt d’iniciatives d’ Economia Social del territori,  doncs  un dels principis fundadors de l’economia cooperativa es la intercooperació amb altres actors que comparteixen els mateixos valors, que poden ser proveïdors, clients, etc… La Xarxa d’Economia Social (XES) s’estructura en comissions de treball, d’on han sortit eines  amb entitat pròpia on el timbal sempre hi té participació,  com la Xarxa Pam a Pam (màping d’iniciatives d’ES), el Balanç Social (eina de rendiment decomptes d’entitats socials a nivell de gestió i impacte social i mediambiental) o la Fira d’Economia Social de Catalunya (FESC). Les cooperatives compten, a més, amb el suport de les confederacions i federacions de cooperatives. També amb els ateneus cooperatius que ofereixen acompanyament a la creació i consolidació de cooperatives.

5. Per últim però no per això menys important, les cooperatives es basen en els valors d’autoajuda, responsabilitat, democràcia, igualtat, equitat i solidaritat.

Els principis del cooperativisme es resumeixen en:

• Adhesió voluntària i oberta

Les cooperatives són organitzacions gestionades democràticament pels socis i sòcies, que participen activament en la definició de polítiques i la presa de decisions.

• Gestió democràtica

Les persones sòcies contribueixen equitativament al capital de les cooperatives i el gestionen democràticament. Part d’aquest capital és propietat de la cooperativa. Els excedents es destinen al desenvolupament de l’empresa, dels seus socis/es, de la col·lectivitat i de l’entorn.

• Participació econòmica

Les cooperatives són organitzacions d’autoajuda, autònomes i gestionades pels seus socis/es. Si estableixen acords amb altres organitzacions ho fan en termes que permetin mantenir-ne el control democràtic.

• Autonomia i independència

Les cooperatives faciliten la formació dels socis/es, càrrecs electes i treballadors/es. Així tothom pot contribuir de forma eficaç al desenvolupament de la seva cooperativa.
També informen al públic en general sobre la naturalesa i beneficis de la cooperació.

• Educació, formació i informació

Les cooperatives poden assolir el seu màxim potencial i enfortir el moviment cooperatiu mitjançant el treball conjunt a través d’estructures locals, nacionals i internacionals.

• Cooperació entre cooperatives

Les cooperatives treballen per aconseguir el desenvolupament sostenible de les seves comunitats mitjançant polítiques aprovades pels seus socis/es.

• Interès per la comunitat

Les cooperatives treballen per aconseguir el desenvolupament sostenible de les seves comunitats mitjançant polítiques aprovades pel seu teixit social.

Si voleu saber més sobre cooperatives o cooperativisme no dubteu en consultar a la Federació , l’oracle dels i les cooperativistes .

The post Cinc coses que hauries de saber sobre les Cooperatives. El timbal som Cooperativa appeared first on el timbal.

Fa deu anys (2010-2020) que el cooperativisme és l’ànima de l’escola de teatre a Barcelona el timbal. I en aquest temps, hem sentit de prop l’alè i el recolzament del món cooperatiu des del primer moment. Motiu que ens commou i ens fa estar profundament agraïts. I ho volem compartir amb totes i tots els que ens heu animat i heu cregut en el nostre projecte.

Des que vam donar el pas a cooperativa, hem anat incorporant molt més conscientment al nostre programa educatiu,  i de manera transversal,  l’ànima i els valors cooperatius.

Assumim com a propis els valors del cooperativisme: responsabilitat, democràcia, igualtat, equitat, solidaritat.

El nostre ideari està profundament compromès en ser un servei a la comunitat. El desenvolupament dels nostres programes educatius en la pràctica de l’expressió dramàtica romanen amb una mirada integradora i sistèmica en valors com el respecte, la convivència en grup, el coneixement i gestió de les emocions, el foment de l’autoestima, la estimulació de la creativitat i l’imaginari i la disciplina. (podeu consultar el nostre article “La pedagogia Teatral una herramienta para la cooperación”)

Als estudis professionalitzadors de la nostre escola de tatre, enfoquem la vessant professional a través de la forma cooperativa, posant en valor el treball col·lectiu per a la creació i producció d’espectacles teatrals. Fomentem l’organització de les companyies de manera horitzontal; canviant el model del triomf individual com a camí per assolir l’èxit en la professió pels valors cooperatius.

EL COOPERATIVISME I EL TREBALL EN XARXA DE LA NOSTRE ESCOLA DE TEATRE

El cooperativisme ens ha nodrit moltíssim. Formem part de la Federació de Cooperatives de treball de Catalunya. Som socis de Coop 57, una cooperativa de cooperatives, dedicada a les finances ètiques, que ha estat al nostre costat finançant-nos en la transformació de la SL en cooperativa primer, i facilitant-nos la inversió de bona part de les necessitats econòmiques primeres per fer les reformes que van fer possible l’actual seu de l’escola de teatre a Roger de Flor, Barcelona.

Treballem des del principi, de la mà de la consultoria d’economia social CoopdeMa en els aspectes jurídics, laborals i econòmics, i amb Fil a l’Agulla, Arçcoop, Compacto, LaCol i Celobert.

Gicoop, entitat de finances ètiques va recolzar-nos i apostar fermament en nosaltres, assumint a risc part de la inversió que va significar el nou projecte d’equipament i acompanyant en aquests anys la nostra gestió empresarial com a escola de teatre referent a Barcelona.

Som sòcies de la XES, Xarxa d’economia solidària i formem part de Pam a Pam, el mapa d’economia social i consum responsable.

PROJECTE D’EQUIPAMENT I COOPERATIVISME COM A L’ESCOLA DE TEATRE

El projecte d’equipament de la nostra seu actual ha estat un impecable exercici de col·laboració i cooperativisme. El projecte neix de la necessitat de l’escola de teatre de moure la seva activitat en un nou espai. Un canvi que s’havia de realitzar en un període de temps molt ajustat, 12 mesos. Es va formar un equip de 5 cooperatives, totes elles participants de la Xarxa d’Economia Solidària, que junt amb el timbal van col·laborat per tal d’aconseguir aquesta fita: LaCol SCCL i Celobert Cooperativa desenvolupant el projecte arquitectònic i d’enginyeria respectivament, CoopdeMà SCCL i A+4 Consultors d’Estratègia, en l’acompanyament estratègic comercial i de comunicació.

Sabem que el projecte coordinat per LaCol va estar seleccionat  a “l’Exposició “Import WB_Export BCN Re-activate the city”. Inaugurada a la ULB de Brussel·les el 2018, i exposada al Centre d’Art Santa Mònica de Barcelona el 2019.

L’ÀNIMA DE L’ESCOLA DE TEATRE EL TIMBAL I EL SEU TEIXIT SOCIAL

El canvi de local significà també una important injecció d’autoestima al redescobrir el nostre propi teixit social. Vam fer una campanya explicant el nostre projecte, “Per un nou timbal de futur 2015-2016. La convocatòria deia literalment “El nou timbal, o ara o mai”, i continuava:

“Amics i amigues, volem compartir amb vosaltres un fet: heu de saber que el timbal tal i com existeix ara ja no pot continuar. Les actuals instal·lacions  ja no ens permeten continuar la nostra activitat. L’especulació en els preus del lloguer i la necessitat d’homologar el títol de Formació Professional  d’aprovació imminent, amb totes les obligacions normatives que comporta, ens obliga a tenir un nou local, i a fer inversions importants per tal d’adaptar les noves instal·lacions als requisits legals i administratius. I HO VOLEM FER AMB VOSALTRES”.

I la resposta va ser espectacular. Una important quantitat d’avals mancomunats i títols participatius ajudaren notablement a mostrar (i a demonque el nostre projecte de futur era viable i sòlid.

L’ASSEMBLEA: UNA OBRA DE TEATRE-FÒRUM SOBRE EL COOPERATIVISME

L’Assemblea” (2016) va ser un projecte  fet realitat gràcies a  l’impuls de la consultoria Coopdemà, de la mà de Jean-François Guillemet, de la companyia teatral )e( espai en construcció, i el timbal centre de formació i creació escènica.

Aquest projecte de teatre-fòrum va sorgir de la voluntat i il·lusió de crear lligams entre les arts escèniques i l’economia cooperativa catalana, i d’aquesta manera posar els processos creatius i la força del teatre al servei de la difusió del model econòmic que defensem i apliquem a diari.

Des de l’equip de el timbal, estàvem (i estem) absolutament convençuts que el cooperativisme era necessari i que calia fer-lo créixer en la nostra societat. A més, ja feia temps que teníem la voluntat de ser més participatius i proactius en el camp de la divulgació dels valors que aporta aquest model econòmic, cap a una societat cada cop més justa i igualitària. Érem molt conscients que el nostre camp professional, el teatre, era una eina meravellosa per comunicar de forma directa i viva aquests missatges i que a més, permetia aprofundir en la complexitat i força de les relacions humanes inherents als projectes d’autogestió democràtica.

COOPERATIVISME I COMPROMÍS

Al llarg d’aquests anys no hem dubtat en recolzar aquells projectes cooperativistes i d’economia social i solidària que hem conegut i als quals hem estat invitats a participar. Com ara el projecte de la Cooperativa Opcions, la Zona: consum digital responsable.

Hem participat en el documental de la periodista i guionista Anna Llauradó, contra la pobresa infantil “Tu també pots”.

Ens hem adherit a moviments com el Pacte “Per a una economia per la vida”.

Hem estat convidats a xerrades i taules rodones i també hem aparegut a canals de comunicació per parlar de les bondats del cooperativisme, com el programa de BTV “Lògic”dedicat a “La fi del treball”.

Fem difusió continua a través del canal de Twitter de l’escola de teatre d’iniciatives de l’economia social i solidària, així com del moviment cooperatiu.

Ens hem fet ressò d’experiències tranformadores com les que recull l’article  “Empreses per a viure millor” de Pere Rusiñol a eldiari.es per a la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya; o les iniciatives del districte més cooperativista de la nostra ciutat, el Districte de Sants-Montjuïc, o el projecte del Teatro del Barrio de Madrid, una cooperativa de cultura responsable.

LA FESC I L’ESCOLA DE TEATRE EL TIMBAL

Finalment, us volem parlar de la FESC,  la Fira d’Economia Solidària de Catalunya, organitzada per la @xes_cat que s’acaba d’inaugurar per novè anys consecutiu, el passat dia 23 d’octubre, i en la que el timbal participem un any més, des de la seva primera edició . Enguany com a #FESC2020, en format virtual. La implacable realitat sota els efectes de la pandèmia s’imposa. I la podem seguir des d’aquest dia fins el 22 de novembre a través de la seva pàgina web, en aquest enllaç.

Perquè som cooperativa des del 2010, i fem nostres els valors del cooperativisme per al nostre Centre de formació i creació escènica: responsabilitat, empoderament, compromís col·lectiu, democràcia econòmica, igualtat, equitat i solidaritat.

Novembre, 2020

The post EL COOPERATIVISME, L’ÀNIMA DE EL TIMBAL appeared first on el timbal.

En l’anterior article del nostre blog (“El Timbal, 50 anys i moltes vides“), vam parlar de la figura del nostre fundador, l’Anton Font. Ara volem parlar d’una altre figura cabdal en aquests 50 anys de eltimbal, la Mireia Font.

La Mireia va néixer gairebé a l’escola que el seu pare, en Ton Font, va fundar l’any 1969 al barri de Sarrià. Allà va començar la seva formació com a intèrpret, com a professional i especialment com a ballarina i professora. Allà va acompanyar durant molts anys  la tasca que es realitzava i va ser còmplice dels projectes que es generaven.

Si parlem de claqué, parlem de Mireia. Va començar la seva formació amb 12 anys, amb la Gillian Gregory, ballarina i coreògrafa anglesa que va introduir el claqué a Catalunya a partir de les seves classes a l’escola eltimbal de Barcelona.

Més tard, es va formar a l’estranger i va fer el seu camí professional com a brillant ballarina de claqué, intèrpret i cantant. Però mai va deixar la seva casa, eltimbal.

Com a responsable de l’àrea de dansa a eltimbal,  va ser qui donà el gran impuls de difusió del claqué a la nostra ciutat. A ella li devem que eltimbal fos durant molts anys un dels pocs referents de l’estat per formar-se com a ballarí/na de claqué, i que facilités amb el seu mestratge i la seva difusió que el centre esdevingués una cantera de bona part dels millors ballarins i mestres actuals de claqué al nostre país. Guillem Alonso, Laia Molins, els germans Méndez, Roser Font, Josep Meléndez, etc. són alumnes seus.

DISSENYANT EL TIMBAL DEL FUTUR

Al voltant de l’any 2000, va anar prenent l’administració general de l’escola, a la vegada que el Ton cedia el relleu i iniciava la seva retirada. Van ser anys en que sota la tutela del Ton calia imaginar un timbal de futur.

Calia actualitzar i renovar l’esperit i la imatge de eltimbal. Calia fer un equip sòlid, cohesionat que permetés plantejar-se nous reptes de futur. No van ser anys fàcils. El brillant passat innovador i de difusió d’un bon grapat de disciplines contemporànies en la formació dels intèrprets a les arts escèniques, no era suficient per a conduir la nau. Calia apostar fort per un nou impuls de projecte i un nou disseny de comunicació i difusió, atès que les noves tecnologies eren cada vegada més necessàries i gairebé prioritàries per a difondre l’activitat i oferta de eltimbal.

Després de més de 40 anys de funcionament i quan es va fer efectiva la retirada del fundador i alma mater de l’escola, Anton Font, eltimbal va emprendre, aleshores, una nova vida. Va passar de ser una empresa familiar a convertir-se en cooperativa.

LA COOPERATIVA ELTIMBAL, CENTRE DE FORMACIÓ I CREACIÓ ESCÈNICA

La pròpia Mireia ho deia en un entrevista a El Punt/ Avui, al març del 2012: “Quatre rems són més idees, amb un de sol, la barca potser ja s’hauria enfonsat“. Estàvem immersos en el xup-xup del cooperativisme, perquè el món de la pedagogia i l’art demana una empatia molt gran amb els companys, així que vam ser coherents a l’hora de repartir deures i capacitat de decisió”

“Nosaltres no ens convertim en cooperativa per subsistir sinó per créixer.” Així de contundent es mostrava la Mireia, tallant d’arrel un dels grans estigmes que ha carregat el món cooperatiu. Els que abans eren professores contractats ara són socis d’una de les primeres escoles de teatre del país. La transició cap al cooperativisme era un fet, i la Mireia, ho van interpretar com la millor via per fer front a la nova etapa, convençuda d’haver pres “la millor de les decisions possibles”. L’escola es va adaptar al canvi de model enmig d’una crisi molt dura, i avui s’evidencia que aquesta transformació és justament el que ens ha enfortit.

EL PROCÉS PARTICIPATIU EN LA CAMPANYA “PER UN NOU TIMBAL DE FUTUR”

La Mireia, conjuntament amb els seus companys/yes socis/sòcies, va gestionar activament la campanya de suport a eltimbal, l’any 2015, un procés que va permetre la inauguració de la nova seu actual del nostre Centre, al carrer Roger de Flor de Barcelona.

Aquest procés va suposar un esforç econòmic gran al qual van contribuir socis, alumnes i ex-alumnes, amb un total de més de 200 persones,  i diverses cooperatives en un treball conjunt d’intercooperació.

La mateixa Mireia ho explicava així al febrer del 2017: “Vam participar a la Ronda de Finançament de la Jornada Financoop de 2015, gràcies a la cooperativa Coopdemà, gran coneixedora d’aquest ecosistema. Els primers agents van ser Coop57, que ja ens havien ajudat a finançar una altra etapa, just en el moment de passar de la SL a la Cooperativa. Ells ens van obrir el ventall de possibilitats de finançar. I els recursos que van aparèixer de seguida van ser Gicoop, un d’inversors cooperatius que ens van ajudar i col·laborar. Però també ens van informar que era molt important que els propis socis cooperatius confiessin primer en el propi projecte aportant. Vam crear la figura dels socis col·laboradors i propis socis vam  aportar capital a crèdit amb Laboral Kutxa. També vam crear al nostre propi teixit social títols participatius i també els vam oferir els avals mancomunats per fer front al risc del cost del préstec de Coop57.  Els actors i instruments de Financoop a diferència de la banca tradicional dona suport als projectes, a les persones, al teixit social que hi ha darrere d’aquests projectes. I per tant, es donar suport a la base social i no tant al capital.

Poc temps després al programa “Lògic” de BTV (gener 2018) afirmava la gran sort que hem tingut en acostar-nos i formar part del teixit associatiu:

“La cooperativa desenvolupa la defensa del propi lloc de treball en equip. La cooperativa fa que s’empoderin els propis treballadors de la major part de les tasques, i es va creant un element bàsic pera una cooperativa que es la confiança en els altres. En el món cooperatiu fem pinya, ens recolzem les unes a les altres, fem xarxa. Aquesta xarxa és importantíssima. Si en qualsevol moment defalleixes una mica, aquesta xarxa està atenta.”

Actualment, la Mireia ja no forma part de la cooperativa. Tot i les dificultats tant personals com empresarials que sorgeixen abans i després dels canvis en una cooperativa, l’equip actual lluita per seguir avançant en el camí del treball compromès amb l’art, l’educació i el cooperativisme; sense oblidar d’on ve i de la mà de qui ha anat durant molts anys.

L’equip de eltimbal.

The post Mireia Font, filla de El Timbal appeared first on el timbal.

 EL NOU TIMBAL, O ARA O MAI

Amics i amigues, volem compartir amb vosaltres un fet: heu de saber que el Timbal tal i com existeix ara ja no pot continuar.

Les actuals instal·lacions  ja no ens permeten continuar la nostra activitat. No podem assumir durant 20 anys més la pujada econòmica abusiva del local actual, en una mostra reiterada d’especulació per part de propietari. Per altra banda, la necessitat d’homologar el títol de Formació Professional  d’aprovació imminent, amb totes les obligacions normatives que comporta, en l’actual local no es podrien complir. No podem fer reformes per complir la normativa ni podem millorar les condicions d’accessibilitat.

És per això que necessitem un nou local, i aquesta decisió ens obliga a fer inversions importants per tal d’adaptar les noves instal·lacions als requisits legals i administratius.

I HO VOLEM FER AMB VOSALTRES

El Timbal inicia una etapa de canvis molt important, un procés que ja hem iniciat i que ens obliga a fer un gran esforç d’inversió econòmica, sense cap ajut de les institucions públiques.

Gràcies a l’acompanyament professional d’externs i al suport financer que ens ofereix el teixit cooperatiu, estem segurs de tenir un projecte de futur, sòlid, encoratjador, transformador i, sobretot, possible d’assumir.

Ara bé, necessitem del vostre suport, del vostre compromís per poder-ho fer realitat. Nosaltres sols no podem.

El trasllat i projecte al nou local d’Arc del Triomf a Barcelona implica, doncs,  una inversió important que finançarem a través d’aportacions dels socis de la cooperativa i la sol·licitud de finançament extern per una part a una cooperativa de crèdit (www.coop57.coop) i a una entitat financera publica (www.icf.cat), i per altra part amb emissió de títols participatius (1).  Proposem doncs a la gent que forma part de l’ “ecosistema” de El Timbal donar suport financer a aquest projecte, de dues maneres diferenciades, no excloents:

1. COMPRA DE TÍTOLS PARTICIPATIUS:

El Timbal emetrà TÍTOLS PARTICIPATIUS a 500 euros cada un, a retornar en tres anys al venciment el 31 de desembre del 2017, amb un interès anual del 2%. Es poden demanar tant títols participatius com es vulgui.

2. AVALS NOMINALS MANCOMUNATS:

Donar suport a la demanda d’un crèdit a la cooperativa Coop57, mitjançant AVALS NOMINALS MANCOMUNATS per un import mínim de 800 euros i màxim de 4000 euros. Es tracta d’un document privat que no va a notari. Tampoc comporta cap mobilització de diners, ni dipòsit ni fiança. És a dir, és només un compromís personal i individual envers un projecte col:lectiu i que es basa en la confiança mútua. Es tracta més d’un aval social que d’un aval financer.  I cada avalador només es responsabilitza de la seva part avalada (entre 800€ i 4000€).

Disposem d’un estudi de viabilitat i financer per defensar aquesta inversió i garantir la devolució del diner prestat. Per a dur-lo a terme, hem de fer ben visible i deixar ben palès la implicació de la nostra base social en el projecte Timbal. A diferència dels bancs, les entitats financeres cooperativistes recolzen especialment els projectes cooperatius que tenen una base social ampla.

Necessitem del vostre recolzament per tal d’aconseguir beneficis per a tothom.

Estem a la vostra disposició per respondre a qualsevol dubte relacionat amb aquest projecte de creixement i el seu pla financer corresponent. De la mateixa manera posem a la vostra disposició el pla de viabilitat que hem preparat amb el nostre assessor financer.

VOLS CONÈIXER I DONAR SUPORT AL NOSTRE NOU PROJECTE?

POSA’T EN CONTACTE AMB NOSALTRES,

ENVIA UN MISSATGE INDICANT

ASSUMPTE “SUPORT PROJECTE EL TIMBAL” A

escola@eltimbal.org

Si creieu en nosaltres i voleu recolzar-nos, podeu posar el vostre gra de sorra. Tota participació serà gran!!

______________________________________________

(1)   La Llei de Cooperatives catalana contempla la possibilitat per les cooperatives d’emetre títols participatius:

Article 62

Deute subordinat, títols participatius i obligacions

1. L’assemblea general pot autoritzar l’emissió de participacions especials amb caràcter de deute subordinat, per a captar recursos financers dels socis o de terceres persones, i fixar-ne les condicions d’emissió. Aquestes participacions especials són lliurement transmissibles i s’han d’ajustar a la normativa reguladora del mercat de valors.

2. L’assemblea general pot autoritzar l’emissió de títols participatius com una forma de finançament voluntari dels socis o de terceres persones no sòcies, títols que poden tenir la consideració de valors mobiliaris i donen dret a la remuneració que s’estableixi en el moment de l’emissió, que, en qualsevol cas, ha d’estar en funció de l’evolució de l’activitat de la cooperativa. És permès incorporar-hi un interès fix.

3. L’acord d’emissió de títols participatius pot establir el dret d’assistència dels titulars que no són socis de la cooperativa a l’assemblea general i al consell rector, amb veu i sense vot. La regulació de l’emissió del títol participatiu s’ha d’atenir a la legislació vigent en matèria financera.

4. La cooperativa, per acord de l’assemblea general, pot emetre obligacions el règim de les quals s’ha de sotmetre a la legislació aplicable a la matèria.

_____________________________________________

ANNEXOS INFORMATIUS

1.EL TIMBAL, CENTRE DE FORMACIÓ I CREACIÓ ESCÈNICA, COOPERATIVA

Fa cinc anys, en plena crisi econòmica, El Timbal va deixar de ser una empresa familiar i es va constituir en Cooperativa de Treball Associat. En aquest temps, hem demostrat la fortalesa del nostre projecte, en l’eficàcia per a remuntar una situació adversa cada cop més competitiva i créixer  a un ritme constant anual.

Com a Cooperativa us volem demanar que aposteu per nosaltres, pel nostre projecte. Volem continuar fent el servei socio-cultural que hem fet i fem. Entenem que un projecte col·lectiu com el nostre, per a mantenir els seus valors, ha de tenir solucions col·lectives.

Volem que el nostre sigui un projecte global, inclusiu i transformador.

Tenim importants reptes pel davant, i volem  animar-vos a la vostra participació i col·laboració activa per a promoure i fer realitat projectes relacionats amb les arts escèniques. Impulsar la creació i ajudar activament -molt més enllà de la formació- a les noves generacions d’actrius, actors i creadors.

Ara existeix l’oportunitat de fer-ho (una oportunitat per a tothom). Sols no podem. De la cooperativa Timbal tothom hi pot formar part -d’una manera o una altra. Volem ser rellevants, impulsors i transformadors. Vols formar part d’aquest projecte obert, participatiu i transformador?

Ara hi ha una oportunitat que podem fer realitat entre molts i volem que hi formeu part.

2.EL TIMBAL, CENTRE DE FORMACIÓ I CREACIÓ ESCÈNICA.

L’any 1969, l’actor i creador Anton Font va fundar a Barcelona El Timbal, la primera escola privada de teatre del País. La seva primera seu va estar al barri de Sarrià, durant 19 anys. La seva segona seu ha estat a Ciutat Vella, on estem ara des de fa 26 anys.

D’aleshores ençà,  han passat pel Centre més de 15000 alumnes, que avui en dia són molts d’ells actrius, actors, directors, creadors, professors  i gestors culturals.

Portem 45 anys oferint un servei cultural y social de qualitat a la ciutat de Barcelona.

Vam ser al seu moment la primera escola privada; ara, volem ser capdavanters de la nova titulació oficial, per la qual venim lluitat des de fa més de 10 anys.

3. EL REPTE DE LA NOVA TITULACIÓ I LA CONSOLIDACIÓ DEL MODEL FORMATIU PROPI: SISTEMA CODA

El Timbal ha anat incorporant en els darrers anys, com a model pedagògic als seus estudis professionals i artístics personals,  les aportacions metodològiques del Sistema Coda, creat pels professors de la casa Fausto Carrillo i Ricard Boluda. La qual cosa, i especialment des que som cooperativa, ha permès prendre una posició clara i diferenciada en el nostre àmbit professional, a l’oferir un model d’aprenentatge integrador, contemporani, de segell propi, plenament contrastat.

Ara conflueix en el temps, feliçment, quan just fem 45 anys, l’oportunitat d’accedir per fi a la nova titulació de Formació Professional de Grau Superior en Tècniques Teatrals d’Actuació, títol que dignificarà encara més els nostres alumnes i el nostre propi treball al donar-nos un reconeixement públic i oficial.

Des del 2009, i formant part de l‘ACET (Associació Catalana d’Escoles de Teatre), han estat  cinc anys intensos de treball amb la Generalitat de Catalunya per tal d’arribar on volíem. Nosaltres vam demanar reconeixement, ara ho podem aconseguir, i cal per a això prendre decisions importants de futur.

The post Per un nou Timbal de futur 2015-2016 appeared first on el timbal.

El districte més cooperatiu. Sants-Montjuïc

El cooperativisme travessa una segona joventut i té el seu epicentre al districte de Sants-Montjuïc. El terreny està abonat des de mitjans del segle XIX, quan l’antic municipi de Sants es va erigir en un dels motors de la revolució industrial. El 1910, a Sants, Hostafrancs i la Bordeta hi havia 50 fàbriques amb uns 14.000 treballadors. Les primeres cooperatives van néixer en aquests barris obrers per satisfer les necessitats del proletariat, des de l’autogestió i sota uns principis ètics i solidaris.

Alguna cosa, bastant, en queda de tot això. El millor exemple és a l’edifici de l’antiga Societat Cooperativa Col·lectiva L’Empar Obrer, fundada el 1905. El seu últim local, un majestuós bloc de tres pisos situat al número 15 del carrer de Premià, acull avui cinc cooperatives de tipologia molt diversa i federacions regionals. Així, comparteixen espai i principis el centre formatiu Aposta, l’editorial Sàpiens Publicacions, la cooperativa de serveis financers Coop 57, la cooperativa agrícola d’integració social L’Olivera i el grup d’empreses Grup Clade.

ALTA DENSITAT

A mig quilòmetre a la rodona de L’Empar Obrer, una altra trentena de col·lectius completen una vasta xarxa d’espais de sociabilitat i ajuda mútua. «La crisi ha servit per canviar la mirada de molta gent, i han sorgit projectes de tota mena. Cooperatives de treball, bancs del temps, horts urbans… Totes aquestes iniciatives tenen en comú una manera col·lectiva de resoldre les necessitats, amb la persona com a element central, per sobre del capital», explica Ivan Miró, sociòleg i coautor juntament amb Marc Dalmau del llibre Les cooperatives obreres de Sants (1870-1939) , publicat el 2010 per la cooperativa La Ciutat Invisible (Riego, 35).

El llibre recull les institucions de l’economia popular durant la seva època d’esplendor, a principis dels anys 30. «El 1935 Sants comptava amb cinc cooperatives obreres de consum: La Lleialtat Santsenca, la Model del Segle XX, L’Empar Obrer, La Nova Obrera i La Flor de Maig», enumera Miró, que té com a objectiu la «vinculació emocional» dels veïns amb el seu passat. «Volem generar debat sobre l’economia sense adoctrinar», puntualitza Miró.
L’economia solidària, allunyada de les lògiques del capitalisme, va més enllà del cistell amb productes de la terra. La Col (Ciceró, 5), per exemple, és una cooperativa de joves arquitectes. «Nosaltres entenem l’arquitectura com una eina de transformació social. Per això estem en uns baixos: per estar al carrer, en contacte amb la gent», explica Lluc Hernàndez, un dels arquitectes del col·lectiu, conegut al barri per organitzar el procés participatiu de Can Batlló.

PRÉSTECS MÉS JUSTOS

La Col és sòcia de Coop57, una cooperativa de serveis que destina els seus recursos a fer préstecs a projectes d’economia social que generin ocupació i promoguin la solidaritat. «Bàsicament, financem moltes fundacions i empreses d’inserció. L’interès dels préstecs el definim cada any i és fix, per a tothom igual. Fugim de les lògiques bancàries», explica Xavi Tells, el responsable de comunicació de l’entitat. Coop57 finança 600 projectes amb els recursos aportats per uns 3.000 socis. Des de l’inici de la crisi, el 2008, han prestat un total de 35 milions d’euros.

The post El districte més cooperatiu. Sants-Montjuïc appeared first on el timbal.

Urquinaona no es Manhattan. La XES.

FIARE y Coop57 no luchan por sus ideas y negocios en solitario, sino que pertenecen a organizaciones como la Red de Economía Solidaria de Cataluña, mejor conocida como «la XES» por las siglas de su nombre en catalán. Allí comparten convicciones y a veces también espacio, como ocurre con el edificio de tres plantas, diáfano y sin columnas que han alquilado en la barcelonesa calle Casp (Coop57 no se encuentra físicamente allí), a pocos metros de la plaza de Urquinaona. Es una estructura donde cada cooperativa tiene su espacio marcado por un tarjetón que cuelga del techo y que reserva la azotea para albergar la cocina y una pequeña terraza descubierta con placas solares, macetas de huerto ecológico y una amplia mesa rústica de madera. Allí, en esa terraza, es donde Xavier Palos, coordinador de la XES, quiere explicarme «a qué nos dedicamos, quiénes somos y por qué muchas veces nuestros hijos pequeños no son capaces de entender lo que hacemos». Es verdad que cuando los héroes de películas o cómics, que los enanos de la casa suelen devorar, intentan salvar el mundo no suelen sacar, a renglón seguido, el pliego de constitución de una cooperativa. Ni siquiera lo hacen las enfermeras y enfermeros, médicos, bomberos, abogados justicieros o policías que todos quisimos ser cuando descubrimos que había que conformarse con ayudar a los demás sin tener superpoderes.

Pero con superpoderes o sin ellos, lo cierto es que la XES ha logrado tejer una sorprendente constelación de servicios cooperativos a partir unas pequeñas unidades que no han dejado que ni su misión ni su autonomía se diluyan. Xavier Palos distingue dos momentos claves en la historia reciente de esta red de redes El primero fue «su fundación en 2001 gracias al enorme empuje del primer Foro Social Mundial de Porto Alegre [la plataforma que utilizan cientos de ONG y movimientos sociales para reunirse y hacer de contracumbre al Foro Económico Mundial de Davos, donde participan directivos de multinacionales e intelectuales liberales], que nos enseñó a ver que existía otra globalización posible y que no estábamos ni mucho menos solos». El segundo, recuerda, «fue probablemente el estallido del 15M, porque multiplicó por diez nuestras actividades de difusión, aprendimos a soñar a lo grande y empezamos a atrevernos con nuevos proyectos». En septiembre de 2011, trece miembros de la XES decidieron integrarse más y crear un enorme grupo cooperativo (ECOS) con miles de socios. En 2012, la XES inauguró la Fira d’Economia Solidària de Catalunya y, recuerda Palos, vinieron doce mil personas a la primera y veinte mil a la segunda un año después. «La feria sirve para demostrar que somos la alternativa al capitalismo». Docenas de firmas han hecho cola en las últimas dos ediciones y para la tercera, a finales de octubre, ya han superado las ciento setenta empresas inscritas.

Comparten piso en la calle Casp desde el Observatorio DESC, dedicado al análisis del mercado de la vivienda y lugar de nacimiento de la Plataforma de Afectados por la Hipoteca, que ha liderado desde allí mismo Ada Colau durante los últimos años, hasta NUSOS, orientada a la difusión cultural y gestora de subcontratas de entidades como el Museo de Ciencias Naturales de Barcelona,  o consultoras como Hobest,  Calidoscoop o  Labcoop, focalizadas en transformar a los miembros de las ONG en unos emprendedores sociales que no dependan tanto de las ayudas y subvenciones públicas. Por supuesto, los más de cien miembros de la Red de Economía Solidaria no entrarían aunque quisieran en el edificio y acaban de alquilar otro de setecientos metros cuadrados.

Renovar las renovables

Entre ese centenar largo destacan Som Energia y Arçcoop. La primera es una plataforma que compra en el mercado solo la electricidad que provenga de fuentes cien por cien renovables y se la proporciona a sus socios a través de la red de las compañías tradicionales. Reconocen haber invertido, a veces en solitario y otras con colaboradores como AE3000, más de dos millones de euros en desarrollar cinco pequeños huertos solares, que producen lo que consumirían casi doscientas cincuenta familias según sus cálculos, y en construir una considerable planta de biogás de quinientos kilowatios en Lérida. En el sitio web de esta empresa con más de quince mil socios se leen claramente sus intenciones: «No debemos esperar a que los gobiernos lo hagan por nosotros, lo podemos hacer nosotros si nos lo proponemos». Es uno de los puntos en los que estos progresistas y muchos liberales, cegados hasta hoy por sus diferencias en otros muchos asuntos, podrían compartir pasión, intereses y agenda.

«Fuimos críticos con las renovables en los últimos años no porque no nos gusten, a muchos de nosotros nos encantaría que las energías limpias triunfasen, sino porque el Estado ni debe asumir el papel del capital riesgo poniendo el dinero de todos en ellas, ni debió hacerlo con tasas a las eléctricas que se han demostrado un fracaso», advierte Juan Ramón Rallo, director del Instituto Juan de Mariana, que es el principal think tank liberal español y no acepta ningún tipo de subvención pública para financiarse.

Arçcoop también dedica parte de su actividad a las energías verdes, pero desde el ángulo del sector financiero. Ofrecen esencialmente asesoramiento y gestión en la compra de seguros para proteger unos proyectos e instalaciones que necesitan como el agua cubrir y limitar los riesgos. «Poseen una rama de correduría de seguros, donde han conseguido convertirse en los líderes europeos en el segmento de los productos éticos, y tienen también una cooperativa de consumo responsable», matiza Xavier Palos, coordinador de la Red de Economía Solidaria de Cataluña.

Fuera del mundo cooperativo, dentro del sector financiero y con más ganas de mejorar el capitalismo que de reemplazarlo se encuentran las dos mayores plataformas de crowdfunding de habla hispana. Verkami nació en 2010 y Goteo en 2011 con la idea de canalizar millones de euros salidos directamente de las donaciones de sus usuarios hacia creaciones artísticas con dificultades para encontrar mecenas. El momento de su concepción no fue un accidente: seguían la estela del éxito de la mayor firma mundial del sector, Kickstarter, que abrió sus puertas en Estados Unidos en 2009 basándose en un modelo tan sencillo como cobrar un porcentaje por cada campaña exitosa; además, las ayudas a la cultura, que habían escalado a toda velocidad entre 2000 y 2007, descendieron gradualmente desde 2008 y, a partir de 2011, se desplomaron como un arcón de madera de diez toneladas que se parte en pedazos, risco a risco, mientras se precipita por un acantilado. Las ilusiones de docenas de jóvenes músicos, diseñadores de videojuegos o productores audiovisuales, desconocidos en su mayoría, parecían haberse mudado al bulevar de los sueños rotos.

Los mileuristas pueden ser grandes mecenas 

Joan Sala y sus hijos, Adrià y Jonàs, los tres dueños y socios de Verkami, han intentado demostrar desde 2010 que estas amarguras, como en la vieja canción de Sabina, no tenían por qué ser tan amargas. Así, sus campañas, que han resultado exitosas en un 70% de los casos frente al 40% del que presume Kickstarter, se han extendido a ámbitos tan diversos como el cultivo de aceite orgánico o el patrocinio de medios de comunicación en plena denuncia contra el abuso. Así fue cómo la diminuta revista gratuita catalana Café amb Llet, editada y dirigida por Albano Dante y Marta Sibina, consiguió financiar la publicación de un libro que documentaba gravísimas irregularidades en el sistema regional de salud, pagó a sus abogados cuando un asesor de Artur Mas los llevó a los tribunales y logró sacar a la calle ciento cuarenta y cinco mil ejemplares mensuales durante cuatro meses, más que La Vanguardia o la edición regional de El País, para inundar Cataluña con una información alternativa en cuyas páginas no se admite publicidad de ningún miembro del Ibex35.

«Por supuesto, la música es lo más sencillo y para los juegos de mesa, en fin, hemos contratado a algún especialista», reconoce Jonàs, que dejó una beca posdoctoral en Físicas para apostar por el negocio que su padre, biólogo, y su hermano, historiador del arte, también querían fundar desde su «garaje familiar» en Mataró. El libro de poemas de Patricia Heras, la joven que se suicidó por culpa de la presión policial según el documental Ciutat Morta que produjo Metromuster, se publicó póstumamente gracias en gran medida a los ciento veintiún donantes que sus amigos captaron en Verkami. Pidieron miil quinientos euros para cubrir la mitad de los gastos de impresión y obtuvieron dos mil ciento noventa euros.

A diferencia de las subvenciones dirigidas por estados o administraciones, clientelistas pero también cuantiosísimas, esta plataforma busca tres grandes objetivos además de «ayudar a llevar las creaciones a cabo». El primero es configurar una comunidad de personas afines a partir de un proyecto que les emocione. Un ejemplo sencillo, recuerda Jonàs Salas, «puede ser que si ayudas a producir un libro o una película, los beneficiados te recompensen invitándote a la presentación o al rodaje… Una presentación y un rodaje de los que pueden salir nuevas ideas y amistades, porque vas a conocer gente con la que ya has colaborado de algún modo y con la que compartes intereses». El segundo objetivo implica cultivar la responsabilidad de los creadores que buscan mecenas, porque «son ellos los que llevarán el peso de la promoción de sus ideas en las redes sociales y son ellos los que tendrán que asumir la vergüenza y el descrédito si no dan las recompensas que prometieron a sus donantes», y de los mecenas que pierden su dinero por fiarse de unos creadores que se niegan a cumplir. El tercer objetivo de Verkami pasa por defender unos principios que no son neutros: «Creemos en el emprendimiento social y ecológico, no aceptaríamos ninguna campaña que justifique discursos de odio y tendríamos muchas dudas a la hora de abrir la puerta a iniciativas que sirvan para oponerse a derechos que consideramos fundamentales para las mujeres como el aborto». Al margen de eso, apunta, «nos esforzamos mucho por trabajar con todos por igual y no queremos ser jueces de nadie».

Goteo, una ONG lanzada por el colectivo de software libre Platoniq, comparte esa misma agenda moral pero la lleva más lejos. Para empezar, amplían la idea de comunidad y apuestan por el llamado crowdsourcing, es decir, que su plataforma permite ofrecer equipos, herramientas y habilidades (y no solo donaciones monetarias) para hacer realidad los proyectos que se propongan. En este sentido, recuerda Enric Senabre, cofundador de la ONG, ponen en marcha «dinámicas de cocreación en las que juntamos a la gente en grupos pequeños donde les animamos a plasmar conjuntamente sus ideas en un prototipo físico, un collage por ejemplo, y a preguntarse si el resultado beneficiará a la sociedad, si tendrá crowdbenefits».

Es a la hora de establecer el fruto de cada campaña o producto para la comunidad cuando muestra el hocico lo que Yolanda Quintana llamaba la «ética hacker». Mercè Moreno, actual coordinadora de campañas, subraya que «la cultura es un bien común que no puede ser privatizado» y que «dos de las grandes metas de Goteo son distribuir entre la gente un poder que antes estaba concentrado y darles la posibilidad de mejorar la sociedad con sus ideas y donaciones». Para ello, advierte Senabre, «es fundamental el empleo del código abierto, pedimos a los que saquen adelante sus proyectos con nosotros que elaboren un manual para que sus obras sean replicables y trazables en el ciberespacio, exigimos que la iniciativa que se quiera financiar tenga un claro retorno colectivo (si todo sale bien) y ofrecemos un completo repositorio de campañas pasadas que cualquiera puede consultar en nuestra Web para inspirarse». Aprovecharon la experiencia de proyectos como Burn Station, una base de datos y herramienta de distribución de grupos de música independiente, o el Banco Común Conocimientos, un experimento de crowdsourcing que llegó a convocar miniferias de intercambio de habilidades para decenas de usuarios.

Aunque Senabre apunta que «Goteo es producto de la indignación que estalló en mayo de 2011», buena parte de su financiación la han aportado desde el principio organismos oficiales como el Ministerio de Cultura o el CoNCA catalán, centros dependientes de la Administración como el Instituto de Cultura de Barcelona o el Centro de Cultura Contemporánea de Cataluña y plataformas que defienden el procomún y los principios delsoftware libre como ColaBoraBora gracias en gran medida al apoyo del Gobierno vasco y la Diputación Foral de Vizcaya. Todo ello no le impidió a Platoniq, tan solo meses antes de fundar Goteo, diseñar herramientas como el Tweetometro (un sistema para votar mediante tuits en las asambleas) o Bookcamping (la biblioteca abierta y colaborativa nacida a la luz del 15M) o, ya mediante las donaciones de Goteo en enero de 2012, facilitar la creación y lanzamiento de tuderechoasaber.es, el sitio Web con el que la Fundación Civio y Access Info tramitan las solicitudes de miles de españoles que exigen más transparencia (y ponen en aprietos) a instituciones de todo tipo y condición. De hecho, Mercè Moreno y Enric Senabre creen que su plataforma es un canal ideal para que el dinero de la responsabilidad social corporativa de muchas firmas y buena parte de las ayudas públicas se dirijan hacia iniciativas que de verdad interesan a la gente (campañas que están en marcha) o se den a conocer al mismo tiempo que potencian la implicación de los usuarios que se animen a cofinanciarlas con sus ahorrillos. Esto es lo que han bautizado como «capital riego» para marcar distancias con el viejo, ciclópeo, temido y probablemente necesario capital riesgo.

Tal vez la financiación y creación colectiva de estos dos pequeños gigantes, Goteo y Verkami, no lleguen nunca a suplir el maná de las viejas subvenciones; quizás las cooperativas como ECOS tampoco puedan reemplazar a las grandes multinacionales para las que quieren ser alternativa aunque la facturación de negocios como el suyo representen el 12% del PIB español o ciento cincuenta mil millones de euros; es igualmente probable que entidades como Coop57 o bancos éticos como FIARE se vean reducidos a un espacio mínimo frente a imperios transnacionales como el Santander o el BBVA. Muchos de ellos no abandonarán una misión que pasa por poner sobre la mesa un capitalismo que insista en la responsabilidad individual (como ahorradores, productores, creadores y consumidores), en una visión política del mundo (donde los valores progresistas, liberales y piratas se abrazan, pero no así muchos de los conservadores), en la sostenibilidad (favoreciendo desde cada hogar las energías más limpias excluyendo, por lo general, la nuclear) y en la comunidad (con negocios que intentan configurar colectivos nuevos en el ciberespacio, vertebrar barrios desestructurados o justificar que el conocimiento más relevante deba ser libre, replicable y gratuito). Otros, los más progresistas, contemplarán estos pasos como la meta volante hacia el final de un capitalismo que consideran genéticamente injusto. Todos ellos, en suma, aspiran a recomponer los sueños rotos de una sociedad arrasada por el paro y la frustración, por la corrupción, el saqueo, la estafa o como prefiera llamarse. Su trabajo, delicado y constante, quiere ser también una empresa, un proyecto duradero que cambie las cosas y les permita vivir cómodamente de defender aquello en lo que creen. Si se puede emprender la revolución, ellos se comprometen a intentarlo. Y a disfrutar y hacer disfrutar a sus socios y clientes con su labor. Al fin y al cabo, el sentimiento que predominó en las plazas durante aquellos lejanos mayo y junio de 2011 no fue ni la ira, ni la rabia ni la tristeza. Fue la esperanza  y, por eso, una de las últimas pancartas que se vieron colgadas en Sol fue esta: «No nos vamos, nos mudamos a tu conciencia». No, esto no termina aquí.

Gonzalo Toca

The post Empresas que demuestran que otro capitalismo es posible (2) appeared first on el timbal.

FIARE Y COOP57

Peru Sasía, consejero de Fiare Banca Etica, como él mismo reconoce, es un indignado adelantado a su tiempo y ese es el espíritu de la peculiar cooperativa que preside desde que empezó a soñarla en 2000 y abrió sus puertas tres años después de la mano de universidades, redes de economía solidaria, ONG y el apoyo de Cáritas. Su Fundación de Inversión y Ahorro Responsable, mejor conocida como FIARE, obtuvo el 16 de julio de 2014 la última autorización que necesitaba para operar como entidad financiera en España de la mano de la Banca Popolare Etica, con quien se fusionaron dos años antes para absorber rápidamente su larga experiencia compitiendo de tú a tú con bancos convencionales en Italia y ganar peso hasta alcanzar las cincuenta mil colaboradores. Los socios de FIARE habrán invertido desde que se pusieron en marcha hasta que inauguren en otoño su primera sucursal a pie de calle en Bilbao, que es donde nacieron, alrededor de cuatro millones de euros… «Y eso sin contar con lo que nos hubiera costado el trabajo voluntario que no hemos tenido que pagar o el alquiler de los espacios que nos han cedido gratuitamente», advierte Sasía para remachar, a renglón seguido, que «todo lo hemos hecho sin deudas, sin deber nada a nadie».

El primer gran puntal de los principios de esta empresa, según su presidente, es «responder al derecho al crédito que tienen iniciativas como el pequeño cooperativismo, el comercio justo, la cooperación al desarrollo, la agricultura ecológica, la lucha contra la exclusión o la formación en determinados valores». Uno de los muros que muchas propuestas serias y viables de este tipo no pueden sortear pasa por el acceso a financiación, que es costosísima, y el poco interés que despiertan en unos bancos que están diseñados para mirar sus beneficios con la calculadora en la mano y no mediante el dificilísimo y escurridizo Excel del impacto social.

El segundo gran puntal consiste en lo que Peru Sasía llama «construir ciudadanía», es decir, en «generar una red de seguridad de organizaciones comprometidas con el proyecto, que, por ejemplo, en 2014 llegaron a quinientas en toda España». De esta forma, la entidad financiera ya no es simplemente una empresa, sino una enorme comunidad con docenas de tentáculos esparcidos geográficamente. Su función también recuerda, en parte, a aquellas pequeñas sucursales bancarias de los pueblos que, más allá de prestar o captar dinero, ayudaban a vertebrar la vida en común de Paco el panadero, Patricia, la dueña del bar con las mejores croquetas de queso, o Juan, el señorito que paseaba su nuevo tractor por los trigales como si fuese un Rolls-Royce.

El tercer gran puntal está directamente relacionado con «recoger la indignación de unas personas que necesitan saber y decidir qué se hace con su dinero en todo momento», algo que comparten desde hace años los liberales, que reclaman que todas las entidades informen, pidan permiso y paguen a los titulares de los depósitos utilizados para financiar sus operaciones de crédito. El presidente de FIARE se propone conseguirlo estableciendo «un canal continuo de comunicación y consulta con nuestros clientes», que crecen como ciudadanos al asumir la responsabilidad sobre cómo se utilizan sus ahorros y sobre los riesgos que comportan sus decisiones. Es cierto que no les ofrecerán cualquier proyecto de inversión, sino «solo aquellos que superen el doble corte de una comisión específica e independiente que evalúe el impacto social y de una comisión de viabilidad económico-financiera tan rigurosa o más que la del resto de las entidades». No quieren contribuir a empedrar el infierno con otra ración de buenas intenciones.

NO ES UN PAÍS PARA OPACOS

De ese peligro también huyen los catalanes de Coop57, una cooperativa de crédito que entre 2008 y 2013 concedió treinta y cinco millones de euros en préstamos. «Todos se concedieron después de un estudio técnico absolutamente financiero, con la mayor transparencia, especialmente de cara a nuestros socios, y por supuesto con una evaluación de impacto social», advierte su responsable de comunicación  Xavier Teis.

Coop57 nació en 1995 para ayudar a algunos de los trabajadores de la editorial Bruguera, el sello de Zipi y Zape y Mortadelo y Filemón, a intentar colectivizar una empresa que se derrumbó después de muchos tumbos en 1986 y a financiar la transición del empleo de toda la vida a un mercado laboral ayuno de certidumbres. Bruguera era una vieja pyme familiar, fundada por Juan Bruguera Teixidó en 1910 con otro nombre, El Gato Negro, y una estructura típicamente piramidal. Los gestores en los que delegó la tercera generación de la familia no fueron capaces de lidiar con la crisis económica de principios de los ochenta, pasaron de lo piramidal a lo faraónico sacando al mercado muchos más títulos de los que podían vender para obtener grandes beneficios y, finalmente, contrajeron una deuda que terminó arrasando el mismo proyecto que publicó Crónica de una muerte anunciada por primera vez en España tan solo cinco años antes de anunciar su propia muerte. Esa experiencia, trufada de ironía y tragedia, condicionó unos principios fundacionales de Coop57 que, según Xavier Teis, pasan por «apostar por una economía basada en las personas, por ser una empresa organizada democráticamente, por dar prioridad a la inserción laboral y por producir con vistas a satisfacer las necesidades humanas y no a maximizar el beneficio».

En 2014 batieron su récord al alcanzar el número de seiscientas entidades financiadas, unas entidades de servicios que tienen que ser siempre miembros de la cooperativa, y la cifra de tres mil socios colaboradores, que depositan voluntariamente sus ahorros a cambio de participar en las decisiones estratégicas de la empresa y de obtener unos intereses que se establecen anualmente en asamblea. De un modo parecido a FIARE, surfearon con maestría el tsunami de la indignación que cristalizó en 2011 hasta el punto de que las aportaciones de los socios colaboradores, que pueden perderse totalmente si quien recibe el crédito no devuelve el dinero, pasaron de siete millones y medio de euros en 2010 a más de veinte millones de euros solo tres años después. Incluso muchos de los indignados que no abrían sus propios negocios para mejorar el capitalismo o reemplazarlo por otro sistema apostaban por apoyar plataformas que sí parecían cumplir con aquella misión.

Gonzalo Toca

El Timbal, Centre de Formació i Creació Escènica es desde 2010, cooperativa de trabajo asociado (SCCL) y miembro de la Federación de Cooperativas de Trabajo de Cataluña (FCTC) y de la Cooperativa de servicios financieros éticos y solidarios COOP57.

The post Fiare y Coop57, empresas que demuestran que otro capitalismo es posible (1) appeared first on el timbal.