L’Eduard Gibert, ja fa uns quants anys que fa d’actor professional i li hem demanat comparteixi les seves impressions sobre l’ofici d’actor i el que van significar per a ell també els anys de formació amb nosaltres. Gràcies Eduard.

L’OFICI D’ACTOR

Sóc dels qui pensa que la formació d’un actor/actriu, com la de qualsevol ofici, no acaba en la diplomatura o llicenciatura d’un pla d’estudis sinó que comença a créixer indefinidament a partir d’aquest moment (deixant a banda als qui han optat per l’autoaprenentatge).

Quan diem que un fuster té molt d’ofici ho associem directament als molts anys de dedicació a la seva tasca, a l’evolució dels seus treballs al llarg del temps, a l’aprenentatge que n’ha extret de cadascuna de les seves peces, tant dels encerts com dels errors, i que l’han portat a fer-se un nom gràcies als seus excel·lents treballs.

És possible que el fuster tingués, als seus inicis, un pla de formació on va aprendre una tècnica amb la que treballar i unes eines amb les que donar forma a les seves idees (a no ser que optés per la opció autodidacta).

Amb elles va aconseguir fer una primera peça de creació pròpia, amb tot l’orgull de saber que era seva i només seva. Al llarg dels anys, el fuster ha anat aprenent, abans de començar una peça nova, a saber quina era la millor de les fustes a triar per tirar endavant el seu nou projecte. A olorar-la. A escoltar-la. A pesar-la, a mirar-se-la de dalt a baix abans de començar a donar-li forma. L’ofici de fuster s’aprèn amb els anys, com tants d’altres. També l’ofici d’actor.

Hi ha un gran nombre d’actrius i actors catalans que van iniciar-se durant els últims anys del franquisme sent autodidactes. En molts casos sota la forma de companyies de creació col·lectiva. Molts anys després, a un bon nombre  d’ells se’ls considera actors i actrius consagrats, actors i actrius amb ofici.

Avui en dia s’ha capgirat la truita i la immensa majoria d’actors i actrius catalans inicien les seves primeres passes a través d’algun tipus de formació acadèmica. I són pocs, però també n’hi ha, els qui entren a fer-se un camí en la professió essent autodidactes.

Jo no sóc teòric de la pedagogia teatral. Però sí que al llarg d’aquests meus primers anys d’ofici he pogut anar detectant singularitats, en quant a metodologia, entre els diferents companys d’escena amb qui m’ha tocat  treballar. Si bé totes les teories pedagògiques busquen un mateix resultat, i això és el de poder transmetre al públic veritat, emoció, claredat (en definitiva, que sigui creïble el que li estàs oferint al públic com a actor), les diferències entre totes elles hi són en les eines que ofereixen als actors per a l’assoliment d’aquest objectiu comú.

Ara fa 8 anys vaig acabar la meva formació acadèmica a El Timbal, Centre de Formació, Creació Escènica, sota el Sistema CODA.

CODA potser no té l’anomenada de Meissner, Stanivslaski, Lecoq, o tants d’altres. Però això no li treu serietat, qualitat ni validesa. A mi m’ha dotat d’unes eines importants que m’han fet estimar la professió i  llençar-m’hi de cap sense pensar-m’ho.

CODA m’ha servit per a donar-me seguretat a mi mateix. Saber i tenir clar que cada actor és un món i que per tant jo sóc un món en mi mateix. Això et motiva a anar-te descobrint. Saber que l’important no és un model ideal d’actor, sinó que tu ets el teu millor model. El que has de fer és descobrir-te a tu mateix, la teva essència, el que hi ha dins teu. No tant en quant a experiències viscudes sinó en quant a conèixer-te prou bé internament com a actor, per a poder-te posar a disposició del joc teatral extern.

El mateix pel que fa a la presa de consciència del teu cos, dels teus moviments. I posar-ho al servei del joc teatral i de la ficció. Oferir-ho als personatges que estàs creant o interpretant.

Comprensió del joc teatral. El que està passant en cada moment. Acció-reacció. No partir de l’emoció sinó dels fets per a poder arribar a ella. Construcció d’un imaginari i visualització d’imatges. No jutjar-se mentre s’està jugant. Prendre consciència de la voluntat de l’inconscient. Escolta i modificació. Presència escènica.

Aquests són alguns conceptes o eines que, a títol d’exemple, han estat presents en els projectes en que he treballat.

TEATRE DE CAMBRA

Amb l’actor José Barón hem creat la companyia Teatre de Cambra. Una de les singularitats del nostre projecte és que oferim peces teatrals de text en espais singulars com ara menjadors, sales d’estar, patis o jardins,… és a dir, espais prou reduïts com perquè la distància entre públic i actors sigui tan petita que l’espectador quedi absorbit pel joc teatral i els actors juguin en un espai escènic ocupat per l’espectador.

En la tertúlia posterior a la funció, sovint alguns espectadors ens pregunten si per nosaltres és més difícil actuar amb el públic tan a la vora o en un escenari teatral convencional. Jo sempre els dic que tots aquells actors que entenguin el joc teatral com nosaltres l’entenem han de poder jugar tant en uns espais com en d’altres. Com que tots els “escenaris” on actuem varien en cada funció, no tenim uns moviments marcats (com normalment es treballa en el teatre amb espais convencionals). Per tant, creem un espai, uns moviments, una interrelació i un joc nou en cada funció.

CODA té un important grau d’implicació en tot aquest joc creatiu. La comprensió del joc teatral, la construcció d’un espai escènic, l’escolta amb el company, jugar en funció del que està passant ara i aquí. Tot plegat et convida a obtenir una organicitat i autonomia com a actor que una proposta com la de Teatre de Cambra requereix.

Només ho he volgut posar com a exemple d’algunes vivències que he tingut que em fan pensar en la meva formació CODA i que de ben segur m’hi continuaran fent pensar durant els molts anys que em queden per recórrer en el meravellós món de l’ofici d’actor.

Amb el pas del temps cada cop ets menys conscient de les eines i metodologia emprada durant la teva formació acadèmica perquè les vas integrant de forma natural en el teu treball.

Però hi són.

Edu Gibert

Novembre 2014

The post L’Ofici d’Actor appeared first on el timbal.

El nostre company i mestre de El Timbal, Josep Sàbat interroga i aconsella als joves aspirants sobre l’ètica de l’actor. Llegiu-lo, són reflexions molt útils.

Pels que heu triat l´ ofici d’ actor. He pres la decisió? El futur…? Els valors per ser actor: No ens enganyem!!! És un ofici com qualsevol altre, però no tothom pensa així… Parlo  dels símptomes de superioritat, del: a què et dediques? sóc actor… no dubto de que ho sigui, dubto de la humilitat, de la professionalitat…vols ser actor o famós…? El moment en que has de prendre una decisió en el teu ofici, és un moment complicat, però ser actor, ha de ser un motiu que t’ha de donar la força i la seguretat d’aquesta decisió. El procés d’ aprenentatge és essencial, sempre has d’estar cultivant-te tècnicament, vocacionalment, i el més important… moralment. Respecte, acceptació i comunicació, són tres punts essencials que l’actor ha d’ aplicar a molts nivells, ja siguin d’assaig, convivència, fent “bolos”, en plena escena…

Procés d’ aprenentatge: El companyerisme és bàsic, fomentar el treball de grup facilitarà el procés d’ aprenentatge de tots. És important ser puntual a les classes, estar atent, ser com ets, i si alguna disciplina o treball no t’ agrada, no perdre la motivació, se l’hi ha de treure el màxim profit…

He acabat el procés d’ aprenentatge… i ara què…? Del Timbal han sortit molts actors coneguts, però jo vull destacar gent dels últims cursos d’ escola d’ actor com: la Sandra Anglès, la Maria Cuevas, el Marc Fontanals, el Miquelanyo D’oca, la Maria Voronkova, la Mercè Ramos, la Marta Naharro, l’ Eduard Gibert, l’ Hec J., l’ Impro Tòóns, entre d’altres. Actors amb solera, honestos, humils… en definitiva, ACTORS. Respecte: –         Gent d’ ideologies diferents, maneres de pensar contraries a les teves…Acceptació: –         Al meu company d’ escena o d’ assaig li costa molt memoritzar, no acaba d’ entendre el que li demana el director… Comunicació: –         Sinceritat, saber del teu grup o company, i que ell o ells sàpiguen de tu. Sense Respecte no hi ha acceptació ni comunicació Sense Acceptació, no hi ha comunicació ni respecte Sense Comunicació, no hi ha respecte ni acceptació. Ser actor, vol dir tenir uns valors molt clars i definits, tenir uns fonaments com a persona forts i segurs per aguantar qualsevol situació, sigui positiva o negativa. El Timbal, des dels seus inicis, amb la més que reconeguda tasca a càrrec del gran Ton Font, creador i  director durant molts anys del Timbal, ha sigut l’eix dels fonaments que expresso. Gràcies a la seva honestedat i professionalitat, l’ escola és avui en dia tota una referència per l’ofici de l’ actor.

Josep Sàbat

En Josep Sàbat imparteix un curs d’improvisació Teatral aquesta Setmana Santa del 30 de març al 2 d’abril de 2015. Per a més informació, cliqueu aquí.

_______________________________________________

Nuestro compañero y maestro del Timbal, Josep Sàbat interroga y aconseja a los jóvenes aspirantes sobre la ética del actor. Leedlo, son reflexiones muy útiles. Para los que habéis escogido el oficio de actor: ¿He tomado la decisión? ¿El futuro…?

Los valores para ser actor: ¡¡¡No nos engañemos!!! Es un oficio como cualquier otro, pero no todo el mundo piensa así… Hablo de los síntomas de superioridad, de “¿A qué te dedicas? soy actor… no dudo de que lo sea, dudo de la humildad, de la profesionalidad…¿quieres ser actor o famoso…? El momento en que debes tomar una decisión en tu oficio, es un momento complicado, pero ser actor, debe ser un motivo que te debe dar la fuerza y  seguridad para tomar esta decisión. El proceso de aprendizaje es esencial, siempre tienes que estar cultivándote técnicamente, vocacionalmente, y lo más importante… moralmente. Respeto, aceptación y comunicación, son tres puntos esenciales que el actor tiene que aplicar a muchos niveles, ya sean de ensayo, convivencia, haciendo “bolos”, en llena escena…

Proceso de aprendizaje: El compañerismo es básico, fomentar el trabajo de grupo facilitará el proceso de aprendizaje de todos. Es importante ser puntual a las clases, estar atento, ser como eres, y si alguna disciplina o trabajo no te gusta, no perder la motivación, se le tiene que sacar el máximo provecho…

He terminado el proceso de aprendizaje… y ¿ahora qué…?  Del Timbal han salido muchos actores conocidos, pero yo quiero destacar gente de los últimos cursos d’Escola d’Actor, nuestros estudios profesionales como: Sandra Anglès, la Maria Cuevas, el Marc Fontanals, el Miquelanyo D’oca, la Maria Voronkova, Mercè Ramos, Marta Naharro, l’ Eduard Gibert, l’Hec J., l’ Impro Tòóns entre’d otras. Actores con solera, honestos, humildes… en definitiva, ACTORES. Respeto: – Gente de ideologías diferentes, maneras de pensar contrarías a las tuyas… Aceptación: – A mi compañero de escena o de ensayo le cuesta mucho memorizar, no acaba de entender lo que le pide el director… Comunicación: – Sinceridad, saber de tu grupo o compañero, y que él o ellos sepan de ti. Sin Respeto no hay aceptación ni comunicación. Sin Aceptación, no hay comunicación ni respeto. Sin Comunicación, no hay respeto ni aceptación. Ser actor, quiere decir tener unos valores muy claros y definidos, tener unos fundamentos como persona fuertes y seguros para aguantar cualquier situación, sea positiva o negativa. El Timbal, desde sus inicios, con su creador y director durante muchos años del Timbal, Ton Font, ha tenido por fundamentos lo que expreso. Gracias a su honestidad y profesionalidad, el Centro es hoy en día toda una referencia para el oficio del actor.

Josep Sàbat

En Josep Sàbat imparte en el Centro,  un curso de improvisación teatral esta Semana Santa, del 30 de marzo al 2 de abril de 2015. Para más información, clicáis aquí.

The post Mestre d’improvisació / maestro de improvisación: Josep Sàbat appeared first on el timbal.