Aquest octubre se celebra el mig segle d’existència de el timbal, Centre de Formació i Creació Escènica, l’escola d’actors i actrius més antiga del país.

Perquè va ser des dels seus inicis una escola que s’ha caracteritzat pel seu caràcter pioner i innovador.  I forma part de la història de Barcelona. Així ha estat com durant tots aquests anys s’ha anat transformant. I ha passat de ser l’empresa familiar creada per l’afamat mim Ton Font , a convertir-se en una cooperativa moderna, que ofereix una formació actoral contemporània i integradora.  És per això que l’actual equip, vol fer una mirada a tot el recorregut i celebrar que el timbal segueix ple de vida , ple de vides.

L’1 d’octubre del 2019, eltimbal, Centre de formació i creació escènica, compleix 50 anys. I és tota una vida, moltes vides. Les d’aquelles companyes i companys, que han format part d’aquest perllongat i dilatat temps. Formant actors i actrius, ballarins i ballarines, comediants, persones a la nostra ciutat, Barcelona. Persones d’arreu del país, d’altres països, de les comarques properes, dels nostres barris. Perquè totes aquestes vides són els nostres 50 anys.

TON FONT

La del seu fundador, l’Anton Font,  per començar. Va ser l’any 1969, quan aquest jove emprenedor va inaugurar  al districte de Sarrià, la primera Escola d’Arts Escèniques del país: eltimbal.  Actor format com a mim en l’escola de Marcel Marceau , amb mestres de la categoria de Etienne Decroux, Italo Riccardi o Jeaninne Grillon. Va ser co-fundador de Els Joglars .  Així que aquella escola que deu el nom  a un instrument utilitzat per joglars medievals,  amaga també una intenció del seu fundador. La de poder utilitzar la paraula en català quan aquest estava prohibit.

I és que a finals dels 60, es veien clarianes a la llarga etapa obscurantista de la dictadura franquista. I es preveia amb esperança la proximitat d’un renaixement cultural, en el marc d’un nou ordre sòcio-polític. Durant aquells anys, van sorgir entitats i moviments socials que avançaven cap a una normalització democràtica. Doncs en aquell marc sòcio-polític naixia el timbal.

ACTIVITAT FORMATIVA I DE DIFUSIÓ

La vida professional d’Anton Font es destaca especialment en l’àmbit docent. Va ajudar a construir la pedagogia activa catalana. Va impartir classes d’expressió a escoles com  Rosa Sensat, Talitha i l’Institut del Teatre, entre d’altres. Va fundar l’escola de teatre eltimbal, l’escola degana de tota Catalunya. El timbal va esdevenir, en paraules de Font,   “un mitjà canalitzador de vocacions i capacitats per a l’escalada a fites professionals. Però a l’ hora, i no menys important, va ser un reducte alliberador d’emocions i sentiments “.  Com a  espai, en definitiva,  on  es donava prioritat a la persona i a la seva expressivitat artística.

Ton Font ja era reconegut aleshores  internacionalment, com l’únic actor català de mim de categoria europea. Va impulsar aquesta disciplina amb la creació del Festival Internacional de Mim de Barcelona i la publicació del llibre El Mim.

LA SEU DE PORTAFERRISSA (CIUTAT VELLA. BARCELONA)

Més endavant, el projecte de eltimbal s’amplia i es trasllada a Ciutat Vella, al carrer Portaferrissa. En aquest període, i sota la batuta del Ton Font, la Mireia Font  va anar assumint la gestió i filosofia del centre. Ella era aleshores una destacada ballarina de claqué. És llavors quan amb el professor i investigador Ricard Boluda i el seu mentor i professor de l’Institut del Teatre, Fausto Carrillo, comencen a visualitzar una pedagogia més integradora i contemporània.Tots aquells anys de treball desenvocaran en el Sistema Coda , actual mètode de formació actoral i filosofia del Centre .

Però la lluita continuava. I liderats pel Ton un cop més, es va engegar la llavor del que avui és l’ACET. L’Associació d’Escoles de Teatre de Catalunya.  Aquesta associació es reconeguda pel sindicat d’actors i actrius de Catalunya (AADPC). Amb el pas del temps esdevindrà el punt de trobada de la comunitat educativa teatral del país. L’ACET ha aconseguit que el Cicle Formatiu de Grau Superior en Tècniques d’Actuació Teatral fos una realitat. Van ser els seus membres qui impulsaren i participaren amb Ensenyament de las seva redacció.  Aquest CFGS  s’imparteix des de l’any 2015 i és pioner en tot l’Estat.

L’EQUIP PROFESSORAT. PEDAGOGIA I RECERCA

I així es com en els propers anys, s’anirà conformant l’equip que avui configura eltimbal. Un equip de persones i professionals compromesos/es amb el seu temps, que s’estimen el seu art i el seu ofici. Alguns/es sortits de la cantera  de joves actors i actrius formats al Centre. Altres, formats arreu, amb experiència als escenaris i als sets de rodatge. Però que han fet de la pedagogia i de la recerca una part fonamental de la seva professió.

EL TIMBAL, CENTRE DE FORMACIÓ I CREACIÓ ESCÈNICA. COOPERATIVA.

L’any 2010,  eltimbal es reinventa un cop més, i es transforma en cooperativa. Exerceix una gestió i governança col·lectiva amb l’equip que actualment conformen. Són la Montse Bernad, el Ricard Boluda, el Marc Brualla , la Mònica Cordomí i el Roger Ribó.  Aquest equip d’actors/actrius i pedagogs/gues, assumeixen com a propis els valors del cooperativisme. I col·laboren amb altres agents per enfortir i difondre el moviment cooperatiu. Tenen l’afany d’imaginar una manera de treballar i organitzar-se , d’estar en el món. També en l’ofici actoral.

L’ actual equip directiu sap que sense l’impuls inicial del Ton Font,  sense la seva convicció pedagògica , el seu entusiasme, la seva enorme creativitat, valentia i generositat,  la vida, les vides de eltimbal no serien una realitat. I reivindica un major reconeixement de la contribució de El Timbal a la història  cultural i educativa de la ciutat. I, a la vegada, un major reconeixement de la trajectòria professional del seu fundador. En Ton Font va rebre el passat any el Premi BBVA de Teatre.

I avui, amb 50 anys d’història, podem dir que eltimbal forma part de la historia (i les històries) de la ciutat.  Podem dir que és un centre referent, innovador i sòlid alhora,  en formació actoral del nostre país. I que seguirà fent història, de ben segur.

L’equip directiu de eltimbal (2019)

The post El timbal, 50 anys i moltes vides. 1969-2019 appeared first on el timbal.

El teatre és físic per naturalesa

Al llarg del segle XX un seguit d’artistes de gran volada – Antonin Artaud, Jerzy Grotowski, Vsévolod Meyerhold, Étienne Decroux, entre altres – desenvoluparen  diferents tècniques o maneres de fer que sovint s’han emmarcat sota el mateix titular, el que avui anomenem “teatre físic”.

Referint-me al teatre físic no estic mencionant una tècnica, ni un llenguatge, ni un estil, sinó un punt de partida per a la creació teatral. Analitzo el treball de les personalitats esmentades anteriorment i hi observo el mateix comú denominador com a punt de partida: el cos com a vehicle d’expressió. Aleshores, sota el meu parer, qualsevol manifestació teatral en la que hi aparegui un intèrpret és ineludiblement física; una experiència en constant moviment més enllà dels llenguatges emprats en la mateixa. El teatre és físic per naturalesa.

La teoria i l’art del moviment

Teoritzar al voltant de l’art del moviment, especialitat a la que em dedico, sempre m’ha semblat una tasca paradoxal. És evident que podem consultar els estudis anatòmics de Blandine Calais-Germain per conèixer l’estructura i les possibilitats articulars del nostre instrument, o l’obra cabdal The mastery of movement del coreògraf i teòric de la dansa Rudolf Laban per aprofundir en les motivacions internes que ens impulsen a moure; però també és evident que mai podrem transcriure un moviment amb paraules. Una persona pot comprendre intel·lectualment un moviment, fins i tot executar-lo formalment parlant, però fins que aquest no es converteix en vivència no té raó de ser. Per això prioritzo l’experiència enfront de la raó, de l’intel.lecte. El teatre abans de tota altra cosa ha de ser una experiència, tant per l’intèrpret com per l’espectador.

Murtra Ensemble

Actualment estic treballant amb la formació instrumental Murtra Ensemble, un equip humà amb una clara vocació d’interpretar música del segle XX i contemporània, posant especial atenció en l’ incorporació de nous llenguatges artístics en les seves propostes escèniques. Una decisió encertada sempre que suposi una incrementació dels recursos expressius al servei de l’espectacle.

L’última producció, de la qual tinc el plaer de formar-ne part com a director escènic i intèrpret,  és un homenatge a Igor Stravinsky sota el titular – Mira la música, escolta la dansa -. En aquesta proposta construïm un tapís d’imatges suggerents amb l’objectiu de presentar, des d’una òptica actual, la música d’un dels compositors més influents del segle XX. El caràcter de cadascuna de les obres que configuren el programa han determinat les diferents textures i els diferents colors del tapís en conjunt, la seva poètica, la dramatúrgia visual que embolcalla l’espectacle. Una dramatúrgia que genera preguntes permetent que l’espectador decideixi i respongui per ell mateix. Una dramatúrgia on la música també és moviment i la dansa també és música; dos llenguatges configurant un tot.

El compositor rus Igor Stravinsky s’ha definit ell mateix com “un home de món amb un desig insaciable per aprendre i explorar”. Ens trobem, doncs, davant d’un esperit inquiet que ha aconseguit assimilar i transmetre tot el coneixement a través d’una manera de fer personal i inconfusible. Com a pedagog extrapolo a les classes aquesta actitud pròpia d’un artista de la següent forma:

– Confronto a l’alumnat a diferents patrons de moviment ja existents per potenciar les seves particularitats, per acabar desenvolupant un discurs físic  propi, únic i irrepetible. Aquest és el meu objectiu.

Jaume Sangrà, és mestre de teatre físic al nostre Centre. Per a més informació cliqueu aquí.

The post El teatre és físic per naturalesa appeared first on el timbal.