Fer classes de teatre, estudiar interpretació ens dóna oportunitat d’actuar, d’accionar. D’assajar. D’equivocar-nos. De sentir la nostra vulnerabilitat i no amagar-la. D’exposar-nos. De jugar. De superar prejudicis, vergonyes i egos. De fer les coses d’una altra manera, de provar-nos en situacions amb què somiem. I també en què temem. De descobrir possibilitats. De superar-nos. D’expressar-nos lliurement. De riure, plorar, cridar, ballar, saltar i de poder ser, durant aquests moments, com ens doni la gana, assumint la nostra espontaneïtat i responsabilitat. Ens empeny a desemmascarar les diferents formes en què ens limitem i amaguem. Ens repta a fer alguna cosa diferent. Ens dóna l’alegre oportunitat de compartir-lo amb altres persones i oferir-lo plens d’entusiasme al públic.

El teatre, al capdavall, no és més que un joc al que estàvem acostumats a jugar de petits/es i que ara, sovint, ens costa recuperar, ja que ens alarma la idea d’explorar els límits que com a persones adultes ens hem fixat. En la formació d’Interpretació Inicial dels Cursos Regulars de el timbal, el nostre objectiu com a professors/es és que els i les participants puguin recuperar aquesta espontaneïtat, aquesta alegria, aquesta energia i vitalitat, lliurant-se al joc. I ho aconseguim, dia a dia, curs a curs.

A les classes veiem jugant a persones que a la seva vida quotidiana es dediquen a altres tasques (metges, professors, informàtics, estudiants d’arquitectura, d’advocacia, gent s’està preparant per entrar al mercat laboral en alguna àrea que no té res a veure amb el teatre….) i comprovem que el joc té un valor alliberador, amb independència de l’edat i de la professió o tipus de vida. Perquè, al final, jugar a ser un altre, a ser una altra, és poder tenir la il·lusió de ser qualsevol cosa, ja que es crea en un espai on les regles són molt diferents de les de la vida adulta i quotidiana. Per sort.

Les eines del teatre: el joc, el cos, el moviment, l’espai, el grup.

El joc ens situa en un indret intermig entre la realitat i la fantasia. I al teatre, el joc és el nostre aliat principal. El nen/a que juga a ser un lleó, un astronauta o la mare, assumeix el paper dels personatges que admira, que estima, que tem, i els actua a l’espai extern mitjançant una forma, uns moviments, unes actituds. Alhora, aquestes accions externes impacten internament i provoquen un nou moviment, que de mica en mica farà que sorgeixi una nova expressió. Hi ha un anar i venir entre l’espai intern i l’espai extern. De vegades, després de jugar, les persones ens sentim més vives i enèrgiques, malgrat el cansament físic que comporten alguns exercicis. El joc possibilita l’expressió espontània i alliberadora i facilita l’enllaç amb els altres. Descansem una mica de nosaltres mateixos amb la idea que estem jugant i des d’allà ens relacionem més lliurement.

El cos és el mitjà expressiu de l’actor/actriu, l’expressió del que som a través de la matèria. Les classes de teatre al timbal permeten el desplegament de l’expressió corporal (i vocal), l’experiència del cos aquí i ara. Els diferents personatges que van sortint amplien el nostre registre corporal. Les possibilitats d’expressió van apareixent i ens van transformant. Ens permeten sortir de la nostra mecanicitat expressiva, de la coneguda. Al cos, a més, hi ha una saviesa que no ve del que és racional, i ens ajuda a connectar amb aquesta altra part, més instintiva, lluny dels discursos en bucle mental sense sortida.

Però parlar del cos també és parlar de moviment. Moure’s implica conèixer el món en acció. Durant la infància, el moviment va lligat a la curiositat i al descobriment, a l’interès per l’espai, al desplegament d’emocions, al joc i a l’univers imaginari. Quan parlem de moviment també considerem la seva altra cara, la del descans. No actuar, no moure’ns, ser-hi presents, no fer de més i sentir la pròpia existència. A l’escenari, a més, el nivell de consciència es veu amplificat. L‘actor/actriu ha de ser conscient de si mateix/a, del seu rol i dels altres actors/actrius, a més de l‘espai físic de l’escenari i de l‘espai de ficció.

El teatre es fa en grup. El grup de teatre té un assumpte en comú més enllà de la individualitat, una tasca en comú (obra, assaig, exercici). Això implica poder prendre una sana distància d’allò propi per a dedicar-nos-hi en cos i ànima al que és comú. Les persones que arriben a les classes, no poques vegades, senten bloquejos o experimenten por de fer el ridícul, de fracassar. Nosaltres sabem bé, com a professionals docents, que per a poder començar a fer cal crear un espai idoni i segur, malgrat la por o la vergonya. A més, també sabem que només quan hi ha un mínim de confiança en un/a mateix/a es poden començar a assumir petits riscos. Per això, al principi comencem amb exercicis més fàcils, de menor implicació i exposició, per  poder, des d’aquesta plataforma, anar fent passos més enllà d’on cadascú està. El teatre, citant D. Donnellan, “ens proveeix d’un marc segur dins del qual podem explorar situacions perilloses des de la comoditat de la fantasia i de la protecció de l’un grup”.

Ja ho deia Shakespeare

El teatre sempre ha tingut relació amb allò humà. William Shakespeare a la seva obra “Com agradeu” escriu que el món sencer és un teatre i nosaltres/es, humans,  comediants que representem molts papers al llarg de la nostra vida. Augusto Boal diu una cosa semblant quan afirma que tots som el teatre, que les nostres relacions s’estructuren de forma teatral, que fem teatre a l’escenari i a la nostra vida. La diferència, afirma Boal, és que “quan sortim a l’escenari s’acaba la mentida i comença la veritat”.

A més, evolutivament, el gust per actuar i ser vistos ens acompanya des de sempre: només cal observar els nens/es petits/es o escoltar algú explicar una experiència viscuda per notar que el teatre resideix en nosaltres. L´experiència teatral té una relació imprescindible amb les emocions, amb les actituds, amb la societat.

Hi ha mil maneres de definir què és el teatre. Konstantín Stanislavski sosté que el teatre és “creat per forces humanes i reflecteix forces humanes a través de si mateix”. Peter Brook comença el seu llibre “L’espai buit”, dient “Un home creua l’escenari mentre un altre el mira, i això és teatre”. Sigui com sigui, el teatre és un acte engendrat per contactes entre les persones. L’actor/l’actriu és algú que es transforma per fer-se real al món de ficció, i el públic assumeix aquesta convenció que li és proposada en aixecar-se el teló. I com a espectadors/es anem al teatre que ens expliquin contes, a somiar junts, a suspendre per una estona la incredibilitat i entrar a la realitat de ficció. Aquesta és la màgia del teatre. Fer teatre vol dir imaginar, somiar, provar… I a les classes d’interpretació a l’escola el timbal  ho veiem contínuament.

I per si encara tens dubtes…..

Deu coses a les que fer teatre al timbal t’ajudarà segur

1. A gestionar la timidesa i acostumar-te (fins i tot gaudir!) de saber-te observat/da.

2. A connectar amb el teu cos i millorar les teves habilitats psicomotrius, mitjançant exercicis d’expressió corporal on es potencia l’ús del cos com a eina de treball. Retrobar-se amb el propi cos és condició ineludible per a qualsevol que es comprometi amb l’expressió i amb l’autodescobriment.

3. A millorar la teva comunicació, a través de pràctica i de recursos que t’ajudaran a sortir airós/a de les presentacions en públic i poder generar impacte a la teva audiència.

4. A millorar en les habilitats en les relacions amb els altres i a crear vincles genuïns amb els i les companyes de classe.

5. A millorar la teva autoestima i la seguretat en un/a mateix/a, rebent el feed-back i l’escalf del públic i dels altres participants, en un entorn lúdic i segur.

6. A ampliar la teva visió del món, apropant-te a personatges i situacions que mai no hauries imaginat.

7. A tornar a jugar, desenvolupant el teu imaginari i evadint-te durant un parell d’hores, de la rutina o els problemes quotidians per a connectar amb la diversió i la curiositat.

8. A sentir-te alliberat per poder ser el que vulguis ser, eliminant barreres personals i estructures marcades pel nostre rol a la societat adulta.

9. A conèixer-te i acceptar-te. El teatre implica conèixer-se ja que les eines amb què es treballen són el propi cos i la pròpia veu i descobrir les pròpies potencialitats des del respecte i l’afecte a un mateix i als altres.

10.- I el més important: a les coses que tu mateix/a descobriràs. Fes la teva inscripció AQUÍ i vine a comprovar tu mateix/a per què  fer teatre i interpretació al timbal pot  ajudar-te a sentir-te més feliç i alineat/da amb qui ets.

Boal, Jocs per a actors i no actors

Brook, L’espai buit

Donnellan, L’actor i la diana

Dubatti, J Història de l’actor

Fernández ; Montero; El teatre com a oportunitat

Martin, A. Manual pràctic de psicoteràpia Gestalt

Stanislavski. El treball de l’actor sobre ell mateix

The post Per què hauries de començar avui mateix classes de teatre i interpretació appeared first on el timbal.