Recuperem aquesta cita de Lee Strasberg:  «La naturalesa humana de l’actor no només fa possible la seva grandesa, sinó que també és la font dels seus problemes».

Certament, els actors i actrius poden posseir l’habilitat tècnica per a fer certes coses. No obstant, també poden tenir serioses dificultats per a expressar-les a causa de la seva vida emocional o d’altres problemes inherents a la seva existència humana.

L’actitud davant d’aquesta realitat hauria de poder tractar d’alleujar qualsevol dificultat inherent a sí mateix que estigui bloquejant les seves capacitats i disminuint  la seva llibertat d’expressió. També atendre el patiment que això provoca, especialment quan l’actor veu que no pot gaudir de la seva vocació.

La salut mental

La salut mental està, per fi, deixant de ser un tema tabú. La visita a les persones professionals de la psicologia no està relegada a una minoria que ho porta en secret. Per tant, creiem que és vital que els actors i actrius i els i les estudiants puguin trobar espais terapèutics on tractar aquestes problemàtiques. Per les característiques de la professió (igual que tantes altres professions vocacionals) , comporta certs riscos per a la salut mental i emocional.

Els actors i actrius  per la doble condició de ser instrument i instrumentista, estem exposats a aquests riscos i  ens hem d’aprendre a cuidar i a saber gestionar la nostra activitat professional i creativa. Jacques Lecoq deia “pot ser que sigui una utopia, però jo desitjo que l’alumne sàpiga viure a la vida i que, a la vegada, sigui un artista a l’escenari”. Més que utòpic sona necessari i coherent. El teatre és important, però la vida ho és més i el mite de l’artista turmentat ha fet molt mal. Per a poder gaudir i fer gaudir amb el nostre art cal poder tenir el cap molt ben posat!

És ben sabut per tothom que el teatre resulta ser una eina poderosa per l’autoconeixement, però cal reivindicar també que el treball personal és molt útil i necessari en la professió actoral. Sense aquesta mirada i aquest treball, és difícil desplegar l’autenticitat i la singularitat que cada un de nosaltres posseïm. Aporten a l’actor/actriu  la possibilitat d’una exploració profunda de sí mateix/a per tal d’aconseguir un màxim de congruència interna que el condueixi a una resposta autèntica i vital a l’escenari o a la pantalla.

Jerzy Grotowsky i Peter Brook, entre d’altres, reconeixen la repercussió que té el treball teatral en el personal i a l’inrevés. Grotowsky assegura que per tal de que caiguin les pròpies barreres, l’actor/actriu ha de superar el primer gran obstacle que troba: la pròpia persona. En ella trobem les resistències que s’oposen als seus processos psíquics, emocionals o impulsos corporals.

En la mateixa línia, Uta Hagen afirma que la lluita per conèixer-se a un mateix/a no acaba mai i que és necessari aprofundir en els sentits físics, en la pròpia psicologia i en les emocions per tal d’aconseguir l’autenticitat a escena.

L’actuació, al capdavall,  es basa en l’estudi dels conflictes i les relacions humanes. Per tant, és absurd voler representar altres éssers humans sense tenir un cert coneixement sobre un/a mateix/a. Com a actors i actrius, treballem amb nosaltres mateixos/xes, i tot el que és humà esdevé el nostre objecte d’estudi. Per tant, té sentit que nosaltres mateixos també siguem part d’aquest estudi que no acaba mai.

A l’actor/actriu li correspon, doncs, per a arribar a la maduresa creativa,  el fet de poder enfrontar-se a sí mateix. No ocultar-se res i ser capaç de trobar les respostes necessàries per tal de crear realitat en la ficció. El teatre facilita que aflorin nous “jos” que ens interroguen. Donar-lis espai, deixar-nos qüestionar sense pressa per trobar respostes ens aproparà més al que som dins i fora de l’escenari. L’actitud dels intèrprets és fonamental per al seu creixement , doncs determina la seva manera d’estar al món. Aquesta es defineix pel seu valor per a arriscar-se, per a poder llençar-se sense por al contacte amb el seu cos i les seves emocions, focalitzar-se en una crítica constructiva i sostenir la mirada dels altres.

Per a l’estudiant d’interpretació, futur actor/actriu, el personatge més important, abans que qualsevol altre, és ell/a mateixa. I hauria de poder recórrer aquest camí per a poder desplegar de manera sana i lliure tot el seu potencial creatiu .

Salut mental i professió actoral. el timbal, escola de teatre de Barcelona.

The post Salut mental i professió actoral appeared first on el timbal.