Aquest octubre se celebra el mig segle d’existència de el timbal, Centre de Formació i Creació Escènica, l’escola d’actors i actrius més antiga del país.

Perquè va ser des dels seus inicis una escola que s’ha caracteritzat pel seu caràcter pioner i innovador.  I forma part de la història de Barcelona. Així ha estat com durant tots aquests anys s’ha anat transformant. I ha passat de ser l’empresa familiar creada per l’afamat mim Ton Font , a convertir-se en una cooperativa moderna, que ofereix una formació actoral contemporània i integradora.  És per això que l’actual equip, vol fer una mirada a tot el recorregut i celebrar que el timbal segueix ple de vida , ple de vides.

L’1 d’octubre del 2019, eltimbal, Centre de formació i creació escènica, compleix 50 anys. I és tota una vida, moltes vides. Les d’aquelles companyes i companys, que han format part d’aquest perllongat i dilatat temps. Formant actors i actrius, ballarins i ballarines, comediants, persones a la nostra ciutat, Barcelona. Persones d’arreu del país, d’altres països, de les comarques properes, dels nostres barris. Perquè totes aquestes vides són els nostres 50 anys.

TON FONT

La del seu fundador, l’Anton Font,  per començar. Va ser l’any 1969, quan aquest jove emprenedor va inaugurar  al districte de Sarrià, la primera Escola d’Arts Escèniques del país: eltimbal.  Actor format com a mim en l’escola de Marcel Marceau , amb mestres de la categoria de Etienne Decroux, Italo Riccardi o Jeaninne Grillon. Va ser co-fundador de Els Joglars .  Així que aquella escola que deu el nom  a un instrument utilitzat per joglars medievals,  amaga també una intenció del seu fundador. La de poder utilitzar la paraula en català quan aquest estava prohibit.

I és que a finals dels 60, es veien clarianes a la llarga etapa obscurantista de la dictadura franquista. I es preveia amb esperança la proximitat d’un renaixement cultural, en el marc d’un nou ordre sòcio-polític. Durant aquells anys, van sorgir entitats i moviments socials que avançaven cap a una normalització democràtica. Doncs en aquell marc sòcio-polític naixia el timbal.

ACTIVITAT FORMATIVA I DE DIFUSIÓ

La vida professional d’Anton Font es destaca especialment en l’àmbit docent. Va ajudar a construir la pedagogia activa catalana. Va impartir classes d’expressió a escoles com  Rosa Sensat, Talitha i l’Institut del Teatre, entre d’altres. Va fundar l’escola de teatre eltimbal, l’escola degana de tota Catalunya. El timbal va esdevenir, en paraules de Font,   “un mitjà canalitzador de vocacions i capacitats per a l’escalada a fites professionals. Però a l’ hora, i no menys important, va ser un reducte alliberador d’emocions i sentiments “.  Com a  espai, en definitiva,  on  es donava prioritat a la persona i a la seva expressivitat artística.

Ton Font ja era reconegut aleshores  internacionalment, com l’únic actor català de mim de categoria europea. Va impulsar aquesta disciplina amb la creació del Festival Internacional de Mim de Barcelona i la publicació del llibre El Mim.

LA SEU DE PORTAFERRISSA (CIUTAT VELLA. BARCELONA)

Més endavant, el projecte de eltimbal s’amplia i es trasllada a Ciutat Vella, al carrer Portaferrissa. En aquest període, i sota la batuta del Ton Font, la Mireia Font  va anar assumint la gestió i filosofia del centre. Ella era aleshores una destacada ballarina de claqué. És llavors quan amb el professor i investigador Ricard Boluda i el seu mentor i professor de l’Institut del Teatre, Fausto Carrillo, comencen a visualitzar una pedagogia més integradora i contemporània.Tots aquells anys de treball desenvocaran en el Sistema Coda , actual mètode de formació actoral i filosofia del Centre .

Però la lluita continuava. I liderats pel Ton un cop més, es va engegar la llavor del que avui és l’ACET. L’Associació d’Escoles de Teatre de Catalunya.  Aquesta associació es reconeguda pel sindicat d’actors i actrius de Catalunya (AADPC). Amb el pas del temps esdevindrà el punt de trobada de la comunitat educativa teatral del país. L’ACET ha aconseguit que el Cicle Formatiu de Grau Superior en Tècniques d’Actuació Teatral fos una realitat. Van ser els seus membres qui impulsaren i participaren amb Ensenyament de las seva redacció.  Aquest CFGS  s’imparteix des de l’any 2015 i és pioner en tot l’Estat.

L’EQUIP PROFESSORAT. PEDAGOGIA I RECERCA

I així es com en els propers anys, s’anirà conformant l’equip que avui configura eltimbal. Un equip de persones i professionals compromesos/es amb el seu temps, que s’estimen el seu art i el seu ofici. Alguns/es sortits de la cantera  de joves actors i actrius formats al Centre. Altres, formats arreu, amb experiència als escenaris i als sets de rodatge. Però que han fet de la pedagogia i de la recerca una part fonamental de la seva professió.

EL TIMBAL, CENTRE DE FORMACIÓ I CREACIÓ ESCÈNICA. COOPERATIVA.

L’any 2010,  eltimbal es reinventa un cop més, i es transforma en cooperativa. Exerceix una gestió i governança col·lectiva amb l’equip que actualment conformen. Són la Montse Bernad, el Ricard Boluda, el Marc Brualla , la Mònica Cordomí i el Roger Ribó.  Aquest equip d’actors/actrius i pedagogs/gues, assumeixen com a propis els valors del cooperativisme. I col·laboren amb altres agents per enfortir i difondre el moviment cooperatiu. Tenen l’afany d’imaginar una manera de treballar i organitzar-se , d’estar en el món. També en l’ofici actoral.

L’ actual equip directiu sap que sense l’impuls inicial del Ton Font,  sense la seva convicció pedagògica , el seu entusiasme, la seva enorme creativitat, valentia i generositat,  la vida, les vides de eltimbal no serien una realitat. I reivindica un major reconeixement de la contribució de El Timbal a la història  cultural i educativa de la ciutat. I, a la vegada, un major reconeixement de la trajectòria professional del seu fundador. En Ton Font va rebre el passat any el Premi BBVA de Teatre.

I avui, amb 50 anys d’història, podem dir que eltimbal forma part de la historia (i les històries) de la ciutat.  Podem dir que és un centre referent, innovador i sòlid alhora,  en formació actoral del nostre país. I que seguirà fent història, de ben segur.

L’equip directiu de eltimbal (2019)

The post El timbal, 50 anys i moltes vides. 1969-2019 appeared first on el timbal.

Des de fa més de 10 anys, els professors Fausto Carrillo (Institut del Teatre) i Ricard Boluda (El Timbal, Centre de Formació i Creació Escènica) imparteixen estudis personalitzats, adreçats a tots aquells actors i actrius amb formació i professionals que volen consolidar el seu ofici i revisar els procediments de preparació i execució escènica, aplicant el seu propi sistema pedagògic: Sistema Coda.

Es proporcionen eines per a optimitzar la preparació i la concreció de l’actor/actriu, incloent la revisió dels propis hàbits adquirits. La dinàmica de treball s’organitza entorn a grups reduïts de no més de tres participants. L’eina fonamental de treball és el text: l’estructura dinàmica de sentits més completa. “El text, opinen els seus formadors, és una excel·lent escola d’aprenentatge que disciplina l’actor/actriu per treballar, indistintament, en dramatúrgies textuals o no textuals”. //Per a més informació i concertar entrevista: Truqueu al 933 027 347 o envieu e-mail a escola@eltimbal.org, amb l’assumpte “coaching formatiu”.

ESTUDIS TEATRALS CODA

Estudis Teatrals Coda neix l’any 1981, especialitzant-se en la recerca pedagògica i la formació de l’actor. L’ interès comú en els camps de la docència i la investigació ha estat sempre l’exploració i coneixement del fenomen de l’actuació actoral, la comprensió dels seus processos de creació i de les seves lleis. Els seus creadors no han deixat mai de creure, i així ha estat des d’aleshores, que únicament la comprensió de la naturalesa creadora de l’actor podia permetre trobar respostes a les seves necessitats artístiques. En tot aquest temps, el coneixement obtingut  essencialment en la praxi actoral, els ha permès anar definint i aplicant un conjunt de procediments metodològics, per a facilitar la seva competència creadora i autonomia artística. Per a més informació podeu llegir l’entrevista que el diari Núvol, digital de cultura, fa a en Ricard Boluda.

____________________________________________  

COACHING FORMATIVO, SISTEMA CODA

Desde hace más de 10 años, los profesores Fausto Carrillo (Instituto del Teatro) y Ricard Boluda (El Timbal, Centro de Formación y Creación escénica) imparten estudios personalizados, dirigidos a todos aquellos actores y actrices con formación y profesionales que quieren consolidar su oficio y revisar los procedimientos de preparación y ejecución escénica, aplicando su propio sistema pedagógico: Sistema Coda.

Especialistas en diagnosticar los problemas y disfunciones de los intérpretes y en ofrecer propuestas específicas de trabajo ajustadas a sus necesidades, su objetivo esencial se centra en la exploración de los problemas actorales relacionados con la percepción y comprensión de la situación del personaje, y en los aspectos vinculantes a la pérdida de la organicidad y de la interrelación en el juego escénico.

Se proporcionan herramientas para optimizar la preparación y la concreción del actor / actriz, incluyendo la revisión de los propios hábitos adquiridos.

La dinámica de trabajo se organiza en torno a grupos reducidos de no más de tres participantes.

La herramienta fundamental de trabajo es el texto: la estructura dinámica de sentidos más completa. “El texto, opinan sus formadores, es una excelente escuela de aprendizaje que disciplina el actor / actriz para trabajar, indistintamente, en dramaturgias textuales o no textuales”.

// Para más información y concertar entrevista:

Llamar al 933 027 347 o enviar e-mail en escola@eltimbal.org, con el asunto “coaching formativo”.

ESTUDIOS TEATRALES CODA

Estudios Teatrales Coda nace en 1981, especializándose en la investigación pedagógica y la formación del actor. El interés común en los campos de la docencia y la investigación ha sido siempre la exploración y conocimiento del fenómeno de la actuación actoral, la comprensión de sus procesos de creación y de sus leyes. Sus creadores no han dejado de creer, y así ha sido desde entonces, que únicamente la comprensión de la naturaleza creadora del actor puede permitir encontrar respuestas a sus necesidades artísticas. En todo este tiempo, el conocimiento obtenido esencialmente en la praxis actoral, les ha permitido ir definiendo y aplicando un conjunto de procedimientos metodológicos, para facilitar su competencia creadora y autonomía artística. Para más información podéis leer la entrevista que el diario Núvol, digital de cultura, le hace a Ricard Boluda.

The post Coaching formatiu / Coaching formativo, Sistema Coda appeared first on el timbal.

ACCIÓ I LLUITA TEATRAL

En Ruben Jordan ens visita a El Timbal per a impartir un curs intensiu d’Acció i lluita teatral, els proper dies 16 i 17 de maig de 2015. És un excel·lent professional que coneix bé el treball dels actors. I us convido a que us animeu a fer el curs. El seu objectiu és donar a conèixer altres realitats de l’acció teatral, per mitjà de la pràctica i experimentació de la lluita i l’esgrima teatral, prolongant el propi cos en l’espai amb la utilització d’objectes. A partir del gest i del diàleg corporal executat amb bastons, espases, roba, descobrirem plegats la importància de la complicitat i la compenetració entre dues persones per aconseguir expressar i transmetre emoció.

Perquè el conegueu una mica més un portem alguns fragments de l’entrevista que li va fer Núvol, el digital de cultura, demanent-li parlar del seu ofici, arrel  de l’estrena de l’espectacle “Cyrano de Bergerac” dirigit per Oriol Broggi, on el seu companys Isaac Morena signa la coreografia.

” On vas aprendre esgrima?

Des del 1983 fins al 1985 vaig  estudiar a l’Institut del Teatre de Barcelona, on vaig fer l’especialitat de teatre de gest: màscara, mim, pantomima, malabars, circ… i esgrima! Les classes impartides pel professor Ricard Pous, excel·lents, de seguida em van atrapar. Animat per ell vaig emprendre la meva carrera en el món de l’esgrima. De fet, la influència de Ricard Pous ha estat determinant per a mi: el considero el meu mestre.

Com vas iniciar-te en l’ensenyament de l’esgrima? Com s’ensenya ?

Em vaig estrenar donant classes a la companyia de Dagoll Dagom, en les seves estones d’esbarjo entre funció i funció del Mikado: imagina’t si fa anys! Després vaig fer classes a l’Escola de Teatre de Girona, a Reus, Tordera, Terrassa (grup Rodamón)… El primer que intento transmetre, d’entrada, és a dominar el cos i l’objecte. Per això m’ha anat molt bé la meva formació en teatre de gest, circ i malabars. Ensenyo a tenir un domini ambidextre, que no és fàcil. I miro que els alumnes entenguin que l’esgrima consisteix en un diàleg gestual entre dues persones, que formulin frases esgrimístiques que han d’estar necessàriament presidides per la coordinació, la compenetració i el respecte. Fins i tot diria que l’esgrima té afinitats amb la disciplina de la dansa: prèviament cal realitzar escalfament, fer treball de preparació física i de coordinació, jocs de compenetració del moviment a més o menys distància… i després, és clar, hi ha el treball tècnic més concret: parades, esquives, salts, cos a cos, empentes, atac de tall i de punta…

Quina diferència hi ha entre l’esgrima teatral i l’esportiva?

En la teatral l’objectiu no és el contacte, és majoritàriament ambidextra, hi té un pes molt important l’estètica i, és clar, no és competitiva. De fet, jo vaig estudiar també esgrima esportiva: m’interessava experimentar el contacte. Vaig fer un any de competició amb floret i un altre amb sabre. Aquest aprenentatge em va permetre millorar la meva tècnica.

Com contemples la relació del teu cos amb una arma?

El sabre, l’espasa, el floret i la daga són instruments bèl·lics, que connoten agressivitat i, en darrera instància, la mort. Jo penso que l’esgrima teatral ha d’aconseguir convertir el binomi cos-arma en un tàndem de ritme, bellesa i harmonia en funció de l’obra i del context històric en què s’ambienti.

Parlant d’història… en quin moment neix la concepció artística de l’esgrima?

Segurament que des de l’origen dels temps sempre es deuen haver representat històries amb presència d’armes. A la tragèdia grega ja s’escenificaven, baralles i lluites. De fet, el mateix nom que designa la representació ja ho indica: eren tragèdies, que sovint acabaven amb la mort. Només cal recordar que en la mateixa Antígona hi ha escenes amb espases… En el món romà, per exemple, les lluites de gladiadors eren, purament, jocs de guerra. A l’edat mitjana l’esgrima ja és molt present en molts àmbits de la vida cultural, que abraça des del teatre fins als joglars i els torneigs amb llança. Fixeu-vos fins a quin punt arriba a ser important en un autor com Shakespeare: l’esgrima és la fórmula que permet resoldre els conflictes d’una manera escenogràficament molt potent.

Quina arma és l’adequada en cada context?

L’evolució de les armes i, també, de l’armadura, va lligada a l’evolució tecnològica dels materials. Hem de pensar que aquesta transformació implica l’ús de materials cada vegada més lleugers, ferro, bronze i acer, i també la major perícia de ferrers, fonedors i artesans. El floret ve a ser la culminació, la síntesi d’aquesta evolució: és molt estilitzat i resistent. L’esgrima del segle XVII és, per a mi, la de major complexitat: amb una espasa a una mà i una daga a l’altra, representa el súmmum de l’esgrima ambidextra.

Com conceps una coreografia?

D’entrada, cal conèixer molt bé el text, la naturalesa del conflicte i dels personatges. Normalment, a mi, els directors m’han donat carta blanca, per bé que sovint m’han suggerit indicacions en punts concrets. Pots jugar amb elements del vestuari, de l’atrezzo, incloure diàleg verbal que reforci el diàleg esgrimístic… També és important tenir molt present la contextualització històrica que ha triat el director: en un Hamlet ambientat en un espai més medievalitzant forçosament les espases hauran de ser més feixugues i la fidelitat a les tècniques del moment obliguen a un determinat gest. A més, hi ha altres coses que el coreògraf també ha de contemplar, com ara la seguretat, perquè sempre hi pot haver un accident. També s’ha de treballar la improvisació, per si cau una arma a terra o es trenca, tenir recanvis… Recordo una vegada que en un Romeu i Julieta, al teatre Victòria, a un dels esgrimidors li va caure una espasa a platea i va haver d’improvisar text i tot! ”

Què t’ha semblat la coreografia del Cyrano?

Fantàstica. En una lluita d’esgrima teatral és inconcebible que no hi hagi complicitat i passió; en aquesta coreografia tant el Pere com l’Isaac hi posen el cor i el fetge. Hem de tenir en compte que el text és llarguíssim, i que les escenes d’esgrima requereixen una implicació important  dels actors. Us ben asseguro que en una lluita s’arriba a experimentar un veritable cansament físic i hi poden haver moments de molta tensió. D’una banda, cal anar amb cautela i ser molt precís perquè una errada pot tenir una conseqüència fatal, fins al punt que pots arribar a fer mal al teu contrincant; de l’altra, l’escena ha de tenir credibilitat, ser versemblant, si no pot semblar un ball de bastons i ser poc creïble. Tot plegat ha de fluir dalt de l’escenari… Doncs bé, em penso que la fluïdesa s’aconsegueix en aquesta coreografia de Cyrano, signada per Isaac Morera.

Quines  obres de la dramatúrgia europea contenen les lluites canòniques de l’esgrima teatral?

Hamlet, que és dramàticament impressionant, Romeu i Julieta i Cyrano de Bergerac. El Cyrano és un geni de l’espasa, amb la que dibuixa meravelloses frases esgrimístiques.

Per acabar, recomana’ns alguna pel·lícula amb una o diverses escenes d’esgrima memorables.

N’hi ha moltes… però potser destacaria Scaramouche de George Sidney, Els duelistes de Ridley Scott, Els set samurais i Ran de Kurosawa (que és el Rei Lear en versió japonesa)… Amb tot, he de dir que un 90% de les escenes d’esgrima del cinema són protagonitzades per dobles. Jo sóc molt crític amb moltes de les coreografies de la gran pantalla, amb el gest que es desplega davant de la càmera… ja se sap; en el cinema es pot tallar, repetir l’escena les vegades que calgui, utilitzar efectes especials… en canvi, l’esgrima teatral és un cos a cos únic, vibrant, que ha d’aconseguir captivar un públic que és a tocar i que cal fer-li sentir tota la passió de la lluita. En fi, crec que no hi ha punt de comparació…”

http://www.nuvol.com/entrevistes/ruben-jordan-el-cyrano-es-un-geni-que-dibuixa-amb-lespasa-frases-esgrimistiques/

Teresa Iribarren. Terrassa, 2012

Ruben Jordan, imparteix el curs de cap de setmana “Acció i lluita teatral”, els propers dies 16 i 17 de maig de 2015, al nostre centre. Per a més informació, cliqueu aquí.

The post Acció i Lluita teatral appeared first on el timbal.

Ton Font,ha estat director d’ El Timbal des de la seva creació al 1969 fins l’any 2010. Mestre indiscutible de la pantomima i del teatre gestual al nostre pais, fou membre fundador de la companyia Els Joglars, per a consagrar-se després a la formació, creació i difusió del teatre.

L’any 1.969, després de deixar la direcció de la companyia de teatre gestual Els Joglars i exercint com a mestre a l’Institut del Teatre de Barcelona, vaig constatar que la formació escènica era escassíssima, perquè l’Institut era regulat pel franquisme i anacrònic en els temps. Al marge d’aquest centre oficial, les escoles privades estaven cenyides exclusivament a la Dansa Clàssica o al Flamenc. Amb aquest panorama, vaig creure que calia treballar per a una formació moderna d’actors i ballarins. Per altra part, l’objectiu d’una empresa dedicada a la formacio-actoral artística, també era una manera de col•laborar en el futur d’un nou país que es preveia més lliure.

Així naixia  “El Timbal “ l´ escola privada d’art contemporani, pionera a tot l’estat.

A tall d’anècdota, el nom sorgí  per la necessitat que si l’escola es volia registrar oficialment, calia que legalment  fos en espanyol i “ El Timbal “ era un nom vàlid pels dos idiomes, castellà i català. Per altra part, també servia de forma referencial, tant per a alumnes petits com per a grans.

La instal·lació es va realitzar al barri de Sarrià, en proximitat a l’escola Talitha, una  centre d´ ensenyament general, on jo hi exercia com a mestre d’expressió corporal, la qual cosa facilitava la possibilitat d’aconseguir alumnes adolescents en horaris extra escolars. Per altra banda, personalment comptava amb el prestigi de la gestió i actuació en “Els Joglars”, que propiciava la incorporació d’alumnes adults, especialment en la vessant de teatre gestual.

Ben aviat, l’escola es va nodrir amb la incorporació entre d’altres, de mestres com Carme Soler, Toni Español, Jaume Nadal, Cesc Gelabert…

Del  naixement de El Timbal, em sembla adient remarcar, que la voluntat essencial,  no era crear una empresa per a objectius lucratius sinó, amb esperit de servei a les arts escèniques.

Amb voluntat de síntesi, ( cosa sempre difícil ), crec que l’execució interpretativa, ha d’integrar físic i psíquic, és a dir, cos, veu i ment, vivenciant  a l’uníson qualsevol interpretació. Amb aquesta premissa, calia doncs fer palesa, que la formació actoral es vital per desenvolupar el talent personal de cadascú, tota vegada que els dots naturals no ho són tot per a la creació artística.

Ton Font

The post Inici de l’Escola El Timbal (1969) appeared first on el timbal.