A continuació compartim reflexió sobre els valors i les potencialitats de formar els nostres nens i nenes en l’expressió i creativitat mitjançant el teatre.

L’EXPRESSIÓ DRAMÀTICA I LES CAPACITATS DE COMUNICACIÓ DELS NENS I NENES

Amb aquesta formació es pretén inculcar els valors que imprimeix una formació artística personal, així com potenciar les sensibilitats artístiques i les capacitats d’expressió i comunicació de nens i nenes d’ edats compreses entre els 8 i els 12 anys, independentment de que hi hagi o no una voluntat de dur a terme estudis professionals en un futur.

Les activitats estan dissenyades perquè a través del joc dramàtic i la consciència corporal, l’alumnat desenvolupi valors personals que fan referència a les relacions socials, la comunicació amb els altres i l’expansió d’un imaginari propi. Aprenentatge vivencial.

L’expressió dramàtica, el teatre, és una de les formes més completes per potenciar el desenvolupament complet de l’individu, ja que es sustenta en el moviment, la paraula, la creativitat i l’espontaneïtat. Mitjançant jocs individuals i de grup, ens aproximarem als llenguatges escènics, jocs que condueixen a l’alumnat a considerar la pròpia expressió com a part fonamental de la seva llibertat personal en front del món, formant part d’una aventura comú dins d’un grup, sentint-se igual, important i necessari. Aprenentatge vivencial.

L’INFANT PROTAGONISTA DEL SEU APRENENTATGE

La proposta metodològica que fem servir és propera a l’ educació viva i activa que està introduint-se amb força a moltes escoles de primària. La idea és que l’ infant sigui el protagonista del seu aprenentatge i l’ experiència teatral que visqui a l’ aula pugui estar lligada a la seva vida familiar, social i escolar. El teatre pot formar part de la seva vida i la seva vida pot formar part del joc teatral permetent-li aquest, expressar, experimentar i investigar amb tot allò que l’ inquieta, el motiva i encurioseix.

Els alumnes proposen notícies o aporten objectes a classe que seran el punt de partida del treball, l’ímput primer per començar a treballar. Els objectius teatrals s’ incorporaran a través dels jocs que es proposin i sorgeixin però sempre donarem espai als infants perquè siguin ells els qui proposin i aportin idees. El mestre és qui acompanya en aquest aprenentatge vivencial. No és el mestre qui ensenya sinó l’ alumne qui aprèn sota la mirada atenta del professor.

Fer protagonista l’ infant del seu aprenentatge li dóna autonomia, responsabilitat, implicació i seguretat, donant-li un espai de llibertat on qualsevol proposta serà benvinguda i on les inquietuds i demandes dels infants seran recollides per tal de treballar amb elles. Al mateix temps desperta la creativitat i aporta una mirada àmplia de la realitat que ens envolta on de vegades un problema o angoixa, a partir d’un joc teatral, es pot transformar en un nou repte o en quelcom més positiu. Expressió dramàtica i creativitat teatral.

The post L’expressió dramàtica i les capacitats de comunicació dels nens i nenes appeared first on el timbal.

Roger Ribó, actor, director i pedagog que estará amb nosaltres, a El Timbal,  impartint el monogràfic “L’actor. Moviment i Emoció“, els propers mesos d’abril i maig de 2013,  comparteix amb nosaltres aquestes reflexions sobre l’actor i la seva condició.

” Com costa definir la praxis amb paraules. En aquest escrit, intentaré plasmar la relació entre l’estructura (l’espai i el cos) i la intuïció (el treball sensorial de l’actor) , és a dir, la relació entre el moviment i l’emoció.

Quina és aquesta relació? I com la podem treballar?

Bé, el teatre es desenvolupa en un espai concret : l’escenari.  Tot i així, aquest espai és el gran desconegut pels actors. Podem argumentar que el director és la persona que ens ha de dir com utilitzar-lo, d’acord. Però quina és la relació entre l’actor i l’espai? Això és l’actor qui ho ha de treballar, qui ho ha de dominar i tenir present en tot moment.

Per tal d’explorar aquesta relació, ens cal estudiar l’estructura espaial i la corporal  així com les dinàmiques que es creen entre si: acció i reacció, equilibri i desequilibri, ritme i contra ritme, punt fix i eclosió i inclusió.
Crec, fermament, que la relació actor-espai no només és aplicable a qualsevol tipus de teatre sinó que és absolutament necessària per tal de realitzar un teatre que arribi a l’espectador d’una manera directa i visceral. El fet d’ incidir en el treball estructural, però, no vol dir que haguem de deixar de banda  el treball intuïtiu ja que és tant important com l’estructura.

Per posar un exemple: imaginem-nos que la intuïció és aigua i que l’estructura és un got. Ens calen els dos elements per poder servir un got d’aigua a l’espectador. A vegades servirem copes de vi i a vegades gintònics. Les estructures canviaran, els continguts canviaran però l’objectiu final serà el mateix: servir a l’espectador.
Com a professor, la pregunta que sovint se’m planteja quan faig classe és com trobar l’equilibri entre aquests dos aspectes i sempre dic que és impossible, mai no trobarem la perfecció entre forma i contingut i sempre afegeixo que tampoc no ho volem ja que  l’equilibri en teatre és molt perillós; pot significar falta de moviment, de conflicte i per tant falta de teatre. I és arribats en aquest punt quan la feina comença :

Com podem estructurar, utilitzar aquest treball intuïtiu i fer que arribi al públic?

Doncs no hi ha cap fórmula ni cap resposta concreta. Cal treballar, explorar, investigar. Per fer-ho ens caldran certes eines però serà treballant quan descobrirem que sempre hi ha una tensió entre estructura i intuïció, una tensió totalment imprescindible perquè és d’aquesta tensió d’on naixerà la creativitat.

Roger Ribó

Per a més informació del monogràfic “L’actor. Moviment i emoció” cliqueu aquí.

____________________________________________________________________________

Roger Ribó, actor, director y pedagogo que estará con nosaltres, en el El Timbal,  impartiendo el monográfico El actor. Movimiento y Emoción“, los próximos meses de abril y mayo de 2013,  comparte con nosotros estas reflexiones sobre el actor y su condición.

” No es nada fácil definir la praxis con palabras. En este escrito, intentaré plasmar la relación entre la estructura (el espacio y el cuerpo) y la intuición (el trabajo sensorial del actor), es decir, la relación entre el movimiento y la emoción.

¿Cuál es esta relación? ¿Y como la podemos trabajar?

Bien, el teatro se desarrolla en un espacio concreto: el escenario. Aún así, este espacio es el gran desconocido para los actores. Podemos argumentar que el director es la persona que nos debe decir cómo utilizarlo, de acuerdo. ¿Pero cuál es la relación entre el actor y el espacio?  Este es un aspecto que el actor tiene que trabajar, él es quien lo tiene que dominar y él es quien lo tiene que tener presente en todo momento.

Para explorar esta relación, nos hace falta estudiar la estructura  espacial y la estructura corporal, así como las dinámicas que se crean entre sí: acción y reacción, equilibrio y desequilibrio, ritmo y contra ritmo, punto fijo y eclosión e inclusión.

Creo, firmemente, que la relación actor-espacio no sólo es aplicable a cualquier tipo de teatro sino que es absolutamente necesaria para realizar un teatro que llegue al espectador de una manera directa y visceral.

El hecho de incidir en el trabajo estructural,  no nos hace dejar de lado el trabajo intuitivo puesto que es tan importante como la estructura.

Por poner un ejemplo: imaginémonos que la intuición es agua y que la estructura es un vaso. Precisamos de los dos elementos para poder servir un vaso de agua al espectador. A veces serviremos copas de vino y a veces  gintònics. Las estructuras cambiarán, los contenidos cambiarán pero el objetivo final será el mismo: servir al espectador.

Como profesor, la pregunta que a menudo se me plantea cuando doy clase es como encontrar el equilibrio entre estos dos aspectos y siempre digo que es imposible, nunca encontraremos la perfección entre forma y contenido y siempre añado que tampoco necesario encontrarlo,  puesto que el quilibrio en teatro es muy peligroso; puede significar falta de movimiento, de conflicto y por lo tanto falta de teatro. Y, llegados en este punto es cuando el trabajo empieza:

¿Cómo podemos estructurar, utilizar este trabajo intuitivo y hacer que llegue al público?

Pues no hay ninguna fórmula ni ninguna respuesta concreta. Hace falta trabajar, explorar, investigar. Para hacerlo nos harán falta ciertas herramientas pero será trabajando cuando descubriremos que siempre hay una tensión entre estructura e intuición, una tensión totalmente imprescindible porque es de esta tensión de dónde nacerá la creatividad.

Roger Ribó

Para más información del monográfico “El actor. Movimiento y emoción” clicar aquí.

The post Actor: Estructura i intuïció / Actor: Estructura e intuición appeared first on el timbal.