El teatre, i per extensió les arts escèniques en general,  és una de les més temptadores de les arts. En ell, el participant s’exalta i s’allibera; aspira a divertir-se amb la generosa ambició d’entretenir als demés. A bona part dels pares, que els hi agrada portar els seus fills a fer teatre o dansa, valoren extraordinàriament poder gaudir en algun moment de l’oportunitat de veure’ls en una representació a l’escenari.  I si aquesta representació ofereix la possibilitat de veure els fills interpretant un personatge, expressant-se davant de tothom amb la paraula i el seu cos, encara més.

Tanmateix, no heu pensat que allò que desitgem com a pares -i de vegades com a professors- no és una projecció dels nostres propis desitjos com adults? No estem repetint un model de representació i constrenyint-nos a ell?

No és fàcil dir-li a un jove que potser, tal vegada, no hi haurà representació de final de curs. Ho sabem. És una fita que crea moltes espectactives i genera un bon grapat d’estímuls i motivacions. I això no ho podem oblidar.

Des de fa un temps al nostre Centre hem obert el debat de buscar nous plantejaments per a acompanyar, els nostres programes de formació en Expressió Dramàtica, d’un calendari de mostres o portes obertes que permetin, en primer lloc als propis alumnes, mostrar i experimentar el joc davant d’uns altres, i en segon lloc, oferir la possibilitats als familiars, amics i companys de gaudir i conèixer el treball que els professors estan fent.

La mostra, sessió oberta amb públic, periòdica s’incorpora d’aquesta manera orgànicament al procés d’aprenentatge del grup de treball i dilueix el sentiment i la responsabilitat de mostrar “alguna cosa”  del conjunt d’activitats i experiències que s’han fet al llarg del curs – no sempre un professor sap què ha de ser “aquesta cosa”, què ha d’escollir.

L’EXPRESSIÓ DRAMÀTICA DESENVOLUPA LES CAPACITATS DE COMUNICACIÓ DELS NENS I JOVES, diem al nostre programa de nens i joves.

Molt bé. Fem visible aquest aprenentatge i no deixem pel final de curs allò que ja ha succeït. Doncs, aquests no són estudis ni activitats que es resolguin en resultats. Aquesta és una altra dèria que tenim com adults i que és lícita aplicar a un treball professional.

Aquesta és una activitat d’aprenentatge i creixement personal amb els altres, la possibilitat de potenciar sensibilitats artístiques i capacitats d’expressió i comunicació que no haurien tingut possibilitat de desenvolupar-se als estrictes horaris del medi escolar. Un desplegament de la sensibilitat, les emocions i l’escolta amb els altres que val mil vegades més que una simple “representació de final de curs”.

The post L’escenificació als cursos de teatre per a nens i joves. Mostres i portes obertes. appeared first on el timbal.