Actualment es troba en procés de muntatge del Taller Final amb l’alumnat de segon curs del Pla de Formació Actoral, la formació professional de tardes de eltimbal.

– E: Bon dia , Silvia i gràcies per trobar un moment per a conversar amb nosaltres.

-S: De res, a vosaltres!

-E: Primera pregunta obligada: com vas arribar al món de la Dramatúrgia i la Direcció?

-S: Doncs a mi sempre m’havia agradat escriure i el món del teatre però mai m’havia parat a pensar que hi havia qui escrivia les obres de teatre. Gent viva, vull dir.

-E: No és tan obvi, cert! haha!

-S: Oi? Fins que un dia se’m va encendre la llumeta i vaig caure de la figuera. Amb el Xavi Morató vam escriure una obra junts, un musical molt boig amb retalls d’altres musicals i després vaig provar d’escriure jo una peça de teatre de text. M’agradava però em faltaven eines, moltes, així que em vaig presentar a les proves de l’IT a provar sort .

-E: I vas entrar.

-S: I vaig entrar.

– E: Com vas desenvolupar el teu primer projecte professional?

-S: Per mi, el meu primer projecte professional, va ser el primer cop que vaig treballar contractada un cop acabats els estudis I va ser fent d’ajudant de direcció de la Cristina Clemente. Jo havia conegut la Cristina i el Jordi Casanovas (que era el productor de l’obra) fent les pràctiques professionals de la carrera i jo havia après un munt amb ells. Quan van tenir aquest projecte entre mans van pensar en mi, van pensar que havíem tingut bona sintonia i em van trucar. Feia com res, tres setmanes que havia acabat IT i pensava: i ara què? I aquesta ajudantia va ser un regal i una experiència fantàstica. De fet la Cris i el Jordi per mi són dos grans referents i per sort ens hem seguit trobat en diferents moments del camí.

– E: Dius que escrius per a descobrir coses, per a entendre millor el món o a tu dins el món. Com ho portes?

-S: Ha! Fatal suposo, perquè encara no se què faré demà. En realitat aquesta frase sona súper filosòfica i/o trascendental i no vol dir res més que de cop hi ha un tema al voltant del cap em comença a bullir el cap durant setmanes i que llavors ja sé de què parlaré a la propera obra. Com que faig fases de documentació bastant extenses per això suposo que acabo entenent millor com alguna cosa o jo mateixa funcionem dins el món.

-E: Tens una companyia teatral, La Canina, on descriviu la vostra feina com «jugar a sobreviure a les petites tragèdies quotidianes». A què us referiu?

-S: La Canina va sorgir una mica quan els membres que en formem part ens vam adonar que a banda d’amics de cop havíem fet com 3 o 4 muntatges on un o l’altre n’era part i vam dir: si ens agrada treballar junts i de fet ja ho estem fent perquè no ens hi posem una mica més a consciència? I clar, llavors vam haver de seure també a explicar la nostra filosofia. I vam veure que hi havia com tres elements que eren recurrents: posada en escena que parteix d’un “joc” codificat, dramedia i personatges que estan allà per accident. Així que vam elaborar la frase de jugar a sobreviure a tragèdies quotidianes. Ens agrada i ens ajuda a tenir un estil propi.

-M: I parlant de tragèdies i apocalipsi. Per què vas triar Terratrèmols a Londres, de Mike Bartlett pel taller de muntatge de Pla de Formació?

-S: Tenia clar que volia fer un text contemporani i els autors anglesos mai no fallen, així que vaig estar fent recerca i aquest text em va cridar molt l’atenció. Els personatges, el tema, la història. Em va semblar que era una història que als/les alumnes els agradaria explicar (i això que no els coneixia, però és que ens toca a totes!) i que era una obra que feia patxoca per a un taller final.

-E: Com ha estat el procés d’assajos a el timbal?

-S: És una obra llarga, densa i amb molts canvis així que hem anat una mica a “toc de corneta” haha. No hem pogut adormir-nos o perdre’ns a filosofar. Primer vam fer unes sessions de treball de taula bastant intenses i a partir d’aquí ja es van posar a estudiar i vam començar a muntar. Les alumnes estan fent molt bona feina i treballant de valent, estic contenta i i tinc ganes que en vegeu el resultat.

– E: I tant! Com treballes amb els actors/actrius?

-S: Intento adaptar-me bastant a els horaris/necessitats del projecte per tal de maximitzar l’aprofitament. En general m’agrada fer bastant treball de taula per construïr un imaginari comú i després muntar” la brocha gorda” ràpid per veure l’envergadura de la peça i a partir d’aquí anar passant el pinzellet netejant i aprofundint en passes.

– E: I com ha estat la teva experiència a la nostra escola d’interpretació?

– S: Molt positiva! M’he sentit molt ben rebuda per part de companys i alumnat i he pogut fer col·laboració amb altres professores en diferents àrees del taller, cosa que m’agrada molt. Quan l’obra permet explorar altres codis o elements que han treballat a d’altres classes m’agrada molt poder-ho incorporar.

-E: I per acabar….quins projectes teus podrem veure properament?

Doncs ara mateix estic assajant Negatius que es podrà veure del 13 de juliol al 12 d’agost a la Sala Flyhard dins del GREC. Es tracta de la nostra aproximació / treball documental (però no és teatre verbatim, eh!) sobre la vida de Robert Capa i Gerda Taro. Els dos van ser fotoperiodistes signant sota el nom de Photo Capa però el nom d’ella va ser esborrat de la història. I nosaltres doncs intentem entendre com va passar. Estic molt contenta de poder dur a escena aquesta peça. El personatge de Taro és meravellòs i vaig gaudir moltíssim investigant sobre ella. A més em fa il·lusió perquè és un text que ha publicat Comanegra i serà el primer cop que (potser) vindrà gent a veure una peça meva que hauran llegit abans. M’agradarà saber què els sembla el muntatge.

E: Moltes ganes de veure les teves propostes a escena. Moltes gràcies Silvia!

S: A vosaltres!

Podreu veure l’alumnat del Pla de Formació Actoral de el timbal, el proper divendres 17 de Juny a Dau al Sec a les 18h i a les 20h.

Entrades aquí.
Imperdible!

The post EL TIMBAL PRESENTA ‘TERRATRÈMOLS A LONDRES’. ESTRENA A BARCELONA. appeared first on el timbal.