Ja fa uns dies, una escola de teatre de Barcelona fou notícia per les protestes dels seus alumnes, que s’havien trobat el centre tancat a mig curs. Tot i que episodis com aquest són molt puntuals, des de l’Associació Catalana d’Escoles de Teatre (ACET) lamentem qualsevol mala praxi que perjudiqui a estudiants i professors d’arts escèniques.

Quan l’ACET va néixer, el 1999, tenia, com un dels principals objectius, funcionar com un segell de qualitat, una garantia de formació per als futurs actors. I podem dir, orgullosos, que ho ha estat. L’autoregulació que ens hem donat en diferents aspectes i, sobretot, el rigor innegociable en la formació han donat fruits: la majoria dels professionals de l’escena catalana han estat alumnes de les escoles ACET.

En aquest sentit, ens felicitem perquè, després d’anys de reivindicar uns estudis reglats de teatre, aquesta reclamació històrica aviat es veurà traduïda en fets. En qüestió de setmanes –esperem-ho- el DOGC farà oficial la titulació del Cicle formatiu de Grau superior en Tècniques d’Actuació teatral. Un cop superat aquest darrer tràmit, les escoles de teatre catalanes podran oferir una titulació reglada, equiparable a les que ofereixen les escoles de música i dansa, posant fi a una anomalia inexplicable.

Assolit aquest objectiu, l’ACET, que fins ara només tenia com a membres centres que impartissin estudis professionals de teatre, posa el focus en estrènyer llaços amb totes les escoles de teatre de Catalunya, petites o grans, convidant-les a sumar-se al projecte i posar en valor la immensa feina feta, sovint des de l’anonimat, que ha situat el nostre país com un referent de les arts escèniques i la pedagogia teatral.

Barcelona, 23 d’abril de 2015
Antonio Gómez
President Associació Catalana d’Escoles de Teatre
acet@escolesteatre.org

El Timbal, Centre de Formació i Creació Escènica oferirà estudis de Cicle Formatiu de Grau Superior en Tècniques d’Actuació Teatral el proper curs 2015-2016. (tel. 933 027 347)

The post Una titulació per als futurs actors appeared first on el timbal.

L’Eduard Gibert, ja fa uns quants anys que fa d’actor professional i li hem demanat comparteixi les seves impressions sobre l’ofici d’actor i el que van significar per a ell també els anys de formació amb nosaltres. Gràcies Eduard.

L’OFICI D’ACTOR

Sóc dels qui pensa que la formació d’un actor/actriu, com la de qualsevol ofici, no acaba en la diplomatura o llicenciatura d’un pla d’estudis sinó que comença a créixer indefinidament a partir d’aquest moment (deixant a banda als qui han optat per l’autoaprenentatge).

Quan diem que un fuster té molt d’ofici ho associem directament als molts anys de dedicació a la seva tasca, a l’evolució dels seus treballs al llarg del temps, a l’aprenentatge que n’ha extret de cadascuna de les seves peces, tant dels encerts com dels errors, i que l’han portat a fer-se un nom gràcies als seus excel·lents treballs.

És possible que el fuster tingués, als seus inicis, un pla de formació on va aprendre una tècnica amb la que treballar i unes eines amb les que donar forma a les seves idees (a no ser que optés per la opció autodidacta).

Amb elles va aconseguir fer una primera peça de creació pròpia, amb tot l’orgull de saber que era seva i només seva. Al llarg dels anys, el fuster ha anat aprenent, abans de començar una peça nova, a saber quina era la millor de les fustes a triar per tirar endavant el seu nou projecte. A olorar-la. A escoltar-la. A pesar-la, a mirar-se-la de dalt a baix abans de començar a donar-li forma. L’ofici de fuster s’aprèn amb els anys, com tants d’altres. També l’ofici d’actor.

Hi ha un gran nombre d’actrius i actors catalans que van iniciar-se durant els últims anys del franquisme sent autodidactes. En molts casos sota la forma de companyies de creació col·lectiva. Molts anys després, a un bon nombre  d’ells se’ls considera actors i actrius consagrats, actors i actrius amb ofici.

Avui en dia s’ha capgirat la truita i la immensa majoria d’actors i actrius catalans inicien les seves primeres passes a través d’algun tipus de formació acadèmica. I són pocs, però també n’hi ha, els qui entren a fer-se un camí en la professió essent autodidactes.

Jo no sóc teòric de la pedagogia teatral. Però sí que al llarg d’aquests meus primers anys d’ofici he pogut anar detectant singularitats, en quant a metodologia, entre els diferents companys d’escena amb qui m’ha tocat  treballar. Si bé totes les teories pedagògiques busquen un mateix resultat, i això és el de poder transmetre al públic veritat, emoció, claredat (en definitiva, que sigui creïble el que li estàs oferint al públic com a actor), les diferències entre totes elles hi són en les eines que ofereixen als actors per a l’assoliment d’aquest objectiu comú.

Ara fa 8 anys vaig acabar la meva formació acadèmica a El Timbal, Centre de Formació, Creació Escènica, sota el Sistema CODA.

CODA potser no té l’anomenada de Meissner, Stanivslaski, Lecoq, o tants d’altres. Però això no li treu serietat, qualitat ni validesa. A mi m’ha dotat d’unes eines importants que m’han fet estimar la professió i  llençar-m’hi de cap sense pensar-m’ho.

CODA m’ha servit per a donar-me seguretat a mi mateix. Saber i tenir clar que cada actor és un món i que per tant jo sóc un món en mi mateix. Això et motiva a anar-te descobrint. Saber que l’important no és un model ideal d’actor, sinó que tu ets el teu millor model. El que has de fer és descobrir-te a tu mateix, la teva essència, el que hi ha dins teu. No tant en quant a experiències viscudes sinó en quant a conèixer-te prou bé internament com a actor, per a poder-te posar a disposició del joc teatral extern.

El mateix pel que fa a la presa de consciència del teu cos, dels teus moviments. I posar-ho al servei del joc teatral i de la ficció. Oferir-ho als personatges que estàs creant o interpretant.

Comprensió del joc teatral. El que està passant en cada moment. Acció-reacció. No partir de l’emoció sinó dels fets per a poder arribar a ella. Construcció d’un imaginari i visualització d’imatges. No jutjar-se mentre s’està jugant. Prendre consciència de la voluntat de l’inconscient. Escolta i modificació. Presència escènica.

Aquests són alguns conceptes o eines que, a títol d’exemple, han estat presents en els projectes en que he treballat.

TEATRE DE CAMBRA

Amb l’actor José Barón hem creat la companyia Teatre de Cambra. Una de les singularitats del nostre projecte és que oferim peces teatrals de text en espais singulars com ara menjadors, sales d’estar, patis o jardins,… és a dir, espais prou reduïts com perquè la distància entre públic i actors sigui tan petita que l’espectador quedi absorbit pel joc teatral i els actors juguin en un espai escènic ocupat per l’espectador.

En la tertúlia posterior a la funció, sovint alguns espectadors ens pregunten si per nosaltres és més difícil actuar amb el públic tan a la vora o en un escenari teatral convencional. Jo sempre els dic que tots aquells actors que entenguin el joc teatral com nosaltres l’entenem han de poder jugar tant en uns espais com en d’altres. Com que tots els “escenaris” on actuem varien en cada funció, no tenim uns moviments marcats (com normalment es treballa en el teatre amb espais convencionals). Per tant, creem un espai, uns moviments, una interrelació i un joc nou en cada funció.

CODA té un important grau d’implicació en tot aquest joc creatiu. La comprensió del joc teatral, la construcció d’un espai escènic, l’escolta amb el company, jugar en funció del que està passant ara i aquí. Tot plegat et convida a obtenir una organicitat i autonomia com a actor que una proposta com la de Teatre de Cambra requereix.

Només ho he volgut posar com a exemple d’algunes vivències que he tingut que em fan pensar en la meva formació CODA i que de ben segur m’hi continuaran fent pensar durant els molts anys que em queden per recórrer en el meravellós món de l’ofici d’actor.

Amb el pas del temps cada cop ets menys conscient de les eines i metodologia emprada durant la teva formació acadèmica perquè les vas integrant de forma natural en el teu treball.

Però hi són.

Edu Gibert

Novembre 2014

The post L’Ofici d’Actor appeared first on el timbal.

Stanislavski

El nostre company David Cuspinera ens parla breument de les seves virtuts per als actors i ballarins.

“L’acrobàcia teatral comença quan l’actor o l’actriu retroba aquella llibertat de moviments, flexibilitat, equilibri i confiança en el seu propi cos que ha anat perdent quan ha deixat de moure’s i de sentir com un infant.

Per mitjà del joc acrobàtic (tombarelles, verticals, rodes), l’actor pot arribar al límit de l’expressió dramàtica, mitjançant el treball d’elements com són: la falsa caiguda, les baralles coreografiades i els salts.

També s’incidirà en la preparació del cos per a treballar en òptimes condicions com són els estiraments, la flexibilitat i l’equilibri.

Aquesta consciència del cos en l’espai i el moviment acrobàtic seran els eixos  que treballarem en aquest taller, per tal d’aconseguir un cos actiu i viu dalt de l’escenari, com a complement indispensable del veritable actor.”

David Cuspinera impartirà del 14 a 18 de juliol de 2014  el Taller d’acrobàcia teatral per a actors i ballarins. Per a més infomació podeu clicar aquí.

Podeu consultar per al vostre interès l’article de Osvaldo Bermúdez “Patas arriba“.

The post Acrobàcia teatral per a actors i ballarins appeared first on el timbal.

La nostra ex-alumna i actriu Sílvia Mielgo comparteix amb nosaltres les seves reflexions i emocions dins del món de teatre. I li estem molt agraïts. Estem segurs que us interessarà i li sabreu retornar la seva generositat.

” Sempre que la gent em pregunta: ¿A què et dediques? ¿De què treballes?.  jo li contesto: al teatre. I ràpidament em diuen: què guay! I jo sempre li contesto: Si? Tu creus? ”

” Encara me’n recordo d’un dia que una professora de teatre que vaig tenir a Palamós em va dir: Sílvia el teatre et sabrà posar a la pell d’altres persones, t’ensenyarà a escoltar, a entendre i a observar a la gent i l’entorn que t’envolta, però el teatre el que potser no et donarà són diners, així que si t’hi vols dedicar de debò… pensa-ho molt bé”. ”

” Aleshores, jo no m’amoïnava pels calés, jo volia continuar la recerca d’aquest món del teatre, i com que en tota la Costa Brava no hi ha estudis professionals d’arts escèniques, vaig anar a la gran ciutat catalana i vaig iniciar els meus estudis com actriu en el Timbal.”

” Fa dos anys vaig fundar una companyia basada en la improvisació, ja que mon germà estava apunt d’obrir un cafè-teatre i necessitava espectacles. La cosa no va sortir com s’esperava i no es va obrir el local, però la companyia ja estava creada.”

” Entre nosaltres va sortir un espectacle que encara no es sabia massa bé com seria d’inici a fí, complicacions per ser cinc actors diferents, amb ments diverses, amb maneres d’actuar molt variades, objectius dispersos, estils d’attrezzo, escenografia, vestuari diferents, així que al principi entre la il·lusió i la desesperació de notar-nos molt verds, vam fer l’estrena. Després, han estat dos temporades al Llantiol i forces bolos per Catalunya. Tot sobre rodes i, fins i tot, sorpreses on Cia TOONS ja començava a ser un show amb nom de cap i peus.”

” Aquella professora tenia raó, la cosa no era fàcil. El Timbal i altres escoles em van ensenyar a interpretar, a tenir més tècnica (porto dos anys d’estudis personalitzats a Estudis Teatrals Coda), però mai m’havien explicat què fer quan tots els bolos ja estan fets i ja no en tens més.”

” Jo crec que, o ets molt bo en una cosa, saps potenciar-la i tens constància, o ets familiar d’ algú i ja estàs dintre d’aquest món, o tens uns pares que tenen diners per ajudar-te a pagar tot el que es necessita per ser actor, o tens sort.”

” Tenir un currículum, amb bones fotos per ensenyar, fer-te un video-book que et sàpiga vendre bé, amb un bon material, un dossier en cas que sigui una companyia, uns contactes que t’ajudin quan els necessites, uns amics per donar-te sales per assajar, i estar en el moment adient per aquesta feina en concret. És el que es necessita per treballar.”

” Però també, les ganes, l’energia que t’aporten els teus companys en escena, el públic que tens davant i que de vegades es creen situacions màgiques i inexplicables, la família que t’anima a tirar endavant, la part de família que et torna a dir que aquesta professió és millor tenir-la com a hobbie, els amics que et venen a veure sempre, i els que mai t’han vingut a veure i sempre ho tenen present, els dies que estimes al teatre i d’altres que l’odies i no en vols saber res més, el “estar allà” en cartellera sempre. Tot això és com un mal vici. Com més estàs en aquest món més el necessites.”

” Ara estic creant un altre show, amb la meva parella, en Max Woiski, pensant que tot el que es guanyi va per casa, i ara en aquestes èpoques de crisis és perfecte. De moment estem en el procés d’estar creant i descreant, un procés difícil, el guió, l’escenografia, el vestuari, els personatges, les escenes, el ritme, etc. És tot el que t’han ensenyat els professors, però ara s’ha de fer sol, confiant en les teves habilitats, sabent quines són les del teu company i endavant.”

” Tampoc, mai m’hagués imaginat fer teatre al carrer, ni repartir flyers del meu espectacle a les sortides dels grans teatres on va tanta gent, ni frustrar-me perquè no ve ningú perquè juga el Barça o el Real Madrid, que no vull exposar aquí el que penso, ni disfressar-me per fer publicitat per empreses importants. Tampoc, creia que si feia molts càstings la majoria fossin un NO. La qual cosa et fa voler tirar la tovallola més d’un cop i estar-te tota la setmana pensant: “i per què no? I per què a mi no?…”. ”

” Jo vull donar les gràcies perquè el Timbal em va donar una formació increïble, de la qual puc estar molt orgullosa de fer-la servir en els diferents escenaris que he pogut actuar aquests darrers anys i en l’actualitat. A l’escola he pogut conèixer els que ara són els meus companys d’escena i de feina, i també, ens ha donat oportunitats com a companyia. Individualment, el Timbal ha confiat en mi com actriu, en el meu talent, i ho sé perquè gràcies a ells m’he atrevit a desenvolupar la meva comicitat pròpia, i això haver-ho descobert amb ells a sigut per mi un plaer, i personalment, ha sigut genial.”

” I d’això, vull viure, de fer riure a la gent que ve al teatre a desconnectar de la seva avorrida o no rutina. Vull viure del que m’agrada, de veure com la teva gent riu i s’emociona amb tu. Però, la gent que no et coneix de res, també ho fa i et felicita quan surts del teatre i veus que t’esperen per dir-t’ho. Vull viure del que em fa patir i del que em fa viure, que és EL COMPLICAT MÓN DEL TEATRE.”

“Molta merda per tots,

SILVIA MIELGO “

The post . Creure en tu. appeared first on el timbal.