Una de les matèries més importants del segon curs del CFGS , en el pla d’estudis de el timbal, és els Projectes Integrats. Aquesta activitat formativa desplega els continguts del mòdul professional 8 definit al decret llei del Cicle i ha permet la seva concreció als nostres plans d’estudis *. El concepte clau és la posada en pràctica del procés de creació d’un projecte artístic, pedagògic i/0 de dinamització sociocultural, amb l’acompanyament teòric i pràctic dels seus tutors Tino Carreño i Roger Ribó. Tenen sis mesos per a concebre’l, provar-lo i presentar un breu tastet escènic.  En aquests moments s’estan treballant quatre projectes integrats. Aquests són “Bellum”, de la companyia LA FORQUILLA formada per l’Abel Montes, la Marta Rebulà, el Sergi Torné i el Joan Calvete; “El pètal”, de la companyia X, constituïda per la Marian Rodés i el Guillem Sunyer, amb la col·laboració externa de la ballarina Agnès Chivas; “Closed”, de la companyia LA CÚPULA, amb el Jordi Ciurana, l’Ane Jareño, la Maria Mandret, l’Ana Palomo  i l’Àlex Saiz; i “El canto del cisne”, de la companyia CONTRASTE, formada per la Laura Solé i l’Arnau Font.

APOSTA 2017

Dos d’aquests projectes inetgrats, Closed i El canto del cisne van ser presentats a la convocatòria de l’Aposta 2017, on l’alumnat i graduats de les escoles de l’ACET podien portar a escena els seus primers projectes artístics, adquirir experiència professional i visibilitat en el sector de les arts escèniques. Amb aquest projecte, les escoles de l’ACET i diversos festivals, com ara el FESTIVAL PÍNDOLES, el FESTIVAL KM.0 (La Vilella) i el FESTICAM d’Amposta, pretenen crear i fomentar nous espais d’exhibició. Tots tres festivals han proporcionat, dins de la seva programació, un espai on s’exhibiran les peces seleccionades.

Els dos projectes integrats van ser seleccionats per presentar el seu espectacle dins del FESTIVAL KM.0, dedicat a la creació en col·lectiu i organitzat per les companyies Sargantana i  )e( Espai en construcció a la sala La Vilella. Cada projecte es presentarà en dies i sales diferents del teatre, ja que es tracta de peces de formats diferents: la companyia LA CÚPULA presentarà una peça teatral de 50 minuts, i la companyia CONTRASTE presentarà una peça de microteatre.

PROJECTE CLOSED

La companyia LA CÚPULA,  presentarà el 28 de maig a les 18 h el seu primer espectacle, titulat Closed. Cinc desconeguts participen en un reality show que els obliga a restar junts durant dos mesos en un soterrani. La sortida no està bloquejada, però per guanyar el gran premi, cap d’ells podrà abandonar el recinte mentre duri el programa. Sense cap mena de connexió amb l’exterior, però amb les necessitats bàsiques cobertes i la companyia dels altres concursants, difícilment deixaran perdre l’oportunitat d’obtenir la recompensa que satisfarà els seus desitjos. Fins a on és capaç d’arribar un ésser humà per tal de satisfer el seu propi interès?

PROJECTE EL CANTO DEL CISNE

Per l’altra banda, la Cia. CONTRASTE, formada per Laura Solé i Arnau Font, presentaran El canto del cisne els dies 25 i 26 de maig, fent tres funcions cada dia amb el següent horari: 19h, 19:30h i 20h. Es tracta d’una peça de microteatre amb una durada de 15 min. Aquest espectacle busca trencar amb un gran tema tabú com és la mort.

Reflexionar i fer reflexionar l’espectador sobre què és realment l’absència. Vol que l’espectador pugui sentir de prop una situació molt íntima i molt concreta com en la que es troba el personatge principal (Noa). I per fer-ho barregen l’humor, el drama i la poètica.

El Canto del Cisne obre un petit forat a la paret de l’habitació d’una noia per on podrem veure una barreja de sentiments, contradiccions, pors, comiats i preguntes. Què resta quan algú se’n va? Noa, una noia de 23 anys, amb un gran buit a la seva vida, haurà de ser capaç de deixar marxar allò que ja no hi és, per poder escoltar com canta l’absència.

CREACIÓ COL·LECTIVA

Els dos projectes, tot i ser molt diferents entre ells, són moguts per un mateix motor. Tan una companyia com l’altra estan formades per joves actors i actrius que busquen obrir-se camí dins del món de l’espectacle, coneixent-se, explorant, aprenent i descobrint tot el que poden oferir i el que poden rebre del gran món artístic que envolta el teatre. Després d’endinsar-se en nous àmbits, com ara la dramatúrgia o la direcció, Closed i El canto del cisne són els primers resultats d’un llarg camí que ambdues companyies tot just enceten: el de la creació col·lectiva.

Alumnat de la primera promoció del CFGS en tècniques d’actuació teatral de el timbal.

*  PROJECTE INTEGRAT. RESULTATS D’APRENENTATGE:

• Identifica les necessitats del sector productiu, tot relacionant-les amb els projectes-tipus que se’n puguin derivar.
• Dissenya projectes relacionats amb les competències expressades en el títol, tot incloent i desenvolupant les fases que el componen.
• Planifica l’execució del projecte, en determina el pla d’intervenció i la documentació associada.
• Defineix els procediments per al seguiment i control en l’execució del projecte, justificant la selecció de variables e instruments emprats.

The post Els projectes integrats del CFGS, generen plataformes de futur professional appeared first on el timbal.

Projecte Alejandra o Perdre la por a crear

El germen d’Alejandra neix durant un trajecte de tren entre Pineda de Mar i Barcelona, tornant d’un d’aquells bolos que fas “per sobreviure”. Durant el viatge l’Àlex, l’Ane i jo comentàvem que tot sovint teníem idees o ganes de ‘fer’, coses, així en general, però no trobàvem el moment de començar-les. Una situació indefinida a mig camí entre la procrastinació creativa (tendència patològica a diferir o a remetre una acció al dia següent) i l’horror vacui escènic.

Buscant posar fi a aquesta situació –sense massa esperances– vaig arribar a casa i em vaig posar a buscar alguna cosa que em servís d’inspiració. Després de revisar alguns textos, apunts i idees desordenades en alguna llibreta em va venir a la ment un dels primers poemes d’Alejandra Pizarnik amb què em vaig topar.

Deia: “Buscar. No es un verbo sino un vértigo. No indica acción. No quiere decir ir al encuentro de alguien sino yacer porque alguien no viene”. Aquestes 25 paraules havien quedat gravades a foc al meu cervell durant una temporada, com si d’un desafortunat i premonitori epitafi es tractés.

Ara em tornaven a la ment com aquell pretext que necessitava com a punt de partida de les meves inquietuds. Vaig recuperar de la meva escassa biblioteca la Poesia Completa de l’autora argentina, un regal de Sant Jordi d’un exnovio que aleshores estudiava filologia anglesa i que, d’alguna manera, em va ensenyar a trobar la bellesa en allò horrible per a la majoria. Em vaig posar a llegir i anotava temes, idees i paraules recurrents en els versos de Pizarnik. La soledat, l’abandonament, la mort, el silenci i els miralls eren algunes d’aquestes imatges que vaig copsar després d’una primera lectura de moltes poesies que anys enrere havia passat per alt. Més tard vaig adonar-me que al darrere de tota aquesta boira metafòrica hi havia, a la meva manera d’entendre, la qüestió de la identitat pròpia. Ho vaig veure clar al senzill poema ‘Sólo un nombre’ que obre la nostra peça, i que Pizarnik va escriure el 1956:

alejandra alejandra

debajo estoy yo

alejandra

Procés

A partir d’aquest moment van començar a aparèixer imatges al meu cap que guardaven relació amb les paraules de la poetessa. Imatges, accions i situacions que calia ordenar i provar en escena, on és imprescindible que funcionin. Després de llegir i rellegir moltes peces vaig fer una tria inicial que afrontava la qüestió de l’existència des de dues òptiques diferents: la pròpia i l’aliena. Com sóc? Com em veuen els altres? Com em modifica la societat? És possible l’autenticitat en un món que ens jutja i ens coarta constantment?

Amb el material reunit vaig exposar la idea als meus companys de el timbal amb qui havia sorgit la idea: l’Alex, l’Ane i el Marc. Durant dues setmanes ens vam instal·lar a les sales d’assaig del centre per investigar què ens provocaven les paraules de Pizarnik a nivell corporal, alhora que posàvem a prova algunes de les imatges que se’ns havien acudit. Amb l’antiquíssim mètode d’assaig i error –mai més ben dit–  i amb la dificultat de no tenir ningú extern que ens garantís què funcionava i què no, vam anar construint un relat que constantment es modificava però que tenia una voluntat claríssima: provocar alguna cosa en l’espectador.

Provant, provant vam arribar al 20 de maig de 2016, quan vam llençar a la piscina i vam presentar davant de professors, pares i alumnes la nostra criatura, a qui vam posar per nom ‘Alejandra’, fent honor a l’autora de les paraules que omplien els 15 minuts d’espectacle.

Premis Increscènic a Fort Pienc

A partir d’aquí va començar una nova etapa quan, el dilluns següent, la nostra professora Montse Bernad ens va proposar que presentéssim la peça al concurs Increscènic que organitzava l’Eix de Comerciants Fort Pienc. La proposta era fer un rentat de cara a la peça sota la seva direcció i provar sort al certamen.

Tots hi vam estar d’acord i vam posar fil a l’agulla, ja que només teníem tres setmanes per fer les modificacions convenients. Treballant amb la Montse vam detectar diversos problemes fonamentals: l’absència de personatges, músiques poc integrades i una estructura que presentava quadres aïllats, és a dir, no hi havia continuïtat entre una escena i la següent. En poques paraules, li vam donar un valor dramatúrgic més consistent i el vam vestir.

El 2 de juliol de 2016 vam presentar la nova versió de la nostra peça en el marc de la Fira d’Arts Escèniques que organitza l’Associació de comerciants Eix de Fort Pienc. Va ser un bolo complicat donades les circumstàncies, principalment ambientals: al carrer, al costat de la parada del tramvia, amb el mercat dels Encants a ple rendiment a l’altra banda i les obres de la plaça de les Glòries com a banda sonora. Va ser tot un repte per nosaltres haver de captar l’atenció del públic i fer-los arribar el missatge, però finalment ens en vam sortir prou bé i el jurat va decidir atorgar-nos el primer premi.

D’alguna manera, havíem aconseguit el nostre objectiu. Així ho vam constatar el dia de l’entrega de premis, el passat 30 de setembre, quan alguns membres del jurat se’ns van acostar per felicitar-nos i també per fer-nos saber que aquell dia de juliol, ‘Alejandra’ va despertar alguna cosa dins seu, la qual cosa és, tal i com jo ho entenc, una de les principals funcions del teatre.

Jordi Ciurana

11 d’octubre de 2016

The post Projecte Alejandra o Perdre la por a crear appeared first on el timbal.