Una de les matèries més importants del segon curs del CFGS , en el pla d’estudis de el timbal, és els Projectes Integrats. Aquesta activitat formativa desplega els continguts del mòdul professional 8 definit al decret llei del Cicle i ha permet la seva concreció als nostres plans d’estudis *. El concepte clau és la posada en pràctica del procés de creació d’un projecte artístic, pedagògic i/0 de dinamització sociocultural, amb l’acompanyament teòric i pràctic dels seus tutors Tino Carreño i Roger Ribó. Tenen sis mesos per a concebre’l, provar-lo i presentar un breu tastet escènic.  En aquests moments s’estan treballant quatre projectes integrats. Aquests són “Bellum”, de la companyia LA FORQUILLA formada per l’Abel Montes, la Marta Rebulà, el Sergi Torné i el Joan Calvete; “El pètal”, de la companyia X, constituïda per la Marian Rodés i el Guillem Sunyer, amb la col·laboració externa de la ballarina Agnès Chivas; “Closed”, de la companyia LA CÚPULA, amb el Jordi Ciurana, l’Ane Jareño, la Maria Mandret, l’Ana Palomo  i l’Àlex Saiz; i “El canto del cisne”, de la companyia CONTRASTE, formada per la Laura Solé i l’Arnau Font.

APOSTA 2017

Dos d’aquests projectes inetgrats, Closed i El canto del cisne van ser presentats a la convocatòria de l’Aposta 2017, on l’alumnat i graduats de les escoles de l’ACET podien portar a escena els seus primers projectes artístics, adquirir experiència professional i visibilitat en el sector de les arts escèniques. Amb aquest projecte, les escoles de l’ACET i diversos festivals, com ara el FESTIVAL PÍNDOLES, el FESTIVAL KM.0 (La Vilella) i el FESTICAM d’Amposta, pretenen crear i fomentar nous espais d’exhibició. Tots tres festivals han proporcionat, dins de la seva programació, un espai on s’exhibiran les peces seleccionades.

Els dos projectes integrats van ser seleccionats per presentar el seu espectacle dins del FESTIVAL KM.0, dedicat a la creació en col·lectiu i organitzat per les companyies Sargantana i  )e( Espai en construcció a la sala La Vilella. Cada projecte es presentarà en dies i sales diferents del teatre, ja que es tracta de peces de formats diferents: la companyia LA CÚPULA presentarà una peça teatral de 50 minuts, i la companyia CONTRASTE presentarà una peça de microteatre.

PROJECTE CLOSED

La companyia LA CÚPULA,  presentarà el 28 de maig a les 18 h el seu primer espectacle, titulat Closed. Cinc desconeguts participen en un reality show que els obliga a restar junts durant dos mesos en un soterrani. La sortida no està bloquejada, però per guanyar el gran premi, cap d’ells podrà abandonar el recinte mentre duri el programa. Sense cap mena de connexió amb l’exterior, però amb les necessitats bàsiques cobertes i la companyia dels altres concursants, difícilment deixaran perdre l’oportunitat d’obtenir la recompensa que satisfarà els seus desitjos. Fins a on és capaç d’arribar un ésser humà per tal de satisfer el seu propi interès?

PROJECTE EL CANTO DEL CISNE

Per l’altra banda, la Cia. CONTRASTE, formada per Laura Solé i Arnau Font, presentaran El canto del cisne els dies 25 i 26 de maig, fent tres funcions cada dia amb el següent horari: 19h, 19:30h i 20h. Es tracta d’una peça de microteatre amb una durada de 15 min. Aquest espectacle busca trencar amb un gran tema tabú com és la mort.

Reflexionar i fer reflexionar l’espectador sobre què és realment l’absència. Vol que l’espectador pugui sentir de prop una situació molt íntima i molt concreta com en la que es troba el personatge principal (Noa). I per fer-ho barregen l’humor, el drama i la poètica.

El Canto del Cisne obre un petit forat a la paret de l’habitació d’una noia per on podrem veure una barreja de sentiments, contradiccions, pors, comiats i preguntes. Què resta quan algú se’n va? Noa, una noia de 23 anys, amb un gran buit a la seva vida, haurà de ser capaç de deixar marxar allò que ja no hi és, per poder escoltar com canta l’absència.

CREACIÓ COL·LECTIVA

Els dos projectes, tot i ser molt diferents entre ells, són moguts per un mateix motor. Tan una companyia com l’altra estan formades per joves actors i actrius que busquen obrir-se camí dins del món de l’espectacle, coneixent-se, explorant, aprenent i descobrint tot el que poden oferir i el que poden rebre del gran món artístic que envolta el teatre. Després d’endinsar-se en nous àmbits, com ara la dramatúrgia o la direcció, Closed i El canto del cisne són els primers resultats d’un llarg camí que ambdues companyies tot just enceten: el de la creació col·lectiva.

Alumnat de la primera promoció del CFGS en tècniques d’actuació teatral de el timbal.

*  PROJECTE INTEGRAT. RESULTATS D’APRENENTATGE:

• Identifica les necessitats del sector productiu, tot relacionant-les amb els projectes-tipus que se’n puguin derivar.
• Dissenya projectes relacionats amb les competències expressades en el títol, tot incloent i desenvolupant les fases que el componen.
• Planifica l’execució del projecte, en determina el pla d’intervenció i la documentació associada.
• Defineix els procediments per al seguiment i control en l’execució del projecte, justificant la selecció de variables e instruments emprats.

The post Els projectes integrats del CFGS, generen plataformes de futur professional appeared first on el timbal.

L’Eduard Gibert, ja fa uns quants anys que fa d’actor professional i li hem demanat comparteixi les seves impressions sobre l’ofici d’actor i el que van significar per a ell també els anys de formació amb nosaltres. Gràcies Eduard.

L’OFICI D’ACTOR

Sóc dels qui pensa que la formació d’un actor/actriu, com la de qualsevol ofici, no acaba en la diplomatura o llicenciatura d’un pla d’estudis sinó que comença a créixer indefinidament a partir d’aquest moment (deixant a banda als qui han optat per l’autoaprenentatge).

Quan diem que un fuster té molt d’ofici ho associem directament als molts anys de dedicació a la seva tasca, a l’evolució dels seus treballs al llarg del temps, a l’aprenentatge que n’ha extret de cadascuna de les seves peces, tant dels encerts com dels errors, i que l’han portat a fer-se un nom gràcies als seus excel·lents treballs.

És possible que el fuster tingués, als seus inicis, un pla de formació on va aprendre una tècnica amb la que treballar i unes eines amb les que donar forma a les seves idees (a no ser que optés per la opció autodidacta).

Amb elles va aconseguir fer una primera peça de creació pròpia, amb tot l’orgull de saber que era seva i només seva. Al llarg dels anys, el fuster ha anat aprenent, abans de començar una peça nova, a saber quina era la millor de les fustes a triar per tirar endavant el seu nou projecte. A olorar-la. A escoltar-la. A pesar-la, a mirar-se-la de dalt a baix abans de començar a donar-li forma. L’ofici de fuster s’aprèn amb els anys, com tants d’altres. També l’ofici d’actor.

Hi ha un gran nombre d’actrius i actors catalans que van iniciar-se durant els últims anys del franquisme sent autodidactes. En molts casos sota la forma de companyies de creació col·lectiva. Molts anys després, a un bon nombre  d’ells se’ls considera actors i actrius consagrats, actors i actrius amb ofici.

Avui en dia s’ha capgirat la truita i la immensa majoria d’actors i actrius catalans inicien les seves primeres passes a través d’algun tipus de formació acadèmica. I són pocs, però també n’hi ha, els qui entren a fer-se un camí en la professió essent autodidactes.

Jo no sóc teòric de la pedagogia teatral. Però sí que al llarg d’aquests meus primers anys d’ofici he pogut anar detectant singularitats, en quant a metodologia, entre els diferents companys d’escena amb qui m’ha tocat  treballar. Si bé totes les teories pedagògiques busquen un mateix resultat, i això és el de poder transmetre al públic veritat, emoció, claredat (en definitiva, que sigui creïble el que li estàs oferint al públic com a actor), les diferències entre totes elles hi són en les eines que ofereixen als actors per a l’assoliment d’aquest objectiu comú.

Ara fa 8 anys vaig acabar la meva formació acadèmica a El Timbal, Centre de Formació, Creació Escènica, sota el Sistema CODA.

CODA potser no té l’anomenada de Meissner, Stanivslaski, Lecoq, o tants d’altres. Però això no li treu serietat, qualitat ni validesa. A mi m’ha dotat d’unes eines importants que m’han fet estimar la professió i  llençar-m’hi de cap sense pensar-m’ho.

CODA m’ha servit per a donar-me seguretat a mi mateix. Saber i tenir clar que cada actor és un món i que per tant jo sóc un món en mi mateix. Això et motiva a anar-te descobrint. Saber que l’important no és un model ideal d’actor, sinó que tu ets el teu millor model. El que has de fer és descobrir-te a tu mateix, la teva essència, el que hi ha dins teu. No tant en quant a experiències viscudes sinó en quant a conèixer-te prou bé internament com a actor, per a poder-te posar a disposició del joc teatral extern.

El mateix pel que fa a la presa de consciència del teu cos, dels teus moviments. I posar-ho al servei del joc teatral i de la ficció. Oferir-ho als personatges que estàs creant o interpretant.

Comprensió del joc teatral. El que està passant en cada moment. Acció-reacció. No partir de l’emoció sinó dels fets per a poder arribar a ella. Construcció d’un imaginari i visualització d’imatges. No jutjar-se mentre s’està jugant. Prendre consciència de la voluntat de l’inconscient. Escolta i modificació. Presència escènica.

Aquests són alguns conceptes o eines que, a títol d’exemple, han estat presents en els projectes en que he treballat.

TEATRE DE CAMBRA

Amb l’actor José Barón hem creat la companyia Teatre de Cambra. Una de les singularitats del nostre projecte és que oferim peces teatrals de text en espais singulars com ara menjadors, sales d’estar, patis o jardins,… és a dir, espais prou reduïts com perquè la distància entre públic i actors sigui tan petita que l’espectador quedi absorbit pel joc teatral i els actors juguin en un espai escènic ocupat per l’espectador.

En la tertúlia posterior a la funció, sovint alguns espectadors ens pregunten si per nosaltres és més difícil actuar amb el públic tan a la vora o en un escenari teatral convencional. Jo sempre els dic que tots aquells actors que entenguin el joc teatral com nosaltres l’entenem han de poder jugar tant en uns espais com en d’altres. Com que tots els “escenaris” on actuem varien en cada funció, no tenim uns moviments marcats (com normalment es treballa en el teatre amb espais convencionals). Per tant, creem un espai, uns moviments, una interrelació i un joc nou en cada funció.

CODA té un important grau d’implicació en tot aquest joc creatiu. La comprensió del joc teatral, la construcció d’un espai escènic, l’escolta amb el company, jugar en funció del que està passant ara i aquí. Tot plegat et convida a obtenir una organicitat i autonomia com a actor que una proposta com la de Teatre de Cambra requereix.

Només ho he volgut posar com a exemple d’algunes vivències que he tingut que em fan pensar en la meva formació CODA i que de ben segur m’hi continuaran fent pensar durant els molts anys que em queden per recórrer en el meravellós món de l’ofici d’actor.

Amb el pas del temps cada cop ets menys conscient de les eines i metodologia emprada durant la teva formació acadèmica perquè les vas integrant de forma natural en el teu treball.

Però hi són.

Edu Gibert

Novembre 2014

The post L’Ofici d’Actor appeared first on el timbal.

Parlem de creació i de teatre i de col·lectivitat. Teatre de creació col·lectiva. Un tipus de teatre que a Europa sosté gran part dels actors i actrius. Un teatre que genera companyies, que genera espectacles actuals, ja siguin de crítica, abstractes o espectacles que mostren les relacions humanes. Espectacles que pertanyen a la companyia que els crea, a cadascun dels actors i actrius. Uns actors desmitificats. Un teatre proper a la gent.

Teatre de creació col·lectiva. Un grup d’actors i actrius s’uneix per crear un espectacle. Normalment hi ha un director i a vegades un dramaturg, un dissenyador, un músic… Entren a la sala d’assaig sense res: ni un text, ni objectes, ni escenografia ni vestuari. Res. El buit total. El risc.

I comencem.

Aquest és el punt de partida del Taller de Creació dels alumnes de segon d’Escola d’Actor. Així és com vam començar. Punt essencial: ja no som alumnes en una classe, som una companyia i tots som responsables del resultat. Tots tenim veu i vot. Al final, el director decideix.

Però, què volem fer? I com? Demano temes. Quins temes ens interessen. I la imaginació comença a volar. Cal apuntar-ho tot. Tot és vàlid. Primer aprenentatge: no hi ha censura. Fins i tot la idea que pensem que és ridícula cal que sigui dita, proposada. Passem pel reialme dels temes abstractes, pels temes que tot i semblar diferents són totalment idèntics, pels temes que no són temes sinó estils i finalment arribem als temes específics. Els apuntem tots en petits post-its que enganxem en un paper d’embalar. Els agrupem per temàtiques, ens ho mirem, pensem possibilitats, opinem.

Ha arribat l’hora. Votació. I el tema està decidit. Nou paper d’embalar. Mil idees d’escenes i mil idees de com fer-les. Mil post-its enganxats de nou.

I comencem.

Provem. Trobem. Ens perdem. Repetim. Afinem. Organitzem. Utilitzem els nostres talents (algú canta? tenim algun músic al grup?). Generem diferents escenes a partir de diferents estils i moltes idees. I cada idea s’ha de provar. No és vàlid desestimar idees sense haver-les intentat a l’espai. I ens n’adonem que les perfectes no funcionen tant bé com pensàvem i que les imperfectes poden generar escenes espectaculars.

I ara, com unim les escenes? Cal trobar un arc dramàtic, un fil conductor? El busquem, en parlem, en trobem uns quants, funcionen? I mentrestant, cal a donar forma a les nostres escenes.

I comencem.

Comencem pel principi de nou. Escena número 1. L’inici. El provem. El retoquem. I repetim. Repetim. Repetim. I tornem a repetir. Fins que surti exactament com volem. I els minuts passen. I nosaltres repetim. Hem de ser específics i precisos. Ara algú ha anat tard, ara algú se li ha oblidat un dels moviments, ara no ens estem escoltant, ara el ritme s’ha perdut. I repetim, tants cops com faci falta. Hi som molt a prop. I al final de l’assaig surt exactament com volíem.

I al cap de dos dies ens retrobem. Nou assaig. Cal generar més material. Cal donar forma a les següents escenes. Cal crear.

I comencem.

Roger Ribó

El Taller de Creació del pla d’estudis Escola d’Actor. Estudis Professionals de El Timbal, Centre de Formació i Creació Escènica, es presentarà el proper dia 24 de gener de 2014, al Centre Cívic Can Felipa de Poble Nou, a les 20 hores.

_______________________________________________

Hablamos de creación y de teatro y de colectividad. Teatro de creación colectiva. Un tipo de teatro que en Europa sostiene gran parte de los actores y actrices. Un teatro que genera compañías, que genera espectáculos actuales, ya sean de crítica, abstractos o espectáculos que muestran las relaciones humanas. Espectáculos que pertenecen a la compañía que los crea, a cada uno de los actores y actrices. Unos actores desmitificados. Un teatro próximo a la gente. 

Teatro de creación colectiva. Un grupo de actores y actrices se une para crear un espectáculo. Normalmente hay un director y a veces un dramaturgo, un diseñador, un músico… Entran en sala de ensayo sin nada: ni un texto, ni objetos, ni escenografía ni vestuario. Nada. El vacío total. El riesgo. 

Y empezamos. 

Este es el punto de partida del taller de Creación de los alumnos de segundo de Escuela de Actor. Estudios Profesionales. Así es como empezamos. Punto esencial: ya no somos alumnos, somos una compañía y todos somos responsables del resultado. Todos tenemos voz y voto. Al final, el director decide.

Pero, ¿qué queremos hacer? ¿Y cómo? Pido temas. Qué temas nos interesan. Y la imaginación empieza a volar. Hace falta apuntarlo todo. Todo es válido. Primer aprendizaje: no hay censura. Incluso la idea que pensamos que es ridícula es preciso que sea dicha, propuesta. Pasamos por el reino de los temas abstractos, por los temas que aún pareciendo diferentes son totalmente idénticos, por los temas que no son temas sino estilos,  y finalmente llegamos a los temas específicos. Los apuntamos todos en pequeños post-its que enganchamos en un papel de embalar. Los agrupamos por temáticas, nos lo miramos, pensamos posibilidades, opinamos. 

Ha llegado la hora. Votación. Y el tema está decidido. Nuevo papel de embalar. Mil ideas de escenas y mil ideas de cómo hacerlas. Mil post-its enganchados de nuevo.

Y empezamos.

Probamos. Encontramos. Nos perdemos. Repetimos. Afinamos. Organizamos.
Utilizamos nuestros talentos (¿alguien canta? ¿Tenemos algún músico al grupo?). Generamos diferentes escenas a partir de diferentes estilos y muchas ideas. Y cada idea se debe probar. No es válido desestimar ideas sin haberlas intentado en el espacio. Y nos damos cuenta que las perfectas no funcionan tan bien como pensábamos y que las imperfectas pueden generar escenas espectaculares.

Y ahora, ¿cómo unimos las escenas? ¿Hace falta encontrar un arco dramático, un hilo conductor? Lo buscamos, hablamos, encontramos unos cuántos, ¿funcionan? Y
mientras tanto, hace falta a dar forma a nuestras escenas.

Y empezamos.

Empezamos por el principio de nuevo. Escena nº 1. El principio. Lo probamos. Lo retocamos. Y repetimos. Repetimos. Repetimos. Y volvemos a repetir. Hasta que salga exactamente como queremos. Y los minutos pasan. Y nosotros repetimos. Debemos ser específicos y precisos. Ahora alguien ha ido tarde, ahora alguien se le ha olvidado uno de los movimientos, ahora no nos estamos escuchando, ahora el ritmo se ha perdido. Y repetimos, tantas veces como haga falta. Estamos muy cerca. Y al final del ensayo sale exactamente como queríamos.

Y al cabo de dos días nos reencontramos. Nuevo ensayo. Hace falta generar más material. Hace falta dar forma a las siguientes escenas. Hace falta crear.

Y empezamos.

Roger Ribó

El Taller de Creación, asignatura del plan de estudios Escuela de Actor. Estudios Profesionales de El Timbal, Centro de Formación y Creación Escénica, se presentará el próximo día 24 de enero de 2014, en el Centro Cívico Can Felipa de Poble Nou, a las 20 horas.

The post Tot creant / Creando. Taller de formación. Estudios Profesionales El Timbal appeared first on el timbal.