En aquesta entrada al blog sobre l’assignatura de Dramatúrgia del Cicle Formatiu de Grau Superior (CFGS) en Tècniques d’actuació teatral, la Blanca Bardagil ens ha fet un bonic i apassionant relat del treball que els alumnes fan a la seva assignatura. Escoltent-la:

“Tinc moltes ganes de parlar de la feina que fan els alumnes al llarg del trimestre, per això aniré compartint fragments de textos escrits per ells. Penso que pot ser una bona manera per veure el tipus de material que es va generar durant el curs.

És una selecció aleatòria, amb la intenció de mostrar un ventall ampli, però eren molts alumnes i hi ha molt més material interessant que per raons òbvies no puc transcriure’l tot aquí. També sóc conscient que compartir-ne petits fragments moltes històries poden quedar descontextualitzades i es poden perdre factors importants com els antecedents, el to, o els girs. Així que vull remarcar que són només fragments.

Per començar, un fragment d’un monòleg per a una actriu, escrit per en Jordi Ciurana. 

Habitació en penombra. A està asseguda al marge d’un llit de matrimoni, mirant per la finestra entreoberta. Se sent la ràdio i comença a sonar Because You Loved Me, de la Celine Dion. A s’aixeca i l’apaga bruscament. 

A: No suporto aquesta cançó. Em fa recordar. Recordar és un exercici perillós quan ja són més de les 12 i l’ampolla de vi del sopar ja està considerablement buida. Sí, tens tota la raó, què t’he d’explicar, a tu.

(S’encén una cigarreta. Pausa.)

Saps una cosa? Sovint penso com seria la meva vida si hagués decidit no agafar aquell autobús que em va portar aquí, amb tu. I no parlo de la teràpia que vaig haver de fer per superar la tortura auditiva a la que em va sotmetre la puta xina o vietnamita o el que cony fos que tenia asseguda al costat. (Canta) For all those things you stood by me, for all the truth that you made me see, for all the joy you brought to my life… Cada vegada que li trucaven, i et puc assegurar que no van ser poques, la Celine Dion a tot drap. Quina mena de persona porta aquesta música de tono de llamada? Li hagués fotut pel cul, el cony de telèfon. Que sonés, que vibrés dins del seu petit cos asiàtic la veu de la Celine Dion, ben aguda, més aguda… que li poguessis prémer l’estómac i tota ella s’il·luminés, com un gusiluz. Vuit hores de viatge, tancada en aquell fastigós autobús de tercera categoria, envoltada de…

(B surt del lavabo, en pijama, i es queda dret al marge de la porta)

CREAR DRAMATÚRGICAMENT

Per mi, gran part de la gràcia de l’assignatura és que va destinada a actors, i com que els alumnes s’estan formant interpretativament, la dramatúrgia dóna pes a la idea de l’actor-creador, l’actor que imagina i genera, des del no res, un material escènic. Sigui una estructura, una acció, uns personatges, uns diàlegs…

Copio aquí l’inici i el final d’un monòleg escrit per la Marta Rebulà:

(Una mujer vestida con harapos, de pie, habla al público).

LINA: Quién no vivir guerra no poder escribir sobre ella. Mi abuelo decía cuando yo era niña. Yo no quería hablar sobre guerra, por eso me fui. (Disculpándose) No, yo no voy a pedir señor, yo no voy a pedir nada. Me cansé de pedir.

(Pausa)

Yo tenía hijas, ya no tengo. Yo tenía marido, ya no tengo. Tenía casa como usted, dormía en cama caliente todos los días, y buena comida para dar a niños y esposo, ya no tengo. (Se saca los zapatos). Como de nada todo se va. Parecía vivir un sueño siempre. Todo es locura… (Buscando la palabra)… locura… (Encontrando la palabra) locura constante. No creer lo que ver tus ojos.

[…]

Perdón, no me presenté. (Pausa. Reflexiona) Mi nombre es Lina, Lina y nada más. Mi nombre es lo único que me queda. No lo voy a perder. Perdí todo. No queda nada.

¿Dónde va usted señor? (Nadie responde) Entiendo. Nadie quiere hablar con… nadie. No importa. (Sarcástica) seguro que alguien ayudará a señora pobre, seguro que otra persona hará algo por ella, no tengo por qué dar moneda, yo gané mi moneda. (Seria, de nuevo) Yo no querer ayuda, yo no querer moneda, yo no querer nada de gente que mira con asco, con odio. (Se va enojando) Yo no miro con odio, yo no pido más ya, yo no digo nada ya. Pero gente escupe con ojos. (Escupe) Por estar, por padecer, por ser sin llegar a ser.

ESCRIURE PER A INTERPRETAR-HO

En el meu cas, normalment quan escric penso en el punt de vista de la direcció i fins i tot en poder-la dirigir jo mateixa. Ells, en canvi, poden pensar en interpretar-ho, en crear el personatge que voldrien fer, i això els dóna uns matisos molt interessants.

I alhora, poden imaginar personatges desvinculats d’ells, crear dramatúrgicament allò que com actors probablement no farien (per edat, per perfil, etc).

Les classes són en format de seminari, on els uns comenten la feina dels altres i aprenen a detectar i a valorar de forma constructiva. A partir dels comentaris que reben, fan un procés de reescriptura intentant quedar-se amb allò que creuen que els pot ajudar de tot el que se’ls ha dit. La idea de la feina del dramaturg acostuma a ser solitària, però no sempre és així, de vegades escrivim enmig d’un gran equip en una sala d’assaig, de vegades compartim amb col·legues  els nostres textos, etc. I aquesta experiència també la viuen ells durant les classes, i des de fora els resultats es perceben de forma molt positiva.

A continuació, copio l’inici d’una escena escrita per l’Alex Saiz. Està feta  amb les premisses que els anava dictant a mesura que escrivien, provocant que no sabessin què passaria just després del que estaven escrivint:

(Salón de una casa en venta. Decoración moderna basada en los colores negro, blanco y gris. Entra Antonio, de unos 34 años. Antonio está solo en el salón, mira a su alrededor, se sienta en el sofá, le parece algo incómodo, se vuelve a levantar, camina por el salón mirándolo todo. Suspira. No parece gustarle. Entra Berta, arreglada, enérgica, de unos 30 años.)

BERTA: ¡Cari! ¡Holi!

ANTONIO: Hola cariño.

(Silencio)

¿Por qué me has traído aquí?

BERTA: (señala el lugar con los brazos y se ríe) ¡Ay, cari! Cómo eres… esta noche he tenido un sueño maravilloso. En él estaban estas maravillosas cortinas, este estupendo sofá de diseño, ésta súper mesa tan elegante… la lámpara era más bonita en mi sueño pero podemos comprar otra. (Ríe) Cari, cuando vine a ver ésta súper casa el otro día me enamoré de ella. Es tan maravillosa, tan cool, tan moderna, tan 2016… ¡tenemos que comprarla!

Antonio, está en silencio. No responde. Se va hacia la puerta.

ANTONIO: Ya lo hablaremos en casa, cariño.

BERTA: No, no, no, no. Pero si aún no la has visto.

ANTONIO: Ni falta que me hace.

BERTA: ¡Jo, cari! Quédate porfiplis. (Berta se va acercando poco a poco a él) Va, tontorrón, que si te quedas te puedo enseñar la gran bañera de arriba y quizás podemos probarla.

ANTONIO: ¿Probarla? ¿Quieres decir… probarla… probarla?

TEMES RECURRENTS, IMAGINARIS PECULIARS

Alguns d’ells és el primer cop que escriuen, uns altres hi estan acostumats perquè sovint creen poesies o relats breus, i d’altres ja han escrit algunes escenes abans. Sigui quina sigui l’experiència prèvia, en l’assignatura es llancen de cap a provar els jocs dramatúrgics que els  proposo i a descobrir formes i continguts per primera vegada.

Temes recurrents, imaginaris peculiars… hi ha qui tira cap a la comèdia, hi ha qui investiga el thriller, hi ha qui escriu com el que consumeix i hi ha qui escriu investigant entre allò desconegut. És una assignatura amb una gran part pràctica que incita provar coses noves i saltar al buit tant com els vingui de gust, i a partir d’un mateix exercici sorgeixen móns absolutament diferents.

En un examen, havent de  respectar les premisses demanades, en Guillem Sunyer va escriure això. En copio un fragment. L’Arnau està talant els arbres de la Selva Amazònica amb un vehicle. Ho fa amb ànsies d’aconseguir molts diners. Aleshores:

La Blanca entra a escena. És una indígena vestida amb fulles i una diadema al cap.

BLANCA: Què fas?! No t’ho permetré, monstre!

ARNAU: És el meu deure, rareta fada del bosc. L’empresa m’ho recompensarà. Tu què em pots donar? Plantes? Cocos? Matolls? (Riu).

(La Blanca corre davant del vehicle. Agafa una branca i amenaça amb llençar-la al cap de l’Arnau. Ella està molt forta, més que ell).

ARNAU Veig un problema… No la podràs travessar!

BLANCA: He de salvar els jaguars, són sagrats. Tu no ho entens, però seràs male…

(L’Arnau arrenca cap a ella avançant sense dubtar).

BLANCA: Ah! Qaroshak saderosa! (En to d’insult amb la seva llengua indígena).

ARNAU: Shat the fuck up! Move or you’ll…

(Entra un grup de jaguars, una família de tres).

BLANCA: Madoro padoso sulà! (Ho va repetint contínuament. Els jaguars la miren com si entenguessin la intensió d’ella). Estàs fotut. Saben que els adorem.

Per mi és una sort impartir aquestes classes. Valoro molt el rigor i la disciplina a classe, i m’agrada potenciar-ho conjuntament amb poder jugar i divertir-nos junts creant i escrivint. Pensar exercicis vinculant la interpretació i la dramatúrgia em fascina, i els envejo perquè la interpretació no és el meu motor de creació, però és molt potent (per això sovint escric amb els actors al davant, provant i tornant a provar el text a partir de les seves improvisacions).

Per acabar, transcric l’inici d’un monòleg escrit per la Maria Mandret :

Al lavabo d’un ajuntament, al costat de la sala on s’oficien els casaments. Sentim murmuris que venen de la sala. La NÚVIA, asseguda a la tapa de la tassa, plorant. Entra la dama d’honor que durant tota l’estona l’escoltarà pacientment mentre li anirà passant trossos de paper higiènic perquè es moqui.

NÚVIA: (plorant veu com entra la dama d’honor) I ara què? I ara què, Sandra? Per què véns? Què em diràs, eh? Que ja m’havies avisat? Ja ho sé, collons, ja ho sé! Però no m’ho esperava, hòstia… Per què ho ha fet? Per què no ha vingut? Sandra, collons, per què no ha vingut? (pausa) Ell m’estima. M’estima perquè sinó no aguantes vuit anys amb algú! I si aguantes i no l’estimes és que ets imbècil! (Pausa breu, adonant-se’n) Merda! Merda, merda, merda! M’anava a casar amb un imbècil que no m’estima. (Pausa breu) És que sóc imbècil! I a sobre l’estimo… (plora i es moca sorollosament, la Sandra li passa un tros de paper, sembla que li va a dir alguna cosa però la núvia la talla) Què faig amb tota la gent d’aquí fora, eh? Què faig amb el banquet? I amb el vestit? Què faig amb aquest puto vestit de merda que a més a més m’ha hagut de fer la seva cosina “súper dissenyadora” de merda. És que és un vestit de merda, fet per una cosina de merda, que em va fer mil proves de vestuari de merda. Cada dia volia canvia alguna cosa, hòstia. El feia per ella, no per mi.

Espero que hagueu gaudit llegint la seva feina. I a ells espero haver-los despertat el cuquet per escriure, i que aviat puguem llegir els seus noms en programes de mà no només com a intèrprets, també com a creadors. Els desitjo tota la merda del món.

Blanca Bardagil, és professora a el timbal de l’assignatura de Dramatúrgia del CFGS en Tècniques d’actuació teatral.

The post Al Cicle Formatiu de Grau Superior l’assignatura de dramatúrgia dóna pes a la idea de l’actor-creador appeared first on el timbal.

Els nostres alumnes de segon curs del Cicle Formatiu de Grau Superior en Tècniques d’actuació teatral, a més de seguir les seves classes presencials a el timbal,  cursen pràctiques en Centres de Treball (FCT), sota la coordinació de la secretaria acadèmica del nostre centre.

La FCT permet a l’alumnat del CFGS conèixer i aprendre la professió del seu oficio, bé sigui en l’àmbit artístic, formatiu i/o de dinamització social.

Per a la nostra primera promoció del CFGS en tècniques d’actuació teatral hem establert convenis de col·laboració amb una àmplia relació de professionals i projectes com ara la Sala Beckett, el Círcol Maldà, la plataforma de creació, treball i gestió d’espectacles la Perla 29,  La Seca Espai Brossa- La Seca Teatre, l’Ateneu Popular de Nou Barris, la companyia Parking Shakespeare, la Xixa Teatre Associació, el Teatre Tantarantana, així com establir relacions amb la Fira de Teatre al carrer de Tàrrega i la Fira Mediterrània de Manresa.

El nostre alumnat ha pogut ( i està en procés) seguir processos de creació com “La desaparició de Wendy” de Josep Maria Benet i Jornet, dirigit per l’Oriol Broggi (Sala Beckett), amb la nostra alumna Marta Rebulà; “L’Hostalera” de Carlo Goldoni (La Perla 29), amb el Jordi Ciurana; “Fair fly“, projecte de la companyia La Calòrica (al Teatre Tantarantana), amb l’Abel Montes; “Barbes de balena” (Círcol Maldà), amb la Laura Solé; “Déu és bellesa” (Cia Parking Shakespeare), amb l’Arnau Font. Ha format part de programes formatius d’aplicació de les arts escèniques a la transformació social com ara l’assignatura de teatre a l’escola de joves de circ de Nou Barris, amb el Guillem Sunyer; les activitats de l’associació La Xixa Teatre a Can Baró i a la Casa Àsia (Barcelona), tot aplicant les metodologies del teatre fòrum i de l’oprimit, amb la Marian Rodés. Participar en el procés de creació del projecte “L’Assemblea“, dut a terme per les cooperatives Coop de mà, el timbal i la companyia )e(espai en construcció, amb l’Àlex Saiz i l’Arnau Font.

Les pràctiques en centres de treball (FCT) completen la formació del nostres alumnes del cicle formatiu de grau superior en Tècniques d’actuació teatral al donar-los l’oportunitat d’introduir-se en el món laboral i professional. A la vegada, per a el timbal ha permès i permet una estreta col·laboració  que valorem molt positivament amb l’activitat professional i els centres de producció, formació i dinamització social.

S’estàs interessat/da en saber més del CFGS en tècniques d’actuació teatral clica aquí.

The post La formació en Centres de Treball, al Cicle Formatiu de Grau Superior que impartim appeared first on el timbal.

Una de les matèries més importants del segon curs del CFGS , en el pla d’estudis de el timbal, és els Projectes Integrats. Aquesta activitat formativa desplega els continguts del mòdul professional 8 definit al decret llei del Cicle i ha permet la seva concreció als nostres plans d’estudis *. El concepte clau és la posada en pràctica del procés de creació d’un projecte artístic, pedagògic i/0 de dinamització sociocultural, amb l’acompanyament teòric i pràctic dels seus tutors Tino Carreño i Roger Ribó. Tenen sis mesos per a concebre’l, provar-lo i presentar un breu tastet escènic.  En aquests moments s’estan treballant quatre projectes integrats. Aquests són “Bellum”, de la companyia LA FORQUILLA formada per l’Abel Montes, la Marta Rebulà, el Sergi Torné i el Joan Calvete; “El pètal”, de la companyia X, constituïda per la Marian Rodés i el Guillem Sunyer, amb la col·laboració externa de la ballarina Agnès Chivas; “Closed”, de la companyia LA CÚPULA, amb el Jordi Ciurana, l’Ane Jareño, la Maria Mandret, l’Ana Palomo  i l’Àlex Saiz; i “El canto del cisne”, de la companyia CONTRASTE, formada per la Laura Solé i l’Arnau Font.

APOSTA 2017

Dos d’aquests projectes inetgrats, Closed i El canto del cisne van ser presentats a la convocatòria de l’Aposta 2017, on l’alumnat i graduats de les escoles de l’ACET podien portar a escena els seus primers projectes artístics, adquirir experiència professional i visibilitat en el sector de les arts escèniques. Amb aquest projecte, les escoles de l’ACET i diversos festivals, com ara el FESTIVAL PÍNDOLES, el FESTIVAL KM.0 (La Vilella) i el FESTICAM d’Amposta, pretenen crear i fomentar nous espais d’exhibició. Tots tres festivals han proporcionat, dins de la seva programació, un espai on s’exhibiran les peces seleccionades.

Els dos projectes integrats van ser seleccionats per presentar el seu espectacle dins del FESTIVAL KM.0, dedicat a la creació en col·lectiu i organitzat per les companyies Sargantana i  )e( Espai en construcció a la sala La Vilella. Cada projecte es presentarà en dies i sales diferents del teatre, ja que es tracta de peces de formats diferents: la companyia LA CÚPULA presentarà una peça teatral de 50 minuts, i la companyia CONTRASTE presentarà una peça de microteatre.

PROJECTE CLOSED

La companyia LA CÚPULA,  presentarà el 28 de maig a les 18 h el seu primer espectacle, titulat Closed. Cinc desconeguts participen en un reality show que els obliga a restar junts durant dos mesos en un soterrani. La sortida no està bloquejada, però per guanyar el gran premi, cap d’ells podrà abandonar el recinte mentre duri el programa. Sense cap mena de connexió amb l’exterior, però amb les necessitats bàsiques cobertes i la companyia dels altres concursants, difícilment deixaran perdre l’oportunitat d’obtenir la recompensa que satisfarà els seus desitjos. Fins a on és capaç d’arribar un ésser humà per tal de satisfer el seu propi interès?

PROJECTE EL CANTO DEL CISNE

Per l’altra banda, la Cia. CONTRASTE, formada per Laura Solé i Arnau Font, presentaran El canto del cisne els dies 25 i 26 de maig, fent tres funcions cada dia amb el següent horari: 19h, 19:30h i 20h. Es tracta d’una peça de microteatre amb una durada de 15 min. Aquest espectacle busca trencar amb un gran tema tabú com és la mort.

Reflexionar i fer reflexionar l’espectador sobre què és realment l’absència. Vol que l’espectador pugui sentir de prop una situació molt íntima i molt concreta com en la que es troba el personatge principal (Noa). I per fer-ho barregen l’humor, el drama i la poètica.

El Canto del Cisne obre un petit forat a la paret de l’habitació d’una noia per on podrem veure una barreja de sentiments, contradiccions, pors, comiats i preguntes. Què resta quan algú se’n va? Noa, una noia de 23 anys, amb un gran buit a la seva vida, haurà de ser capaç de deixar marxar allò que ja no hi és, per poder escoltar com canta l’absència.

CREACIÓ COL·LECTIVA

Els dos projectes, tot i ser molt diferents entre ells, són moguts per un mateix motor. Tan una companyia com l’altra estan formades per joves actors i actrius que busquen obrir-se camí dins del món de l’espectacle, coneixent-se, explorant, aprenent i descobrint tot el que poden oferir i el que poden rebre del gran món artístic que envolta el teatre. Després d’endinsar-se en nous àmbits, com ara la dramatúrgia o la direcció, Closed i El canto del cisne són els primers resultats d’un llarg camí que ambdues companyies tot just enceten: el de la creació col·lectiva.

Alumnat de la primera promoció del CFGS en tècniques d’actuació teatral de el timbal.

*  PROJECTE INTEGRAT. RESULTATS D’APRENENTATGE:

• Identifica les necessitats del sector productiu, tot relacionant-les amb els projectes-tipus que se’n puguin derivar.
• Dissenya projectes relacionats amb les competències expressades en el títol, tot incloent i desenvolupant les fases que el componen.
• Planifica l’execució del projecte, en determina el pla d’intervenció i la documentació associada.
• Defineix els procediments per al seguiment i control en l’execució del projecte, justificant la selecció de variables e instruments emprats.

The post Els projectes integrats del CFGS, generen plataformes de futur professional appeared first on el timbal.