Què coneixem de les titelles? Com les utilitzem?

Tots hem vist alguna vegada algun espectacle de titelles. Potser algun de nosaltres també hi ha jugat algun cop. Però simplement és això? Un divertiment? Un espectacle? Un joc?

Les titelles cada vegada més són utilitzades en diferents àmbits (en l’àmbit artístic, a les escoles, o en grups amb necessitats especials.).

Per què utilitzar-les? Perquè les titelles actuen com a mèdium i mediadores i ens permeten per tant:

–        Tenir una comunicació simbòlica

–        actuar com a mediadores de conflictes (el titella està entre jo i un altre)

–        establir relació amb altres móns (la funció antiga del titella era comunicar-se amb altres móns).

René Baker, artista especialista en titelles i en teatre d’objectes, i professora de l’Institut del Teatre (Barcelona), del Central School of Speech and Drama (London), i del Turku Arts Academy (Finland), em va fer entendre durant el Postgrau de Teatre i Educació a l’Institut del Teatre de Vic,  que el treball de les titelles no tant sols és interessant com a actriu, sinó com a pedagoga teatral i educadora social.

La utilització de les titelles amb nenes i joves ens pot permetre treballar molts aspectes de forma indirecta, tan sols cal saber perquè les utilitzem. Pot ser per varis motius:

–        Per treballar un tema delicat: els temes delicats o tabús són més fàcils d’utilitzar a través de la titella (el sexe, el bulling, les malalties, els complexes….)

–        Per necessitar un mèdium (aquells nens tímids poden sentir-se protegits darrera la titella, ja que es poden expressar amb certa distancia; els nens egocèntrics deixaran el protagonisme a la titella).

–        Pel treball de construcció de titelles (un treball manual i estètic)

Tant interessant i pedagògic és treballar amb les titelles, que hem trobat molts projectes que les utilitzen arreu del món per treballar problemes o necessitats concretes. A Europa hem trobat, per exemple:

–        Ajuda als nens amb càncer. Escòcia

–        Nens amb paràlisi espasmòdica (Alemanya)

–        Integració de nens estrangers escolaritzats (França)

–        Intervencions en orfenats (Bulgària)

–        Escoles bressols i escoles de primària (Itàlia i Suïssa, entre d’altres)

–        Titelles per entendre la diversitat a l’aula (Espanya)

A Amèrica i a Àsia hem trobat projectes per a clíniques psiquiàtriques, hospitals, treballs amb autistes, titelles adaptades per a minusvàlids cerebrals, per a teràpia i rehabilitació en general, presons, etc.)

A Catalunya, cada vegada hi ha més escoles que se sumen al treball amb titelles per a treballar temes transversals com: trastorns de conducta, la interculturalitat, la família, el bulling, etc. Existeixen maletes pedagògiques amb material per als Mestres segons objectius, temàtiques i edat del grup.

Com a actriu, com a educadora social i com a pedagoga teatral, animo al treball amb titelles, tinguin necessitats especials o no, perquè no només ens permeten treballar com a mèdium o mediadores, sinó que a més són un element artístic interessantíssim, ja que potencien la imaginació i l’expressió.

Si voleu conèixer més a fons el treball de Rene Baker: http://renebaker.org/

Mònica Cordomí

The post El treball pedagògic amb les titelles appeared first on el timbal.

El teatre, i per extensió les arts escèniques en general,  és una de les més temptadores de les arts. En ell, el participant s’exalta i s’allibera; aspira a divertir-se amb la generosa ambició d’entretenir als demés. A bona part dels pares, que els hi agrada portar els seus fills a fer teatre o dansa, valoren extraordinàriament poder gaudir en algun moment de l’oportunitat de veure’ls en una representació a l’escenari.  I si aquesta representació ofereix la possibilitat de veure els fills interpretant un personatge, expressant-se davant de tothom amb la paraula i el seu cos, encara més.

Tanmateix, no heu pensat que allò que desitgem com a pares -i de vegades com a professors- no és una projecció dels nostres propis desitjos com adults? No estem repetint un model de representació i constrenyint-nos a ell?

No és fàcil dir-li a un jove que potser, tal vegada, no hi haurà representació de final de curs. Ho sabem. És una fita que crea moltes espectactives i genera un bon grapat d’estímuls i motivacions. I això no ho podem oblidar.

Des de fa un temps al nostre Centre hem obert el debat de buscar nous plantejaments per a acompanyar, els nostres programes de formació en Expressió Dramàtica, d’un calendari de mostres o portes obertes que permetin, en primer lloc als propis alumnes, mostrar i experimentar el joc davant d’uns altres, i en segon lloc, oferir la possibilitats als familiars, amics i companys de gaudir i conèixer el treball que els professors estan fent.

La mostra, sessió oberta amb públic, periòdica s’incorpora d’aquesta manera orgànicament al procés d’aprenentatge del grup de treball i dilueix el sentiment i la responsabilitat de mostrar “alguna cosa”  del conjunt d’activitats i experiències que s’han fet al llarg del curs – no sempre un professor sap què ha de ser “aquesta cosa”, què ha d’escollir.

L’EXPRESSIÓ DRAMÀTICA DESENVOLUPA LES CAPACITATS DE COMUNICACIÓ DELS NENS I JOVES, diem al nostre programa de nens i joves.

Molt bé. Fem visible aquest aprenentatge i no deixem pel final de curs allò que ja ha succeït. Doncs, aquests no són estudis ni activitats que es resolguin en resultats. Aquesta és una altra dèria que tenim com adults i que és lícita aplicar a un treball professional.

Aquesta és una activitat d’aprenentatge i creixement personal amb els altres, la possibilitat de potenciar sensibilitats artístiques i capacitats d’expressió i comunicació que no haurien tingut possibilitat de desenvolupar-se als estrictes horaris del medi escolar. Un desplegament de la sensibilitat, les emocions i l’escolta amb els altres que val mil vegades més que una simple “representació de final de curs”.

The post L’escenificació als cursos de teatre per a nens i joves. Mostres i portes obertes. appeared first on el timbal.

El nostre company i mestre de El Timbal, Josep Sàbat interroga i aconsella als joves aspirants sobre l’ètica de l’actor. Llegiu-lo, són reflexions molt útils.

Pels que heu triat l´ ofici d’ actor. He pres la decisió? El futur…? Els valors per ser actor: No ens enganyem!!! És un ofici com qualsevol altre, però no tothom pensa així… Parlo  dels símptomes de superioritat, del: a què et dediques? sóc actor… no dubto de que ho sigui, dubto de la humilitat, de la professionalitat…vols ser actor o famós…? El moment en que has de prendre una decisió en el teu ofici, és un moment complicat, però ser actor, ha de ser un motiu que t’ha de donar la força i la seguretat d’aquesta decisió. El procés d’ aprenentatge és essencial, sempre has d’estar cultivant-te tècnicament, vocacionalment, i el més important… moralment. Respecte, acceptació i comunicació, són tres punts essencials que l’actor ha d’ aplicar a molts nivells, ja siguin d’assaig, convivència, fent “bolos”, en plena escena…

Procés d’ aprenentatge: El companyerisme és bàsic, fomentar el treball de grup facilitarà el procés d’ aprenentatge de tots. És important ser puntual a les classes, estar atent, ser com ets, i si alguna disciplina o treball no t’ agrada, no perdre la motivació, se l’hi ha de treure el màxim profit…

He acabat el procés d’ aprenentatge… i ara què…? Del Timbal han sortit molts actors coneguts, però jo vull destacar gent dels últims cursos d’ escola d’ actor com: la Sandra Anglès, la Maria Cuevas, el Marc Fontanals, el Miquelanyo D’oca, la Maria Voronkova, la Mercè Ramos, la Marta Naharro, l’ Eduard Gibert, l’ Hec J., l’ Impro Tòóns, entre d’altres. Actors amb solera, honestos, humils… en definitiva, ACTORS. Respecte: –         Gent d’ ideologies diferents, maneres de pensar contraries a les teves…Acceptació: –         Al meu company d’ escena o d’ assaig li costa molt memoritzar, no acaba d’ entendre el que li demana el director… Comunicació: –         Sinceritat, saber del teu grup o company, i que ell o ells sàpiguen de tu. Sense Respecte no hi ha acceptació ni comunicació Sense Acceptació, no hi ha comunicació ni respecte Sense Comunicació, no hi ha respecte ni acceptació. Ser actor, vol dir tenir uns valors molt clars i definits, tenir uns fonaments com a persona forts i segurs per aguantar qualsevol situació, sigui positiva o negativa. El Timbal, des dels seus inicis, amb la més que reconeguda tasca a càrrec del gran Ton Font, creador i  director durant molts anys del Timbal, ha sigut l’eix dels fonaments que expresso. Gràcies a la seva honestedat i professionalitat, l’ escola és avui en dia tota una referència per l’ofici de l’ actor.

Josep Sàbat

En Josep Sàbat imparteix un curs d’improvisació Teatral aquesta Setmana Santa del 30 de març al 2 d’abril de 2015. Per a més informació, cliqueu aquí.

_______________________________________________

Nuestro compañero y maestro del Timbal, Josep Sàbat interroga y aconseja a los jóvenes aspirantes sobre la ética del actor. Leedlo, son reflexiones muy útiles. Para los que habéis escogido el oficio de actor: ¿He tomado la decisión? ¿El futuro…?

Los valores para ser actor: ¡¡¡No nos engañemos!!! Es un oficio como cualquier otro, pero no todo el mundo piensa así… Hablo de los síntomas de superioridad, de “¿A qué te dedicas? soy actor… no dudo de que lo sea, dudo de la humildad, de la profesionalidad…¿quieres ser actor o famoso…? El momento en que debes tomar una decisión en tu oficio, es un momento complicado, pero ser actor, debe ser un motivo que te debe dar la fuerza y  seguridad para tomar esta decisión. El proceso de aprendizaje es esencial, siempre tienes que estar cultivándote técnicamente, vocacionalmente, y lo más importante… moralmente. Respeto, aceptación y comunicación, son tres puntos esenciales que el actor tiene que aplicar a muchos niveles, ya sean de ensayo, convivencia, haciendo “bolos”, en llena escena…

Proceso de aprendizaje: El compañerismo es básico, fomentar el trabajo de grupo facilitará el proceso de aprendizaje de todos. Es importante ser puntual a las clases, estar atento, ser como eres, y si alguna disciplina o trabajo no te gusta, no perder la motivación, se le tiene que sacar el máximo provecho…

He terminado el proceso de aprendizaje… y ¿ahora qué…?  Del Timbal han salido muchos actores conocidos, pero yo quiero destacar gente de los últimos cursos d’Escola d’Actor, nuestros estudios profesionales como: Sandra Anglès, la Maria Cuevas, el Marc Fontanals, el Miquelanyo D’oca, la Maria Voronkova, Mercè Ramos, Marta Naharro, l’ Eduard Gibert, l’Hec J., l’ Impro Tòóns entre’d otras. Actores con solera, honestos, humildes… en definitiva, ACTORES. Respeto: – Gente de ideologías diferentes, maneras de pensar contrarías a las tuyas… Aceptación: – A mi compañero de escena o de ensayo le cuesta mucho memorizar, no acaba de entender lo que le pide el director… Comunicación: – Sinceridad, saber de tu grupo o compañero, y que él o ellos sepan de ti. Sin Respeto no hay aceptación ni comunicación. Sin Aceptación, no hay comunicación ni respeto. Sin Comunicación, no hay respeto ni aceptación. Ser actor, quiere decir tener unos valores muy claros y definidos, tener unos fundamentos como persona fuertes y seguros para aguantar cualquier situación, sea positiva o negativa. El Timbal, desde sus inicios, con su creador y director durante muchos años del Timbal, Ton Font, ha tenido por fundamentos lo que expreso. Gracias a su honestidad y profesionalidad, el Centro es hoy en día toda una referencia para el oficio del actor.

Josep Sàbat

En Josep Sàbat imparte en el Centro,  un curso de improvisación teatral esta Semana Santa, del 30 de marzo al 2 de abril de 2015. Para más información, clicáis aquí.

The post Mestre d’improvisació / maestro de improvisación: Josep Sàbat appeared first on el timbal.