El treball pedagògic amb les titelles

  • el timbal FORMACIÓ
actriu titellaire
Mònica Cordomí, professora de teatre i actriu

Què coneixem de les titelles? Com les utilitzem?

Tots hem vist alguna vegada algun espectacle de titelles. Potser algun de nosaltres també hi ha jugat algun cop. Però simplement és això? Un divertiment? Un espectacle? Un joc?

Les titelles cada vegada més són utilitzades en diferents àmbits (en l’àmbit artístic, a les escoles, o en grups amb necessitats especials.).

Per què utilitzar-les? Perquè les titelles actuen com a mèdium i mediadores i ens permeten per tant:

–        Tenir una comunicació simbòlica

–        actuar com a mediadores de conflictes (el titella està entre jo i un altre)

–        establir relació amb altres móns (la funció antiga del titella era comunicar-se amb altres móns).

René Baker, artista especialista en titelles i en teatre d’objectes, i professora de l’Institut del Teatre (Barcelona), del Central School of Speech and Drama (London), i del Turku Arts Academy (Finland), em va fer entendre durant el Postgrau de Teatre i Educació a l’Institut del Teatre de Vic,  que el treball de les titelles no tant sols és interessant com a actriu, sinó com a pedagoga teatral i educadora social.

La utilització de les titelles amb nenes i joves ens pot permetre treballar molts aspectes de forma indirecta, tan sols cal saber perquè les utilitzem. Pot ser per varis motius:

–        Per treballar un tema delicat: els temes delicats o tabús són més fàcils d’utilitzar a través de la titella (el sexe, el bulling, les malalties, els complexes….)

–        Per necessitar un mèdium (aquells nens tímids poden sentir-se protegits darrera la titella, ja que es poden expressar amb certa distancia; els nens egocèntrics deixaran el protagonisme a la titella).

–        Pel treball de construcció de titelles (un treball manual i estètic)

Tant interessant i pedagògic és treballar amb les titelles, que hem trobat molts projectes que les utilitzen arreu del món per treballar problemes o necessitats concretes. A Europa hem trobat, per exemple:

–        Ajuda als nens amb càncer. Escòcia

–        Nens amb paràlisi espasmòdica (Alemanya)

–        Integració de nens estrangers escolaritzats (França)

–        Intervencions en orfenats (Bulgària)

–        Escoles bressols i escoles de primària (Itàlia i Suïssa, entre d’altres)

–        Titelles per entendre la diversitat a l’aula (Espanya)

A Amèrica i a Àsia hem trobat projectes per a clíniques psiquiàtriques, hospitals, treballs amb autistes, titelles adaptades per a minusvàlids cerebrals, per a teràpia i rehabilitació en general, presons, etc.)

A Catalunya, cada vegada hi ha més escoles que se sumen al treball amb titelles per a treballar temes transversals com: trastorns de conducta, la interculturalitat, la família, el bulling, etc. Existeixen maletes pedagògiques amb material per als Mestres segons objectius, temàtiques i edat del grup.

Com a actriu, com a educadora social i com a pedagoga teatral, animo al treball amb titelles, tinguin necessitats especials o no, perquè no només ens permeten treballar com a mèdium o mediadores, sinó que a més són un element artístic interessantíssim, ja que potencien la imaginació i l’expressió.

Si voleu conèixer més a fons el treball de Rene Baker: http://renebaker.org/

Mònica Cordomí