Fa deu anys (2010-2020) que el cooperativisme és l’ànima de l’escola de teatre a Barcelona el timbal. I en aquest temps, hem sentit de prop l’alè i el recolzament del món cooperatiu des del primer moment. Motiu que ens commou i ens fa estar profundament agraïts. I ho volem compartir amb totes i tots els que ens heu animat i heu cregut en el nostre projecte.

Des que vam donar el pas a cooperativa, hem anat incorporant molt més conscientment al nostre programa educatiu,  i de manera transversal,  l’ànima i els valors cooperatius.

Assumim com a propis els valors del cooperativisme: responsabilitat, democràcia, igualtat, equitat, solidaritat.

El nostre ideari està profundament compromès en ser un servei a la comunitat. El desenvolupament dels nostres programes educatius en la pràctica de l’expressió dramàtica romanen amb una mirada integradora i sistèmica en valors com el respecte, la convivència en grup, el coneixement i gestió de les emocions, el foment de l’autoestima, la estimulació de la creativitat i l’imaginari i la disciplina. (podeu consultar el nostre article “La pedagogia Teatral una herramienta para la cooperación”)

Als estudis professionalitzadors de la nostre escola de tatre, enfoquem la vessant professional a través de la forma cooperativa, posant en valor el treball col·lectiu per a la creació i producció d’espectacles teatrals. Fomentem l’organització de les companyies de manera horitzontal; canviant el model del triomf individual com a camí per assolir l’èxit en la professió pels valors cooperatius.

EL COOPERATIVISME I EL TREBALL EN XARXA DE LA NOSTRE ESCOLA DE TEATRE

El cooperativisme ens ha nodrit moltíssim. Formem part de la Federació de Cooperatives de treball de Catalunya. Som socis de Coop 57, una cooperativa de cooperatives, dedicada a les finances ètiques, que ha estat al nostre costat finançant-nos en la transformació de la SL en cooperativa primer, i facilitant-nos la inversió de bona part de les necessitats econòmiques primeres per fer les reformes que van fer possible l’actual seu de l’escola de teatre a Roger de Flor, Barcelona.

Treballem des del principi, de la mà de la consultoria d’economia social CoopdeMa en els aspectes jurídics, laborals i econòmics, i amb Fil a l’Agulla, Arçcoop, Compacto, LaCol i Celobert.

Gicoop, entitat de finances ètiques va recolzar-nos i apostar fermament en nosaltres, assumint a risc part de la inversió que va significar el nou projecte d’equipament i acompanyant en aquests anys la nostra gestió empresarial com a escola de teatre referent a Barcelona.

Som sòcies de la XES, Xarxa d’economia solidària i formem part de Pam a Pam, el mapa d’economia social i consum responsable.

PROJECTE D’EQUIPAMENT I COOPERATIVISME COM A L’ESCOLA DE TEATRE

El projecte d’equipament de la nostra seu actual ha estat un impecable exercici de col·laboració i cooperativisme. El projecte neix de la necessitat de l’escola de teatre de moure la seva activitat en un nou espai. Un canvi que s’havia de realitzar en un període de temps molt ajustat, 12 mesos. Es va formar un equip de 5 cooperatives, totes elles participants de la Xarxa d’Economia Solidària, que junt amb el timbal van col·laborat per tal d’aconseguir aquesta fita: LaCol SCCL i Celobert Cooperativa desenvolupant el projecte arquitectònic i d’enginyeria respectivament, CoopdeMà SCCL i A+4 Consultors d’Estratègia, en l’acompanyament estratègic comercial i de comunicació.

Sabem que el projecte coordinat per LaCol va estar seleccionat  a “l’Exposició “Import WB_Export BCN Re-activate the city”. Inaugurada a la ULB de Brussel·les el 2018, i exposada al Centre d’Art Santa Mònica de Barcelona el 2019.

L’ÀNIMA DE L’ESCOLA DE TEATRE EL TIMBAL I EL SEU TEIXIT SOCIAL

El canvi de local significà també una important injecció d’autoestima al redescobrir el nostre propi teixit social. Vam fer una campanya explicant el nostre projecte, “Per un nou timbal de futur 2015-2016. La convocatòria deia literalment “El nou timbal, o ara o mai”, i continuava:

“Amics i amigues, volem compartir amb vosaltres un fet: heu de saber que el timbal tal i com existeix ara ja no pot continuar. Les actuals instal·lacions  ja no ens permeten continuar la nostra activitat. L’especulació en els preus del lloguer i la necessitat d’homologar el títol de Formació Professional  d’aprovació imminent, amb totes les obligacions normatives que comporta, ens obliga a tenir un nou local, i a fer inversions importants per tal d’adaptar les noves instal·lacions als requisits legals i administratius. I HO VOLEM FER AMB VOSALTRES”.

I la resposta va ser espectacular. Una important quantitat d’avals mancomunats i títols participatius ajudaren notablement a mostrar (i a demonque el nostre projecte de futur era viable i sòlid.

L’ASSEMBLEA: UNA OBRA DE TEATRE-FÒRUM SOBRE EL COOPERATIVISME

L’Assemblea” (2016) va ser un projecte  fet realitat gràcies a  l’impuls de la consultoria Coopdemà, de la mà de Jean-François Guillemet, de la companyia teatral )e( espai en construcció, i el timbal centre de formació i creació escènica.

Aquest projecte de teatre-fòrum va sorgir de la voluntat i il·lusió de crear lligams entre les arts escèniques i l’economia cooperativa catalana, i d’aquesta manera posar els processos creatius i la força del teatre al servei de la difusió del model econòmic que defensem i apliquem a diari.

Des de l’equip de el timbal, estàvem (i estem) absolutament convençuts que el cooperativisme era necessari i que calia fer-lo créixer en la nostra societat. A més, ja feia temps que teníem la voluntat de ser més participatius i proactius en el camp de la divulgació dels valors que aporta aquest model econòmic, cap a una societat cada cop més justa i igualitària. Érem molt conscients que el nostre camp professional, el teatre, era una eina meravellosa per comunicar de forma directa i viva aquests missatges i que a més, permetia aprofundir en la complexitat i força de les relacions humanes inherents als projectes d’autogestió democràtica.

COOPERATIVISME I COMPROMÍS

Al llarg d’aquests anys no hem dubtat en recolzar aquells projectes cooperativistes i d’economia social i solidària que hem conegut i als quals hem estat invitats a participar. Com ara el projecte de la Cooperativa Opcions, la Zona: consum digital responsable.

Hem participat en el documental de la periodista i guionista Anna Llauradó, contra la pobresa infantil “Tu també pots”.

Ens hem adherit a moviments com el Pacte “Per a una economia per la vida”.

Hem estat convidats a xerrades i taules rodones i també hem aparegut a canals de comunicació per parlar de les bondats del cooperativisme, com el programa de BTV “Lògic”dedicat a “La fi del treball”.

Fem difusió continua a través del canal de Twitter de l’escola de teatre d’iniciatives de l’economia social i solidària, així com del moviment cooperatiu.

Ens hem fet ressò d’experiències tranformadores com les que recull l’article  “Empreses per a viure millor” de Pere Rusiñol a eldiari.es per a la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya; o les iniciatives del districte més cooperativista de la nostra ciutat, el Districte de Sants-Montjuïc, o el projecte del Teatro del Barrio de Madrid, una cooperativa de cultura responsable.

LA FESC I L’ESCOLA DE TEATRE EL TIMBAL

Finalment, us volem parlar de la FESC,  la Fira d’Economia Solidària de Catalunya, organitzada per la @xes_cat que s’acaba d’inaugurar per novè anys consecutiu, el passat dia 23 d’octubre, i en la que el timbal participem un any més, des de la seva primera edició . Enguany com a #FESC2020, en format virtual. La implacable realitat sota els efectes de la pandèmia s’imposa. I la podem seguir des d’aquest dia fins el 22 de novembre a través de la seva pàgina web, en aquest enllaç.

Perquè som cooperativa des del 2010, i fem nostres els valors del cooperativisme per al nostre Centre de formació i creació escènica: responsabilitat, empoderament, compromís col·lectiu, democràcia econòmica, igualtat, equitat i solidaritat.

Novembre, 2020

The post EL COOPERATIVISME, L’ÀNIMA DE EL TIMBAL appeared first on el timbal.

Ricard Boluda, impartirá los días 7 y 8 de marzo de 2015 en El Timbal, un curso intensivo sobre Pedagogía Teatral. En el siguiente artículo recogemos algunas de las reflexiones que acompañan su tarea.

La pedagogía teatral es sin duda una herramienta muy útil aplicada no sólo al ámbito específico que la justifica, la formación de actores y actrices, sino especialmente en el desarrollo de habilidades y actitudes sociales, por cuanto contiene recursos y procedimientos de actuación sistematizados que permiten el autoconocimiento en el juego, la superación de obstáculos y el desarrollo de nuestro potencial creativo.

Cualquier persona interesada en conocerse mejor, y en desarrollarse personal y profesionalmente, debería, en mi opinión, en algún momento de su vida, acudir a clases de teatro.

Y no estoy hablando en este caso del uso terapéutico del teatro sino del específicamente formativo que permite la ampliación del repertorio de conductas, la colaboración y cooperación activa entre personas, abiertas a cambiar y aceptar procedimientos y gestionar necesidades.

La Pedagogía Teatral, una herramienta para la cooperación.

En nuestro trabajo con actores y actrices a menudo ayudamos a hacer ver que el compañero  de juego no es un contrincante como sucede en el mundo especialmente deportivo, sino el medio que nos permitirá mutuamente llegar a construir una buen trabajo en escena.

Esta acción de estar expuestos a los demás es una condición fundamental para construir, crecer y evolucionar. A través del juego teatral los prejuicios y las limitaciones y sobredemandas sobre uno mismo y también sobre los demás se relativizan, se cargan de nuevo significado y nuestra percepción cambia, no sólo en beneficio de uno mismo, sino de los demás.

La pedagogía teatral contiene suficientes elementos para potenciar la cooperación desde la diferencia.

Perseguir objetivos comunes no quiere decir avivar exclusivamente la conciencia de grupo sino preservar los procesos personales intransferibles de cada participante. Es más, toda buena aplicación didáctica que se precie debería diseñar las actividades de aprendizaje de tal modo que  promocionen las cualidades y potencialidades de la personalidad.

Y esa expansión de la personalidad debe entenderse como un saber estar, ser y hacer en y con el mundo, con y en el contexto de juego, que al mismo tiempo se va articulando, transformando y apareciendo fruto de nuestro hacer.

Como dice el escritor francés Saint-Exupéry: “El ser humano no es más que un nudo de relaciones. Lo único que cuenta son las relaciones”.

Los objetivos básicos de una buena cooperación son fácilmente identificables en las pedagogías teatrales:

1. Fomentar la cooperación y observar la necesidad que tenemos de los demás.

2. Estimular la comunicación y coordinación en el grupo.

3. Concienciar de que las diferencias entre las personas no son una dificultad para lograr una buena convivencia.

Celéstin Freinet y la cooperación

La cooperación es un concepto central en el pensamiento del gran pedagogo francés Celéstin Freinet, para quien la escuela es una comunidad que se construye con la colaboración y cooperación de todos. Su proyecto educativo tiene un carácter marcadamente cooperativo, que entiende tanto la formación docente como la propia enseñanza desde un enfoque grupal. Freinet mostró algunas claves para poder lograr la difícil tarea de superar la perspectiva individualista en la enseñanza.  La actitud cooperativa, insistía, ” implica también la apertura hacia otras corrientes pedagógicas, que puedan enriquecer el trabajo educativo.” 

A continuación enumeramos algunas de las ventajas de potenciar la cooperación en los procesos de aprendizaje y autoconocimiento:

1. Mayor coordinación: desarrollo de la comunicación, mayor eficacia en el trabajo, mayor satisfacción de necesidades individuales.

2. Valoración positiva de los demás: con mayor entendimiento, ayuda mutua, aceptación de ideas y sensación de objetivo común.

3. Mayor satisfacción individual.

4. Mayor cohesión grupal: con más confianza y amistad entre los miembros del grupo y aumento del esfuerzo personal.

5.  Mayor maduración personal, por el desarrollo de la capacidad de cooperar y la apertura al conocimiento de los otros.

Ricard Boluda.

 Herramientas para la pedagogía teatral. Días 7 y 8 de marzo de 2015. Para más información clicar aquí.

The post La Pedagogía Teatral, una herramienta para la cooperación appeared first on el timbal.

L’Eduard Gibert, ja fa uns quants anys que fa d’actor professional i li hem demanat comparteixi les seves impressions sobre l’ofici d’actor i el que van significar per a ell també els anys de formació amb nosaltres. Gràcies Eduard.

L’OFICI D’ACTOR

Sóc dels qui pensa que la formació d’un actor/actriu, com la de qualsevol ofici, no acaba en la diplomatura o llicenciatura d’un pla d’estudis sinó que comença a créixer indefinidament a partir d’aquest moment (deixant a banda als qui han optat per l’autoaprenentatge).

Quan diem que un fuster té molt d’ofici ho associem directament als molts anys de dedicació a la seva tasca, a l’evolució dels seus treballs al llarg del temps, a l’aprenentatge que n’ha extret de cadascuna de les seves peces, tant dels encerts com dels errors, i que l’han portat a fer-se un nom gràcies als seus excel·lents treballs.

És possible que el fuster tingués, als seus inicis, un pla de formació on va aprendre una tècnica amb la que treballar i unes eines amb les que donar forma a les seves idees (a no ser que optés per la opció autodidacta).

Amb elles va aconseguir fer una primera peça de creació pròpia, amb tot l’orgull de saber que era seva i només seva. Al llarg dels anys, el fuster ha anat aprenent, abans de començar una peça nova, a saber quina era la millor de les fustes a triar per tirar endavant el seu nou projecte. A olorar-la. A escoltar-la. A pesar-la, a mirar-se-la de dalt a baix abans de començar a donar-li forma. L’ofici de fuster s’aprèn amb els anys, com tants d’altres. També l’ofici d’actor.

Hi ha un gran nombre d’actrius i actors catalans que van iniciar-se durant els últims anys del franquisme sent autodidactes. En molts casos sota la forma de companyies de creació col·lectiva. Molts anys després, a un bon nombre  d’ells se’ls considera actors i actrius consagrats, actors i actrius amb ofici.

Avui en dia s’ha capgirat la truita i la immensa majoria d’actors i actrius catalans inicien les seves primeres passes a través d’algun tipus de formació acadèmica. I són pocs, però també n’hi ha, els qui entren a fer-se un camí en la professió essent autodidactes.

Jo no sóc teòric de la pedagogia teatral. Però sí que al llarg d’aquests meus primers anys d’ofici he pogut anar detectant singularitats, en quant a metodologia, entre els diferents companys d’escena amb qui m’ha tocat  treballar. Si bé totes les teories pedagògiques busquen un mateix resultat, i això és el de poder transmetre al públic veritat, emoció, claredat (en definitiva, que sigui creïble el que li estàs oferint al públic com a actor), les diferències entre totes elles hi són en les eines que ofereixen als actors per a l’assoliment d’aquest objectiu comú.

Ara fa 8 anys vaig acabar la meva formació acadèmica a El Timbal, Centre de Formació, Creació Escènica, sota el Sistema CODA.

CODA potser no té l’anomenada de Meissner, Stanivslaski, Lecoq, o tants d’altres. Però això no li treu serietat, qualitat ni validesa. A mi m’ha dotat d’unes eines importants que m’han fet estimar la professió i  llençar-m’hi de cap sense pensar-m’ho.

CODA m’ha servit per a donar-me seguretat a mi mateix. Saber i tenir clar que cada actor és un món i que per tant jo sóc un món en mi mateix. Això et motiva a anar-te descobrint. Saber que l’important no és un model ideal d’actor, sinó que tu ets el teu millor model. El que has de fer és descobrir-te a tu mateix, la teva essència, el que hi ha dins teu. No tant en quant a experiències viscudes sinó en quant a conèixer-te prou bé internament com a actor, per a poder-te posar a disposició del joc teatral extern.

El mateix pel que fa a la presa de consciència del teu cos, dels teus moviments. I posar-ho al servei del joc teatral i de la ficció. Oferir-ho als personatges que estàs creant o interpretant.

Comprensió del joc teatral. El que està passant en cada moment. Acció-reacció. No partir de l’emoció sinó dels fets per a poder arribar a ella. Construcció d’un imaginari i visualització d’imatges. No jutjar-se mentre s’està jugant. Prendre consciència de la voluntat de l’inconscient. Escolta i modificació. Presència escènica.

Aquests són alguns conceptes o eines que, a títol d’exemple, han estat presents en els projectes en que he treballat.

TEATRE DE CAMBRA

Amb l’actor José Barón hem creat la companyia Teatre de Cambra. Una de les singularitats del nostre projecte és que oferim peces teatrals de text en espais singulars com ara menjadors, sales d’estar, patis o jardins,… és a dir, espais prou reduïts com perquè la distància entre públic i actors sigui tan petita que l’espectador quedi absorbit pel joc teatral i els actors juguin en un espai escènic ocupat per l’espectador.

En la tertúlia posterior a la funció, sovint alguns espectadors ens pregunten si per nosaltres és més difícil actuar amb el públic tan a la vora o en un escenari teatral convencional. Jo sempre els dic que tots aquells actors que entenguin el joc teatral com nosaltres l’entenem han de poder jugar tant en uns espais com en d’altres. Com que tots els “escenaris” on actuem varien en cada funció, no tenim uns moviments marcats (com normalment es treballa en el teatre amb espais convencionals). Per tant, creem un espai, uns moviments, una interrelació i un joc nou en cada funció.

CODA té un important grau d’implicació en tot aquest joc creatiu. La comprensió del joc teatral, la construcció d’un espai escènic, l’escolta amb el company, jugar en funció del que està passant ara i aquí. Tot plegat et convida a obtenir una organicitat i autonomia com a actor que una proposta com la de Teatre de Cambra requereix.

Només ho he volgut posar com a exemple d’algunes vivències que he tingut que em fan pensar en la meva formació CODA i que de ben segur m’hi continuaran fent pensar durant els molts anys que em queden per recórrer en el meravellós món de l’ofici d’actor.

Amb el pas del temps cada cop ets menys conscient de les eines i metodologia emprada durant la teva formació acadèmica perquè les vas integrant de forma natural en el teu treball.

Però hi són.

Edu Gibert

Novembre 2014

The post L’Ofici d’Actor appeared first on el timbal.