El districte més cooperatiu. Sants-Montjuïc

Sants-Montjuïc, amb més de 30 iniciatives basades en la solidaritat i l’ajuda mútua, encapçala el ressorgiment de la denominada economia popular. La tradició solidària es remunta al segle XIX. Ens volem fer ressò de l’article publicat per l’edició digital d’El Periodico de Cataluña.

El districte més cooperatiu. Sants-Montjuïc

El districte més cooperatiu. Sants-Montjuïc

Edifici de l’antiga Societat Cooperativa Col·lectiva L’Empar Obrer, fundada el 1905, que segueix vinculat a l’economia solidària i acull diferents cooperatives. (danny caminal)

El cooperativisme travessa una segona joventut i té el seu epicentre al districte de Sants-Montjuïc. El terreny està abonat des de mitjans del segle XIX, quan l’antic municipi de Sants es va erigir en un dels motors de la revolució industrial. El 1910, a Sants, Hostafrancs i la Bordeta hi havia 50 fàbriques amb uns 14.000 treballadors. Les primeres cooperatives van néixer en aquests barris obrers per satisfer les necessitats del proletariat, des de l’autogestió i sota uns principis ètics i solidaris.

Alguna cosa, bastant, en queda de tot això. El millor exemple és a l’edifici de l’antiga Societat Cooperativa Col·lectiva L’Empar Obrer, fundada el 1905. El seu últim local, un majestuós bloc de tres pisos situat al número 15 del carrer de Premià, acull avui cinc cooperatives de tipologia molt diversa i federacions regionals. Així, comparteixen espai i principis el centre formatiu Aposta, l’editorial Sàpiens Publicacions, la cooperativa de serveis financers Coop 57, la cooperativa agrícola d’integració social L’Olivera i el grup d’empreses Grup Clade.

ALTA DENSITAT

A mig quilòmetre a la rodona de L’Empar Obrer, una altra trentena de col·lectius completen una vasta xarxa d’espais de sociabilitat i ajuda mútua. «La crisi ha servit per canviar la mirada de molta gent, i han sorgit projectes de tota mena. Cooperatives de treball, bancs del temps, horts urbans… Totes aquestes iniciatives tenen en comú una manera col·lectiva de resoldre les necessitats, amb la persona com a element central, per sobre del capital», explica Ivan Miró, sociòleg i coautor juntament amb Marc Dalmau del llibre Les cooperatives obreres de Sants (1870-1939) , publicat el 2010 per la cooperativa La Ciutat Invisible (Riego, 35).

El llibre recull les institucions de l’economia popular durant la seva època d’esplendor, a principis dels anys 30. «El 1935 Sants comptava amb cinc cooperatives obreres de consum: La Lleialtat Santsenca, la Model del Segle XX, L’Empar Obrer, La Nova Obrera i La Flor de Maig», enumera Miró, que té com a objectiu la «vinculació emocional» dels veïns amb el seu passat. «Volem generar debat sobre l’economia sense adoctrinar», puntualitza Miró.
L’economia solidària, allunyada de les lògiques del capitalisme, va més enllà del cistell amb productes de la terra. La Col (Ciceró, 5), per exemple, és una cooperativa de joves arquitectes. «Nosaltres entenem l’arquitectura com una eina de transformació social. Per això estem en uns baixos: per estar al carrer, en contacte amb la gent», explica Lluc Hernàndez, un dels arquitectes del col·lectiu, conegut al barri per organitzar el procés participatiu de Can Batlló.

PRÉSTECS MÉS JUSTOS

La Col és sòcia de Coop57, una cooperativa de serveis que destina els seus recursos a fer préstecs a projectes d’economia social que generin ocupació i promoguin la solidaritat. «Bàsicament, financem moltes fundacions i empreses d’inserció. L’interès dels préstecs el definim cada any i és fix, per a tothom igual. Fugim de les lògiques bancàries», explica Xavi Tells, el responsable de comunicació de l’entitat. Coop57 finança 600 projectes amb els recursos aportats per uns 3.000 socis. Des de l’inici de la crisi, el 2008, han prestat un total de 35 milions d’euros.