QUAN EL TEATRE ÉS NECESSARI, NO HI HA RES MÉS NECESSARI

” He tingut un any sencer per pensar en aquesta frase. He tingut un any sencer en descobrir que és el teatre, que suposa fer teatre. Fer teatre és com arribar a una terra nova, on tot està per descobrir. Diuen que no hi han dues obres iguals, que no hi han dos actors o dues actrius iguals, i això és ben cert. Perquè el teatre no és només un descobriment propi, és un descobriment de grup.

Ara veig “carn fresca”, amb la il·lusió de començar d’allò que és nou.

Tot i que soni a clixé, compartireu moltes hores els uns amb els altres. Hi hauran malentesos, hi haurà tensió, hi hauran piques per veure qui és el primer en escalfar el dinar en els microones de l’àrea social en acabar les classes. Alguns recolliran escenografia i altres no. Alguns es sabran els textos des del primer dia i d’altres no. Però hi hauran moments únics, on brillareu com a conjunt, on les vostres diferències us aportaran coses que  mai no us haguéssiu pogut imaginar. I això nens, no te preu.

I és que un lloc com aquest et fa pensar en el grup com a conjunt. Persones, una unió.

Vivim temps complicats, i ara ho entenc millor que mai. I us asseguro que expressar un sentiment, un missatge a sobre d’un escenari és MÉS NECESSARI QUE MAI. Amb la fermesa que allò comporta, i amb la responsabilitat de treballar en grup, com una màquina funcionant al cent per cent. En una  societat cada cop més perduda, veig als timbalers i penso que entre aquestes parets hi ha un grup de persones molt diverses que s’ajunten per aconseguir un repte comú. Ho he vist en la anterior promoció, que ens han servit de guia molt abans que nosaltres ens poguéssim enlairar, i ho he vist en el meu grup, del qual estic cada cop més i més orgullós. I que sense cap mena de dubte us escombrarem amb el nostre taller de creació (de veritat, heu deixat el llistó molt alt nens, una mica de consideració).

En fi, als d’abans, gràcies, gràcies i gràcies. I als nous, endavant, endavant, endavant.

I recordeu: “Quan el teatre és necessari, no hi ha res més necessari” (Peter Brook)

Rafael Valls, alumne de segon curs del CFGS.

The post Quan el teatre és necessari, no hi ha res més necessari. Curs 2017-18 appeared first on el timbal.

A el timbal creiem que és bàsic proporcionar eines per forjar una manera de treballar col·laborativa que proporcioni a l’alumnat coneixements per ser autònoms i esdevenir actors creadors. Una de les eines que utilitzem per potenciar aquest aspecte és el Tast Escènic.

El Tast Escènic és un esdeveniment durant el qual l’alumnat d’estudis professionals presenta peces teatrals de creació pròpia i així pot explorar la seva creativitat i la seva veu artística. Està obert a tothom que estigui cursant estudis professionals al centre i està vinculat a assignatures del currículum pedagògic de l’escola.

S’estructura en dues convocatòries anuals i s’hi presenten peces relacionades, en el cas del Cicle Formatiu de Grau Superior en Tècniques d’Actuació Teatral amb l’assignatura de Dramatúrgia (petits monòlegs escrits pels mateixos alumnes), peces relacionades amb l’assignatura d’Història de les Arts de l’Espectacle i els diferents estils treballats i peces relacionades amb el seu treball de final de cicle: el Projecte Integrat.

L’alumnat del Pla de Formació Actoral, per la seva part, vinculen les seves propostes a l’assignatura de Llenguatges Escènics, en el cas de primer curs, i pels de segon curs, la llibertat de decisió és absoluta.

També es projecten peces curtes creades per l’alumnat del Postgrau de Cinema i tv que oferim al Centre, sota la direcció del realitzador Marc Crehuet.

Teniu doncs l’oportunitat d’acompanyar-los i gaudir de molt aprop de la seva pròpia cuina, la més personal. I sigueu indulgents, mireu els seus treballs des de la seva mirada, aquella que tot just ha descobert els estris per cuinar.

PROGRAMACIÓ EL TAST ESCÈNIC

Dijous, 15 de febrer. 20:00 h

20h                      PRIMERA SESSIÓ. Presentació i rebuda de públic

20.10h                Escola Orenetes. Part 1.

Xavi Nicaise, Lara Pons, Adriana Andreo, Aina Trubat, Laura Iachetta, Andreu Kreutzer, Roser Justícia, Graciela de Santos, Pere Costa.

Direcció: Marc Crehuet

20.20h                Arriscar-se

d’Elisabet Coll. Durada 3 min.

20.30h                Alzheimer

d’Inés Pérez. Durada 5min.

20.40h                Tè o cafè

d’Alba Pinto. Durada 4min.

20.50h                La Llorona

de Sara Laviós, Nerea Montmany i Mar Pérez. Durada 15min.

21.05h                SEGONA SESSIÓ: Sortida de públic i entrada de nou públic. Pausa breu.

21.15h                Materialisme i superficialitat

de Mariano Morell. Durada 5min.

21.25h                Fotografia d’un hospital

de Sara Granés. Durada 5min.

21.35h                Las putas también lloran

de Glòria Gendre, Alex Gonzalez, Núria Mayol i Laura Zorio. Durada 15min

21.55h                L’ascens

de Rafa Valls. Durada 5,5min.

22.05h                Y sé que me perdí

de Sara Membrives. Durada 2 min.

22.10h                Comiat i final.

Divendres, 16 de febrer. 20:00 h

20h.                    PRIMERA SESSIÓ: Presentació i rebuda de públic.

20.10h                Escola Orenetes. Part 2.

Xavi Nicaise, Lara Pons, Adriana Andreo, Aina Trubat, Laura Iachetta, Andreu Kreutzer, Roser Justícia, Graciela de Santos, Pere Costa.

Direcció: Marc Crehuet

20.20h                Ryokō

de Lucía de la Guía, Sara Ruiz, Rocío la Sierra i Raül Páez. Durada 15min

20.40h                Pare

de Laura Rovira Cerezuela. Durada 5min.

20.50h                Algo

d’Alba Alcayada. Durada 3min

21.00h                La pérdida

de Manel Llunell. Durada 3,5min.

21.05h                SEGONA SESSIÓ: Sortida de públic i entrada de nou públic. Pausa breu.

21.15h                El Mito del Bujero

de Pau Gros, Alejandro Pérez i Ángel Ruiz. Durada 15min.

21.35h                La veritat dels vicis

de Laia Santaulària. Durada 3min.

21.45h                Conversión

de Roberto de Miguel. Durada 4,5min

21.55h                Reflejo

d’Eva Catena, Jordi Dragón, Maria Rodríguez i Núria Ruiz. Durada 15min

22.10h                Comiat i final.

The post El Tast Escènic obre aquest mes les seves portes appeared first on el timbal.