Quan el teatre és necessari, no hi ha res més necessari. Curs 2017-18

Benvolgudes i benvolguts, el dia 2 d’octubre vam inaugurar aquest curs 2017-2018 donant la benvinguda a l’alumnat de primer del CFGS (tercera promoció) amb una performance conduïda pels companys i companyes de segon curs del CFGS (segona promoció) i acomiadant-nos entrenyablement de l’alumnat graduat de la primera promoció amb l’entrega de certificats d’estudis. En Rafael Valls, alumne de segon, va voler llegir el text que ara compartim amb vosaltres. Gràcies Rafael per les teves paraules:

QUAN EL TEATRE ÉS NECESSARI, NO HI HA RES MÉS NECESSARI

” He tingut un any sencer per pensar en aquesta frase. He tingut un any sencer en descobrir que és el teatre, que suposa fer teatre. Fer teatre és com arribar a una terra nova, on tot està per descobrir. Diuen que no hi han dues obres iguals, que no hi han dos actors o dues actrius iguals, i això és ben cert. Perquè el teatre no és només un descobriment propi, és un descobriment de grup.

Ara veig “carn fresca”, amb la il·lusió de començar d’allò que és nou.

Tot i que soni a clixé, compartireu moltes hores els uns amb els altres. Hi hauran malentesos, hi haurà tensió, hi hauran piques per veure qui és el primer en escalfar el dinar en els microones de l’àrea social en acabar les classes. Alguns recolliran escenografia i altres no. Alguns es sabran els textos des del primer dia i d’altres no. Però hi hauran moments únics, on brillareu com a conjunt, on les vostres diferències us aportaran coses que  mai no us haguéssiu pogut imaginar. I això nens, no te preu.

I és que un lloc com aquest et fa pensar en el grup com a conjunt. Persones, una unió.

Vivim temps complicats, i ara ho entenc millor que mai. I us asseguro que expressar un sentiment, un missatge a sobre d’un escenari és MÉS NECESSARI QUE MAI. Amb la fermesa que allò comporta, i amb la responsabilitat de treballar en grup, com una màquina funcionant al cent per cent. En una  societat cada cop més perduda, veig als timbalers i penso que entre aquestes parets hi ha un grup de persones molt diverses que s’ajunten per aconseguir un repte comú. Ho he vist en la anterior promoció, que ens han servit de guia molt abans que nosaltres ens poguéssim enlairar, i ho he vist en el meu grup, del qual estic cada cop més i més orgullós. I que sense cap mena de dubte us escombrarem amb el nostre taller de creació (de veritat, heu deixat el llistó molt alt nens, una mica de consideració).

En fi, als d’abans, gràcies, gràcies i gràcies. I als nous, endavant, endavant, endavant.

I recordeu: “Quan el teatre és necessari, no hi ha res més necessari” (Peter Brook)

Rafael Valls, alumne de segon curs del CFGS.