El proper dimarts, dia 15 de desembre, a l’espai del Centre Cívic Can Felipa (Poble Nou), l’alumnat de segon curs del Cicle Formatiu de Grau Superior en Tècniques d’Actuació Teatral presentaran i estrenaran “Parets de Vidre”, el nou taller de creació de l’escola de teatre, sota la direcció de Roger Ribó.

“Parets de Vidre”, va sobre les presons. Recull la recerca i les aproximacions dutes a terme pels alumnes de segon sobre què vol dir estar en una presó, no només físicament sinó emocionalment. El nou taller de creació vol posar en evidència com les nostres pròpies pors ens condicionen i no ens deixen avançar. Unes pors invisibles, com si fossin parets de vidre.

Per arribar a aquest propòsit el grup ha seguit dues línies de treball:

a) Ha treballat els personatges de dins de la presó com a un cor teatral, com a éssers despersonalitzats per a una societat que no els individualitza. Outsiders aparcats en els murs d’una presó, deshumanitzats pels nostres prejudicis.

b) I d’altra banda, han treballat els personatges en la seva presó emocional, mostrant la seva individualitat.

“PARETS DE VIDRE” I LA REVOLTA DE LA CREACIÓ EN COL·LECTIU

Des dels anys 60’s del segle passat, es va estenen la idea d’un teatre autònom, que crea l’espectacle sobre l’escena, i no utilitza els recursos de l’escena i dramatúrgics per materialitzar una obra anteriorment ja escrita. L’escena ha de desenvolupar autònomament una idea artística, i per fer-ho el creador ha de tenir en compte tots aquells elements que ja existeixen en escena: l’espai, els objectes, els actors, tenint cura de no destruir inclús allò que ja són.  D’aquesta factura apareixeran els millors espectacles de l’anomenat teatre gestual, de moviment, o el teatre visual o de la imatge.

Poc temps després, a casa nostra un grapat important de companyies es plantegen la producció d’espectacles aplicant els procediments de treball de la creació en col·lectiu.

Mitjançant  aquest mètode de treball – utilitzat amb resultats enlluernadors per companyies com Els Joglars, Comediants, La Fura dels Baus, Théâtre de Complicité…– l’actor esdevé autor, partícip directe de la dramatúrgia,  cosa que li permet desenvolupar una consciència de la dramatúrgia, així com una postura i mirada global del seu paper i compromís com a artista.

Aquesta tradició és una realitat ben palesa en l’actualitat. Un tipus de teatre que a Europa sosté gran part dels actors i actrius. Un teatre que genera companyies, que genera espectacles actuals, ja siguin de crítica, abstractes o espectacles que mostren les relacions humanes. Espectacles que pertanyen a la companyia que els crea, a cadascun dels actors i actrius. Uns actors desmitificats. Un teatre proper a la gent.

Aquest és el punt de partida del nou taller de creació dels alumnes de segon de l’Escola de Teatre el timbal.  Així és com va començar. Punt essencial: ja no són alumnes en una classe, són una companyia i tots són responsables del resultat. Tots tenen veu i vot. Al final, el director decideix.

EL NOU TALLER DE CREACIÓ I LA FORMACIÓ ACTORAL A LA NOSTRA ESCOLA DE TEATRE

El predicament i l’èxit d’aquest procediment de treball a nivell professional, ha fet que les escoles de formació incorporessin progressivament a la formació actoral metodologies i tècniques de treball que permeten a les noves generacions adquirir competències que fins no fa tant eren alienes a la seva tasca.

Tradicionalment, la creació teatral defineix i delimita els camps específics que la constitueixen: autor- director- actor.  En compartiments estancs, cada un d’ells es dedica exclusivament a la seva faceta creativa.

El Pla d’estudis professionals de l’escola de Teatre el timbal, fa temps que ha apostat per una formació actoral polivalent, que li permeti gestionar projectes propis, i a la vegada participar eficaçment en projectes aliens, siguin aquests vinculats a dramatúrgies textuals com no textuals.

A el timbal creiem que és bàsic proporcionar eines per forjar una manera de treballar col·laborativa que proporcioni a l’alumnat eines per ser autosuficients i esdevenir actors creadors.

Ha estat el nostre objectiu conciliar en el nostre itinerari conceptes que sovint han estat enfrontats: la formació de l’actor versus la seva llibertat creativa. Un vell debat que hem necessitat superar.  A la Formació tenim molt clar que els processos d’aprenentatge són els que marquen el treball i faciliten als intèrprets les eines necessàries per a conèixer el seu ofici i conèixer-se a un mateix en el seu ofici. Aquestes eines d’autoconeixement han de servir per a desvetllar el propi procés creatiu que permeti en un futur no gaire llunyà accedir a un millor coneixement dels models de creació que existeixen.

I en aquest procés d’aprenentatge és fonamental posar-se a prova en el rovell del grup, i assumir el propi creixement amb els altres. Un creixement que serà tècnic, creatiu i ètic.

“PARETS DE VIDRE”, UN TASTET DE PARAULES PROCEDENTS DE LA CUINA DEL NOU TALLER DE CREACIÓ

Per a finalitzar, volem compartir amb vosaltres alguns dels textos que formen part del taller, i que han estat creats i elaborats pels actors i actrius del grup.

“Jo en tinc molts a l’habitació. Dibuixos de l’oceà, de rius… Sempre he pensat que no sé què faig aquí. Que no serveixo per a res. Com si fos un bassal d’aigua a punt d’evaporar-se i desaparèixer. I quan em sento així, quan em sento com si fos aigua estancada, miro els dibuixos, m’imagino en moviment, lliure i somric.”

“M’agradaria poder dir-te que aquí fora és diferent. M’agradaria poder dir-te que quan surtis seràs lliure. Però últimament em pregunto: qui és lliure? No? I quan m’ho pregunto, me n’adono que et trobo molt a faltar.”

“¿Sabes? Durante todo este tiempo, aquí dentro, he logrado comprender que el mundo no quiere reflexión quiere distracción, pero si me distraigo por un instante me comen mis miedos.”

“M’hagués fet molta il·lusió ensenyar-te la meva casa d’abans, la granja, i presentar-te als meus pares, els meus conills, encara que estiguessin ferits… ells seguien volent carícies, els conills dic. Sí, jo també. Per això segueixo amb tu.”

Desembre 2020

The post “PARETS DE VIDRE”, EL NOU TALLER DE CREACIÓ DEL CICLE FORMATIU DE GRAU SUPERIOR EN TÈCNIQUES D’ACTUACIÓ TEATRAL A L’ESCOLA DE TEATRE EL TIMBAL appeared first on el timbal.

Parlem de creació i de teatre i de col·lectivitat. Teatre de creació col·lectiva. Un tipus de teatre que a Europa sosté gran part dels actors i actrius. Un teatre que genera companyies, que genera espectacles actuals, ja siguin de crítica, abstractes o espectacles que mostren les relacions humanes. Espectacles que pertanyen a la companyia que els crea, a cadascun dels actors i actrius. Uns actors desmitificats. Un teatre proper a la gent.

Teatre de creació col·lectiva. Un grup d’actors i actrius s’uneix per crear un espectacle. Normalment hi ha un director i a vegades un dramaturg, un dissenyador, un músic… Entren a la sala d’assaig sense res: ni un text, ni objectes, ni escenografia ni vestuari. Res. El buit total. El risc.

I comencem.

Aquest és el punt de partida del Taller de Creació dels alumnes de segon d’Escola d’Actor. Així és com vam començar. Punt essencial: ja no som alumnes en una classe, som una companyia i tots som responsables del resultat. Tots tenim veu i vot. Al final, el director decideix.

Però, què volem fer? I com? Demano temes. Quins temes ens interessen. I la imaginació comença a volar. Cal apuntar-ho tot. Tot és vàlid. Primer aprenentatge: no hi ha censura. Fins i tot la idea que pensem que és ridícula cal que sigui dita, proposada. Passem pel reialme dels temes abstractes, pels temes que tot i semblar diferents són totalment idèntics, pels temes que no són temes sinó estils i finalment arribem als temes específics. Els apuntem tots en petits post-its que enganxem en un paper d’embalar. Els agrupem per temàtiques, ens ho mirem, pensem possibilitats, opinem.

Ha arribat l’hora. Votació. I el tema està decidit. Nou paper d’embalar. Mil idees d’escenes i mil idees de com fer-les. Mil post-its enganxats de nou.

I comencem.

Provem. Trobem. Ens perdem. Repetim. Afinem. Organitzem. Utilitzem els nostres talents (algú canta? tenim algun músic al grup?). Generem diferents escenes a partir de diferents estils i moltes idees. I cada idea s’ha de provar. No és vàlid desestimar idees sense haver-les intentat a l’espai. I ens n’adonem que les perfectes no funcionen tant bé com pensàvem i que les imperfectes poden generar escenes espectaculars.

I ara, com unim les escenes? Cal trobar un arc dramàtic, un fil conductor? El busquem, en parlem, en trobem uns quants, funcionen? I mentrestant, cal a donar forma a les nostres escenes.

I comencem.

Comencem pel principi de nou. Escena número 1. L’inici. El provem. El retoquem. I repetim. Repetim. Repetim. I tornem a repetir. Fins que surti exactament com volem. I els minuts passen. I nosaltres repetim. Hem de ser específics i precisos. Ara algú ha anat tard, ara algú se li ha oblidat un dels moviments, ara no ens estem escoltant, ara el ritme s’ha perdut. I repetim, tants cops com faci falta. Hi som molt a prop. I al final de l’assaig surt exactament com volíem.

I al cap de dos dies ens retrobem. Nou assaig. Cal generar més material. Cal donar forma a les següents escenes. Cal crear.

I comencem.

Roger Ribó

El Taller de Creació del pla d’estudis Escola d’Actor. Estudis Professionals de El Timbal, Centre de Formació i Creació Escènica, es presentarà el proper dia 24 de gener de 2014, al Centre Cívic Can Felipa de Poble Nou, a les 20 hores.

_______________________________________________

Hablamos de creación y de teatro y de colectividad. Teatro de creación colectiva. Un tipo de teatro que en Europa sostiene gran parte de los actores y actrices. Un teatro que genera compañías, que genera espectáculos actuales, ya sean de crítica, abstractos o espectáculos que muestran las relaciones humanas. Espectáculos que pertenecen a la compañía que los crea, a cada uno de los actores y actrices. Unos actores desmitificados. Un teatro próximo a la gente. 

Teatro de creación colectiva. Un grupo de actores y actrices se une para crear un espectáculo. Normalmente hay un director y a veces un dramaturgo, un diseñador, un músico… Entran en sala de ensayo sin nada: ni un texto, ni objetos, ni escenografía ni vestuario. Nada. El vacío total. El riesgo. 

Y empezamos. 

Este es el punto de partida del taller de Creación de los alumnos de segundo de Escuela de Actor. Estudios Profesionales. Así es como empezamos. Punto esencial: ya no somos alumnos, somos una compañía y todos somos responsables del resultado. Todos tenemos voz y voto. Al final, el director decide.

Pero, ¿qué queremos hacer? ¿Y cómo? Pido temas. Qué temas nos interesan. Y la imaginación empieza a volar. Hace falta apuntarlo todo. Todo es válido. Primer aprendizaje: no hay censura. Incluso la idea que pensamos que es ridícula es preciso que sea dicha, propuesta. Pasamos por el reino de los temas abstractos, por los temas que aún pareciendo diferentes son totalmente idénticos, por los temas que no son temas sino estilos,  y finalmente llegamos a los temas específicos. Los apuntamos todos en pequeños post-its que enganchamos en un papel de embalar. Los agrupamos por temáticas, nos lo miramos, pensamos posibilidades, opinamos. 

Ha llegado la hora. Votación. Y el tema está decidido. Nuevo papel de embalar. Mil ideas de escenas y mil ideas de cómo hacerlas. Mil post-its enganchados de nuevo.

Y empezamos.

Probamos. Encontramos. Nos perdemos. Repetimos. Afinamos. Organizamos.
Utilizamos nuestros talentos (¿alguien canta? ¿Tenemos algún músico al grupo?). Generamos diferentes escenas a partir de diferentes estilos y muchas ideas. Y cada idea se debe probar. No es válido desestimar ideas sin haberlas intentado en el espacio. Y nos damos cuenta que las perfectas no funcionan tan bien como pensábamos y que las imperfectas pueden generar escenas espectaculares.

Y ahora, ¿cómo unimos las escenas? ¿Hace falta encontrar un arco dramático, un hilo conductor? Lo buscamos, hablamos, encontramos unos cuántos, ¿funcionan? Y
mientras tanto, hace falta a dar forma a nuestras escenas.

Y empezamos.

Empezamos por el principio de nuevo. Escena nº 1. El principio. Lo probamos. Lo retocamos. Y repetimos. Repetimos. Repetimos. Y volvemos a repetir. Hasta que salga exactamente como queremos. Y los minutos pasan. Y nosotros repetimos. Debemos ser específicos y precisos. Ahora alguien ha ido tarde, ahora alguien se le ha olvidado uno de los movimientos, ahora no nos estamos escuchando, ahora el ritmo se ha perdido. Y repetimos, tantas veces como haga falta. Estamos muy cerca. Y al final del ensayo sale exactamente como queríamos.

Y al cabo de dos días nos reencontramos. Nuevo ensayo. Hace falta generar más material. Hace falta dar forma a las siguientes escenas. Hace falta crear.

Y empezamos.

Roger Ribó

El Taller de Creación, asignatura del plan de estudios Escuela de Actor. Estudios Profesionales de El Timbal, Centro de Formación y Creación Escénica, se presentará el próximo día 24 de enero de 2014, en el Centro Cívico Can Felipa de Poble Nou, a las 20 horas.

The post Tot creant / Creando. Taller de formación. Estudios Profesionales El Timbal appeared first on el timbal.