“PARETS DE VIDRE”, EL NOU TALLER DE CREACIÓ DEL CICLE FORMATIU DE GRAU SUPERIOR EN TÈCNIQUES D’ACTUACIÓ TEATRAL A L’ESCOLA DE TEATRE EL TIMBAL
- el timbal FORMACIÓ
“PARETS DE VIDRE”, EL NOU TALLER DE CREACIÓ DEL CICLE FORMATIU DE GRAU SUPERIOR EN TÈCNIQUES D’ACTUACIÓ TEATRAL A L’ESCOLA DE TEATRE EL TIMBAL
El proper dimarts, dia 15 de desembre, a l’espai del Centre Cívic Can Felipa (Poble Nou), l’alumnat de segon curs del Cicle Formatiu de Grau Superior en Tècniques d’Actuació Teatral presentaran i estrenaran “Parets de Vidre”, el nou taller de creació de l’escola de teatre, sota la direcció de Roger Ribó.
“Parets de Vidre”, va sobre les presons. Recull la recerca i les aproximacions dutes a terme pels alumnes de segon sobre què vol dir estar en una presó, no només físicament sinó emocionalment. El nou taller de creació vol posar en evidència com les nostres pròpies pors ens condicionen i no ens deixen avançar. Unes pors invisibles, com si fossin parets de vidre.
Per arribar a aquest propòsit el grup ha seguit dues línies de treball:
a) Ha treballat els personatges de dins de la presó com a un cor teatral, com a éssers despersonalitzats per a una societat que no els individualitza. Outsiders aparcats en els murs d’una presó, deshumanitzats pels nostres prejudicis.
b) I d’altra banda, han treballat els personatges en la seva presó emocional, mostrant la seva individualitat.
“PARETS DE VIDRE” I LA REVOLTA DE LA CREACIÓ EN COL·LECTIU
Des dels anys 60’s del segle passat, es va estenen la idea d’un teatre autònom, que crea l’espectacle sobre l’escena, i no utilitza els recursos de l’escena i dramatúrgics per materialitzar una obra anteriorment ja escrita. L’escena ha de desenvolupar autònomament una idea artística, i per fer-ho el creador ha de tenir en compte tots aquells elements que ja existeixen en escena: l’espai, els objectes, els actors, tenint cura de no destruir inclús allò que ja són. D’aquesta factura apareixeran els millors espectacles de l’anomenat teatre gestual, de moviment, o el teatre visual o de la imatge.
Poc temps després, a casa nostra un grapat important de companyies es plantegen la producció d’espectacles aplicant els procediments de treball de la creació en col·lectiu.
Mitjançant aquest mètode de treball – utilitzat amb resultats enlluernadors per companyies com Els Joglars, Comediants, La Fura dels Baus, Théâtre de Complicité…– l’actor esdevé autor, partícip directe de la dramatúrgia, cosa que li permet desenvolupar una consciència de la dramatúrgia, així com una postura i mirada global del seu paper i compromís com a artista.
Aquesta tradició és una realitat ben palesa en l’actualitat. Un tipus de teatre que a Europa sosté gran part dels actors i actrius. Un teatre que genera companyies, que genera espectacles actuals, ja siguin de crítica, abstractes o espectacles que mostren les relacions humanes. Espectacles que pertanyen a la companyia que els crea, a cadascun dels actors i actrius. Uns actors desmitificats. Un teatre proper a la gent.
Aquest és el punt de partida del nou taller de creació dels alumnes de segon de l’Escola de Teatre el timbal. Així és com va començar. Punt essencial: ja no són alumnes en una classe, són una companyia i tots són responsables del resultat. Tots tenen veu i vot. Al final, el director decideix.
EL NOU TALLER DE CREACIÓ I LA FORMACIÓ ACTORAL A LA NOSTRA ESCOLA DE TEATRE
El predicament i l’èxit d’aquest procediment de treball a nivell professional, ha fet que les escoles de formació incorporessin progressivament a la formació actoral metodologies i tècniques de treball que permeten a les noves generacions adquirir competències que fins no fa tant eren alienes a la seva tasca.
Tradicionalment, la creació teatral defineix i delimita els camps específics que la constitueixen: autor- director- actor. En compartiments estancs, cada un d’ells es dedica exclusivament a la seva faceta creativa.
El Pla d’estudis professionals de l’escola de Teatre el timbal, fa temps que ha apostat per una formació actoral polivalent, que li permeti gestionar projectes propis, i a la vegada participar eficaçment en projectes aliens, siguin aquests vinculats a dramatúrgies textuals com no textuals.
A el timbal creiem que és bàsic proporcionar eines per forjar una manera de treballar col·laborativa que proporcioni a l’alumnat eines per ser autosuficients i esdevenir actors creadors.
Ha estat el nostre objectiu conciliar en el nostre itinerari conceptes que sovint han estat enfrontats: la formació de l’actor versus la seva llibertat creativa. Un vell debat que hem necessitat superar. A la Formació tenim molt clar que els processos d’aprenentatge són els que marquen el treball i faciliten als intèrprets les eines necessàries per a conèixer el seu ofici i conèixer-se a un mateix en el seu ofici. Aquestes eines d’autoconeixement han de servir per a desvetllar el propi procés creatiu que permeti en un futur no gaire llunyà accedir a un millor coneixement dels models de creació que existeixen.
I en aquest procés d’aprenentatge és fonamental posar-se a prova en el rovell del grup, i assumir el propi creixement amb els altres. Un creixement que serà tècnic, creatiu i ètic.
“PARETS DE VIDRE”, UN TASTET DE PARAULES PROCEDENTS DE LA CUINA DEL NOU TALLER DE CREACIÓ
Per a finalitzar, volem compartir amb vosaltres alguns dels textos que formen part del taller, i que han estat creats i elaborats pels actors i actrius del grup.
“Jo en tinc molts a l’habitació. Dibuixos de l’oceà, de rius… Sempre he pensat que no sé què faig aquí. Que no serveixo per a res. Com si fos un bassal d’aigua a punt d’evaporar-se i desaparèixer. I quan em sento així, quan em sento com si fos aigua estancada, miro els dibuixos, m’imagino en moviment, lliure i somric.”
“M’agradaria poder dir-te que aquí fora és diferent. M’agradaria poder dir-te que quan surtis seràs lliure. Però últimament em pregunto: qui és lliure? No? I quan m’ho pregunto, me n’adono que et trobo molt a faltar.”
“¿Sabes? Durante todo este tiempo, aquí dentro, he logrado comprender que el mundo no quiere reflexión quiere distracción, pero si me distraigo por un instante me comen mis miedos.”
“M’hagués fet molta il·lusió ensenyar-te la meva casa d’abans, la granja, i presentar-te als meus pares, els meus conills, encara que estiguessin ferits… ells seguien volent carícies, els conills dic. Sí, jo també. Per això segueixo amb tu.”
Desembre 2020