Trajectòria
Fent història
el timbal és un exemple d’innovació i compromís amb les necessitats i demandes del seu temps.
L’any 1969 l’Anton Font va fundar al districte de Sarrià la primera Escola d’Arts Escèniques del país: el timbal. Aquella escola que deu el nom a un instrument utilitzat per joglars i trobadors medievals per anunciar festa i espectacle, amaga també la intenció del seu fundador de poder utilitzar la paraula en català quan aquest estava prohibit.
A finals dels 60, es veien clarianes a la llarga etapa obscurantista de la dictadura franquista, i es preveia amb esperança la proximitat d’un renaixement cultural en el marc d’un nou ordre sòcio-polític- Durant aquells anys, van sorgir entitats i moviments socials que avançaven cap a una normalització democràtica. En aquell marc sòcio- polític naixia el timbal.
El timbal d’aquell temps, en paraules del mateix Font, va anar esdevenint com a “un mitjà canalitzador de vocacions i capacitats per a l’escalada a fites professionals, però a l’ hora i no menys important, com a reducte alliberador d’emocions i sentiments “, com a espai, en definitiva, on es donava prioritat a la persona i a la seva expressivitat artística.
Més endavant, el projecte s’amplia i es trasllada a Ciutat Vella, al carrer Portaferrissa, on es va conformant l’equip que avui configura el timbal, un equip de persones i professionals compromesos amb el seu temps que s’estimen el seu art i el seu ofici.
L’any 2010 el timbal es transforma en cooperativa, assumint com a propis els valors del cooperativisme i col·laborant amb altres agents per enfortir i difondre el moviment cooperatiu, en el seu afany d’imaginar una manera de treballar i organitzar-se; en definitiva, d’estar en el món.
Avui, amb més de 50 anys d’història i en la historia recent més de 10 com a cooperativa, podem dir que el timbal forma part de la historia de la ciutat i que és un centre referent en formació actoral.
Han passat pel nostre centre més de 25.000 alumnes que avui són actors, actrius, ballarins/es, coreògrafs/es, directors/res, dramaturgs/es, professors/res, creadors/res… persones de diferents àmbits professionals, que ara disposen d’una major capacitat de comunicació i expressió, persones a qui hem acompanyat a créixer.
Seguirem treballant per a un futur prometedor.