L’altre / El otro, por el director de cine Joaquim Oristrell

Joaquim Oristrell, guionista i director de cinema.

En Joaquim Oristrell ha estat i és un dels puntals del nostre Màster “L’actor cinematogràfic”, pla d’estudis dedicat a la formació de l’actor en els medis audiovisuals. Oris comparteix amb nosaltres algunes de les seves reflexions sobre el treball de l’actor:

“El primer espectador de un actor és el company que té al davant”.
Amb aquesta máxima treballem els actors i jo en els tallers del Màster “L’Actor Cinematogràfic” que fem a El Timbal.

I es que no hi ha res que impressioni més a una càmera que la mirada. Al teatre la veritat és en primer lloc a la veu, després al gest. En cine y en TV els ulls parlen.

És per això que veure a l ‘altre, convèncer a l’altre, actuar per l’altre és tan important, perquè l’altre (o els altres) són els receptors de la teva mirada.

La concentració també està en l’altre, i sobre tot en la relació.
L’actor comet el defecte, a vegades, de -un cop llegit el guió- començar a marcar les seves frases i córrer a aprendre-les. Però la feina de debó estar en estudiar bé l’escena i crear la relació. Fins que l’actor no té devant a l’altre, no hi ha escena. Fins que l’actor no es pregunta què necessita de l’altre, i què necessita l’altre de ell, no hi ha veritat per la càmera. Al cinema i a la TV s’actúa cap a dins, cap a l’altre.
Això busquem al taller: Necessito que em presti atenció?, que m’entengui?, necessito que em doni calor?, que m’estimi?, necessito que marxi?, que em deixi passar?, necessito sentir el seu odi?, necessito que em mengi?, que em destrossi?, que em faci feliç?, que em tregui de aquest estat d’insatisfacció???? Qualsevol cosa que necessiti la treballaré amb l’altre per fer la escena. I l’altre què necessitarà de mí, lo mateix?, lo oposat?

Si la relació existeix i és de veritat, dóna igual on estigui la càmera perquè la meva mirada estarà a punt per ser captada i entesa.

Oristrell

_________________________________________________________

Joaquim Oristrell ha sido y es uno de los puntales de nuestro  Máster “El actor cinematográfico”, plan de estudios dedicado a la formación del actor en los medios audiovisuales. Ahora que estamos a punto de iniciar nuestra octava edición, Oris comparte con nosotros algunas de sus reflexiones sobre el trabajo del actor:

El primer espectador de un actor es el compañero que tiene delante.
Amb aquesta máxima treballem els actors i jo en els tallers del Màster “L’Actor Cinematogràfic” que fem a El Timbal.
I es que no hi ha res que impressioni més a una càmera que la mirada. Al teatre la veritat és en primer lloc a la veu, després al gest. En cine y en TV els ulls parlen.

És per això que veure a l ‘altre, convèncer a l’altre, actuar per l’altre és tan important, perquè l’altre (o els altres) són els receptors de la teva mirada.

La concentració també està en l’altre, i sobre tot en la relació.
L’actor comet el defecte, a vegades, de -un cop llegit el guió- començar a marcar les seves frases i córrer a aprendre-les. Però la feina de debó estar en estudiar bé l’escena i crear la relació. Fins que l’actor no té devant a l’altre, no hi ha escena. Fins que l’actor no es pregunta què necessita de l’altre, i què necessita l’altre de ell, no hi ha veritat per la càmera. Al cinema i a la TV s’actúa cap a dins, cap a l’altre.
Això busquem al taller: Necessito que em presti atenció?, que m’entengui?, necessito que em doni calor?, que m’estimi?, necessito que marxi?, que em deixi passar?, necessito sentir el seu odi?, necessito que em mengi?, que em destrossi?, que em faci feliç?, que em tregui de aquest estat d’insatisfacció???? Qualsevol cosa que necessiti la treballaré amb l’altre per fer la escena. I l’altre què necessitarà de mí, lo mateix?, lo oposat?

Si la relació existeix i és de veritat, dóna igual on estigui la càmera perquè la meva mirada estarà a punt per ser captada i entesa.

Oristrell

Joaquim Oristrell, guionista y director de cine.