El teatre és físic per naturalesa

El teatre és físic per naturalesaEl nostre company i mestre de El Timbal, Jaume Sangrà comparteix amb nosaltres les seves reflexions entorn al teatre físic.

El teatre és físic per naturalesa

Al llarg del segle XX un seguit d’artistes de gran volada – Antonin Artaud, Jerzy Grotowski, Vsévolod Meyerhold, Étienne Decroux, entre altres – desenvoluparen  diferents tècniques o maneres de fer que sovint s’han emmarcat sota el mateix titular, el que avui anomenem “teatre físic”.

Referint-me al teatre físic no estic mencionant una tècnica, ni un llenguatge, ni un estil, sinó un punt de partida per a la creació teatral. Analitzo el treball de les personalitats esmentades anteriorment i hi observo el mateix comú denominador com a punt de partida: el cos com a vehicle d’expressió. Aleshores, sota el meu parer, qualsevol manifestació teatral en la que hi aparegui un intèrpret és ineludiblement física; una experiència en constant moviment més enllà dels llenguatges emprats en la mateixa. El teatre és físic per naturalesa.

La teoria i l’art del moviment

Teoritzar al voltant de l’art del moviment, especialitat a la que em dedico, sempre m’ha semblat una tasca paradoxal. És evident que podem consultar els estudis anatòmics de Blandine Calais-Germain per conèixer l’estructura i les possibilitats articulars del nostre instrument, o l’obra cabdal The mastery of movement del coreògraf i teòric de la dansa Rudolf Laban per aprofundir en les motivacions internes que ens impulsen a moure; però també és evident que mai podrem transcriure un moviment amb paraules. Una persona pot comprendre intel·lectualment un moviment, fins i tot executar-lo formalment parlant, però fins que aquest no es converteix en vivència no té raó de ser. Per això prioritzo l’experiència enfront de la raó, de l’intel.lecte. El teatre abans de tota altra cosa ha de ser una experiència, tant per l’intèrpret com per l’espectador.

Murtra Ensemble

El teatre és físic per naturalesa

Vídeo projectat sobre cos nu realitzat per Ian Gehlhaar de l’espectacle Antrhopos dirigit per Pep Pla.

Actualment estic treballant amb la formació instrumental Murtra Ensemble, un equip humà amb una clara vocació d’interpretar música del segle XX i contemporània, posant especial atenció en l’ incorporació de nous llenguatges artístics en les seves propostes escèniques. Una decisió encertada sempre que suposi una incrementació dels recursos expressius al servei de l’espectacle.

L’última producció, de la qual tinc el plaer de formar-ne part com a director escènic i intèrpret,  és un homenatge a Igor Stravinsky sota el titular – Mira la música, escolta la dansa -. En aquesta proposta construïm un tapís d’imatges suggerents amb l’objectiu de presentar, des d’una òptica actual, la música d’un dels compositors més influents del segle XX. El caràcter de cadascuna de les obres que configuren el programa han determinat les diferents textures i els diferents colors del tapís en conjunt, la seva poètica, la dramatúrgia visual que embolcalla l’espectacle. Una dramatúrgia que genera preguntes permetent que l’espectador decideixi i respongui per ell mateix. Una dramatúrgia on la música també és moviment i la dansa també és música; dos llenguatges configurant un tot.

El compositor rus Igor Stravinsky s’ha definit ell mateix com “un home de món amb un desig insaciable per aprendre i explorar”. Ens trobem, doncs, davant d’un esperit inquiet que ha aconseguit assimilar i transmetre tot el coneixement a través d’una manera de fer personal i inconfusible. Com a pedagog extrapolo a les classes aquesta actitud pròpia d’un artista de la següent forma:

– Confronto a l’alumnat a diferents patrons de moviment ja existents per potenciar les seves particularitats, per acabar desenvolupant un discurs físic  propi, únic i irrepetible. Aquest és el meu objectiu.

Jaume Sangrà, és mestre de teatre físic al nostre Centre. Per a més informació cliqueu aquí.