Sobre la Veu i el Text

Rosa Mateu Pena (Reus, 1968) és actriu, directora i professora de teatre, d’expressió i comunicació. Va estudiar a l’Institut del Teatre de Barcelona i actualment dirigeix l’Escola de teatre del Centre de Lectura de Reus, activitat que combina en diferents tasques docents i actorals per entitats públiques i privades de Catalunya.

Sobre la Veu i el Text

Enguany, tinc el gust de començar un curs acadèmic sencer de veu i text a El Timbal, Centre de Formació i Creació Escènica de Barcelona. Des de fa anys que he anat fent cursos intensius de cap de setmana i d’estiu en aquesta escola i sobre aquesta matèria. Finalment hem pogut fer possible un projecte de formació íntegre i continuada.

M’agrada començar amb algunes reflexions de capçalera:

1. La veu és l’expressió d’un mateix. Ens defineix. Coneixes una persona per la seva veu.
2. La veu és la imatge de l’ànima.
3. La veu humana té un misteri. En tota la història de la humanitat ha format part dels grans mites religiosos. Totes les religions utilitzen la veu per relacionar-se amb el sagrat. El cristianisme té el gregorià, i en les meditacions zens i budistes, i les recitacions de l’hinduisme, també sempre hi ha la veu.
4. Les cordes vocals no són cap òrgan, només són dos muscles d’uns dos centímetres coberts d’un epiteli, una pell, que s’obren i es tanquen, vibren, quan hi passa l’aira i hi pots cantar una ària d’òpera si combines bé la respiració i les cavitats de ressonància.
5. La millor prevenció per una bona salut vocal  és no abusar ni de temps d’ús ni d’intensitat. Hidratar, beure. Seguir una dieta sana. I, en cas de professionals de la veu tenir una bona tècnica.
6. No hem d’oblidar que la veu és un hàbit, com caminar, que tots ho fem més o menys bé. Estem ben fabricats per això. És una cosa sana i la fem espontàniament, ara bé, hi pot haver causes que et facin desequilibrar aquest hàbit com ara si treballes en alguna professió on has de parlar moltes hores amb estrès, tensió i nerviosisme, i has de parlar molt i fort. Són el que anomenem professions de risc: mestres, teleoperadors, actors, cantants, etc. Tots aquells que facin un ús vocal important per sobre de l’habitual i que a més tingui exigències de quantitat, qualitat, timbre i color han de reeducar la veu.

Aprendre a recuperar els bons hàbits

Des de que vaig començar a fer classes de veu, ara ja fa vora vint anys, que vaig creure que era un aprenentatge imprescindible per a qualsevol persona, faci o no d’actor i, desgraciadament, aquest aprenentatge no el fan ni a les escoles ni a Magisteri. A les classes de veu, la majoria de vegades no aprenem res de nou, sinó que només prenem consciència d’allò què fem amb el cos i  aprenem a recuperar els bons hàbits o a canviar-los, si cal i això ja és la solució. D’entrada, s’aprèn relaxació, respiració, educació postural i moviment lliure, la qual cosa afavoreix a tenir una vida més sana i saludable. A qui no li agradaria, per exemple,  desenvolupar les seves activitats quotidianes cansant-se menys o descansar millor a la nit?

El so de la paraula

Paral·lelament es treballa el so: Saber fer néixer el so, activar els ressonadors, vocalitzar, ajustar els fonemes correctament  i parlar a ritme. A continuació es treballa l’expressió i la comunicació amb text o sense text: Trobar els elements expressius de cada gènere, crear expectatives, posar personatges i emocions. Fer que un text soni bé i  sigui ric, amè i un plaer escoltar-lo. Ser capaç de seduir amb les paraules.

Treballar la veu en grup, a més, és un plaer social. Per parlar has d’escoltar als altres. Fas música amb les paraules. T’acostumes al treball en grup, i el resultat és la suma del que s’ha fet entre tots.

Durant la vida llegim diferents tipus de textos, els quals enriqueixen el nostre vocabulari, eduquen la nostra sensibilitat, el nostre sentit del ritme i ens ensenyen diferents personatges i estats d’ànim. Així millora la nostra capacitat expressiva.

Per acabar, sobre la importància de treballar la lectura en veu alta i la recitació de poesia manllevo aquestes paraules que ens semblen encertadíssimes de Narcís Comadira:

“…Memoritzar poemes  és convenient, perquè aquest tresor de poemes apresos viatja amb nosaltres durant tota la vida, i tota aquesta reserva de saviesa ens acompanya fins a la vellesa i és garantia de creació de comunitat i instrument extraordinari de civilització i de cultura…”

“…Les persones que llegeixen en veu alta i aprenen poemes de memòria són més riques lingüísticament i espiritualment més sofisticades. Pensen millor i poden comportar-se millor…”

Rosa Mateu és professora de “La veu i el Text” al nostre Centre. per a més informació cliqueu aquí.