10 CONSELLS PRÀCTICS PER A AFRONTAR LA DIRECCIÓ D’UN MUNTATGE TEATRAL

  • el timbal ESCOLA
  • el timbal FORMACIÓ

“En un teatre buit, enmig d’un glaciar de seients de vellut desocupats, hi ha assegut un home solitari. Tens, concentrat, tot ulls, orelles i nervis, s’inclina cap a l’escenari on els actors estan assajant. La mirada fixa en aquest forat profund, sense decoració i gairebé sense llum, on les persones en disposició d’ànims i vestits incongruents passen per diversos estats. Ell arrufa les celles i aguditza la seva oïda per escoltar les línies que encara són  interpretades de manera imperfecta”.

Així comença la descripció sobre la figura del director que fa Louis Jouvet al llibre “La professió del director”.
Darrere d’aquesta imatge gairebé cinematogràfica s’intueix l’esforç, la responsabilitat, així com l’entrega i la passió que comporta dirigir una obra teatral.

Indubtablement hi ha diverses maneres de dirigir. Depèn de la naturalesa de l’espectacle, del text, etc., però també del criteri i la manera de fer del director/a.

Maneres de dirigir teatre

 

Hi ha directors/es que a cada assaig expliquen exactament el que volen: els moviments dibuixats, els més mínims detalls de la interpretació estudiats i tot recollit al “dietari de direcció”. N’hi ha que, per contra, arriben a l’assaig i a partir d’algunes premisses treballen seleccionant o corregint allò que els actors i actrius els proposen i per tant, provant-ne abans de fixar res. En el primer cas, normalment la percepció dels actors i actrius és que hi ha un camí prefixat, cosa que ajuda a donar seguretat però també contribueix que sentin que es limiten a obeir. En el segon, els i les intèrprets tenen la sensació gratificant que l’espectacle s’ha construït entre tots, però el perill és que es generin estats de confusió, de manca d’operativitat i de desconfiança i desmotivació.

Caldria apuntar una tercera possibilitat, definitivament més equilibrada, que vindria a proposar que el director/a fos dels primers sabent ser dels segons quan el procés ho requereixi. Aquesta opció requereix un lideratge dúctil. I també hi ha la perícia del mateix director/a per admetre fins i tot com a troballes d’ells/es coses que el seu mètode de dirigir-los els ha portat a aconseguir o que fins i tot ell/ella imaginava abans.

Però dirigir una obra de teatre no és dirigir actors/actrius aïlladament, sense tenir en compte res més. No oblidem que el director/a és “el màxim responsable d’una posada en escena, des del punt de vista ideològic i estètic-formal” (Giraldo M. Cárdenas, Dirigir Teatre). I això no és, en absolut, tasca fàcil ja que les característiques intrínseques del teatre, la seva polifonia informacional, fa que calgui dominar artísticament i meticulosament els missatges que es volen enviar.

El director/a és el màxim responsable d’una posada en escena, des del punt de vista ideològic i estètic-formal.

 

Signes i missatges

 

L’assagista Roland Barthes ens diu que el teatre és una mena de màquina cibernètica. “Quan descansa, aquesta màquina està amagada darrere un teló. Però a partir del moment que se la descobreix, comença a enviar-nos una certa quantitat de missatges. Aquests missatges tenen una característica peculiar: que són simultanis”. És a dir, rebem alhora sis o set informacions (procedents de l’escenografia, del vestuari, de la il·luminació, del lloc dels actors, dels seus gestos, de la mímica, de les paraules…). El/la director/a d’escena és qui ha de coordinar aquests signes i responsabilitzar-se que aquests missatges tinguin unitat.

Podríem dir, doncs,  que dirigir és trobar sentit i relació als elements que participen en una posada en escena. I per tant és decidir, ser coherent i també estimular, sostenir i ajudar els actors i actrius a la seva feina, desenvolupant les seves possibilitats, potenciant el seu imaginari i introduint-los a l’univers de l’obra. El director/a és el/la responsable de donar unitat i sentit als missatges que procedeixen de l’ escenari. Però amb quin criteri i sentit? A això és al que cal enfrontar-se com a director/a, sabent què vull dir i tenint desig de comunicar-ho.

Cal veure la producció com un tot i, per tant, estar present en tots els àmbits de la creació escènica i poder fer una creació personal i interessant del text que cal representar. La capacitat d’observació, la intuïció, la paciència, l’entusiasme, el sentit comú i l’organització pràctica del temps seran les eines necessàries per exercir aquest rol i no morir en l’intent.

Alguns consells per dirigir teatre

 

Us deixem deu consells pràctics, extrets del llibre Manual de Teoria i Pràctica Teatral de Jose Luis Alonso de Santos, que us ajudaran a enfrontar-vos a la direcció d’un muntatge.

  1. Que l’obra se senti amb la riquesa, volum, colorit i matisos que el terme sentir al teatre porta amb si. És important que les frases s’escoltin amb precisió i seguretat: els jocs de paraules, els dobles sentits, les diferents maneres de parlar dels personatges, la poesia o la bellesa de les paraula ha d’omplir l’escenari i arribar a l’espectador més llunyà, amb total  precisió i contingut.
  2. Que l’obra es vegi de forma bella, plàstica i comunicativa. Imatges escèniques, qualsevol signe moviment o gest ha de ser un pla teatral i, com passa amb els plans cinematogràfics, han de ser decidits dibuixats, il·luminats i projectats amb absoluta precisió.
  3. Que s’ entengui cadascuna de les diferents dimensions de l’obra. L’espectador només és atrapat per la ficció si aquesta arriba en tota la seva complexitat i amb l’evolució de cada moment
  4. Que se senti. El teatre és un terreny de comunicació emocional i sensorial. Els personatges viuen situacions emocionals i aquestes passions i vivències es comuniquen a l’espectador per empatia.
  5. Que a l’obra domini el sentit comú. No n’hi ha prou amb la bona voluntat: cal treball escènic elaborat. Tot el que passi a l’escenari ha de semblar senzill com un joc sense que deixi veure’n la dificultat.
  6. Que tots defensin la seva feina amb talent i entusiasme. Creure i crear. El treball artístic requereix generositat i amor per l’obra i el procés. No podem estar segurs del resultat posterior davant del públic però sí que podem decidir respecte al grau de compromís personal amb el teatre, amb la nostra actitud en els assajos i durant les representacions.
  7. Que es tracti el públic com a éssers intel·ligents. Respectar-los i intentar controlar l’impuls que tenim d’estar sempre justificant-nos pel que no hem fet en comptes de fer-ho.
  8. Que es tanqui i acabi el muntatge amb un motlle que de seguretat a tots els/les participants. Perquè sorgeixi l’obra viva sobre l’escena amb la màxima riquesa i perfecció possible en el moment de la representació.
  9. Que es distribueixi bé el temps d’assaigs . Cal un calendari adequat i respectar-lo per poder arribar amb temps i sense angoixa a l’estrena. És important tenir temps per a passades generals.
  10. Que l’acte artístic sigui plaent: un acte lúdic de comunicació joiosa entre éssers humans. De vegades és convenient recordar-ho en els moments de crisi o quan es té la sensació que tot s’enfonsa al nostre voltant i res no surt com desitgem.

Esperem que els consells us hagin estat útils i finalitzem amb una cita de L. Jouvet, autor amb qui hem obert l’article i que ens sembla una metàfora preciosa i encertadíssima sobre la dimensió del treball de direcció teatral.

El director és qui estableix el punt de vistauna nit i de lʻeternitat.

 

Si vols formar part d’un muntatge teatral , pots consultar la formació professional que impartim a el timbal clicant aquí.