QUATRE ACTRIUS, QUATRE EXPERIÈNCIES AL PLA DE FORMACIÓ ACTORAL, ESTUDIS PROFESSIONALS DE EL TIMBAL

  • Sin categorizar
  • el timbal ESCOLA
  • el timbal FORMACIÓ

O com la Lucia, la Sara R, la Nerea i la Sara L van arribar a la formació teatral de el timbal.

 

Decidir-se a començar una formació teatral no és fàcil.

Implica compromís i nous hàbits, a més de posar-se a prova en quelcom nou o que requerirà nous aprenentatges i assoliments.
A l’escola de teatre i interpretació el timbal veiem aquests processos de presa de decisió sovint, especialment en aquestes dates i és per això que volem compartir quatre experiències amb vosaltres de quatre actrius i ex-alumnes del Pla de Formació Actoral que van fer un recorregut professional a el timbal. Ara, són actrius que comencen de forma prometedora- la seva carrera professional.

Totes elles venien de llocs diferents i amb experiències prèvies diverses, així que confiem en que els seus testimonis puguin ser interessants per a aquelles persones que us plantegeu iniciar una formació actoral. Per a nosaltres, ha estat emocionant i un orgull llegir-les.

 

El cas de la Lucia

 

Com vas arribar al Pla de Formació Actoral?

Vaig començar fent teatre en un centre cívic, però al cap d’un temps em vaig adonar que estava molt motivada i volia dedicar-li més temps i aprendre més. Així que, em vaig animar, vaig visitar unes quantes escoles de teatre que m’anaven bé, ja que treballant és complicat trobar una formació que s’ajusti als teus horaris, i em repetia molt que “mai és tard” (a veure si a força de repetir-ho m’ho acabava creient). Quan vaig arribar a el timbal em va semblar una escola molt propera, vaig notar un caliu especial i molt bona atenció així que em vaig decidir.

Què recordes dels anys de formació?

Va ser una etapa increïble. Érem un grup molt intens i amb moltes ganes d’aprendre, de vegades ens frustràvem quan veiem que no enteníem coses que altres si estaven entenent però, quan feies el “clic”, la sensació era superemocionant. Crec que ha estat la etapa de la meva vida en la que més coses he fet i al mateix temps més energia he tingut perquè era molt enriquidor tot el que anàvem descobrint.

Totes compartíem les ganes de fer teatre i fer-ho el millor possible i tots els profes ens han tractat sempre amb molt de carinyo i ens han ajudat a arribar més enllà a cadascuna de nosaltres sense jutjar-nos. És un lloc on et pots trobar molt a gust, molt familiar. La visió de el timbal, m’ha fet entendre, també, el teatre com un art molt divers, on poden conviure múltiples sinergies i on tothom pot tenir cabuda si té ganes d’aprendre, és meravellós.

Què queda de tu avui dia d’aquella experiència?

Em queden unes amigues meravelloses (les meves excompanyes) i un munt de idees al cap, que poc a poc es van materialitzant, i mai hagués pensat que m’empoderaria tant com, no sols per atrevir-me a estudiar teatre de forma professional, sinó a portar a terme els meus propis projectes. Crec que aquesta empenta també li he d’agrair molt als meus profes per haver-me-la encomanat. I les ganes de continuar formant-me com a actriu.

Per què recomanaries cursar el Pla de Formació Actoral?

Ho recomano molt, sobretot a qui pensa que ja va tard. Que mai es tard! Estic molt satisfeta de la meva formació i també d’on he arribat, així que qualsevol que li apassioni el teatre podrà trobar un lloc on respectaran les seves particularitats per acompanyar-lo a trobar el seu camí com artista.

Alguna anècdota, record o simplement quelcom que t’agradaria compartir sobre el teu pas per la formació?

Diria que ens hem quedat amb un llenguatge “timbalero” fruit de compartir les mateixes formacions i és molt graciós quan treballes amb altres actors i els parles dels “cinc sons” que els vam aprendre amb Roger Ribó, o ser aigua (de les classes de l’Olga), o de la plasticitat dels objectes, de la poètica de les pauses… i et miren amb cara de no entendre res… i el que costa que ho entenguin. En canvi nosaltres de seguida connectem amb el que volem dir. Això és graciós.

El cas de la Sara R

Com vas arribar al Pla de Formació Actoral?

Després de fer la formació de pràctiques teatrals a la mateixa escola, la Montse, que era la meva professora, em va explicar el pla d’estudis. Em van semblar molt complets i professionals. Però jo just acabava el batxillerat i la selectivitat, tenia claríssim que volia dedicar-me al teatre, i el primer que vaig fer va ser presentar-me a les proves de l’Institut del Teatre. Les vaig suspendre. En aquell moment tot se’m va ensorrar , ho veia com un fracàs personal però la Montse em va animar a continuar, així que vaig matricular-me al Pla de Formació Actoral.

Ara, anys després, em sento súper afortunada de que el meu camí fos aquell: haver pogut formar part d’aquell grup d’actrius meravelloses i haver rebut aquella magnífica formació han fet de mi l’actriu que sóc ara.

Què recordes dels anys de formació?

Recordo, sobretot, el grup. Jo era la més petita, i la més gran tenia més de 30 anys, que des dels meus 18 eren molts!. Anar a classe era joc, com sempre, però ara també era professionalitat, maduresa i motivació. Elles em van fer créixer amb uns valors preciosos i em van fer entendre el valor de l’esforç. El grup estava molt viu i era molt fort.

Què queda de tu avui dia d’aquella experiència?

Molts coneixements teatrals. Vam passar per moltes coses que en el seu moment no cobraven sentit per ser les primeres vegades que les treballava, però que ara són pilars importantíssims a la meva vida professional. I sobretot em queden les companyes, amb les que no hem perdut el contacte.

Per què recomanaries cursar el Pla de Formació Actoral?

Perquè és una formació molt completa i molt ben sintetitzada per poder formar-te de forma professional sense haver de renunciar a treballar o estudiar altres coses. I per la qualitat del professorat: gent molt formada, amb molta experiència i amb molt talent per treure el potencial de l’alumne. Professorat molt motivat que fa que l’escola sigui casa, un lloc de seguretat i respecte.

Alguna anècdota, record o simplement quelcom que t’agradaria compartir sobre el teu pas per la formació a el timbal?

Recordo molt el dia que havíem de presentar al teatre unes escenes que portàvem mesos preparant i assajant amb moltíssim esforç. Va començar l’espectacle i a la primera escena va marxar la llum. Primer elles van continuar, perquè ja se sap, «the show must go on!» però al moment va sonar l’alarma i ens van haver de desallotjar, a nosaltres i al públic!! Hi havia hagut un incendi a un edifici del mateix carrer del teatre. Imagineu-vos…. La pena que vam sentir, la impotència i la rabia de no poder mostrar el nostre treball va ser enorme, però ens va unir moltíssim com a grup i encara van cobrar més valor el dia que, finalment, les vam poder mostrar.

El cas de la Nerea

Com vas arribar al Pla de Formació Actoral?

Després d’haver fet un any d’iniciació amb la Montse, per sincronia les persones que formàvem aquell grup, vam ressonar molt bé i com que teníem idees de llunàtics i ganes de més teatre vam demanar que volíem una formació de tardes i heus aquí el Pla de Formació Actoral. A.k.a elmillor que em va poder passar en aquells moments. Em va permetre combinar la carrera que estava fent i estudiar interpretació simultàniament, de manera professional. Puc dir, amb molt d’orgull, que vaig formar part de la primera promoció del programa d’estudis professional de tardes !!

Què recordes dels anys de formació a el timbal?

Aprendre molt. No únicament a nivell teatral i els coneixements que implica aquest món. Sinó un aprenentatge profund de compartir la nuesa que és mostrar-te fent teatre.

Què queda de tu avui dia d’aquella experiència?

Un anclatge molt fort, una abans i després. El teatre com a eina de transformació és de les veritats més absolutes que m’emporto.

Per què recomanaries cursar el Pla de Formació Actoral?

Recomano estudiar a el timbal, en sí!! Sigui el Pla de Formació o que sigui. Però per a ser concreta, si algú li interessa la meva opinió, diria que el Pla de Formació Actoral  et permet combinar altres estudis, com ja he dit, i per a mi va ser un descobriment i una llibertat molt grans.

Alguna anècdota, record o simplement quelcom que t’agradaria compartir sobre el teu pas per la formació?

Pensar en això  ara mateix, em posa amb un estat de melancolia força gran! Al·lucino com passa el temps i la gran fortuna que vaig tenir vivint aquells dos anys de formació. M’emporto moltíssimes coses que escrivint-les no arribaria ni a la meitat, però sols vull nombrar, que vaig poder descobrir-me en aquells anys gràcies a l’equip de professionals que formen el timbal i gràcies a les companyes que vaig tenir. Visca el teatre ara i sempre!

El cas de la Sara L

Com vas arribar al Pla de Formació?

Havia tornat a Barcelona després d’un any transformador vivint a Mèxic. Readaptar-me a la ciutat no estava sent fàcil…em quedaven algunes assignatures per acabar la carrera d’Antropologia però més enllà d’això no tenia massa clar què volia fer.
I aquí és on intervé el destí. Era un matí de setembre i em dirigia a la nova feina que havia trobat unes setmanes abans a una escola al costat de la plaça Tetuan. Agafo el carrer Roger de Flor i em trobo “el timbal”. “el timbal”?, feia uns anys havia fet un curs d’iniciació en aquella escola però llavors estava al portal de l’Àngel. Paro davant l’escola, m’agradaria tornar a fer teatre, vaig amb temps, entro, pregunto per les formacions, surto, el dimarts començo un curs d’interpretació nivell mig.

Efectivament, el dimarts següent, vaig començar aquell curs d’interpretació i a partir de llavors la meva passió per les arts escèniques va anar fent-se més i mes gran. Va ser llavors quan dins meu vaig començar a sentir que realment volia seguir-me formant en la disciplina però d’una manera més intensiva i professional. Un dia, parlant amb la Mònica, la meva professora d’aquell curs, vaig transmetre-li aquest desig que s’anava fent cada cop més intens i ella em va parlar del Pla de Formació Actoral. La veritat és que semblava una formació feta a mida per els meus interessos i a la vegada la meva disponibilitat. Així doncs, després de meditar-ho, vaig decidir emprendre l’aventura, vaig fer les proves d’accés i les vaig superar.
El Pla de Formació Actoral havia arribat a la meva vida!

Què recordes dels anys de formació a el timbal?

Tinc tants records… Les companyes que van acabar sent amigues que encara conservo i amb les que comparteixes una experiència única. Els professors i professores que són uns grans professionals i que t’ajuden a treure el millor de tu fins i tot quan tu no ets ni conscient del que pots arribar a fer. Les classes que eren illes de creativitat, aprenentatge i cures. I les mostres… tota l’adrenalina, la culminació d’un procés, el compartir-ho amb els que t’estimes, el pensar just abans de sortir a l’escenari “ Qui em manava a mi ficar-me en això” i el pensar just en acabar “quina sort que un dia vaig decidir ficar-me en això”.

Què queda de tu avui dia d’aquella experiència?

Per mi ha estat una de les experiències més transformadores i rellevants de la meva vida. En primer lloc a dia d’avui faig de professora de teatre d’infants, una feina en la que gaudeixo i en la que m’agradaria continuar .
D’altra banda en mi queden tants aprenentatges… jo no seria la que soc si no hagués cursat aquests estudis. Avui dia soc una persona molt més segura, amb capacitat per parlar en públic i gaudir-ho quan abans m’era impossible.
També sento que tinc unes eines molt valuoses per expressar-me creativament i per mi això és un refugi i un tresor vital.

Per què recomanaries cursar el Pla de Formació Actoral?

Ho recomanaria perquè és transformador. Tinc 30 anys i mai he parat d’estudiar i sens dubte el Pla de Formació ha estat el millor de tots els estudis que he fet, el que més m’ha aportat i m’ha marcat.
També vull mencionar que és ideal per aquells que no tenen tan de temps com per fer el Cicle Formatiu de Grau Superior ja que d’una manera més condensada tens una formació molt completa.
Finalment m’agradaria enviar un missatge a aquelles persones que venen d’estudis que no tenen res a veure amb el món de les arts escèniques, com va ser el meu cas. Si realment sent que ho vols fer, encara que et desquadri amb el que projectaves de tu abans d’enamorar-te del teatre, fes-ho. Et canvia la vida i fins i tot potser trobaràs maneres de poder unir les dues disciplines.

Alguna anècdota, record o simplement quelcom que t’agradaria compartir sobre el teu pas per la formació?

Recordo que després de l’ultima classe de la formació ens vam quedar totes les companyes dins l’aula. No sabíem ni que dir. De debò que aquell viatge s’estava acabant? Vam posar música molt forta a l’altaveu i ens vam posar a ballar com fèiem a les classes de cos. Després algunes vam començar a plorar. Al final totes ploràvem. Ploràvem d’emoció. Perquè s’acabava, perquè ho havíem viscut, perquè havia estat extremadament transformador, i emocionant i bonic…

 

Si tu també vols formar-te i créixer com a intèrpret i creador/a, informa’t aquí de la prova d’accés. el timbal, escola d’interpretació de Barcelona.