ESTUDIAR INTERPRETACIÓ. DUBTES, DUBTES I MÉS DUBTES

  • el timbal ESCOLA
  • el timbal FORMACIÓ

Quin és el millor moment per a començar a fer teatre
Sóc massa gran per a ser actor/actriu? O sóc massa jove?
Puc ser actor/actriu si no he començat des de petita?
Puc ser professional de l’actuació si ja estic estudiant a la universitat o treballant?
Tinc clar que vull ser actor/actriu però encara sóc menor d’edat, com ho faig?

 

Moltes d’aquestes preguntes són extretes de converses, correus i trucades de persones que es posen en contacte amb l’escola el timbal mogudes per les ganes de fer teatre i també per les mil incerteses que planteja aquesta intenció. Intentarem respondre-les per a explicar-vos què n’opinem al respecte i ajudar-vos a poder aclarir les vostres idees.

 

Respecte a la primera pregunta volem ser clars: no hi ha una edat «ideal» per començar a fer teatre. A la infància, per exemple, no parlem específicament de «fer teatre» sinó més aviat de l’entrenament de «l’expressió dramàtica» i del «joc dramàtic». A el timbal s’ofereix formació que pretén potenciar les sensibilitats artístiques i comunicatives d’infants entre 7 i 12 anys i les activitats estan dissenyades específicament per a aquesta etapa evolutiva, per a que, a través del joc dramàtic i la consciència corporal puguin desenvolupar -se i créixer en un laboratori de comunicació i experimentació de la relació amb els altres i en l’expansió de l’imaginari, tan important sempre però especialment quan el cervell està en ple desenvolupament.

Pot passar (i passa) que alguns/es d’aquests infants , quan creixen i es converteixen en adolescents vulguin continuar fent teatre, doncs han descobert que és un fantàstic espai de llibertat on expressar-se, on bolcar i compartir inquietuds i on poder continuar desenvolupant la creativitat i la mirada àmplia de la realitat que ens envolta i de les relacions amb la resta. És llavors quan comencen a fer Teatre Jove, d’on generalment, a més, surten amistats molt profundes. També és molt comú que algú que de més petit no hagi fet teatre, en aquesta època especialment intensa que sol ser l’adolescència, trobi al teatre un refugi per expressar-se, una eina per superar bloquejos i timideses i una manera de trobar relacions entre iguals des d’un altre espai que no sigui l’institut.

 

 

També pot passar (i passa), que alguns d’aquests adolescents, quan han de triar els seus estudis, es plantegin la formació actoral com una possibilitat real per al seu futur. És llavors quan vindrà el moment de les proves d’accés i de l’inici d’uns estudis vocacionals des d’una perspectiva professional i per tant, on no només s’expressaran i jugaran sinó que també hauran de poder construir i executar partitures de ficció , tot esdevenint especialistes en comunicació.

Si heu arribat fins aquí i ja no us sentiu ben bé adolescents , no patiu.

També existeix el vostre cas. De fet és molt comú! Hi ha molta gent que sempre ha volgut fer teatre i que, per obligacions, pors o altres motius heu anat posposant aquesta idea. Alguns d’ells/es vindran a fer cursos regulars dues hores a la setmana durant uns anys i s’enduran aprenentatges i vivències que els faran més feliços/ces i que milloraran les competències en les seves diferents professions , fora de l’escola de teatre. N’hi haurà d’altres que, directament, voldran apostar per a fer de la seva vocació la seva professió i compatibilitzaran durant uns anys estudis a la universitat o feines d’altres àmbits amb la formació professional. D’aquesta manera, faran , per fi, realitat el seu somni de poder dedicar-se a ser intèrpret.

 

 

 

 

 

 

Aquests són alguns dels exemples de com l’edat i les circumstàncies fan que hi hagi tants camins com persones. El que sí és segur és que cap d’ells/es ha hagut de renunciar a l’experiència que ens ofereix el teatre, experiència que ens apropa a altres papers i a altres perspectives. I això és el que de veritat importa.

A més, cada edat té les seves avantatges!

És cert que quan ets jove tens molta energia i temps de sobres per endavant per a provar, equivocar-te, rectificar i replantejar el teu camí, però començar d’adult té les seves coses bones també! La maduresa juga molt al teu favor….has viscut més i per tant pots tenir una millor comprensió del comportament humà, cosa que és extremadament valuosa per a aquesta professió. A més, normalment tens les coses més clares i vas a per elles amb decisió.

En definitiva, tinguis l’edat que tinguis, sempre és un bon moment per començar a estudiar teatre i interpretació al timbal, així que si sents que és el teu moment no el deixis escapar!