Com començar a escriure una obra de teatre. Blanca Bardagil.
- el timbal FORMACIÓ
Escriure un cop has rentat els plats.
La dramaturga i directora de teatre, Blanca Bardagil, impartirà a El Timbal, del 30 de juny al 04 de juliol, el monogràfic “Com començar a escriure una obra de teatre“. A continuació comparteix amb tots nosaltres alguns aspectes del seu ofici d’escriptora.
“Escriure és tan íntim que cadascú té els seus petits rituals. Més enllà de manies i vicis personals, però, cada text requereix un tracte especial i concret. I és així com mica en mica l’escriptor va coneixent els seus costums secrets per aconseguir resultats productius. Jean Kerr va dir que no es pot fer res més que escriure un cop ja has rentat els plats.
Hi ha qui només pot fer-ho en una determinada franja horària. Per exemple, Stephen King ho fa durant els matins: És quan tinc ganes d’escriure. I normalment va des de les vuit fins al migdia o la tarda. És quan estic millor. L’escriptora Amélie Nothomb es lleva cada dia a les quatre de la matinada per escriure fins a les vuit: Escric tots els dies de la meva vida i necessito estar en dejú, buida, famolenca. Quan menjo no sé què em passa, però em succeeix quelcom que m’impedeix estar en la meva plenitud. I més enllà dels horaris, cadascú troba les seves particulars formes de crear. Algú necessitarà allunyar-se del teclat per escriure a mà, en una llibreta, com fa Sanchis Sinisterra; hi ha qui buscarà el silenci absolut, com Quim Monzó; i alguns, en canvi, escoltaran música, com Juan Marsé; potser hi ha qui buscarà bars plens de gent, i qui necessitarà la solitud, com Patricia Highsmith: no puc escriure si hi ha algú més a casa, encara que sigui la dona de la neteja. I és que ser capaç de crear les situacions idònies al teu voltant per escriure és bàsic.
Jo, ara mateix, estic escrivint a ritme de Leonard Cohen, en pijama, mirant el mar, i amb el Google obert. No en sé, d’escriure sense tenir connexió a internet. Si algun cop no n’he tingut, m’he escapat de l’aïllament forçat i he acabat amagant-me al cul d’algun bar amb connexió wifi, allargant amb petits glops un suc de fruites exòtiques, i fent esforços per ser immune a les converses de les taules del costat, al so de la tele a tot drap penjada al sostre, i al cataclong-cataclang dels plats amunt i avall. Internet és una de les meves eines més preuades. Perquè molt sovint em passa que els personatges saben coses que jo no sé. I aleshores, les busco. Les busco on sigui.
I és que escriure no és només teclejar. Per mi, escriure també és posar al Google “Nothomb Amor a l’art” per poder citar les paraules exactes que vaig llegir fa temps. I de vegades escriure també és consultar un llibre, i fins i tot llegir-lo sencer. O buidar calaixos buscant una llibreta on et sembla recordar que un dia hi vas apuntar alguna cosa que potser ara et pot servir. O demanar-li a un amic que t’expliqui coses sobre un tema que tu desconeixes i que ell n’és un entès. O fins i tot, escriure pot ser mirar una pel·lícula. És per això que de vegades escric deu pàgines en cinc minuts. I de vegades escric cinc frases en deu dies.
Després d’una llarga jornada de feina, si algú em pregunta que si he treballat gaire i que quantes pàgines tinc, callo uns segons pensant en si la veritat és la resposta que vol sentir: Que no en tinc cap, que tot just vaig per la primera, perquè l’he fet i refet mil vegades, però que avui he trobat un docuental molt interessant que m’ha servit per a escriure tres rèpliques força divertides. I no sempre és fàcil d’entendre per l’interlocutor, però el temps que dediques a escriure no és mai proporcional al volum resultant. Tal com va dir Mark Twain: Normalment es necessiten més de tres setmanes per a preparar un discurs improvisat.
Blanca Bardagil. “Com començar a escriure una obra de teatre“, del 30 de juny al 4 de juliol de 2014. Cliqueu aquí per a més informació.