La meva experiència com actriu titellaire (1) / Mi experiencia como actriz Titiritera (1)

Dragoncio, espectacle de Els Titiriteros de Binéfar (2011), amb la mestra i actriu Mònica Cordomí.

Dragoncio, espectacle de Els Titiriteros de Binéfar (2011), amb la mestra i actriu Mònica Cordomí.

Mònica Cordomí, professora d’interpretació de El Timbal, comparteix amb nosaltres la seva experiència com a actriu titellaire dels espectacles: “Dragoncio” i “El Hombre Cigüeña” de la Companyia Los Titiriteros de Binéfar. Companyia guanyadora del I Premio Nacional de Teatro para la Infancia y la Juventud 2009, entre d’altres.

Com vaig començar a la companyia?
El 2009, Los Titiriteros de Binéfar, em va demanar unes substitucions en un dels seus espectacles: “Dragoncio”. Les primeres substitucions eren per al seu propi teatre (La Casa de los Títeres de Abizanda), i la resta per al Festival Titirimundi (Segovia), un Festival de referència en el món de les titelles.
La importància d’aquelles substitucions, per a mi, era enorme. En el camp artístic i profesional, està clar. Però també en el personal. No tan sols m’unia una gran amistat amb un dels membres (Eva Paricio), amb qui em vaig formar com a actriu als estudis professionals de El Timbal, sinó que a més jo era una fan incondicional de la companyia. Aquella substitució va marcar un abans i un després en la relació amb la companyia.

Vaig treballar al màxim per aquella subtitució. No va ser fàcil. La distància i la falta de temps no va permetre masses assajos, i vaig haver d’aprendre la majoria de coses de força autònoma durant aquell inici. Però la confiança que la companyia va dipositar en mi i el meu gran esforç i il·lusió, van fer que les substitucions anessin molt bé. Aquest va ser el gran inici….

Què va passar aleshores?
Vaig entrar al fascinant món de les titelles. Em vaig enamorar d’elles i de la companyia… I com havia de ser, sinó? És una companyia molt especial. Els valors que tenen a casa, els traslladen al carrer i a l’escenari. És impossible no sentir-se des del primer dia que formes part d’ells. Una companyia que sap compaginar la professionalitat, l’exigència i la serietat a l’hora de treballar, amb el sentit de l’humor, l’humiltat, el companyerisme, la generositat, l’empatia… i moltíssims altres valors.  Amb ells he après molt artísticament, tècnicament i humanament; i he tingut la sort de poder viatjar a llocs fantàstics: Cali, Caracas, i mils de racons preciosos d’Aragó, Castella, Cantàbria, Andalusia…

Mònica Cordomí

______________________________________

Dragoncio, espectacle de Els Titiriteros de Binéfar (2011), amb la mestra i actriu Mònica Cordomí.

Dragoncio, espectáculo de Los Titiriteros de Binéfar (2011), con la profesora y actriz Mònica Cordomí.

Mònica Cordomí, actriz y titiritera de los espectáculos: “Dragoncio” y “El “Hombre Cigüeña” de la Compañía Los Titiriteros de Binéfar. Compañía ganadora del I Premio Nacional de Teatro para la Infancia y la Juventud 2009, entre otros

¿Cómo empecé en la compañía? 
El 2009, Los Titiriteros de 
Binéfar, me pidió unas sustituciones en uno de los sus espectáculos: “Dragoncio”. Las primeras sustituciones eran para su propio teatro, La Casa de los Títeres de Abizanda, y el resto para el Festival Titirimundi (Segovia), un Festival de referencia en el mundo de los títeres. 

La importancia de aquellas sustituciones, para mí, era enorme. En el campo artístico y profesional, claro está. Pero también en el personal. No tan sólo me unía una gran amistad con uno de los miembros (Eva Paricio), con quien me formé como actriz en los estudios profesionales de El Timbal, sino que además yo era una hacen incondicional de la compañía. 

Aquella sustitución marcó un antes y un después en la relación con la compañía. 

Trabajé al máximo por aquella substitución. No fué fácil. La distancia y la falta de tiempo no permitieron tener más ensayos, y tuve que aprender la mayoría de las cosas de manera autónoma durante aquel inicio. Pero la confianza que la compañía depositó en mí y mi gran esfuerzo e ilusión, hicieron que las sustituciones fueran muy bienEste fue el gran inicio….

¿Qué pasó entonces?

Entré en el fascinante mundo de los títeres. Me enamoré de ellos y de la compañía…¿Y cómo podía ser sino?

Es una compañía muy especial. Los valores que tienen en casa, los trasladan a la calle y al escenario. Es imposible no sentirse desde el primer día que formas parte de ellos. Una compañía que sabe compaginar la profesionalidad, la exigencia y la seriedad cuando hay que trabajar, con el sentido del humor, de la humildad, el compañerismo, la generosidad, la empatía…y muchísimos otros valores. Con ellos he aprendido mucho artísticamente, técnicamente y humanamente; y he tenido la suerte de poder viajar a lugares fantásticos: Calí, Caracas, y a mil rincones preciosos de Aragón, Castilla, Cantabria, Andalucía…

Mònica Cordomí