Sobre l’expressió i la formació escènica a l’escola de teatre el timbal

La funció del pedagog/a teatral en la formació escènica a l’escola de teatre el timbal

Com a pedagogs/es teatrals la nostra tasca és, entre d’altres, facilitar que els actors i les actrius s’expressin mitjançant el joc.
En els cursos regulars de el timbal –la nostra formació per a persones adultes que desitgen justament això, indagar en la seva expressió a través del teatre–, aquesta funció és clau i ajuda que els participants iniciïn un camí expansiu de creixement i desenvolupament personal que aporta molts beneficis per a les vides de les persones en diferents àmbits (socialitzador, comunicatiu, psicològic…). Per aconseguir-ho, sovint cal desaprendre alguns aspectes per poder rescatar o fer aflorar l’espontaneïtat que s’ha anat dissipant.

Pel que fa a l’expressió i formació escènica a la nostra escola de teatre en el cas dels estudis professionals, però, la tasca dels pedagogs/gues és facilitar que puguin expressar-se, no només amb més profunditat, sinó que la seva gestualitat sigui cada cop més precisa i comprensible per als i les espectadores. Per descomptat que a el timbal busquem que els intèrprets es juguin expressant, però no només. Seria, per dir-ho d’alguna manera, com fer créixer aquesta expressivitat que porten i potenciar-la i estructurar-la cap a una que pugui conduir la mirada del públic, doncs, al capdavall, un actor/actriu no és res més que un comunicador/a expert .

No obstant això, en tots dos casos, podem afirmar després d’anys de treball docent, que la nostra feina provoca canvis. En relativament poc temps les persones es comencen a expandir i la creativitat pren espai. Veure com això passa davant dels nostres ulls és un gran regal i dóna sentit a la nostra professió.

El camí

Sigui com sigui, el camí del desenvolupament de l’expressió és precisament això, un camí. De vegades sembla que durant sessions a classe no passa res, que el camí no porta enlloc, i de sobte, un dia, apareix un camí que abans ni divisàvem. De la mateixa manera, hi ha pujades, baixades, pedres que dificulten i horitzons que ens encoratgen a seguir. I el que és important, com sempre, és aquest camí. Volem compartir alguns dels petits grans canvis que durant la formació van sorgint en els i les alumnes, al ritme de cadascun/a, i que van conformant aquest meravellós recorregut.

• Sentir el cos com un aquí i ara. Estar, experimentar-se com a ésser viu, superant bloquejos i inhibicions.
• Sentir, emocionar-se, gaudir de la pròpia vulnerabilitat movent-se, respirant, connectant-se i exposant-se.
• Expressar, donar i rebre, comunicar-se: vincular-se amb els objectes, amb els altres, amb l’espai i amb el temps .
• Jugar amb i per a altres, atrevir-se, arriscar-se, superar-se. Divertir-se sense pensar gaire, donant curs a l’infant interior, sense judicis.
• Crear, aportar, actuar. Conquerir l’organicitat als projectes compartits amb el públic.
• Reflexionar, prendre consciència del que anem descobrint, avaluar-se, retroalimentar-se.

Com a pedagogs/es hem d’investigar i acompanyar els i les alumnes en aquest camí de conquesta de l’organicitat, de connexió amb el nostre cos, amb els nostres afectes, amb la nostra intel·ligència reflexiva. I també, especialment important a la nostra època hiperconnectada a través de pantalles, aconseguir posar en contacte les persones entre si, en un espai físic comú per compartir, fent visible l’espai invisible –en paraules de Peter Brook– de la comunicació”. Per això és necessari actuar des d’una pedagogia que es comprometi amb la realització personal de cadascun dels i les alumnes, creant espais de possibilitat amb intenció de descobrir. Alguns autors, com Mantovani o Jara, han definit aquesta pedagogia com la pedagogia del plaer, que no és més (ni menys) que “la ciència i l’art d’educar amb, des de, cap a, per, per i a través del plaer”.

Com ensenyar des de la pedagogia del plaer

La pedagogia del plaer pretén recuperar per als adults la manera d’aprendre dels infants. Des del joc i l’espontaneïtat, divertint-nos en un procés d’aprenentatge basat en la curiositat i l’experimentació. Sense dramatitzar, sense frustrar-se, amb entusiasme, voluntat i esforç, acceptant amb naturalitat la dinàmica d’assaig i error, i entenent que sempre és millor aprendre gaudint que patint.

Els pilars sobre els quals se sosté aquesta pedagogia són:

1. Equivocar-se: Davant l’error, la relaxació i l’acceptació. Prendre consciència de les pròpies limitacions, acceptant-les amb normalitat i gaudint tant dels encerts com dels errors, perquè tots dos contribueixen a l’aprenentatge.
2. Sentit de l’humor: A través seu som més eficaços, ja que produeixen motivació, companyerisme, identitat de grup, distensió, creativitat i provoca un efecte terapèutic transformador.
3. Feed-back: L’autoestima és la principal aliada per a qualsevol persona que afronti una tasca. Per això considerem fonamental deixar fer l’alumne en les improvisacions des de la seva singular capacitat imaginativa i ressaltar els aspectes positius primer. Per així després poder afrontar amb més confiança i receptivitat la crítica sana i imprescindible en qualsevol procés d’aprenentatge.
4. Relació professor/a-alumne: Basant-se en l’empatia i no en l’estatus, ja que el formador/a també aprèn mentre ensenya. Lluny de buscar el propi lluïment, ha d’ajudar l’alumne/a i ser coherent amb allò que ensenya.
5. El grup: L’ambient i l’atmosfera que es creen en un grup tenen un paper important dins l’aprenentatge individual. Com més complicitat i solidaritat, millor serà el grup i com millor sigui el grup millor anirà a cada persona que el compongui.
6. Avaluació: Cada sessió té moments per reflexionar entre totes les persones i avaluar els processos, individuals o de grup.

A el timbal, treballem des d’aquesta òptica, construint coneixement conjuntament i entenent que cada alumne/a té unes necessitats i característiques que fan que la nostra tasca com a formadors s’adapti per treure de cadascú el màxim potencial, mentre fem el que més ens agrada, actuar (jugar).

Bibliografia:

Revista Teoria de l’educació, Philippe Meirieu.
El teatre, un joc més. Alfredo Mantovani.
L’actor/actriu creativa. Alfredo Mantovani i Jesús Jara.