Novembre a l’Antic Teatre

  • el timbal COMPROMÈS SOCIALMENT

NOVEMBRE A L’ANTIC TEATRE

Tot seguint amb la col·laboració mútua que tenim amb l’Antic Teatre , us informem d’alguns dels seus espectacles de la seva programació per aquest proper mes de novembre, espai referent a la nostra ciutat de les noves dramatúrgies, nous llenguatges del cos i la performance multidisciplinar.

 

MRTI DRIVE I EL SEU ESPECTACLE, GLOSSTROP VII (LA CADENA DE LA NEGACIÓ)

L’artista Tirso Orive Liarte (1974) presenta un nou espectacle de la seva sèrie anomenada GLOSSTROP, iniciada al 2015. Als Glosstrops, performance multidisciplinar, els objectes, els elements musicals i lingüístics són els cossos isolats.

“D’aquí ve la idea de desglossar; ja que els trops són textos musicats, és feina de laboratori desmembrar-los en mínimes unitats, buscant així el fervor del límit de la substància.
Pot el fragmentat ser un cos substancial? Com funciona la mescla de cossos isolats?”

El 2014 neix el seu primer solo Tirsomàtic plays en clau de concert pop interactiu, per a continuació prendre forma de taller infantil En què m’he convertit?, mostrat a Pradillo i a l’Antic Teatre. Ara, amb l’objectiu de continuar la sèrie GLOSSTROP iniciada el 2015, ha aconseguit activar PARASITE TOUR (Luxemburg, Stuttgart, NYC) aprofitant la infraestructura de les companyies amb què ha anat col·laborant, tal com El Conde de Torrefiel, Aimar Pérez Galí, Ariadna Rodríguez, Sociedad Doctor Alonso, Les Bröntes i Mar Medina.

Noves Dramatúrgies. Imperdible!!! Dies 2 i 3 de novembre a les 21:00 h.

Novembre a l'Antic Teatre

 

 

 

 

 

ROGER PELÁEZ I EL SEU MANTRA “AQUESTA DEMOCRÀCIA ÉS COM UNES TISORES QUE TINC A CASA, QUE FUNCIONEN MOLT BÉ SI UN NO LES HA DE FER SERVIR.”

El creador provocatiu Roger Peláez presenta el dia 7 de novembre, a les 21:00 h,  “Precinti’m l’esfinter“, l’espectacle del que tothom parla i ningú encara ha vist. Almenys sencer. Amb l’ajuda d’uns pebrots com dues pinyes tropicals i un escorretaronges que funciona amb l’energia energètica del sol.

 

ENTRE EL KAOS I L’ORDRE. SOCIETAT DOCTOR ALONSO

Un altre espectacle de noves dramatúrgies que us recomanem és “Anarchy” el protagonitzat per Semolina Tomic per a la companyia Societat Doctor Alonso.

La Societat Doctor Alonso, dirigida per Tomàs Aragay (director de teatre i dramaturg) i Sofia Asencio (ballarina i coreògrafa) ha construït un llenguatge que troba una de les seves claus fonamentals en el concepte del desplaçament. De situar quelcom fora del seu lloc, àmbit o espai propi per indagar com aquest desplaçament modifica el llenguatge tant pel que fa a la seva gramàtica constitutiva com pel que fa a la lectura que un observador en pot fer. Desplaçar per desvetllar quelcom.

Aquesta maniobra de desplaçament s’ha revelat com un eina eficaç per generar espais de discurs poètic que posi en qüestió l’estatus quo de la nostre comprensió de la realitat.

“Anarchy” és un experiment entre el kaos i l’ordre. Evidentment l’experiència no és innòcua i és molt complexa, es podria resumir en “si vols silenci has de treballar-t’ho” o “fes el que vulguis”. Aquesta presa de poder no és senzilla. Un des de que neix està lligat a les seves circumstàncies i depèn dels altres. “Nosaltres –diuen els seus components-  depenem del públic, dels teatres i també del govern per fer funcionar les nostres obres. Això que és una interdependència social, no converteix ni al públic ni als teatres ni als governs en els nostre amos. El problema del govern és que està fet per manar, per administrar i per regir les nostres accions. L’art és el mitjà homogeni on poder experimentar o reproduir certs estats i suposicions”.

Hi seran des del dia 30 de novembre fins el 3 de desembre.

Novembre a l'Antic Teatre
Semolina Tomic en “Anarchy”. Societat Doctor Alonso.

 

 

 

 

 

 

NOUS LLENGUATGES DEL COS

Entre els espectacles programats aquest proper mes de novembre trobem també tres que exploren els nous llenguatges del cos.

Somewhat Paler”, de la coreògrafa, ballarina i actriu sevillana Bàrbara Sánchez, proposa un apropament a l’arquetip de “La Sombra” que en repetides ocasions va definir Carl Jung en la seva psicologia analítica. Aquesta figura representa el costat de la nostra consciència que s’escapa del llenguatge i on habiten tant els aspectes més foscos i profunds del nostre ésser com aquests tipus d’afectes “tristos” que, en les societats contemporànies no semblen tenir-hi molta cabuda. Estem obligats a romandre feliços i a tenir èxit sempre: és la tirania del “pensament positiu” i del somriure congelat.

Les figures que representa Bàrbara Sánchez no són exemples, no són imatges, no són, ni tan sols, presències. Les figures són estats que permeten construir un espai efímer en el qual la pena solament pot intuir-se com un ressò amarg, com un rastre que confirma la pèrdua irremeiable. Figures com a estacions que passen. Qui mira, assisteix al desplegament d’un espai visual i sonor en el qual el cos és la marca que permet anomenar el lloc. Una marca que solament és certa perquè està en contínua transformació, en continu procés d’emergència i desdoblament. No hi ha llocs en els quals reposar: solament hi ha trànsit.

Dies 16, 17, 23 i 24 a les 21:00 h.

Novembre a l'Antic Teatre
Bàrbara Sánchez

 

 

 

 

 

 

CICLE HACER HISTORIA. LA PODEROSA

Els altres dos espectacles formen part  del Cicle Hacer Historia organitzat per La Poderosa i el propi Antic Teatre.

Un d’ells és “Eclipse 2015” , una conversa coreogràfica entre Carme Torrent i Quim Bigas Bassart, amb la participació de Ben Evans. Estaran a l’Antic els dies 18 i 19 de novembre.

 

Novembre a l'Antic Teatre
Carme Torrent i Quim Bigas Bassart. “Eclipse 2015”

 

 

 

 

 

 

L’altre és “No soy yo” de Sandra Gómez de la Torre, solo de dansa i una instal·lació. La instal·lació s’articula al voltant d’una sèrie de vídeo-entrevistes a coreògrafes i pedagogues pioneres de la dansa contemporània al país valencià. Un collage d’històries que es barregen amb altres històries i visions de la dansa de coreògrafes europees mostrant diferents maneres de fer. Un exercici de subjectivació que proposa com a mètode escènic la copia, reapropiació i reconstrucció de fragments coreogràfics de coreògrafes nord-americanes de la dansa postmoderna com són Ivon Rainer, Simone Forti, Lucinda Childs i Trisha Brown.

Molt recomanable, estarà els dies 25 i 26.

Novembre a l'Antic Teatre
“No soy yo” de Sandra Gómez de la Torre

 

 

 

 

 

 

Per a més informació cliqueu aquí.