També el teatre ens salvarà

  • el timbal ESCOLA
  • el timbal COMPROMÈS SOCIALMENT
  • el timbal FORMACIÓ

També el teatre ens salvarà:
Reflexions sobre el teatre en el Dia Internacional del Teatre.

 

Us proposem la lectura pacient i minuciosa d’aquest text, extret del discurs d’inauguració de la temporada 22-23 del TNC fet per la seva directora artística, Carme Portaceli que, en aquest Dia Internacional del Teatre , volem recuperar i compartir amb vosaltres amb la idea d’aportar una mirada d’esperança.

 

El món s’ha convertit en un arxipèlag de soledat

Malgrat la quantitat d’informació, la constant connexió gràcies a la digitalització no hi ha més proximitat. No es tradueix en lligams. Les xarxes socials, tot col·locant l’ego al bell mig, han matat la dimensió social de la comunicació; se’ns convida a explicar què pensem de qualsevol cosa, a expressar unes opinions sense arguments, a exercir una «sinceritat» cruel i innecessària que té molt oc a veure amb una relació humana «real».  Se’ns convida a comunicar les nostres necessitats, els nostres desitjos i a convertir-los immediatament en drets! El culte i l’adoració del «jo». I la soledat i l’aïllament augmenten, tot i la hipercomunicació digital.

Qui ens ha ficat al cap la idea que l’origen de tot plaer és un desig satisfet? Només una societat capitalista portada al seu límit s’orienta cap a la immediata satisfacció dels desitjos. En la societat de la immediatesa, la satisfacció d’un desig de manera gairebé automàtica s’ha convertit en una nova droga sense nom.

día mundial del teatro

Comunicació sense comunitat

El teatre és un ritual i és un espai d’igualtat entre humans. Aquest espai d’igualtat i d’escolta profunda està il·luminat per una bellesa invisible, de milers d’anys, de milers de veus, de memòria, de vivències i de reflexions que d’altres han fet abans que nosaltres, de preguntes, de consciència de l’existència humana i d’aquesta llum que es manté viva i que necessita paciència per ser vista.

La paciència és protectora, ens permet travessar situacions adverses sense esfondrar-nos. La paciència és la capacitat mental que permet ajornar i controlar impulsos i perseverar en una conducta malgrat les dificultats; és la fortalesa de l’anima enfront de les passions. Amb paciència es veuen brotar els arbres per omplir-se de vida a la primavera. I amb paciència podem veure aquesta llum reveladora. Tot el que és natural és, desenvolupament, pau, prosperitat i bellesa al món, descansa en la paciència; es necessita temps, silenci i confiança. I això ens portarà a la consciència, la constatació del que som i l’ètica i la moral que hem de seguir.

És un temps de canvis i de ruptures que nosaltres, els i les artistes, la gent del teatre, hem de transmetre amb un llenguatge que arribi al cor, no com una més del miler de notícies que ens arriben constantment. Possiblement és l’única motivació per sortir de casa en aquest moment: estar junts, respirar i bategar juntes, viure una experiència junts.

L’experiència del teatre

El teatre és una experiència que té com a eix central aquest prodigi que posseeix la ment humana: la capacitat de viure altres mons, i el teatre és un lloc on es viuen altres mons, on es parla de la vida i dels misteris de l’existència humana  om si es tractés d’una altres lloc, d’un altre món. A través del plor, del riure, de les emocions, de les il·lusions i desil·lusions , el teatre ens permet entendre una mica més la nostra existència. I, com diu Peter Sellars, ens permet veure la ceguesa i la negació amb claredat i amb força.

Necessitem temps per escoltar, temps per estimar, temps per reaccionar. Ens estem començant a sentir tan segurs i segures del que veiem, de la manera com ho veiem, que hem perdut la capacitat de veure noves alternatives, noves possibilitats, ja no ens deixem sorprendre per diferents enfocaments i no tenim ja la capacitat de veure relacions invisibles i connexions atemporals. Hem deixar d’imaginar i de desitjar perquè hem interioritzat que sabem el que passarà i, sobretot, com acabarà.

El teatre és un reflex de totes les vides que ens acompanyen i ens alliberen, per sempre, de la soledat. Les persones ens humanitzem amb la paraula, amb l’art, per això és fonamental comunicar-nos a través de l’art davant de tanta toxicitat i mentida. El sentit social i públic davant de l’individualisme salvatge i privatitzador. La consciencia ens porta a la solidaritat i a l’empatia, i ens recorda que totes les persones som iguals.

teatro el timbal

Però , en realitat, a la vida no fem res més que buscar un lloc on quedar-nos-hi per sempre.

Què és el que, avui dia ens fa tenir una mica de curiositat, una mica d’entusiasme? L’esperança. Creem aquesta esperança que avui no tenim. Aquest és un moment de replantejament de les nostres ments i de les nostres vides de les nostres històries i , per tant, del nostre futur. I no ho podem fer cada un de nosaltres aïlladament, ho hem de entre tots i totes juntes. No necessitem que ens entretinguin, necessitem reunir-nos i compartir l’espai públic , i necessitem cultivar aquest espai compartit, per això us diem: veniu, entreu, rieu, ploreu, somrieu amb nosaltres al teatre!

També el teatre ens salvarà.
el timbal, centre de formació i creació escènica